Diferència entre les revisions de "Casa de les Roques"
m (→Contengut) |
m (→Contengut) |
||
| Llínea 26: | Llínea 26: | ||
:*''Roca de La Fe'' ([[1542]]), fon denominada antigament Roca del Paraís Terrenal. L'any de la seua construcció és confús, situant-se en l'any [[1512]] o més provablement en l'any 1542. En el centre es troba l'image de La Fe, en els ulls embenats i un càliç en la ma dreta. En la part posterior hi ha una figura que representa a Valéncia. | :*''Roca de La Fe'' ([[1542]]), fon denominada antigament Roca del Paraís Terrenal. L'any de la seua construcció és confús, situant-se en l'any [[1512]] o més provablement en l'any 1542. En el centre es troba l'image de La Fe, en els ulls embenats i un càliç en la ma dreta. En la part posterior hi ha una figura que representa a Valéncia. | ||
| − | :*''Roca de la de La Puríssima'' ([[1542]]),originàriament era coneguda en el nom de Maria del Tedéum. Ademés de l'image de la Puríssima, en la part davantera està la de [[Santa Elena]] i en la posterior [[Judit]], posteriorment d'haver tallat en una espasa el cap d'[[Holofernes]]. | + | :*''Roca de la de La Puríssima'' ([[1542]]), originàriament era coneguda en el nom de Maria del Tedéum. Ademés de l'image de la Puríssima, en la part davantera està la de [[Santa Elena]] i en la posterior [[Judit]], posteriorment d'haver tallat en una espasa el cap d'[[Holofernes]]. |
| + | |||
| + | :*''Roca de Sant Vicent Ferrer'' ([[1665]]), icialment estava dedicada a [[Sant Vicent Màrtir]], pero en l'any [[1665]] es va canviar l'advocació de la roca per la de [[Sant Vicent Ferrer]]. La figura de [[Samsó]] lluitant en un [[lleó]] simbolisa la fortalea i el poder del sant valencià. | ||
| − | |||
:*''Roca de La Santíssima Trinitat'' ([[1674]]) | :*''Roca de La Santíssima Trinitat'' ([[1674]]) | ||
:*''Roca de Valéncia'' ([[1855]]) | :*''Roca de Valéncia'' ([[1855]]) | ||
Revisió de 11:08 16 maig 2018
El Museu del Corpus o Casa museu de les roques, s'ubica en l'antiga casa de les roques i un edifici confrontant recentment restaurat per a arreplegar el museu.
Está situat en el carrer Roques nº 3 de Valéncia, en el tìpic Barri del Carme.
Història
La construcció de la Casa de les Roques data del sigle XV, situant-se entre el 8 de juny de 1435 i el 8 d'abril de 1447, data en que la ciutat dellibera i aprova la construcció d'una casa per a guardar les Roques o carrosses que desfilen en la processó del Corpus, que es realisa en Valéncia al menys des de l'any 1326, i des de l'any 1372 l'organisa el municipi.
Es troba junt en les Torres dels Serrans, entre mur i mur, és dir, entre la muralla més antiga i la moderna de 1356, manada construir per Pere el Cerimoniós, a fi que servira d'alberc als carros i el restant d'útils que acompanyaven a la processó del Corpus.
En una de les últimes restauracions, es va remodelar també un edifici confrontant datat en el sigle XVIII, i en la frontera principal de l'edifici, hui convertit en museu, destaca la gran alçada de la porta, necessària per a l'entrada i eixida de les carrosses.
Contengut
Podria paréixer escàs pero és d'un alt valor artístic i històric component-se de les Roques,[1] les tres simbòliques àguiles, l'arca de l'aliança, els jagants, els nanos, els cavallets, la "bonica fera", la "Tarasca", el Dragó de Sant Jordi, diversos vestits usats pels participant en la processó del Corpus, etc.
Les onze Roques són, en orde cronològic:
- Roca de Plutó (1511), coneguda popularment com la Diablera a causa dels numerosos caps de Dimonis que se situen en la base. Provablement es va construir en l'any 1511, quan es nomenà inicialment de l'infern, posteriorment se li posa el nom de Plutó a causa de la figura principal.
- Roca de La Fe (1542), fon denominada antigament Roca del Paraís Terrenal. L'any de la seua construcció és confús, situant-se en l'any 1512 o més provablement en l'any 1542. En el centre es troba l'image de La Fe, en els ulls embenats i un càliç en la ma dreta. En la part posterior hi ha una figura que representa a Valéncia.
- Roca de la de La Puríssima (1542), originàriament era coneguda en el nom de Maria del Tedéum. Ademés de l'image de la Puríssima, en la part davantera està la de Santa Elena i en la posterior Judit, posteriorment d'haver tallat en una espasa el cap d'Holofernes.
- Roca de Sant Vicent Ferrer (1665), icialment estava dedicada a Sant Vicent Màrtir, pero en l'any 1665 es va canviar l'advocació de la roca per la de Sant Vicent Ferrer. La figura de Samsó lluitant en un lleó simbolisa la fortalea i el poder del sant valencià.
Actualment també el museu dispon de biblioteca i realisa proyeccions, sobre la festivitat del Corpus.
Referències
- ↑ Les roques són monumentals carros triumfals arrossegats per cavalleries, que versen sobre distints temes bíblics i està esculpits en fusta
Vore també
- Museus de la ciutat de Valéncia
- Corpus Christi
- Processó del Corpus Christi
- Dansa de la Moma
- Dansa de la Magrana
