Yambuduipa
En el marc de les cosmologia hinduista, jainista i la cosmogonia budista, Yambuduipa és el nom del duipa (‘illa, continent’) a on viuen els sers humans ordinaris.
Transliteraciones
- jambudvīpa, en el sistema AITS (alfabet internacional de transliteraació sánscrita) i ISO (organisació internacional de normalisació 15919).
- जम्बूद्वीप, en escritura devánagari.
Descripció en el hinduisme
D'acort en la cosmografía dels puranas, este món està dividit en sèt illes concèntriques (sapta-duipa vasumati) separades per sèt oceans concèntrics, cada u del doble d'esgambi que l'anterior (contant de dins cap a fòra).
Llista de 7 continents
La llista més comuna és la dels sapta duipa (‘sèt continents’).[1]
citats en el Sanskrit-English Dictionary del britànic Monier Monier-Williams (1819-1899).</ref> Estos continents són concèntrics i estan separats uns d'uns atres per diferents oceans (també concèntrics), de distintes substàncies.[2]
Entre tots eixos sèt continents formen el món (Bharata Varsha).[3]
Els sèt continents són:
1) Yambu o Yambuduipa (arbre yambolán o yambul, Syzygium cumini).
- És el continent central i més menut.
- És pla, i té exactament un milló de ioyanas (uns 6,20 millons de quilómetros) d'esgambi. (En comparació, l'esfèric planeta Terra té 0,0128 millons de quilómetros de diàmetro, i el Sol té 1,39 millons de quilómetros de diàmetro).
- En el centre d'este continent es troba el mont Merú.
- Està rodejat per un oceà d'aigua salada (llògicament, l'únic conegut pels escritors dels texts sagrats).
2) Plaksa (‘higuera’), Plaksaduipa o Go Medaka (una gema, de traducció actualment desconeguda).
- Està rodejat per un oceà de suc de canya de sucre, que medix el doble d'esgambi que l'oceà d'aigua salada.
3) Shalmali (l'espinós arbre simul, també cridat arbre de cotó, Bombax ceiba, Bombax heptaphyllum, o Salmalia malabárica) o Shalmaliduipa.
- L'espinós tronc arbre d'este arbre s'utilisava en l'Índia antiga (quan es varen crear estes llegendes) per a torturar als delinqüents, i per a torturar a les ànimes pecadoras en l'infern Shalmali; en eixe infern també hi ha un riu cridat Shalmali.[4]
- Este continent està ple d'estos arbres.
- Rodejat per un oceà de vi, que medix el doble d'esgambi que l'oceà de suc de canya de sucre.
4) Kusha (‘pastura, zacate’) o Kushaduipa.
- Està rodejat per un oceà de ghi (manteca clarificada), que medix el doble d'esgambi que l'oceà de vi.
5) Krauñcha (de l'au zarapito o numenius) o Kraunchaduipa.
- Té forma concèntrica.
- Està rodejat per un oceà concèntric de llet quallada, que medix el doble d'esgambi que l'oceà de manteca derretida.
6) Shaka (arbre de teca o Tectona grandis) o Shakaduipa.
- Està ple d'arbres de teca.
- Està habitat pels rita vratas, els satia vratas, els dana vratas i els anu vratas).[5]
- Està rodejat per un oceà de llet de vaca, que medix el doble d'esgambi que l'oceà de llet quallada.
7) Púskara (‘loto’) o Púskaraduipa.
- Està rodejat per un oceà d'aigua dolça, que medix el doble d'esgambi que l'oceà de llet.
Descripció de Yambuduipa
El continent Yambu-duipa (‘illa del arbre yambul’), també conegut com Sudarsana-duipa, és l'illa més interna d'este sistema recent mencionat. El seu nom deriva d'un jagantesc arbre yambu, que es troba en el centre del continent.
Les escritures sagrades diuen que les frutes d'este arbre jagant són tan grans com a elefants i que quan maduren i cauen sobre la cresta de les montanyes formen el riu Yambu Nadi que fluïx a través de Yambuduipa, els habitants del qual beuen de les seues aigües.
El continent Yambuduipa té 9 varshas (zones) i huit cordilleres o monts importants. Té un milló de ioyanas (uns 6,2 millons de quilómetros) d'ample. En comparació, el continent Eurasia té 0,012 millons de quilómetros d'ample. El Markandeia-purana descriu a Yambuduipa com a elevat i ample en el mig i una miqueta deprimit en el nort i en el sur. La regió elevada es diu Ilavrita Varsha o Meru Varsha. En el centre de Ila-vrita es troba el mont Meru, rei dels monts i respal del planeta Terra. En el cim del mont Meru es troba Brahmapura, la vasta ciutat del deu creador Brahma de quatre caps. Al voltant de Brahmapuri estan les ciutats del deu Indra i d'atres sèt dévatas (deus).
Varshas (regions del continent)
- Centre:
- Ilavrita
- Nort:
- Ramyaka (o Ramanaka).
- Jiranmaia (o Jiraniaka).
- Uttarakuru (o Shringa Shaka).
- Sur:
- Hari
- Kimpurusha
- Bharata
- Oest:
- Est:
- Bhadraswa.
Montanyes
- Nort:
- Nila
- Sveta
- Sringavan
- Sur:
- Nishada
- Hemakuta
- Himavan (Himalaya).
- Oest:
- Malayavat
- Est:
- Gandhamadana.
Referències
- ↑ Segons el Majabhárata 6.604, el Jari-vamsha, el Agni-purana (108.1-2), i el Matsia-purana (121-122).
- ↑ Segons el Agni-purana 108.1-2 i el Matsia-purana 121-122.
- ↑ Segons el Majabhárata 6.208, citat en el Sanskrit-English Dictionary (1899) de Monier Monier-Williams.
- ↑ Segons el Majabhárata i les Lleis de manu, citats en el Sanskrit-English Dictionary de Monier Williams.
- ↑ Segons el Majabhárata i varis Puranas, citats en el Sanskrit-English Dictionary de Monier Williams.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Yambuduipa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.