Anar al contingut

VxWorks

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
VxWorks

VxWorks és un sistema operatiu de temps real desenrollat com software propietari per Wind River Systems.[1] Es va posar a la venda la primera versió en 1987.[2] És utilisat per a sistemes embebidos que habitualment necessiten una resposta ràpida de l'orde de ms o microsegons davant interrupcions en el seu funcionament, una reconeguda estabilitat i una seguritat certificada. Forma part, junt en atres sistemes operatius alternatius, de millons de dispositius electrònics com caixers automàtics, impressoras, càmares fotogràfiques i en sistemes crítics de complexos productes aeroespacials com l'avió de passagers Boeing 787,[3] del robot Curiosity de la NASA,[4] o de l'avió militar Northrop Grumman X-47B[5] entre uns atres.

Característiques

El sistema operatiu esta estructurat en llínees molt generals, en un micronúcleu, que denominen "Wind Kernel", un entorn de treball o shell i un programa o conjunt d'aplicacions. Habitualment es treballa de manera remota, per mig de per eixemple un ordenador en sistema Linux (habitualment cridat "host") a on es prepara i es programa el software RTEMS per a una volta llest, carregar-ho directament en el dispositiu final.

Les principals característiques del sistema operatiu depenen de l'última versió del producte. En l'última versió[1] inclou entre unes atres:

  • Un sistema operatiu de temps real, que oferix una molt baixa latencia (és dir, reaccions molt ràpides de la màquina a una acció, encara a pesar de sacrificar el seu rendiment) i una reduïda fluctuació al retart (jitter).
  • Hi ha una separació establida entre el núcleu i l'àrea de memòria protegida. El núcleu és escalable, modular, es pot ajustar i noves versions en la majoria dels casos permeten funcionar aplicacions de versions anteriors. El micronúcleu de VxWorks 7 consistix solament en 20 kb.[6]
  • l'interfaç de programació d'aplicacions (API) és compatible en l'estàndart obert POSIX d'IEEE que assegura un entorn i uns servicis similars en sistemes operatius UNIX i BSD. També és compatible en C++11 i C++14.

Història

La missió Mars Reconnaissance Orbiter de la NASA, ha utilisat el software de VxWorks, ademés d'atres sistemes operatius en temps real com RTEMS.

Des de la seua primera versió, fa vàries décades, s'han presentat successives versions incorporant actualisacions, correcció d'errors i millorant les seues característiques. En una escala temporal:

  • 1980, es presenta el sistema operatiu en temps real cridat VRTX, de l'empresa que posteriorment serà Ready Systems i posteriorment Mentor Graphics. A mitan de la década, es crea un compilador i unes ferramentes de programació per al núcleu de VRTX, en el nom de VRTX Works o VxWorks.[7]
  • 1987, primera versió de l'empresa Wind River, com un autèntic sistema operatiu independent en un conjunt de ferramentes de programació.[7] Este sistema operatiu, multitarea i en temps real, s'integra be en sistemes UNIX i pot treballar en la majoria de les comunicacions de rets basades en dita arquitectura. En 1988, Wind River publica els manuals de referència de la versió 4.[8]
  • Década dels anys 90: VxWorks versió 5. Pot treballar en microprocessadors Motorola de la família 68000, Sun Sparc, x86, PowerPC, ARM o Mips. El sistema d'archius es millora, major personalisació del núcleu.
  • 1995, l'empresa Wind River presenta el conjunt de ferramentes per a un entorn gràfic cridat "Tornado" per a ajudar en el desenroll d'aplicacions i que es pot eixecutar en sistemes operatius alternatius com UNIX i Windows. El mateix any, la NASA llança la missió Clementine i utilisa el software de VxWorks.
  • 1996, VxWorks 5.3. La companyia del sistema operatiu Windows per a ordenadors domèstics presenta Windows CE, una versió específica per a dispositius embebidos que tindrà un relatiu èxit com a competidor de VxWorks.
  • 1997 conseguix cridar l'atenció en alguns mijos de comunicació d'Estats Units quan aterrisa en Mart la sonda de la missió Mars Pathfinder de la NASA en el seu sistema operatiu.[2][7]
  • 2002, VxWorks 5.5, mantinguda per l'empresa fins a l'any 2018 despuix de 16 anys.[9]
  • 2004, VxWorks 6. S'introduïx en el mercat de dispositius embebidos en Linux, associant-se a Ret Hat i presenta Wind River Linux.[10] S'afigen millores vàries en seguritat, millor soport POSIX, actualisacions per a treball en rets i soport discontinuado dels microprocessadors de Motorola. Es presenta la nova versió de el IDE basat en Eclipse, ara cridat "Wind River Workbench". La majoria d'aplicacions i controladors de dispositius de la versió 5.5 són compatibles en la nova versió del núcleu 6. El mateix any els rovers de la NASA, Spirit i Opportunity, aterrisen en Mart en el seu sistema operatiu.
  • 2005, VxWorks 6.2. S'afig compatibilitat en el bus USB.
  • 2007, VxWorks 6.4. Versió estable de llarc soport. VxWorks 6.5, millora les capacitats de rets.
  • 2008, VxWorks 6.6. Capacitat d'usar CPU multihilos.
  • 2009, VxWorks 6.7. Còdic font del sistema personalizable.
  • 2011, VxWorks 6.9. Afig compatibilitat en CPU i aplicacions de 64-bit.
  • 2012, VxWorks6.9.2. Capacitat de fins a 32 núcleus de microprocessadors d'Intel. El rover Curiosity de la NASA aterrisa en Mart en el seu sistema operatiu.
  • 2014, VxWorks 7. S'afigen millores en la escabilidad, seguritat, estabilitat, conectivitat o virtualisació del sistema. La majoria d'aplicacions i controladors de dispositius de la versió 6 són compatibles en la nova versió del núcleu 7.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «VxWorks». www.windriver.com. Consultat el 24 de febrer de 2019.
  2. ↑ 2,0 2,1 «History of Wind River Systems, Inc. – FundingUniverse». www.fundinguniverse.com. Consultat el 24 de febrer de 2019.
  3. ↑ «Customer Success: Boeing». www.windriver.com. Archivat des d'el original, el 24 de febrer de 2019. Consultat el 24 de febrer de 2019.
  4. ↑ «Customer Success: NASA JPL». www.windriver.com. Consultat el 24 de febrer de 2019.
  5. ↑ «Customer Success: Northrop Grumman». www.windriver.com. Consultat el 24 de febrer de 2019.
  6. ↑ «Wind River brings a 20 Kbyte microkernel to the VxWorks RTOS» (en en). Embedded. Consultat el 24 de febrer de 2019.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 «[1]». Consultat el 24 de febrer de 2019.
  8. ↑ «A standard software plataform for shared memory multiprocessor signal processing system.».Memorandum No.UCB/ERLM 90/92. Laboratori d'Investigació Electrònica. Colege d'Ingenieria. Universitat de Califòrnia.Berkeley:Consultat el 24 de febrer de 2019.
  9. ↑ «VxWorks: Past and Future | Wind River Blog». blogs.windriver.com. Consultat el 24 de febrer de 2019.
  10. ↑ «Wind River, Ret Hat team on embedded Linux» (en en). CNET. Consultat el 24 de febrer de 2019.

Vore també


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=VxWorks&oldid=1408155»