Trogir
Archiu:Croatia Trogir old town fast track.webm
Trogir (en italià i dálmata Traù, en llatí Tragurium, en grec Tragurion, en hongarés Trau) és un port i ciutat històrica en la costa del mar Adriático, en la regió de Split-Dalmacia, Croàcia, a on residixen 10.907 habitants (2001), 13.322 en el municipi (2001). Trogir es troba situat 27 km a l'oest de Split.
La ciutat està construïda sobre una chicoteta illa (aprox. 1 km²) situada entre el continent i l'illa de Ciovo.
El centre de la ciutat és considerat com Patrimoni de la Humanitat de l'Unesco des de 1997.[1]
Història
[editar | editar còdic]
En el III, Tragurio va ser fundat per colon grecs procedents de l'Illa de Vis, desenrollant-se com un important port fins a l'arribada del Imperi romà. La ràpida prosperitat de Salona (hui Solin, prop de Split) va reduir l'importància de Trogir. Durant la migració dels eslaus, els ciutadans de la destruïda Salona varen fugir a Trogir. A partir de el IX, Trogir va pagar tributs als successius reis de Croàcia. La diòcesis de Trogir va ser establida en el XI (abolida en 1828) i en el 1107 va quedar al càrrec del rei hongarés Coloman, guanyant d'esta manera la seua autonomia com a ciutat.
En 1123 va ser conquistada i casi completament destruïda pels sarracenos. No obstant, Trogir es va recuperar despuix d'un curt periodo experimentant una poderosa prosperitat econòmica durant els sigles XII i XIII. En 1242 el rei Béla IV va trobar refugi ací quan fugia dels tàrtars. En els sigles XIII i XIV, la Família Šubić va regentar freqüentment el ducado de Trogir, elegits pels ciutadans; Mladen III 1348, d'acort a l'inscripció que apareix en el sepulcro de la Catedral de Trogir, cridada "l'escut dels croates", va ser un dels membres més prominents de la família Šubic.
En 1420, comença un llarc periodo baix control veneciano. En la caiguda de Venècia en 1797, Trogir passa a formar part del Imperi austrohúngaro que va tindre el control de la ciutat fins a 1918, llevat durant l'ocupació de la ciutat per part de França entre 1806 i 1814.
Despuix de la Primera Guerra Mundial, Trogir, junt en tota Croàcia, va passar a formar part del "Estat dels Eslovens, Croates i Serbis", lo que posteriorment seria conegut com Yugoslàvia. Els Dalmatos Italians de Traú, baix el mando del comte Farfogna, varen tractar d'imitar lo que va fer D'Annunzio en Fiume creant un territori italià independent en 1919, pero el tentivo va fracassar. Durant la Segona Guerra Mundial, Trogir va ser ocupat per Itàlia i posteriorment lliberat en 1944. A partir de llavors va pertànyer a Yugoslàvia, i des de 1991 a Croàcia.
Cultura
[editar | editar còdic]Trogir manté una fascinant tradició de 2300 anys d'urbanisme. La seua rica cultura mescla influències gregues, romanes i venecianes. Trogir posseïx una enorme cantitat de palaus, iglésies i torres, aixina com una fortalea en una chicoteta illa propenca. En 1997 va ser inscrita en la llista de ciutats Patrimoni de la Humanitat de l'Unesco. Segons l'informe d'esta institució: "La planta ortogonal d'este assentament isleny data del periodo helènic i va anar posteriorment embellit pels successius regidors en agradables edificis públics i domèstics, aixina com fortificacions. Les seues belles iglésies romàniques es veuen complementades per sobreixents edificis renaixentistes i barrocs del periodo veneciano".
Trogir és el complex romànic-gòtic millor conservat no només del Adriático sino de tota l'Europa central. El centre medieval de la ciutat de Trogir, amurallado, inclou un castell en torre ben conservat i toda una serie de palaus d'estils romànic, gòtic, renaixentiste i barroc. La principal construcció de Trogir és l'Iglésia de Sant Lorenzo, l'entrada oest del qual és una obra mestra de Radovan, i la més destacada obra de l'estil romànic-gòtic en Croàcia.
Els llocs més destacats són:
- Centre històric de la ciutat, en prop de 10 iglésies i numerosos edificis de el XIII
- La Porta de la ciutat (XVII) i les muralles (XV)
- La fortalea de Camarlengo (XV)
- El palau ducal (XIII)
- La catedral de Sant Lorenzo (XIII) en l'entrada oest obra del mestre Radovan
- Els palaus de Cipico (gran i menut, XV)
- La logia de la ciutat (XV)
Economia
[editar | editar còdic]El turisme és actualment la font d'ingressos més important en la regió de Trogir, supon el 50% del presupost municipal, en més de 20.000 llits disponibles entre hotels i apartaments particulars per a estajar visitants.
Existix també una important tradició peixquera i agrícola entre la població de les àrees veïnes. l'indústria més important és la de construcció de barcos, en la naviera "Trogir" fundada al començament de el XX. Esta naviera dispon de capacitat per a 2 barcos de 55.000 tonellades. Es varen construir 93 barcos entre 1990 i 2004.
Personages coneguts naixcuts en Trogir
[editar | editar còdic]- Petar Berislavić, virrey croata
- Radovan, escultor i arquitecte
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Historic City of Trogir». UNESCO Culture Sector. Consultat el 28 de giner de 2013.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Trogir.- Historic City of Trogir - UNESCO World Heritage Centre
- Trogir - Croatian National Tourist Board
- Trogir Online
- Imàgens de Trogir
- Archivat el 23 de maig de 2007 archivat en Wayback Machine.
- Trogir.org
- Photos and Accommodation
- Fotos antigues de la ciutat
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Trogir» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.