Teoria de l'elecció social

La teoria de l'elecció social o la elecció social és un marc teòric per a l'anàlisis de la combinació d'opinions individuals, preferències, interessos o benestar per a aplegar a una decisió colectiva o benestar social en algun sentit. Un eixemple no teòric d'una decisió colectiva és la promulgació d'una llei o conjunt de lleis baix una constitució. La teoria de l'elecció social data de la formulació de Condorcet de la paradoxa de la votació. La Elecció social i els valors individuals (1951) de Kenneth Arrow i el teorema d'impossibilitat de Arrow es reconeixen generalment com la base de la teoria de l'elecció social moderna. Ademés de la teorema de Arrow i la paradoxa de la votació, el teorema de Gibbard-Satterthwaite, el teorema del jurat de Condorcet, el teorema del votant mijà i el teorema de May són alguns dels resultats més coneguts de la teoria de l'elecció social.

L'elecció social combina elements de l'economia del benestar i la teoria del vot. És metodològicament individualiste, ya que agrega preferències i comportaments dels membres individuals de la societat. Utilisant elements de la llògica formal per a la generalitat, l'anàlisis procedix d'un conjunt d'axiomas aparentment raonables de l'elecció social per a formar una funció de benestar social (o constitució). Els resultats varen descobrir l'incompatibilitat llògica de varis axioma, com en la teorema de Arrow, revelant un problema d'agregació i sugerint reformulación o triaje teòric en la caiguda d'alguns axioma.

El treball posterior també considera enfocaments de compensació i equitat, llibertat i drets, restriccions de domini axiomàtic sobre les preferències dels agents, poblacions variables, estratificació d'estratègies de mecanismes d'elecció social, recursos naturals, capacitats i funcionament, i benestar, justícia i pobrea.

L'elecció social i la teoria de l'elecció pública poden solaparse, pero són disjuntas si s'interpreten estrictament. Els còdics de classificació de la revista Journal of Economic Literature coloquen l'opció social baix Microeconomía en JEL D71 (en clubs, comités i associacions) mentres que la majoria de les subcategoría d'elecció pública estan en JEL D72 (Models Econòmics de Processos Polítics: Busca de Rendes, Eleccions, Llegislatures i Comportament Electoral).

Comparació d'utilitats interpersonals

La teoria de l'elecció social depén de la capacitat d'agregar o resumir les preferències individuals en una funció combinada de benestar social. La preferència individual pot ser modelada en térmens d'una funció d'utilitat econòmica. La capacitat de sumar funcions d'utilitat de diferents individus depén de que les funcions d'utilitat siguen comparables entre sí; informalmente, les preferències dels individus deuen medir-se en el mateix criteri. Llavors, la capacitat de crear una funció de benestar social depén crucialmente de la capacitat de comparar funcions d'utilitat. Açò es diu comparació d'utilitat interpersonal.

Seguint a Jeremy Bentham, els utilitaristas han argumentat que les preferències i funcions d'utilitat dels individus són interpersonalmente comparables i, per lo tant, poden agregar-se per a aplegar a una mida d'utilitat agregada. l'ètica utilitària exigix maximizar este agregat.

Lionel Robbins va qüestionar si els estats mentals i les utilitats que reflectixen poden medir-se i, a fortiori, comparacions interpersonals d'utilitat, aixina com la teoria de l'elecció social en la que es basa. Considerem, per eixemple, la llei de la disminució de l'utilitat marginal, segons la qual l'utilitat d'una cantitat afegida d'un be disminuïx en la cantitat del ben que ya està en possessió de l'individu. S'ha utilisat per a defendre les transferències de riquea dels "rics" als "pobres" en la premissa de que els primers no deriven tanta utilitat com estos últims d'una unitat extra d'ingressos. Robbins (1935, pp. 138-40) sosté que esta noció està més allà de la ciència positiva; és dir, no es poden medir els canvis en l'utilitat d'una atra persona, ni és requerida per la teoria positiva.

Els apologistas de la comparació interpersonal de l'utilitat han argumentat que Robbins va reclamar massa. John Harsanyi està d'acort en que la comparabilidad total dels estats mentals com l'utilitat mai és possible, pero creu que els sers humans són capaços de fer comparacions interpersonals d'utilitat perque compartixen alguns antecedents comuns, experiències culturals, etc. En l'eixemple d'Amartya Sen (1970, pág. 99), deuria ser possible dir que el guany de l'Emperador Nerón en cremar Roma va ser compensada per la pèrdua sofrida pel restant dels romans. Harsanyi i Sen sostenen aixina que és possible per lo manco una comparabilidad parcial de l'utilitat, i la teoria de l'elecció social procedix baix eixa suposició.

Sen propon, no obstant, que la comparabilidad de l'utilitat interpersonal no necessita ser parcial. Baixe la teoria de Sen de l'ampliació informacional, inclús una comparació interpersonal completa de l'utilitat conduiria a eleccions socialment subóptimas perque els estats mentals són maleables. Un llaurador famolenc pot tindre una disposició particularment somrient i, per lo tant, obtindre alta utilitat d'un chicotet ingrés. Este fet no deu anular, no obstant, el seu reclam de compensació o igualtat en l'àmbit de l'elecció social.

Per lo tant, les decisions socials deuen basar-se en factors inmembrables. Sen propon comparacions d'utilitat interpersonal basades en una àmplia gama de senyes. La seua teoria es referix a l'accés a la ventaja, vist com l'accés d'un individu a bens que satisfan necessitats bàsiques (per eixemple, aliments), llibertats (en el mercat de treball, per eixemple) i capacitats. Podem procedir a fer eleccions socials basades en variables reals, i per lo tant, abordar la posició real, i l'accés a la ventaja. El método d'ampliació informacional de Sen permet a la teoria de l'elecció social escapar de les objeccions de Robbins, que semblaven danyar permanentment la teoria de l'elecció social.

Ademés, des dels resultats seminals de la teorema de l'impossibilitat de Arrow i el teorema de Gibbard-Satterthwaite, molts resultats positius centrats en la restricció del domini de les preferències dels individus han dilucidat temes tals com el vot òptim. Els resultats inicials varen emfatisar l'impossibilitat de proporcionar satisfactòriament una funció d'elecció social lliure de dictadura i ineficiència en els entorns més generals. Resultats posteriors han trobat restriccions naturals que poden acomodar moltes propietats desijables.^{cita requerida}

Vore també

• Principi de compensació
• Selecció social computacional
• Simpatia estesa
• Presa de decisions en grup
• Justícia (economia)
• Paradoxa lliberal
• Disseny de mecanismes
• Número Nakamura
• Teoria de l'elecció racional
• Utilitarisme relatiu
• Estat de dret
• Sistema electoral
• Juí usual

Referències

• Kenneth J. Arrow, 1951, 2nd ed., 1963, Social Choice and Individual Values, New York: Wiley. ISBN 0-300-01364-7
• _____, 1972, Link to text of Nobel lecture with Section 8 on the theory and background.
• _____, 1983, Collected Papers, v. 1, Social Choice and Justice ISBN 0-674-13760-4
• Kenneth J. Arrow, Amartya K. Sen, and Kotaro Suzumura, ed., 1997, Social Choice Re-Examined, 2 vol. ISBN 0-312-12739-1 & ISBN 0-312-12741-3
• _____, ed., 2002, Handbook of Social Choice and Welfare, v. 1. Chapter-preview links.
• _____, ed., 2011, Handbook of Social Choice and Welfare, v. 2. Chapter-preview links.
• Walter Bossert and John A. Weymark, 2008. "social choice (new developments)," The New Palgrave Dictionary of Economics, 2nd Edition, Abstract.
• John S. Dryzek and Christian List, 2003. "Social Choice Theory and Deliberative Democracy: A Reconciliation," British Journal of Political Science, 33(1), pp. 1-28. 2002 PDF link.
• Allan M. Feldman and Roberto Serrano, 2006. Welfare Economics and Social Choice Theory, 2nd ed. ISBN 0-387-29367-1, ISBN 978-0-387-29367-7 Arrow-searchable chapter previews.
• (2006) A primer in social choice theory, Oxford: Oxford University Press. ISBN 0-19-929751-7.
• John C. Harsanyi, 1987, "interpersonal utility comparisons," The New Palgrave: A Dictionary of Economics, v. 2, pp. 955–58.
• (1988) Axioms of cooperative decision making, Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-42458-5.
• Nitzan, Shmuel (2010). Collective Preference and Choice, Cambridge, UK: Cambridge University Press. ISBN 0-521-72213-6.
• Lionel Robbins, 1935, 2nd ed.. An Essay on the Nature and Significance of Economic Science, ch. VI
• ____, 1938, "Interpersonal Comparisons of Utility: A Comment," Economic Journal, 43(4), 635–41
• Amartya K. Sen, 1970 [1984], Collective Choice and Social Welfare. ISBN 0-444-85127-5 Description.
• _____, 1998, "The Possibility of Social Choice," Nobel lecture.
• _____, 1987, "social choice," The New Palgrave: A Dictionary of Economics, v. 4, pp. 382–93.
• _____, 2008. "social choice,". The New Palgrave Dictionary of Economics, 2nd Edition, Abstract.

• Shoham, Yoav; Leyton-Brown, {{{nom2}}} (2009). Multiagent Systems: Algorithmic, Game-Theoretic, and Logical Foundations, New York: Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-89943-7.. A comprehensive reference from a computational perspective; see Chapter 9. Downloadable free online.
• Kotaro Suzumura, 1983, Rational Choice, Collective Decisions, and Social Welfare. ISBN 0-521-23862-5
• (2005) Social choice and the mathematics of manipulation, New York: Cambridge University Press. ISBN 0-521-00883-2.
• Quarterly Journal of Political Science.Now Publishing Inc..8(3)

305–337.doi:10.1561/100.00013006.