Disseny de mecanismes

El disseny de mecanismes és un camp de la teoria de jocs que estudia conceptes de solució per a una classe de jocs d'informació privada. Leonid Hurwicz explica que "en un problema de disseny, la funció o objectiu és lo que nos donen, mentres que el mecanisme és lo desconegut. Per tant, el problema de disseny és l'invers a la teoria econòmica tradicional, que típicament es dedica a l'anàlisis de l'eixercite d'un mecanisme donat."

Les característiques distintives d'estos jocs són que es realisen establint una estructura en la que cada jugador té un incentiu si es comporta com el dissenyador pretén. En este cas es diu que el joc s'ha dissenyat per al resultat desijat. La força del resultat depén en el concepte de solució usat en el joc. Aixina, dos característiques distintives d'estos jocs són:

• Que un dissenyador del joc tria l'estructura d'est en lloc d'heretar-la.
• Que el dissenyador està interessat en el resultat del joc

El Nobel d'Economia de l'any 2007 es va concedir a Leonid Hurwicz, Eric Maskin, i Roger Myerson "per haver assentat les bases de la teoria de disseny de mecanismes".

Una branca del disseny de mecanismes és la creació de mercats com subastas. Una atra és el disseny d'algoritmes de correspondència.

Un eixercici habitual en el disseny de mecanismes és obtindre el resultat desijat d'acort en un concepte de solució específic. El celebrat teorema de Gibbard-Satterthwaite mostra que qualsevol resultat que pot implementar-se com un equilibri d'estratègia dominant és necessàriament dictatorial. Açò és similar al Teorema d'impossibilitat de Arrow. Per una atra part, l'implementació com equilibri de Nash és possible per a un palmito molt major de regles d'elecció social.

Intuïció

En una classe interessant de jocs bayesianos, un jugador, denominat "principal", tractaria de condicionar el seu comportament segons informació coneguda solament per atres jugadors. Per eixemple, algú dispost a comprar un coche de segona mà a quí li agradaria conéixer l'estat del vehícul usat. En este cas, no pot obtindre l'informació simplement preguntant al venedor, ya que a est li interessa distorsionar la veritat per a realisar la venda. Per fortuna, la teoria de disseny de mecanismes li oferix una important ventaja: la de dissenyar un joc les regles del qual favorixen que els demés actuen del modo en que li convé.

Sense la teoria de disseny de mecanismes, el problema del jugador principal deuria ser difícil de resoldre. Tindria que tindre en conte tots els jocs possibles i elegir el que millor influència té sobre les tàctiques dels demés jugadors. Ademés, el jugador tindria que traure conclusions de l'informació oferida per atres jugadors tenint en conte que poden tractar d'enganyar-li. Gràcies al disseny de mecanismes, i en particular el principi de revelació, el jugador solament necessita considerar els jocs en els que els agents divulguen exclusivament informació verdadera.