Teoria de camp efectiu
En física, una teoria de camp efectiu és un tipo d'aproximació (o teoria efectiva) a una teoria física fonamental, com la teoria quàntica de camps o un model de mecànica estadística. Una teoria de camp efectiu inclou els graus de llibertat apropiats per a descriure un fenomen físic que ocorre a una escala de llongitut o escala d'energia determinada, mentres que ignora la subestructura i els graus de llibertat a distàncies més chicotetes (o, de forma equivalent, a majors energies). Intuitivamente, un promedia el comportament de la teoria fonamental a escales més chicotetes per a obtindre un model que s'espera siga simplificat a escales de llongitut majors. Típicament, les teories de camp efectiu funcionen millor quan existix una gran separació entre l'escala de llongitut d'interés i l'escala de llongitut de la dinàmica fonamental. Les teories de camp efectiu han resultat ser útils en la física de partícules, la mecànica estadística, la física de la matèria condensada, la relativitat general i l'hidrodinàmica. Estes teories simplifiquen els càlculs i permeten tractar els efectes de malbarat i radiació.[1][2]
El grup de renormalisació
Actualment, les teories de camp efectiu es discutixen en el context del grup de renormalisació (RG, per les seues sigles en anglés), en el qual, el procés d'extracció dels graus de llibertat a distàncies curtes es fa de forma sistemàtica. Encara que este mètoto no és lo suficientment concret per a permetre la construcció real de les teories de camp efectives, l'enteniment grosso modo de la seua utilitat es torna clar a través de l'anàlisis de el RG. Este mètoto dona crèdit a la tècnica principal per a construir teories de camp efectiu, a través de l'anàlisis de simetries. Si existix una única escala de massa M en la teoria microscòpica, llavors la teoria de camp efectiu pot vore's com una expansió en 1/M. Esta tècnica és útil per a la dispersió o atres processos en els quals l'escala de moment màxima k satisfà la condició k/M ≪ 1.
Ya que les teories de camp efectiu no són vàlides a escales de llongitut menudes, no necessiten ser renormalisables. De fet, el número cada volta major de paràmetros en cada orde en 1/M que es requerix per a una teoria de camp efectiu implica que estes teories no són renormalisables en el sentit de l'electrodinàmica quàntica, la qual requerix la renormalisació d'únicament dos paràmetros.
Eixemples de teories de camp efectiu
Teoria de la decaiguda beta de Fermi
L'eixemple més conegut d'una teoria de camp efectiu és la teoria de la decaiguda beta de Fermi. Esta teoria va ser desenrollada durant els primers estudis de les decaigudes dèbils dels núcleus, quan solament se sabia de la decaiguda dèbil en hadróns i leptons. Les reaccions típiques estudiades eren:
En la reacció anterior, n representa al neutró, p al protó, i− a l'electró, νi al neutrí electrònic, μ− al muon i νμ al neutrí muónico.
Esta teoria proponia que en estes reaccions s'involucrava una reacció puntual. La teoria va tindre un gran èxit fenomenológico i posteriorment es va entendre que sorgia a partir de la teoria de gauge de les interaccions electrodébiles. Esta teoria forma part del model estàndar de la física de partícules. En ella, les interaccions estan mediades per un bosón de gauge que canvia de sabor: el bosón W±. L'enorme èxit de la teoria de Fermi es va deure a que la partícula W tenen una massa d'al voltant de 80 GeV, mentres que els primeors experiments varen ser tots realisats en una escala d'energia de menys de 10 MeV. No ha ocorregut una separació d'escales com esta, de prop de 3 órdens de magnitut en cap atra situació fins ara.
Teoria BCS de la superconductivitat
Un atre eixemple famós és la teoria BCS de la superconductivitat. En este cas, la teoria subjacent és considerar electrons en un metal interaccionant en vibracions en la ret nomenades fonons. Els fonones causen interaccions atractives entre alguns electrons, provocant que estos últims formen parells de Cooper. L'escala de llongitut d'estos parells és molt major a la longitut d'ona dels fonons, lo que fa possible ignorar la dinàmica dels fonons i construir una teoria en la qual dos electrons interaccionen de forma efectiva en un punt. Esta teoria ha tingut un èxit sobreixent en descriure i predir els resultats dels experiments en superconductivitat.
Teories de camp efectiu en gravitació
Per sí mateixa, s'espera que la relativitat general siga una teoria de camp efectiu a baixes energies d'una teoria completa de gravitació quàntica, com la teoria de cordes. L'escala d'expansió és la massa de Planck. Les teories de camp efectiu s'han usat també en la simplificació de problemes en relativitat general, en particular per a calcular les senyals d'ones gravitacionals d'objectes de tamany finit caent en espiral.[3] La teoria més comuna en relativitat general és la «relativitat general no relativista» (NRGR, per les seues sigles en anglés),[4][5][6] la qual és similar a l'expansió postnewtoniana.[7] Una atra teoria de camp efectiva comú en relativitat general és la raó de massa extrema (EMR, per les seues sigles en anglés), la qual, en el context del problema de la caiguda en espiral és cridada en anglés «Extreme Mass Ràtio Inspiral» o EMRI.
Si es considera la teoria general de la relativitat en efectes quàntics afegitons com una teoria de camp efectiu es pot aplegar a tindre les primeres correccions per a dos partícules puntuals que s'eixercixen forces a molt curta distància, el resultat per al potencial és:[8]
a on si s'inclou l'efecte de polarisació dels fotons en el buit i espècies de neutrins (si s'ignora eixe efecte ). Com pot vore's en esta aproximació les correccions donen lloc a forces repulsivas a molt curt alcanç:
Atres eixemples
En l'actualitat, es creen teories de camp efectiu per a moltes situacions:
Una de les majors branques de la física nuclear és la «hadrodinámica quàntica», a on les interaccions dels hadróns són tractades com una teoria de camp, que deuria obtindre's a partir de les teories fonamentals de la cromodinàmica quàntica. Per la chicoteta separació d'escales en este cas, esta teoria efectiva té un cert poder de classificació, pero no l'èxit espectacular de la teoria de Fermi.
En física de partícules la teoria de camp efectiu de la cromodinàmica quàntica, cridada teoria de destorbament quiral ha tingut més èxit.[9] Esta teoria tracta les interaccions de hadrons en pions o kaons, els quals són els bosones de Goldstone de la ruptura espontànea de simetria quiral. El paràmetro d'expansió és l'energia-moment del pion.
Para hadróns que contenen un quark pesat (com el quark fondo o el quark encantat), ha resultat útil una teoria de camp efectiu que expandix la massa del quark en séries de potències. Esta teoria és nomenada «teoria efectiva de quarks pesats (HQET, per les seues sigles en anglés).
Para hadróns que contenen dos quarks pesats, ha resultat útil una teoria de camp efectiu que expandix en série de potències la velocitat relativa dels quarks pesats. Esta és cridada cromodinámica quàntica no relativista (NRQCD, per les seues sigles en anglés).
Per a reaccions hadróicas en partícules colineals de baixa energia, les interaccions en graus de llibertat poc energètics (suaus) es descriuen per mig de la teoria efectiva colinear suau (SCET).
Bona part de la física de la matèria condensada consistix en crear teories de camp efectiu per a una propietat de la matèria que s'estudie en particular.
- L'hidrodinàmica pot tractar-se també usant teories de camp efectiu.[10]
Referències
- ↑ "Classical Mechanics of Nonconservative Systems"
- Archivat el 3 de març de 2014 archivat en Wayback Machine., Chad Galley
- ↑ "Radiation reaction at the level of the action", Ofek Birnholtz, Shahar Hadar, i Barak Kol
- ↑ "An Effective Field Theory of Gravity for Estendre Objects" by Walter D. Goldberger, Ira Z. Rothstein
- ↑ [1]
- ↑ "Senar-Relativistic Gravitation: From Newton to Einstein and Back" by Barak Kol & Michael Smolkin
- ↑ [2]
- ↑ "Theory of post-Newtonian radiation and reaction" by Ofek Birnholtz, Shahar Hadar, and Barak Kol
- ↑ John F. Donoghue (1995): "Introduction to the Effective Field Theory Description of Gravity"
- ↑ On the foundations of chiral perturbation theory, H. Leutwyler (Annals of Physics, v 235, 1994, p 165-203)
- ↑ "Dissipation in the effective field theory for hydrodynamics: First order effects" by Solomon Endlich, Alberto Nicolis, Rafael A. Porte, Junpu Wang
- Este artícul conté una traducció derivada de «Teoría de campo efectivo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.