Orde de magnitut

El orde de magnitut d'un número és la potencia decimal del valor relatiu del seu sifra significativa. Per tant, es diu per eixemple que dos números diferixen 2 órdens de magnitut si un és 100 voltes més gran que l'atre.

Erro al crear miniatura:

Diferents órdens de magnitut de volum.

L'us més estés de descriure els órdens de magnitut és per mig de la notació científica o les potències de dèu. Per eixemple, l'orde de magnitut de 1500 és 3, ya que 1500 pot escriure's com 1,5 × 10³.

Les diferències en l'orde de magnitut poden medir-se en l'escala logarítmica en décades (p.i., factors de dèu).

Usos

Els órdens de magnitut s'usen per a representar i comparar d'una forma simplificada o aproximada les distintes magnituts dels objectes que existixen en l'Univers.

Si considerem dos magnituts: un número "x" diferix en un orde de magnitut 1 d'un atre "i", x és aproximadament dèu voltes diferent en cantitat que i, d'igual forma si diferix en dos órdens de magnitut, significa que és prop de 100 voltes major o menor.

Dos números tenen el mateix orde de magnitut si el major d'ells és menys de dèu voltes major que el segon d'ells, llavors es diu que estan en la mateixa escala.

Els órdens de magnitut es representen en notació científica, és dir, en potències de base 10. Per tant l'orde de magnitut es representa per "10ⁿ" o simplement "n". A on "n" és un número entero positiu o negatiu.

Eixemple: Un quilo, té un orde de magnitut de "dèu elevat a tres" (10³) o simplement un orde de magnitut "tres".

L'utilitat de el "orde de magnitut" radica que nos permeten captar de forma intuïtiva el tamany relatiu de les coses i l'escala de l'univers. Des de lo més ínfim a lo més vast.

Eixemple: L'orde de magnitut per a una cèlula (en metros [m]) és de 10^-5 [m], per a la fruta de 10^-2 [m]; per als planetes de 10⁷[m]; per a les galàxies, de 10²¹ [m]. Per a fer comparacions basta restar els exponents: una galàxia és 14 órdens de magnitut major que un planeta (21-7 = 14), pero un planeta és solament 9 órdens de magnitut major que una fruta (7-(-2)=9) i una fruta res més 3 órdens de magnitut major que una cèlula (-2-(-5)=3).

Erro al crear miniatura:

Diferents eixemples d'órdens de magnitut per a llongitut, temps i massa.

Erro al crear miniatura:

Escenes i objectes eixemple de diferent orde de magnitut. 10^-32 m desbroma quàntica. 10^-24 m radi d'un neutrino. 10^-22 m Quark Top, el cuark més menut. 10^-20 m Quarks Bottom i Charm. 10^-18 m Cuarks dalt i avall. 10^-16 m Protones i neutrons. 10^-14 m Electrons i núcleus. 10^-12 m Rajos gamma. 10^-11 m Radi dels àtoms d'hidrogen i heli. 10^-10 m Radi dels àtoms de carbono. 10^-9 m Diàmetro de l'hèliç de el ADN. 10^-8 m Virus més chicotet (Circovirus porcí). 10^-7 m El virus més gran (Megavirus). 10^-6 m Cromosoma X. 10^-5 m Tamany típic d'un glòbul roig. 0,1 mm Esgambi del pèl humà. 10mm Ample d'un dit humà adult. 1m Altura d'un ser humà infant. 10 m Argentinosaurus (30 a 35 metros). 1 km Diàmetro del cràter Barringer (1186m). 100 km Illa de Jamaica (235 km de llarc). 10 000 km Diàmetro del planeta Terra (12 742 km). 10⁸ m òrbita de la Lluna (770 000 km). 10⁹ m Diàmetro del Sol (1391400km). 10¹¹ m Diàmetro del sistema solar interior. (600.000.000 km). 10¹³ m Diàmetro del sistema solar. 10¹⁵ m Llímit exterior de la Núvol de Oort. 10¹⁶ m Distancia a Alpha Centauri. 10¹⁸ m Cúmul globular Messier 13. 10²⁰ m Diàmetro de la Galàxia Via Làctea. 10²² m Grup local de galàxies. 10²³ m Clúster típic de galàxies (2 a 10 Mpc). 10²⁴ m Supercúmulo de galàxies Laniakea (160 Mpc). 10²⁵ m Ret còsmica. 10²⁶ m Diàmetro de l'esfera de l'univers observable. L'univers sancer és més gran que 10²⁷ m i possiblement infinit.

Vore també

• Anex:Orde de magnitut
• Órdens de magnitut (llongitut)
• Órdens de magnitut (superfície)
• Órdens de magnitut (volum)
• Órdens de magnitut (energia)