Anar al contingut

Bosó de Goldstone

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En física de partícules i física de la matèria condensada, els bosons de Goldstone (també coneguts com bosons de Nambu-Goldstone) són bosons que apareixen en models de teoria quàntica de camps en ruptura espontànea de simetria. Proposts per volta primera en 1960 per Yoichiro Nambu,[1][2] estos bosons estan associats a generadors de la simetria trencada. Poden considerar-se com a excitació del camp en la direcció simètrica i carixen de massa, si la simetria espontàneament trencada no ha segut trencada explícitament. Si la simetria no és exacta, p. eix. si es trenca explícitament, ademés d'espontàneament, llavors els bosons de Goldstone seran massius, encara que generalment llaugers. A estos se'ls denomina pseudo bosons de Goldstone, o pseudo bosons de Nambu-Goldstone (PNGBs, per les seues sigles en anglés).

Teorema de Goldstone

Artícul principal → Teorema de Nambu-Goldstone.

El teorema de Goldstone indica que sempre que una simetria contínua es trenca de forma espontànea, apareixen noves partícules escalares sense massa (o molt llaugeres, si la simetria no és exacta), dins de l'espectre de les possibles excitació. Existix una partícula escalar, denominada bosó de Goldstone, per cada generador de la simetria que es trenca, és dir, que no manté l'estat de mínima energia. Existix una llaugera subtilea en esta teorema. Si es llig cuidadosament, només indica que existixen estats de no-buit en energies arbitràriament menudes. Prenga's per eixemple un model super QCD N = 1 quiral, en un valor esperat de buit de squark no nul, que ser en l'IR. La simetria quiral és una simetria global, que es trenca espontàneament (de modo parcial). Alguns dels bosons de Goldstone associats en estos SSB adquirixen càrrega pel grup gauge no trencat i, per això, estos bosons composts tenen un espectre de massa continu, en masses arbitràriament menudes, encara que no existix cap bosó de Goldstone en massa exactament nula.

En les teories en simetria gauge, els bosons de Goldstone són "absorbits" pels bosons gauge. Estos últims passen a ser massius i la seua nova polarisació llongitudinal la proporciona el bosó de Goldstone.

Un eixemple senzill

Suponga's un camp escalar complex φ (phi), en la lligam φ*φ = k². Una forma d'obtindre una lligam d'este tipo és incloent un potencial.

λ2(ϕ*ϕ−k2)2

i prendre el llímit en que λ tendix a infinit. El camp es pot redefinir para produïxca un camp escalar (és dir, partícules d'espin zero) θ sense cap lligam, utilisant

ϕ=keiθ

a on θ és el bosó de Goldstone (en realitat ho és kθ) i la densitat lagrangiana vindria donada per:

ℒ=−12(∂μϕ*)∂μϕ+m2ϕ*ϕ=−12(−ike−iθ∂μθ)(ikeiθ∂μθ)+m2k2=−k22(∂μθ)(∂μθ)+m2k2.

Observe's que el terme constant m²k² no té significat físic i l'atre terme és senzillament el terme cinètic d'un escalar sense massa. Per lo general, els bosons de Goldstone casi mai tenen massa i parametrizan la curva dels possibles estats del buit.

Proposició de Goldstone

La base de la proposició de Goldstone és que l'operador carrega de qualsevol corrent simètrica no depén del temps.

ddtQ=ddt∫xJ0(x)=0

Per lo que, en actuar l'operador carrega sobre el buit, sempre es genera un estat de freqüència nula.


Si el buit no és invariant baix la simetria, en actuar en l'operador carrega es produïx un estat que és diferent del buit, pero que té freqüència nula. Esta és una oscilació de longitut d'ona llarga d'un camp que és cuasi estacionari. Es conclou puix que existixen estats en freqüència nula i que la teoria no pot tindre bots másicos.

Este raonament es vorà més clar si es pren el llímit cuidadosament. Si s'aplica al buit un operador carrega aproximat,

ddtQA=ddt∫xe−x22A2J0(x)=−∫xe−x22A2∇⋅J=∫x∇(e−x2A2)⋅J.

es genera un estat en derivada temporal casi nula.

||ddtQA|0⟩||≈1A||QA|0⟩||

Suponent un bot másico m0, la freqüència de qualsevol estat ortogonal al del buit serà a lo manco m0.

||ddt|ψ⟩||=||H|ψ⟩||≥m0|||ψ⟩||

Si es deixa que A creazca molt es produirà una contradicció.

Este raonament falla per complet quan la simetria té un gauge, ya que llavors el generador de la simetria estarà realisant només una transformació gauge. Un estat gauge transformat és exactament el mateix estat, de manera que en actuar en un generador simètric no s'eixirà del buit.

Teories no relativistes

Existix una versió de el teorema de Goldstone que també aplica a les teories no relativistes (i també a les teories relativistes en ruptura espontànea de simetria Lorentz. Bàsicament indica que per cada simetria global espontàneament trencada li correspon una cuasipartícula sense bot energètic (la versió no relativista del bot másico). És important observar que ací l'energia és en realitat H−μN−α→⋅P→ i no H. No obstant, existixen dos generadors espontàneament trencats diferentesque poden donar lloc al mateix bosó de Goldstone. Per eixemple, en un superfluit, tant la simetria O(1) del número de partícules, com la simetria galileana sofrixen ruptura espontànea. No obstant, el fonó és el bosó de Goldstone d'abdós.

De fet, per lo general, el fonón és el bosó de Goldstone de la simetria de Galileo / Lorentz trencada.

Fermions de Goldstone

La ruptura espontànea de simetria fermiòniques globals, que ocorren en alguns models supersimétricos, produïxen fermions de Goldstone, o Goldstinos. El companyer supersimétrico bosóico del goldstino, denominat sgoldstino, també apareix.


Referències

  1. ↑ Nambu, Yoichiro (febrer de 1960). Quasi-Particles and Gauge Invariance in the Theory of Superconductivity, Physical Review Letters .117.648, 117, 3 : American Physical Society, p. 648--663.
  2. ↑ Nambu, Yoichiro (abril de 1960). Axial Vector Current Conservation in Weak Interactions, Physical Review Letters 4.380, 4, 7 : American Physical Society, p. 380--382.