Sinagoga blanca
La '___protected_title_0___', o simplement '___protected_title_1___' (בית הכנסת בכפר נחום), és un antic temple judeu i actual jaciment arqueològic en Cafarnaún, a la vora del mar de Galilea, al nort d'Israel.[1] La sinagoga, datada de el iv, va ser construïda sobre la base d'una sinagoga anterior, de el i, que es creu que va ser el lloc a on predicava Jesús de Nazaret.[2]
Context arqueològic i bíblic
- Artícul principal → Cafarnaún.
Cafarnaún (כפר נחום נָחוּם; Kefar Najum, lit. Poble de Nahum) va ser un antic poblat peixquer a la vora de la mar de Galilea (llac Tiberíades) fundat pels hasmoneos en el i No es coneixen senyes sobre poblacions anteriors en el lloc, encara que s'han trobat restants de sílex del paleolític i murs i paviments de l'Edat del Bronze (II mileni a. C.). Es troba a 2,5 km de Tabgha i a 15 km de la ciutat de Tiberíades, en el punt noroest del llac. Es creu que en el seu apogeu tenia una població de 1500 persones, la majoria peixcadors. Excavacions a partir de la segona mitat de el xix varen revelar dos sinagogues, una baix de l'atra, i una iglésia de planta octagonal, que décades despuix es batejaria com l'Iglésia de Sant Pedro.[1]
Troballes arqueològiques
A pesar de la seua gran importància històrica, sent lloc d'alguns dels acontenyiments clau de la bíblia, les ruïnes de Cafarnaún solament varen ser descobertes en 1838 pel geógrafo bíblic nortamericà Edward Robinson. A el hora del seu descobriment, no va haver cap assentament en eixe lloc, formant part de l'entorn natural del lloc. Casi tres décades despuix, en 1866, el militar i explorador britànic Charles W. Wilson va identificar els restants d'una gran sinagoga, que després seria coneguda com «la sinagoga blanca» pel color casi exclusiu de les seues peces.
No obstant, solament quatre décades despuix, en 1905, s'iniciarien les excavacions que donarien pas a les troballes més importants, dirigides pels alemans Heinrich Kohl i Carl Watzinger i seguides pels franciscanos fins a 1926. És quan es destapen estructures de el i, incloent la morada de sant Pedro (cridat llavors Simón bar-Yoná), sobre la que els bizantino varen construir l'iglésia descoberta a mitats del sigle anterior, i els restants de la segona sinagoga, per baix de la sinagoga blanca, que es creu que va ser la mencionada en el Nou Testament (Juan 6:59), en el cas del qual haguera segut el centre de les activitats de Jesús en eixa época.[2]
La sinagoga
Les ruïnes de l'edifici que data de el iv, descobertes per Wilson, destaquen notablement entre les humils vivendes del poblat,[1] ya que estan construïdes casi exclusivament en blocs blancs de pedra calcárea duts de pedreres lluntanes (i per tant poc comuns en esta regió). Els murs estan alçats damunt d'hiladas pertanyents a la sinagoga anterior, de pedra basàltica negra pròpia de la regió. Baix del sol de la sinagoga més recent es troba encara el sol de la sinagoga anterior.
El pla del pis de la sinagoga blanca és similar al de la sinagoga del mateix sigle en Korazim (4 quilómetros al nort) i al de la sinagoga de Baram, de el iii, en el nort de la Galilea, pero l'ornamentació arquitectònica de l'edifici de Cafarnaún és molt més elaborada, en capitells corintios i intrincados relleus tallats en pedra.
L'edifici es compon de quatre parts: la sala d'oració, el pati oriental, la balaustrada meridional i un chicotet quarto al noroest de la construcció. La sala d'oració medix 24,40 x 18,65 metros, en la frontera cap al sur, mirant a Jerusalem (com era costum). Les parets internes estaven revocades i pintades en estuc d'alt nivell de realisació, trobats durant les excavacions. De la sinagoga antiga s'han conservat dos inscripcions, una en grec i l'atra en arameo, que recorden als bienhechores que varen facilitar la construcció de l'edifici.[1]
La sinagoga, tal com era en 381, va ser descrita per la peregrina espanyola Egeria,[3] que va escriure que l'accés a l'estructura constava de varis escalons i que l'edifici estava construït en pedra llaurada.
La sinagoga i l'iglésia de Cafarnaún varen resultar destruïdes a principis de el vii (poc abans de la conquista musulmana de 636). Per les contínues tensions entre les comunitats cristiana i judeua, s'ha sugerit que l'iglésia va poder haver segut destruïda durant l'invasió persa en 614, i la sinagoga destruïda 15 anys despuix com a acte de venjança durant el breu restabliment del govern bizantí.[4]
Restauració
En 1926, el franciscano Orfali va començar la restauració de la sinagoga. Després de la seua mort, va ser seguit per Virgilio Corbo a partir de 1976.
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Levine, Lee I. (2000). The ancient synagogue : the first thousand years, Yale University Press. OCLC 40408825. ISBN 0-300-07475-1.
- ↑ 2,0 2,1 Iwe, John Chijioke (1999). Jesus in the synagogue of Capernaum : the pericope and its programmatic character for the gospel of Mark : an exegetico-theological study of Mk 1:21-28, Editrice Pontifica Università gregoriana. OCLC 45710466. ISBN 88-7652-846-6.
- ↑ «The White Synagogue of Capernaum» (en en-us). Israel and You. Consultat el 2021-09-13.
- ↑ Revel-Neher, Elisabeth; Kogman-Appel, {{{nom2}}}; Meyer, Mati (2009). Between Judaism and Christianity : art historical essays in honor of Elisheva (Elisabeth) Revel-Neher, Brill. OCLC 567567774. ISBN 978-90-474-2437-6.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sinagoga blanca» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.