Anar al contingut

Runas armanas

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Taula de les runas armanas
Orde de les runas armanas

Les runas armanas o futharkh dels armanos (en alemán: Armanen-Futhark, resultat de combinar els térmens ari-alemans)[1] és un conjunt de 18 runas ideades com oràculs en 1902 pel ocultiste i místic regeneracionista del paganisme germànic Guido von List, publicades junt en les seues teories adivinatorias en la seua obra de 1908 Dones Geheimnis der Runen (El secret de les runas).[2]

Història

Guido von List va afirmar que estes runas li varen ser revelades en una visió durant la temporada d'11 mesos en la que va estar cego despuix d'una operació de cataratas en 1902. Segons ell se li va obrir un «ull interior» per mig del com se li va revelar El secret de les runas. List va afirmar que el Futhark Armanen estava sifrat en el Rúnatal de l'Edda poètica (estrofes de la 138 a 165 del Hávamál), a on de l'estrofa 147 a la 165 Odín enumera díhuit desijos, i la va denominar la Cançó de les 18 runas. List i els seus seguidors creïen que els seus runas representaven les runas primigènies en les quals totes les runas històriques s'havien basat.

El futhark de List es basa principalment en les formes de runas del futhark escandinau a les que se li afig un parell de runas del futhorc, encara que els noms i les seues equivalència fonètiques estan més pròximes a les del futhorc anglosaxó. Ademés conserva l'orde de l'alfabet escandinau desplaçant la runa man del lloc 13º al 15º, i colocant les dos incorporacions del futhorc al final, la eh en forma de la runa ar i la runa gibor similar a gyfu.

Les runas

Les primeres setze runas de List corresponen a les runas del futhark jove en algunes modificacions de les seues formes, com alguna inversió especular (per eixemple en la runa ar) o l'adició d'un traç diagonal allargat. Ademés afig dos runas adicionals al final, no obstant, els seus noms són més pròxims als noms de les runas del futhorc.

  1. Fa (en la forma de la runa fé del futhark jove).
  2. Ur (com la ur del futhark jove).
  3. Thurs (com la thurs del futhark jove).
  4. Vos (inversa especular de óss del futhark jove).
  5. Rit (com la reid del futhark jove).
  6. Ka (com la kaun del futhark jove).
  7. Hagal (com la hagall del futhark jove).
  8. Nauth (com la naudr, també cridada not).
  9. Is (com la ís del futhark jove).
  10. Ar (com la ar de branca curta en un traç allargat assemblant una cen invertida).
  11. Sig (similar a la sigel anglosaxona).
  12. Tyr (com la tyr del futhark jove).
  13. Bar (com la bjarkan del futhark jove).
  14. Laf (com lögr del futhark jove).
  15. Man (com la madr del futhark jove).
  16. Yr (com la yr del futhark jove pero en sò [i]).
  17. Eh (el mateix nom que la runa eh del futhork, pero en la forma de ar).
  18. Gibor (nom similar a la gyfu anglosaxona i en un parell de braços afegits a modo d'esvástica).

Vore també

Referències

  1. ↑ Guido von List: Die Ursprache der Ari-Germanen und ihre Mysteriensprache (“L'idioma original dels ari-alemans i el seu llenguage misteriós”), ed. Rudolf Lehner & Sohn, Viena i L. A. Kittler, Leipzig, 1914.
  2. ↑ Guido von List: Dones Geheimnis der Runen, 1908

Bibliografia

  • Flowers, Stephen E. 1992. Rune Might: Secret Practices of the German Rune Magicians. ISBN 0-87542-778-2
  • ——— (com Edred Thorsson). 1984. Futhark: A Handbook of Rune Magic. York Beach, Maine: Samuel Weiser, Inc. ISBN 0-87728-548-9
  • ——— (com Edred Thorsson). Runecaster's Handbook, Northern Magic, Runelore.
  • Goodrick-Clarke, Nicholas. 1993. The Occult Roots of Nazism: Secret Aryan Cults and Their Influence on Nazi Ideology. ISBN 0-8147-3060-4
  • ———. 2003. Black Sun: Aryan Cults, Esoteric Nazism, and the Politics of Identity. ISBN 0-8147-3155-4
  • von List, Guido. 1908. Dones Geheimnis der Runen. Viena. (Traduït a l'anglés per Stephen E. Flowers, 1988, Destiny Books. ISBN 0-89281-207-9)
  • Pennick, Nigel. 1992. Secrets of the Runes: Discover the Magic of the Ancient Runic Alphabet. ISBN 0-7225-3784-0
  • von Schnurbein, Stefanie. 1992. Religion als Kulturkritik.


Referències