Anar al contingut

Pseudodictamnus hirsutus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Pseudodictamnus hirsutus (Pseudodictamnus hirsutus)


Pseudodictamnus hirsutus, cridada comunament manrubillo, manrubio, manrubio blanc, manrubio vora, manrubio roig, marrubillo, marrubio, marrubio blanc, marrubio vora o marrubio roig, és una espècie de planta herbácea en flors pertanyent a la família Lamiaceae i de distribució restringida a la península ibèrica i el Magreb.[1]

Descripció

[editar | editar còdic]

És una planta sufrútice i perenne d'uns 20-80 cm d'altura, leñosa en la base, en tallos de color castany i en pèls simples milimétricos palesos, fins o lanosos i també en pèls composts.

Les fulls, pecioladas, de 2-8 per 1.5-7 cm, són de forma ovada a orbicular, agudes a redonejades, cordadas o suaument atenuades, en dents amples i elíptics en general mucronados. Són rugosas pel fes i en nervadura marcada pel envés, més o menys densament pelosas, les jóvens freqüentment aterciopeladas, en pèls simples, pèls glandulares en el marge i pèls estrelats, sobretot en els nervis del envés.

La inflorescència està formada per uns 4-10 verticilos més o menys esfèrics, de 3-4 cm de diàmetro. Les bràcteas, similars als fulls pero a penes pecioladas, són en freqüència recurvadas i les bractéolas, de 2-9 mm, són linear-espatuladas, agudes, numeroses, a voltes en pèls glandulíferos.

Les florés són sésilés, en un cáliz d'1-1.5 cm, de color vert o púrpura; el tubo, de 6-7 mm, té 10 nervis i el llim, en pèls estrelat, té també 10 nervis principals i nervadura reticulada en l'interior; hi ha uns 10-20 dents, a voltes reduïts a mucrónes.

La corola, de 13-18 mm, és de color púrpura rojós, en franges llongitudinals blanquecinas, en un tubo centimétrico, un llavi superior bífido, rarament tetralaciniado, erecto, en general alguna cosa cóncau, molt peloso i un llavi inferior en 3 lòbuls, el central major, curvat cap a avall i generalment emarginado.

Els fruts són núculas de 2-2.5 per 1.5 mm, ovoides, subtrígonas, agudes, finamentes alveoladas, de color pardo.[2]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

L'àrea de distribució nativa d'esta espècie es comprén des del Mediterràneu occidental (particularment, Portugal i Espanya, incloses algunes de les Illes Balears)[2], fins a Àfrica del Nort (particularment, en Argèlia, Marroc i Tunis)[1] i Sàhara central (particuralmente, en Chad i Níger).

Creix en xaraés pedregosos o roquedos, caixers secs de rambles, vores de camí i llocs incults nitrificados, des del nivell de la mar fins a 1 400 m s. n. m.. Florix d'abril a setembre i fructifica en novembre i decembre.[2]

Creix principalment en el bioma subtropical.

Usos

[editar | editar còdic]

Semblant al Marrubium vulgare, el saber popular etnobotánico li atribuïx les seues mateixes propietats: en infusió, posseiria una activitat de tònic cardíac i antitusivo; en rituals curativos, permetria eliminar el mal d'ull. cita requerida


Indicacions: Depurativo, llavar ferides, febrífugo, paludisme, tós, gola, catarro.[3]

Als terpenos o tetraterpenoides presents en esta planta se li han reconegut efectes antiinflamatorios, antibacterianos o antiviralés.[4]

En 2012, estudis preclínicos farmacològics, confirmarien possibles efectes antitumorals –especialment en leucèmias–, del diterpeno hispanolona, una molècula que es troba en la Galeopsis angustifolia i en la Ballota hirsuta.[4][5][6] L'estudi de les bases moleculars de la apoptosis induïda per diferents derivats diterpénicos en cèlules tumorals, coordinat per Sonsoles Hortelano, hauria demostrat els efectes de la hispanolona en provocar la apóptosis en cèlules tumorals, en escassos efectes sobre atres sanes.[7]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

L'espècie va ser descrita inicialment com Marrubium hirsutum per Carl Ludwig Willdenow en Species Plantarum. Editio quarta 3: 113, en 1800, hui en dia és tant un sinònim com el basónimo d'esta.[8]

Més alvance, seria transferida al gènero Ballota per George Bentham en Labiatarum Genera et Species 595, en 1834, nom científic que també és un sinònim actualment.[9]


Ulteriormente seria transferida al gènero Pseudodictamnus per Yasaman Salmaki i Soudeh Siadati en Taxon 67(4): 779, en 2018.[10]

Etimologia

[editar | editar còdic]

Citologia

[editar | editar còdic]

Número de cromosomes de Pseudodictamnus hirsutus i tàxons infraespecíficos: 2n = 22, 28, 30.[2]

Tàxons infraespecíficos

[editar | editar còdic]

Comprén 5 subespecies acceptades, les quals continuen reconegudes baix la denominació Ballota hirsuta, ya que actualment no existixen les seues respectives combinacions en Pseudodictamnus hirsutus:

Noms comuns

[editar | editar còdic]

Castellà: apareada crespa, coa de cavall, dictamo fals d'Espanya, dictamo partit, flor rubí (4), herba de les lamparillas, herba del colesterol, herba fregall, hierbabuena de pastor, incens, juanrrubio, manrrubio, manrubillo (2), manrubio (8), manrubio blanc (2), manrubio vora (2), manrubio de mont, manrubio roig (2), marrubillo (3), marrubio (10), marrubio blanc (2), marrubio vora (2), marrubio de sipela, marrubio del colesterol, marrubio roig (3), mastranto, mastranzo, mastranzos, quitamocos, sonamocos.
Entre paréntesis, la freqüència d'us del vocablo en Espanya.[16]

Galeria

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 «Ballota hirsuta» (en en). The Euro+Med Plantbase Project. Consultat el 2016-03-06.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Morales Valverde; Quintanar Sánchez, {{{nom2}}}; Caps Fonts, {{{nom3}}}; Licitades Salvà, {{{nom4}}} (1986). «CXL. Labiatae», [1], Madrit, Espanya: Real Jardí Botànic i Consell Superior d'Investigacions Científiques, p. 293. ISBN 978-84-00-09041-8.
  3. ↑ «Ballota hirsuta». Linneo.net. Archivat des d'el original, el 2009-12-01. Consultat el 2009-11-09.
  4. ↑ 4,0 4,1 Demostrat el potencial antitumoral de plantes comunes en Espanya -hispanolona-, Estudi coordinat per Sonsoles Hortelano, del Institut de Salut Carlos III, en colaboració en Beatriz de les Heras i Irene Quadrat, del Departament de Farmacologia de la Facultat de Farmàcia de la Universitat Complutense de Madrit, i el doctor Lisardo Boscá, de l'Institut d'Investigacions Biomèdiques Alberto Sols (CSIC-UAM)]
  5. ↑ «Critical role of the death receptor pathway in the antitumoral effects induced by hispanolone derivatives».Oncogene.32(2)
    259–268.ISSN 1476-5594.doi:10.1038/onc.2012.23.Consultat el 2016-03-06.
  6. ↑ «Critical role of the death receptor pathway in the antitumoral effects induced by hispanolone derivatives».Oncogene.ResearchGate.32(2)
    259-268.ISSN 1476-5594.doi:10.1038/onc.2012.23.Consultat el 2016-03-06.
  7. ↑ «Grup coordinat per Sonsoles Hortelano». APORED. Membres de la Ret Espanyola de Apoptosis. Sistema Immune. Centre Nacional d'Investigacions Cardiovasculars (CNIC). Archivat des d'el original, el 2010-03-21. Consultat el 2025-11-15.
  8. ↑ «Marrubium hirsutum» (en en). Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 2025-11-15.
  9. ↑ «Ballota hirsuta» (en en). Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 2013-01-20.
  10. ↑ «Pseudodictamnus hirsutus» (en en). Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 2025-11-15.
  11. ↑ «hirsutior - homophyllus» (en en). Dictionary of Botanical Epithets. Consultat el 2025-11-15.
  12. ↑ «Ballota hirsuta subsp. inermis» (en en). Plants of the World Online. Kew Science. Consultat el 2025-11-15.
  13. ↑ «Ballota hirsuta subsp. intermija» (en en). Plants of the World Online. Kew Science. Consultat el 2025-11-15.
  14. ↑ «Ballota hirsuta subsp. maroccana» (en en). Plants of the World Online. Kew Science. Consultat el 2025-11-15.
  15. ↑ «Ballota hirsuta subsp. saharica» (en en). Plants of the World Online. Kew Science. Consultat el 2025-11-15.
  16. ↑ «Ballota hirsuta». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos (requerix busca interna). Consultat el 2009-11-10.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Pseudodictamnus_hirsutus&oldid=562752»