Prehistòria del poble hongarés
- Vore Panonia abans dels hongaresos per a la prehistòria d'Hongria (no la de l'ètnia hongaresa).___protected_title_0___'prehistòria hongaresa' (Plantilla:Lang-hu) és un periodo específic de la història dels magiares que escomença quan els magiares poden ser considerats com un poble identificable separadament d'atres parlants úgricos (1000 - 500 a. C.), i conclou quan ocupen i colonisen la Planura panónica, al voltant del 896 d. C. (Plantilla:Lang-hu).[1]
Els events que varen ocórrer entre el Honfoglalás ("l'ocupació del nostre país") i la coronació de Sant Esteban (1000/1001 d. C.) també estan inclosos per algunes historiadors com a part de la prehistòria hongaresa. Igualment, els térmens "història antiga", i "història primerenca"[2] són amprats en diferents fonts per a descriure el mateix periodo de l'història hongaresa.
La formació del poble magiar
[editar | editar còdic]Emergència dels parlants ugrios
[editar | editar còdic]l'idioma hongarés és un llengua ugria, pertanyent al grup de llengües ugrofinesas, un agrupamiento en la família de les llengües urálicas.[3][4] Les llengües finoúgrias es varen separar dins de les llengües urálicas abans del 4000 a. C. i la comunitat de les llengües finopérmicas en les urálicas va terminar abans del 2000 a. C.[3]
Els canvis climàtics al voltant del 1300 a. C. varen resultar en l'expansió cap al nort de les estepas, lo que va espentar a varis grups dins del poble proto-ugrio a adoptar un estil de vida nómada.[3] Este canvi va ser reforçat pel fet de que els diversos grups proto-iranios que vivien al sur d'ells havien estat practicant la transhumancia i la seua influència en el poble proto-ugrio pot ser provada per vàries paraules prestades[5] en les seues llengües.[3][6] La formació de l'idioma hongarés va ocórrer al voltant d'este moment (entre el 1000 a. C. i el 500 a. C.) i pot ser localisada en les regions meridionals dels Montes Urales.
A raïl d'un atre canvi climàtic, que va tindre lloc al voltant del 800 a. C. i que va causar l'expansió de la taiga, els grups nómades proto-ugrios (provablement els ancestros dels magiares) varen tindre que desplaçar-se cap al sur, i d'eixe modo es varen separar dels ancestros dels janti i dels mansi.[3]
El Urheimat hongarés
[editar | editar còdic]El Urheimat hongarés (Plantilla:Lang-hu) és la pàtria original teòrica dels magiares. El terme urheimat ve de la llingüística i tendix a ser reservat per a les discussions sobre els orígens d'un idioma. En relació en el urheimat hongarés, un dels punts de vista consensuats és que deu haver-se situat en algun lloc en la zona de estepa al sur dels Urales.[3]
- Un punt de vista[7] afirma que el ___protected_title_13___ magiar és el mateix que el del grup de llengües ugrias, en el sector occidental dels Urales.[8] Encara és objecte de debat el moment en que els protomagiares es deplazaron a l'oest, des de les regions a l'est dels Urales, i es varen assentar en Bashkortostán, al voltant de la regió en la que s'unixen el riu Kama i el Volga. El seu moviment va poder haver segut causat per les noves migracions de pobles en el IV, pero també pot estar conectat en l'aparició d'una nova cultura arqueològica (la cultura Kushnarenkovo) en la regió en el VI.
- Una atra visió proclama que el urheimat és aproximadament la mateixa àrea que Yugra, a l'est dels Urales, a on ara viuen els janti i els mansi. Yugra també sol ser identificada com el urheimat de les llengües obiugrias, sent la zona occidental (regió del riu Kama) la considerada el urheimat de les ugrios.[9] Es creu que els magiares varen emergir d'este urheimat occidental dels Urales, basant-se en l'influència primerenca dels pobles pérmicos.[8]
No obstant, alguns autors emfatisen que el concepte de urheimat està obsolet ya que el desenroll d'un poble és continu.[10]
L'orige del etnónimo ___protected_title_9___ (el gentilici en el que es autodefinen dels hongaresos) podria ser una evidència del periodo en el que va tindre lloc la separació dels proto-hongaresos i els grups parlants de llengua proto-Obiugrias, pero hi ha vàries teories sobre els seus orígens; la paraula podria estar composta de dos parts (___protected_title_10___ i ___protected_title_11___) o potser siga un préstam proto-iranio.[11]
Paraules similars a l'element propost magy són amprades pels pobles janti i mansi (en referència a un dels seus grups -/mos/ o a sí mateixos -/mansi/-, respectivament), lo que sugerix que té orige ugrio i possiblement signifique "aquells que parlen". L'element ar de la paraula pot ser tant d'orige ugrio com túrquico, i el seu significat seria "home".[3] Els estudiosos que defenen l'orige túrquico de ar també creuen que es referix a una tribu túrquica que es va unir a un grup dels pobles proto-ugrios, i que estos dos grups varen formar el poble magiar.[3]
Fonts primàries forànees utilisen diferents noms en referir-se als magiares.[12]
- En les fonts escitas en àrap, els magiares són mencionats com ___protected_title_0___ o ___protected_title_1___ (per eixemple, per Ahmad ibn Rustah), ___protected_title_2___ o ___protected_title_3___ (per eixemple, per Al-Masudi), ___protected_title_4___ (per eixemple, per Ibrahim ibn Ya'qub), i ___protected_title_5___ (per eixemple, per Ibn Hayyan).[12][13]
- En les fonts bizantines, els magiares són cridats ___protected_title_7___ /Ungroi/, ___protected_title_8___ /Turkoi/ (per eixemple, per l'Emperador León el Sabio), i ___protected_title_9___ /Sawartoi asfaloi/ (per eixemple, per l'Emperador Constantino ___protected_title_10___).[14]
- Quan les fonts medievals escrites en llatí parlen dels magiares, es referixen a ells normalment en els térmens ___protected_title_12___, ___protected_title_13___, ___protected_title_14___, i ___protected_title_15___, encara que algunes de les fonts els criden ___protected_title_16___ o ___protected_title_17___.[15]
Este nom llatí per als magiares, escrit com ___protected_title_19___, ___protected_title_20___, ___protected_title_21___, ___protected_title_22___, deuen haver derivat de la forma eslava del nom dels onogures, una federació de tribus túrquicas (principalment) dels sigles V a el VIII.[15]
Primers registres dels magiares
[editar | editar còdic]En el V, Heródoto va descriure un poble cridat Іϋρκαι /Iurkai/, caçadores ecuestres que vivien al voltant dels rius Kama i riu Bélaya; alguns autors sugerixen que este registre pot ser la primera referència dels ancestros dels magiares.[14] El poble nomenat per Estrabón com Οΰγρου /Ugroi/ podria també ser identificat en els antics hongaresos, encara que és més plausible que es referixca a una de les tribus dels sármatas.[14]
Basant-se en l'antic nom Σάβαρτοι άσφαλοι /Sawartoi asfaloi/ dels magiares, registrat per l'emperador Constantino Porphyrogennetos, alguns estudiosos assumixen que les fonts bizantines, musulmanes i armènies, que parlen d'un poble cridat Σάβιροι /Sawiroi/, Σεβορτιοι /Sewortioi/, Siyāwardiya, i Sevordi, varen registrar la presències dels antics magiares al nort de les montanyes del Caucas entre els sigles V i X.[14] Per un atre costat, atres autors apunten que esta identificació és prou dubtosa basant-se en arguments llingüístics.[14]
L'autor bizantí que va continuar el treball de Jorge el Monge menciona que al voltant del 837, el Primer Imperi Búlgar va buscar l'aliança en un poble pagà cridat ___protected_title_6___, ___protected_title_7___ o ___protected_title_8___ contra els antics habitants del ___protected_title_9___ de Macedònia, que s'havien rebelat contra els búlgars, pero els rebels varen véncer als pagans i varen tornar al imperi Bizantí.[14][16] El poble pagà s'identifica en els antics hongaresos, sent esta la primera referència als magiares no qüestionada pels estudiosos moderns.[16]
Segons el Annales Bertiniani, en 839, l'Emperador Teófilo li va demanar a l'emperador Luis el Piadós que ajudara als delegats del Rus, que havien visitat Constantinopla, en el seu regrés al seu país, perque "pobles bàrbars i salvages" posarien en perill el camí pel que havien aplegat a Constantinopla. No obstant, l'identificació dels "pobles bàrbars i salvages" en els magiares no ha segut generalment acceptada.[16]
Constantino Porfirogénito registra en la seua obra “D'Administrant Imperi” que el Gran Kan i el Bek dels jázaros varen demanar a l'emperador Teófilo que els contruyera la fortalea de Sarkel.[16] El seu registre està conectat en els magiares a raïl de que la nova fortalea deu haver segut necessària per l'aparició d'un nou enemic dels jázaros, i no hi ha atres pobles, en eixe moment, que es puguen tindre en conte com a enemics dels jázaros.[16] En el X, Ahmad ibn Rustah també va mencionar que
Migracions
[editar | editar còdic]
Algunes àrees molt específiques són denominades i conectades en la migració dels magiares des de la seua llar original a la Hongria actual. Cada zona és detallada a continuació.
Magna Hungaria
[editar | editar còdic]Basant-se en documents escrits en el XII i XIII que mencionen Ungaria maior o Ungaria magna, autors moderns utilisen el nom Magna Hungaria (lliteralment, “Gran Hongria”) quan es referixen al territori a on solien viure els ancestros dels magiares. [16] En 1235, Julianus va localisar esta terra directament a l'est de la capital de la Bulgària del Volga.
Una teoria[17] afirma que els magiares es varen desplaçar a eixa zona des d'un urheimat al nort abans d'emigrar cap al suroest.[16] En Bashkortostán es conserven tombes que confirmen l'assentament dels ancestros dels hongaresos, un lloc d'enterrament en 150 tombes, que demostren el seu emplaçament en el territori Volga-Kama en els sigles VIII i IX.[3]
Investigacions llingüístiques[18] aixina com toponímicas també sugerixen que, en la regió Volga-Kama, els magiares varen contactar en els búlgars del Volga, que estaven migrando al nort despuix de la década de 670. Atres autors sugerixen que els magiares varen contactar en els pobles túrquicos, ya en el V, es va donar la seua migració des de Magna Hungaria al sur en eixe periodo.[3]
Els magiares es varen organisar en tribus provablement en la regió, perque el nom d'una de les seues tribus (Gyarmat) pugues haver segut preservat com un nom de clan entre els bashkirés. El nom de diverses tribus magiares és d'orige oghur, lo que prova que tribus oghures també es varen unir als magiares.
Els antics magiares es varen separar en dos grups entre 750 i 830; i, a partir de llavors, els dos grups varen coexistir separadament: un d'ells es va quedar en Magna Hungaria fins a la década de 1240, mentres que l'atre grup (els ancestros dels futurs hongaresos) es va desplaçar al sur. De tots modos, la migració al sur dels ancestros dels hongaresos deu haver ocorregut ya en el VII (o inclús abans), o els dos grups de magiares no es deuen haver separat fins a el IX.[3][16]
L'àrea Dò-Kubán
[editar | editar còdic]Alguns estudiosos[19][20] sugerixen que des de Magna Hungaria, els antics magiares es varen desplaçar a la regió al nort de les montanyes del Caucas, al voltant dels rius Dò i Kubán.[3][8] Emfatisen que vàries paraules hongareses conectades a la viticultura[21] poden haver segut préstams d'una llengua túrquica en eixos territoris, i, de la mateixa manera, uns atres préstams llingüístics[22] poden haver segut preses dels alanos que vivien al nort de les Montanyes del Caucas.[3][16] Les traces característiques de l'indumentària dels magiares poden també haver-se desenrollat al voltant d'eixe moment.[3]
Per un atre costat, atres investigadors apunten que la prova de que els magiares varen ocupar eixe territori al voltant d'estos dos rius és massa lleu.
Levédia
[editar | editar còdic]L'emperador Constantino VII Porphyrogenito crida Levédia al lloc a on els primers magiares solien viure; el nom sorgix del voivoda magiar Levédi.[16] També informa de que un riu, cridat Chidmas o Chingilo, fluïx per eixe territori (la teoria més ampliment acceptada identifica el Chidmas en el riu Kodima i el Chingilo en el riu Inhul (abdós afluents del Bug Meridional). S'han format dubtes en referència a l'existència d'esta Levédia, ya que el nom en sí sugerix que era el territori d'una sola de les tribus magiares (la del voivoda Levédi) i, per eixa raó, no podria ser el nom de tot el territori a on la federació de les tribus magiares es varen assentar.[3][8]
D'acort en a obra de l'Emperador, els magiares varen lluitar juntament en els jázaros, lo que sugerix que les tribus magiares estaven baix sobirania jázara.[3][16] La duració del periodo en el que les tribus magiares haurien segut subyugadas per l'Imperi jázaro és objecte de debat: l'emperador informa de que varen viure allí junts solament tres anys, mentres que alguns autors moderns parlen d'un periodo d'uns 300 anys.[3][16] Atres investigadors sugerixen que la sobirania jázara deu haver començat al voltant de 840, quan les referències a un poble distint dels jázaros desapareixen de les fonts escrites.
Al voltant de 850, els pechenegos, que havien segut derrotats pels jázaros, varen invadir Levédia i varen derrotar als magiares, els qui, liderats pel voivoda Levédi, varen ser obligats a fugir cap a l'oest. Un grup dels magiares, no obstant, es va desplaçar a les montanyes del Caucas i es va assentar allí, a on els seus descendents viurien fins a el XIII. Per un atre costat, alguns investigadors moderns sugerixen que els magiares es varen desplaçar cap a l'oest ya en el VII quan la Gran Bulgària es va desintegrar baix la pressió jázara i els búlgars varen deixar el territori al nort del mar Negra.[3]
Etelköz
[editar | editar còdic]A continuació de la seua derrota contra els pechenegos (o a continuació de la desintegració de la Gran Bulgària), les sèt tribus magiares (Plantilla:Lang-hu) es varen desplaçar a l'oest i es varen assentar en el territori que Constantino Porphyrogenito crida Etelküzü (o Etel i Küzü).[3][16] El territori es localisa al voltant dels rius Dniéper, Bug meridional, Dniéster, Prut i Siret.
Poc despuix, com informa l'emperador Constantino, el Gran kan dels jázaros va enviar representants al voivoda Levédi sugerint-li que seria elevat a l'estatus de "gran príncip". Levédi, no obstant, va rebujar l'oferta del Gran kan i va propondre en el seu lloc al príncip Álmos o al seu fill, Árpad, i el gran kan va acceptar la seua proposta. Encara que l'emperador bizantí afirma que els líders de les sèt tribus preferien a Árpad, els investigadors moderns normalment consideren que el seu pare, Álmos, va ser proclamat el primer Gran Príncip dels Magiares (este títul és registrat com a megues Turkias arkhon en D'administrant imperi). Alguns investigadors,[23] encara que debaten la credibilitat de les explicacions de l'emperador i consideren el història com una explicació legitimadora inventada pels Árpádes per al canvi de règim.[3][8]
Segons l'obra de Ahmad ibn Rustah, el liderage de la federació tribal magiar es va dividir entre un líder espiritual i un administratiu i militar - similar a la pràctica que els jázaros acostumaven a seguir.[16] Ahmad ibn Rustah també registra que el líder nominal de la federació tribal ___protected_title_0___ solia ser el ___protected_title_1___, pero el seu líder militar era ___protected_title_2___.[16] En l'imperi jázaro, qui ostentava la tercera dignitat (despuix del líder militar) es dia kündür, lo que sugerix que el Gran kan jázaro li va otorgar este títul al recent elegit cap de la federació tribal magiar.
En 860-861, soldats magiares varen atacar a Sant Cirilo, qui estava viajant per a vore el gran kan al voltant del Querconeso, que havia segut capturada pels jázaros.
La federació magiar deu haver-se secesionado de l'imperi jázaro al voltant de 862, quan els magiares (Ungri) varen saquejar França Oriental:
Els geógrafos musulmans varen registrar que els magiares atacaven regularment a les tribus eslaves veïnes, venent als seus captius a l'Imperi Bizantí. També mencionen que
Abans de 881, la federació Hétmagyar es va vore enfortida quan les tres tribus dels cabaros, que s'havien rebelat contra els jázaros, es varen unir als magiares.[3]
D'ahí en avant, els cabaros serien vists com a auxiliars militars dels magiares, proveint la vanguarda i retaguàrdia de les seues huestes.[12] En 881, els magiares i els cabaros varen invadir França Oriental, lluitant en dos batalles, els primers (Ungari) en Wenia (provablement Viena) i els últims (Cowari) en Culmite (possiblement Kulmberg o Kollmitz en Àustria).[3][16]
Els magiares eren llogats ocasionalment pels governants dels països veïns per a intervindre en les seues lluites. D'acort als Anals de Fulda, en 892, el rei Arnulfo de Carintia va invadir la Gran Moravia i els magiares es varen unir a les seues tropes.[16] En 894, els magiares varen invadir Panonia en aliança en el rei Svatopluk I de Moravia.[16]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Kristó, Gyula (General Editor); Makk, {{{nom2}}} (1994). Korai Magyar Történeti Lexikon (9-14. század) ___protected_title_1___., Budapest: Akadémiai Kiadó, p. 753. ISBN 963 05 6722 9.
- ↑ «A Country Study: Hungary - Early History». Library of Congress. Consultat el 28 de setembre de 2008.
- ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 3,14 3,15 3,16 3,17 3,18 3,19 3,20 3,21 3,22 Csorba, Csaba (1997). Árpád népe ___protected_title_3___., Budapest: Kulturtrade, p. 193. ISBN 963 9069 20 5.
- ↑ Kristó, Gyula (1993). A Kárpát-medence és a magyarság régmultja (1301-ig) ___protected_title_4___., Szeged: Szegedi Középkorász Műhely, p. 299. ISBN 963 04 2914 4.
- ↑ Per eixemple, les paraules hongareses para cavall, cadira de montar i cabezada (___protected_title_0___, ___protected_title_1___ i ___protected_title_2___ respectivament), i també les paraules per a Deu, cel i cel en el sentit religiós (___protected_title_3___, ___protected_title_4___ i ___protected_title_5___) varen ser preses dels idiomes proto-iranios; ___protected_title_6___
- ↑ Harmatta, János (1997). Iráni nyelvek hatása az ősmagyar nyelvre ___protected_title_7___ /In: Honfoglalás és nyelvészet (___protected_title_14___ and Linguistics)/, Budapest: Balassi Kiadó, p. 266. ISBN 963 506 108 0.
- ↑ ”La localisació de la que els magiares (…) varen emergir estava entre el Volga i els Urales”; ___protected_title_12___
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 Róna-Tas, András (1994). Hungarians and Europe in the Early Middle Ages - An Introduction to Early Hungarian History, Budapest / New York: CEU Press. ISBN 963 9116 48 3.
- ↑ ”El urheimat ugrio se situava en la regió dels Urales, principalment en l'alvertent occidental. No obstant, se sap que alguns grups separats redidieron en l'alvertent oriental, per l'época en la que els magiares moraven en la regió del Volga-Kama”; Róna-Tas, András op. cit. p. 319.
- ↑ ”Els Urheimats, llavors, podrien denotar aquelles etapes primordials en la formació d'un poble que aporten un canvi significatiu a la vida dels membres del grup (…); estos canvis poden incloure una divisió dins del grup, que motive que el nou grup es marche de la comunitat principal i interactue en atres pobles, o un canvi en el modo de vida de la comunitat, o una migració important”; Róna-Tas, András op. cit. p. 315.
- ↑ Gulya, János (1997). A magyarok önelnevezésének eredete ___protected_title_12___ /In: Honfoglalás és nyelvészet (___protected_title_18___ and Linguistics)/, Budapest: Balassi Kiadó, p. 266. ISBN 963 506 108 0.
- ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 12,4 Kristó, Gyula (1996). Hungarian History in the Ninth Century, Szeged: Szegedi Középkorász Műhely, p. 229. ISBN 963 482 113 8.
- ↑ Elter, István (1997). A magyarok elnevezései arab forrásokban ___protected_title_6___ /In: Honfoglalás és nyelvészet (___protected_title_25___ and Linguistics)/, Budapest: Balassi Kiadó, p. 266. ISBN 963 506 108 0.
- ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 14,4 14,5 Harmatta, János (1997). A magyarok nevei görög nyelvű forrásokban ___protected_title_11___ /In: Honfoglalás és nyelvészet (___protected_title_26___ and Linguistics)/, Budapest: Balassi Kiadó, p. 266. ISBN 963 506 108 0.
- ↑ 15,0 15,1 Király, Péter (1997). A magyarok elnevezése a korai európai forrásokban___protected_title_18___ /In: Honfoglalás és nyelvészet (___protected_title_27___ and Linguistics)/, Budapest: Balassi Kiadó, p. 266. ISBN 963 506 108 0.
- ↑ 16,00 16,01 16,02 16,03 16,04 16,05 16,06 16,07 16,08 16,09 16,10 16,11 16,12 16,13 16,14 16,15 16,16 16,17 16,18 Tóth, Sándor László (1998). Levediától a Kárpát-medencéig ___protected_title_10___., Szeged: Szegedi Középkorász Műhely. ISBN 963 482 175 8.
- ↑ ”Les tribus hongareses, juntament en la tribu megyer, presumiblement es varen desplaçar cap al sur, i llavors a l'oest, des de la Magna Hungaria de Bashkortostán; creuant el Volga, i assentant-se en l'àrea del riu Don.”
- ↑ Per eixemple les paraules hongareses para Novillo, bou, i bou (borjú, bika, i ökör respectivament), i també les paraules per a ordi, poma, i nogal (árpa, ànima, i dió respectivament) són préstams d'un idioma túrquico; Csorba, Csaba op. cit. p. 32.
- ↑ "La qüestió que es presenta ara és, ¿d'on varen emigrar els
hongaresos a Levedia? La resposta donada a esta qüestió és pràcticament unànim: els hongaresos
varen emigrar a Levedia des d'un país centrat al voltant del riu Kubán, i llimitada pel Caucas,
el mar de Azov, el Mar Negra i el Dò."
- ↑ ”Els
arguments alvançats a favor d'esta teoria són pocs i no són convincents. (…) Com la
majoria dels pobles el nom dels quals han segut duts pels hongaresos vivien (…) en
la regió de Kubán, podem supondre que els hongaresos pròpiament varen viure en el mateix
territori. (…) Els noms en qüestió són (…) Ungroi, Sabartoi i Turkoi. Hi ha
proves paleses de que cada u d'estos tres varen habitar la regió de Kubán. En cap cas,
és necessari supondre que el contacte en els hongaresos va tindre lloc en la regió caucásica.”
- ↑ Per eixemple, les paraules hongareses para raïm, i vi (szőlő, i bor respectivament) varen ser prestades d'un llenguage túrquico; Csorba, Csaba op. cit. p. 36.
- ↑ Per eixemple, les paraules hongareses para espasa i armadura (kard, i vért respectivament) varen ser preses del idioma alano; Tóth, Sándor László op. cit. p. 19.
- ↑ “L'aparició d'una nova dinastia sempre du en si una crisis de llegitimitat. El nou governant (…) necessitava explicar que havia passat en el clan anterior. (…) En eixe moment, la llegitimitat del poder en les estepas significava ser reconegut pels jázaros. (…) La part /en D'administrant imperi/, que tracta de Levédi reconeixent la seua incompetència i recomanant a Álmos o Árpad en lloc de sí mateixa, carix inclús del menor aguaitó de credibilitat."; Róna-Tas, András.
- ↑ 24,0 24,1 |Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Prehistoria del pueblo húngaro» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.