Pontederiaceae

Erro al crear miniatura:

Pontederiaceae

Les pontederiàcees (nom científic Pontederiaceae) formen una família de plantes monocotiledóneas aquàtiques o de chapulls, en brots esponjosos, fulles en base envainadora i diferenciades en pecíol i làmina en moltes venes paraleles, la làmina del full més jove envol al pecíol del full més vell, les flors en 6 tépals vistosos (a pesar de ser comelínidas), trístilas, enantióstilas, i de simetria bilateral, s'òbrin per un sol dia. Les inflorescèncias (a voltes reduïdes a una única flor) semblen arracades o mechons, i tenen dos bràctees, alguna de les dos o les dos són foliosas i/o envainadoras. Les flors són blaves o grogues. Les pontederiàcees són natives de regions tropicals i templades, especialment del Nou Món. La família va ser reconeguda per sistemes de classificació moderns com el sistema de classificació APG III (2009) i l'APWeb (2001 en avant). Pontederia i Eichhornia (el "camalote" o "jacint d'aigua") són utilisats com a plantes ornamentals aquàtiques. Ademés, el camalote és una coneguda maleza que invadix llac, rius d'aigües tranquiles, dics i embassaments.

Descripció

Introducció teòrica en Terminologia descriptiva de les plantes

Herbas, perennes o rarament anuals, flotants a emergents aquàtiques, brots rizomatosos o estoloníferos, esponjosos. Pèls simples, només en les parts reproductives.

Fulles usualment alternes, espirals o dísticas, a lo llarc del brot o més o menys basals, més o menys diferenciades en un pecíol i una làmina (el pecíol unflat en Eichhornia), simples, sense dividir, sanceres, bifaciales, liguladas, primes a àmplies, planes, en venaació paralela curve-convergent a palmada (filiforme en Hydrothrix), envainadoras en la base, sense estípulas.

Inflorescèncias determinades, pero moltes voltes semblant arracades o mechons, a voltes reduïdes a una sola flor, terminals, pero moltes voltes semblant laterals, associades en 2 bràctees com espatas.

Flors bisexuales, radials a bilaterals, moltes voltes trístilas. Hipóginas, glabras o en tricomas pilate-glandulares escampats en el periant extern, en l'estil, o en els filaments. Periant en 2 séries de tépals iguals.

6 tépals en 2 séries de 3 (rarament 4), vistosos, variablement connados, imbricados, el tépal adaxial del verticilo intern moltes voltes diferenciat formant flors zigomórficas. Usualment blaus, sirimomos, blancs o grocs, en guies de néctar en el tépal mig en les flors zigomórficas. Sense hipanto.

Estams usualment 6 en 2 séries de 3, o 3 en estaminodios, o 1 en 2 estaminodios, verticilados, filaments adnatos al tubo del periant, moltes voltes de llarc desigual (moltes voltes associat a tristilia). Quan 6, diplostémonos (els externs oposts als tépals externs i els interns oposts als tépals interns), quan 3 o 1, antipétalos (oposts als tépals interns). Filaments en apèndixs en alguns tàxons. Anteras basifijas, introrsas, de dehiscencia llongitudinal o (en Monochoria) obrint-se per rajaduras o poros, tetrasporangiadas i ditecas.

Polen en 1 o 2 regates ("furrows") i trinucleado en ser lliberat.

3 carpelos (pero 2 carpelos abortivos i reduïts en Pontederia i Reussia), connados, ovari súpero, en placentaació axilar a ocasionalment parietal per intrusió, 3 lóculos pero a voltes en 2 lóculos estèrils. Estils heteromórficos o enantiostilos en alguns tàxons. 1 estigma, capitado a 3-lobado. Òvuls numerosos a 1 en cada lóculo, anátropos, bitégmicos.

Nectarios moltes voltes presents en els septos dels ovaris.

El frut és una càpsula loculicida o una anou/utrículo (per eixemple en Pontederia), rodejat de la part basal del tubo del periant persistent. Les llavors són corrugadas ("ribbed") longitudinalment. Endosperma en almidó.

Ecologia

Àmpliament distribuïdes en regions tropicals i subtropicals, en unes poques espècies de climes templats del Nort. En Àfrica, Àsia, i especialment les Amèriques.

Plantes de hàbitats aquàtics o de chapulls.

Les flors vistoses de Pontederiaceae s'òbrin per un sol dia i són polinizadas per varis insectes, especialment abelles, mosques i palometes.

La fecundació creuada és característica de les espècies heterostilas, pero l'autofecundaació, com la de Heteranthera, també és comuna.

Les barrugoses anous de Pontederia són dispersades per aigua, com lo són les chicotetes llavors de les espècies de frut capsular.

La reproducció asexual per fragmentació del sistema del rizoma també és comú en algunes espècies.

Filogenia

Introducció teòrica en Filogenia

La monofilia de Pontederiaceae ha segut sostinguda per la morfologia (Eckenwalder i Barrett 1986) i caràcters moleculars (Barret i Graham 1997, Graham i Barrett 1995, Graham et al. 1998).

Pontederiaceae és la família germana d'Haemodoraceae, i estes dos a la seua volta són germanes de Philydraceae. Vore Commelinales per a una discussió d'estos clados.

Pontederia i Eichhornia formen un clado en la base d'un hàbit perenne de llarga vida, un eix de l'inflorescència curve, i flors bilaterals, trístilas. Les senyes moleculars sugerixen que Monochoria pertany al clado Pontederia + Eichhornia.

Pontederia és única per les seues apomorfías d'un gineceo en dos lóculos abortant i el tercer contenint només un òvul, els seus fruts indehiscentes (anous) rodejats d'una porció basal del periant persistent corrugado a dentado, i les seues llavors relativament grans.

Eichhornia no és monofilético.

Heteranthera és caracterisada pels estams dimórficos (estams fèrtils i estaminodios que proveïxen aliment per als insectes) en anteres basifijas (Eckenwalder i Barrett 1986).

Pontederiaceae és l'única monocotiledónea que mostra tristilia, que provablement va aparéixer només una volta dins del grup i es va perdre moltes voltes. Només Oxalidaceae i Lythraceae també tenen espècies trístilas (Vuilleumier 1967).

Taxonomia

Introducció teòrica en Taxonomia

La família va ser reconeguda per el APG III (2009), el Linear APG III (2009) li va assignar el número de família 80. La família ya havia segut reconeguda per el APG II (2003).

Posseïx 10 gèneros, 35 espècies. Els gèneros més representats són Heteranthera (12 espècies), Eichhornia (7 espècies), Monochoria (7 espècies) i Pontederia (6 espècies). Gèneros segons l'APWeb (visitat en giner del 2009):

• Eichhornia Kunth
• Eurystemon Alexander
• Heteranthera Ruiz & Pav.
• Hydrothrix Hook.f.
• Monochoria C.Presl
• Pontederia L.
• Reussia Endl.
• Scholleropsis H.Perrier
• Zosterella Small

Importància econòmica

Pontederia, Heteranthera i Eichhornia ("camalote", "lliri d'aigua", "jacint d'aigua") són eixemples de gèneros utilisats com a plantes ornamentals aquàtiques.

Eichhornia (especialment Eichhornia crassipes) és una maleza molt séria d'aigües tranquiles en els tròpics i subtrópicos.

Algunes espècies posseïxen parts comestibles.

Vore també

• Classificació dels organismes vegetals