Haemodoraceae

Haemodoraceae

Les hemodoràcees (nom científic Haemodoraceae) formen una família de plantes monocotiledóneas que creixen típicament en llocs secs i poden ser reconegudes pels seus fulles dísticas, equitantes, isobifaciales, i per les seues inflorescèncias que moltes voltes són cims helicoides prou elongadas i bifurcadas, pels seus flors que a pesar de ser comelínidas són tepaloideas, de simetria bilateral o enantiostilas, les seues ovaris ínferos en la majoria dels gèneros, i les seues raïls, que en Haemodoroideae tenen un color roig distintiu. Són natives de regions tropicals i templades càlides. La família va ser reconeguda per sistemes de classificació moderns com el sistema de classificació APG III (2009) i l'APWeb (2001 en avant) en els que posseïx 14 gèneros en 2 subfamílies.

Descripció

Herbas perennes, en rizomes o brots estoloníferos o corms o bulbos, i raïls (i rizomes) moltes voltes en pigments taronja-rojosos, contenint vàries fenalenonas (composts polifenólicos) més específicament arilfenalenonas (d'ahí el seu nom en anglés, "Bloodwort"). Pèls simples a dendríticos o estrelats, i usualment cobrint densament l'eix de l'inflorescència, les bràctees, i les parts externes del periant.

Fulles alternes, dísticas, equitantes, unifaciales, les de la part superior del brot reduïdes (principalment basals), simples, sanceres, en venaació paralela, envainadoras en la base, sense estípulas. Sense dividir, primes o circulares en secció travessera o planes.

Inflorescèncias determinades, pero a voltes semblant indeterminades, terminals. Consistents en un tirso o corimbe de cims (monocasios) 2-3 ramificadas, o una simple arracada, o rarament reduïdes a una única flor.

Flors bisexuales, de simetria radial a bilateral. Pediceladas, bracteadas, hipóginas o epíginas o epiperíginas, glabras a densament tomentosas, tricomas esmolats o "pilate-glandulares" o ramificats, moltes voltes brillantement coloreats, el receptàcul és estés en la seua part proximal en alguns tàxons (per eixemple Wachendorfia).

Periant de 6 tépals, pot ser en 2 séries de 3 en els 6 tépals iguals (homoclamídeo), en el tépal mig extern posterior en flors zigomórficas, o en una sola série de 6 tépals pegats valvados deixant només a la vista 6 lòbuls. Vistosos, rojos, roig-anaranjados, groc-anaranjados, grocs, a verts, blancs, o negres en color. Separats a connados, el tubo del periant (quan present) a voltes en un clavill en la superfície superior, imbricado o valvado. Hipanto present o absent.

Estams 3 o 6, a voltes reduïts a 1, ocasionalment dimórficos, filaments lliures o adnatos als tépals. Poden ser verticilados o diplostémonos o antitépalos en els tàxons en 6 estams, i antitépalos en els tàxons en 3 o 1 estam. Estaminodios presents en alguns tàxons. Anteras basifijas, llongitudinals i introrsas en dehiscencia, tetrasporangiadas, ditecas, en les teques i el conectivo en apèndixs en Tribonanthes.

Polen monosulcado o 2 a 7 porado, i binucleado en la lliberació.

3 carpelos (el carpelo mig posterior), connados, ovari súpero o ínfero, en placentaació axilar. Estil 1. Estigma 1, capitado a 3 lobado. 3 lóculos (rarament 1 en l'àpiç de l'ovari). Òvuls 1 a numerosos en cada lóculo, anátropos a ortótropoos, bitégmicos.

Nectarios en els septos dels ovaris en la majoria dels tàxons, pero moltes voltes pobrement desenrollats.

El frut és una càpsula loculicida o rarament un esquizocarpo.

Les llavors globosas, elipsoide i crestadas, o aplanadas i alades en els màrgens, en endosperma en almidó.

Ecologia

Àmpliament distribuïdes en el suroest i est d'Austràlia, Nova Guinea, sur de Suràfrica, nort de Sudamérica, América Central i sur de Mèxic, i Cuba. Unes poques en l'est i surest de Norteamérica.

Creixen en hàbitats estacionalment humits. Moltes voltes són plantes de chapulls.

Les flors variadament colorides són usualment polinizadas per insectes (especialment abelles i palometes) pero la polinisació per pardals és característica de Anigozanthos. El néctar usualment li proveïx recompensa al polinisador, pero Xiphidium és polinizado per abelles recolectores de polen.

Les llavors moltes voltes chicotetes, aplanadas, pilosas o alades de moltes espècies provablement siguen dispersades per vent.

Bibliografia

• Judd, W. S. (2007). «Haemodoraceae», Plant Systematics: A Phylogenetic Approach, Third edition., Sunderland, Massachusetts: Sinauer Associates, pp. 283.

• Simpson (2005). «Haemodoraceae», Plant Systematics., Elsevier Inc., pp. 190.

• «Haemodoraceae» (en anglés). Angiosperm Phylogeny Website (Versió 9, juny del 2008, i actualisat des de llavors). Consultat el 30 de giner de 2009.
• «Haemodoraceae» (en anglés). The families of flowering plants: descriptions, illustrations, identification, and information retrieval. Version: 1st June 2007.. Archivat des d'el original, el 24 d'abril de 2006. Consultat el 4 de novembre de 2007.