L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Piràmide de Kheops

(Redirigit des de «Piràmide de Khufu»)
La Gran Piràmide

La Gran Piràmide de Guiza (també coneguda com a Piràmide de Kheops o de Khufu) és, ademés de la major de les piràmides d'Egipte, la més antiga de les sèt maravelles del món antic i l'única que encara perdura. Va ser ordenada construir pel faraó Keops de la quarta dinastia de l'Antic Egipte. Sobre l'arquitecte de dita obra, alguns estudiosos nomenen a Hemiunu, pero no està comprovat. La data estimada de terminació de la construcció de la Gran Piràmide és al voltant de l'any 2570 a. C., sent la primera i major de les tres grans piràmides de la necròpolis de Guiza, situada en les afores de El Caire. Va ser l'edifici més alt de la Terra durant 3800, [1] anys, fins que en el sigle XIV va ser superat pel chapitel de la catedral de Lincoln, en Anglaterra, que va alcançar l'altura de 160 m, encara que es va derrocar pocs anys despuix.

La piràmideEditar

 
En primer pla recobriment de calcàrea de Tura

La necròpolis piramidal de Kheops va ser erigida en la secció norest del replanell de Guiza. És possible que la falta d'espai per a la gran construcció planejada, la falta de pedreres locals de pedra calcàrea i el terreny solt de Dahshur obligara a Kheops a traslladar-se cap al nort, llunt de la necròpolis del seu predecessor Snefru. Kheops va elegir l'extrem superior d'un replanell natural per a que la seua futura piràmide fora àmpliament visible. Va decidir cridar al seu complex funerari Akhet Khufu (L'Horisó de Khufu). S'estima que va ser construïda en uns 2,3 millons de blocs de pedra i el seu pes mig és de dos tonellades i mija per bloc, encara que hi ha alguns d'ells que apleguen a pesar fins a xixanta tonellades. Originalment estava recoberta per uns 27.000 blocs de pedra calcàrea blanca, poliments, de vàries tonellades cada u. Va mantindre este aspecte fins a principis del XIV, quan un terratremol va desprendre part del revestiment. Posteriorment, els turcs otomans varen utilisar dit revestiment per a la construcció de diverses edificacions en El Caire.

ArquitecteEditar

Hemiunu, l'arquitecte de la piràmide de Keops, era fill de l'arquitecte Nefermaat, l'arquitecte de la piràmide del faraó Snefru, pare de Keops. Els arqueòlecs han trobat mencions de Hemiunu en títuls aproximadament traduïts com a Mestre d'obres i Visir. La seua tomba es troba prop de la piràmide de Keops, i conté relleus en la seua image. Algunes pedres de la seua mastaba estan marcades en dates que es referixen al regnat de Kheops. L'estàtua de Hemiunu està en l'actualitat en el museu de Hildesheim en Alemanya.

DatacióEditar

Els egiptòlecs, arqueòlecs especialistes de l'Antic Egipte i historiadors (des de Heròdot, coincidixen en afirmar que va ser construïda durant el regnat de Khufu (en grec, Keops), en la primera mitat del sigle XXVI a. C. Es pensa que la seua construcció va ser dirigida per l'arquitecte Hemiunu . En l'any 2013 es varen descobrir un port i un depòsit de naus; este últim contenia numerosos papirs contemporàneus a la construcció de la piràmide. El papir nomenat diari de Merer, registra els embarques de blocs de pedra calcàrea, des de Tura fins a Giza, en un total de 200 blocs per més.

L'interior de la pirámideEditar

 
Tarjeta postal del sigle XIX en la piràmide de Guiza
 
Gran piràmide de Guiza

La piràmide es compon de tres cambres principals, dos situades en l'interior de la piràmide, actualment denominades cambra del rei i cambra de la reina, i una en el subsol, la cambra subterrànea. [2] A les cambres s'accedia des del costat nort, per un passage descendent, obstruït al final per grans blocs de granit, que comunicava en dos passeres, un ascendent, que desemboca en la Gran Galeria, i un atre descendent, que aplega fins a la cambra subterrànea. [2]

La Gran GaleriaEditar

La Gran Galeria és un gran passage d'uns 47 metros de llongitut i 8 metros d'altura. Les parets de la Gran Galeria són verticals des del sol fins a una altura de dos metros i, des d'ahí cap a dalt, per mig d'aproximació de les filades en les pedres escalonades, conformant una falsa volta. [2]

La Cambra del ReiEditar

La nomenada cambra del rei està conformada per lloses de granit i és de planta rectangular, parets i sostre plans, sense decoració, i únicament conté en l'actualitat un sarcòfec buit de granit, sense inscripcions, depositat allí durant la construcció de la piràmide, ya que és més ample que els passages; sobre el sostre es troben les nomenades cambres de descàrrega, i la més alta dispon el seu sostre en grans blocs inclinats, a dos aigües, per a desviar la gran pressió que eixercixen els blocs superiors de la piràmide, evitant que tot el pes descarregue sobre el sostre de la cambra real. S'accedix a ella per un passage horisontal nomenat antecámara que partix de l'extrem superior de la Gran Galeria.

La Cambra de la ReinaEditar

La denominada cambra de la reina pels àraps, encara que segons Mark Lehner[3] i la gran majoria d’egiptòlecs,[4] no se destina a l'esposa del rei sino a una estatua Ka del mateix[5] (Serdab, habitàcul destinat a contindre la representació espiritual del difunt: estàtua Ka), està situada casi en l'eix de la piràmide. Té accés per mig d'un passage horisontal, que comunica en la zona inferior de la Gran Galeria, inicialment amagat per les lloses del paviment. És de planta rectangular, parets planes, sense decoració, en una caseta, i sostre inclinat, a dos aigües.

La Cambra SubterràneaEditar

La cambra subterrànea, excavada en el subsol, és de planta rectangular, en sol irregular, parets i sostre plans; conté dos habitàculs, a modo de sarcòfecs, un pou i una chicoteta galeria. S'accedix a ella per un passage descendent, prolongació del primer passage de la piràmide. També està comunicada en la Gran Galeria per mig d'un angost túnel, casi vertical, perforat en els blocs.

Els Canals de VentilacióEditar

De cada cambra real partixen dos angosts conductes inclinats, en les parets nort i sur, nomenats «canals de ventilació», puix eixe és el seu us actual, ventilar per mig d'impulsors elèctrics; es desconeix la seua funció original puix els de la cambra de la reina no comunicaven en l'interior en el seu últim tram, ya que estaven tapats per les grans lloses granítiques del revestiment dels murs. Els de la cambra del rei varen ser descoberts per R. Howard Vyse, i els de la cambra de la reina per W. Dixon.

 
Sección Sur-Norte


1. Accés original, en la cara nort, actualment obstruït
2. Accés actual, ordenat obrir pel califa Al-Mamún en l'any 823, pels rumors populars de tesors amagats en el seu interior, perforat a 16 m del sol en palanques
3. Blocs de granit, que sagellaven l'accés al passage superior
4. Passage que comunica en la cambra subterrànea
5. Cambra subterrànea
6. Passage d’accés a la Gran Galeria
7. Cambra de la reina
8. Passage que comunica en la cambra de la reina
9. Gran Galeria
10. Cambra del rei i cambres de descarrega
11. Antecambra
12. Passage perforat que comunica en la Gran Galeria i la cambra subterrànea
7-10 Canals de ventilació de les cambres del rei i de la reina

Cambres i passages interiorsEditar

  1. Accés original, en la cara nort, actualment obstruït
  2. Accés actual, ordenat obrir per Al-Mamún
  3. Blocs de granit, que sagellaven l'accés al passage superior
  4. Passage que comunica en la cambra subterrànea
  5. Cambra subterrànea
  6. Passage d’accés a la Gran Galeria
  7. Cambra de la reina
  8. Passage que comunica en la cambra de la reina
  9. Gran galeria
  10. Cambra del rei i cambres de descarrega
  11. Antecambra
  12. Passage perforat que comunica en la Gran Galeria i la cambra subterrànea
7-10 Canals de ventilació

Imàgens de l’interiorEditar

  • Bloc de granit, sagellant l'accés a la cambra de la reina

  • Gran Galeria

  • Gran Galeria

  • La magnífica i intrigant Gran Galeria, cap a l'any 1799, segons ilustració en Description de l'Égypte

  • Cambra del Rei

  • Accés a l’Antecambra

  • Cambra de la Reina

  • Cambra del rei i Cambres de descarrega

Les huit cares de la Gran PiràmideEditar

 
Les huit cares laterals de la Gran Piràmide

Flinders Petrie ya va observar, entre atres aspectes morfològics, que la secció horisontal de la Gran Piràmide té forma octogonal, d'estrela de quatre puntes, puix cada una de les cares està composta per dos plans, en llaugera pendent cap al centre, difícilment apreciable a simple vista per l'absència casi total del revestiment, puix solament s'han conservat alguns blocs de pedra calcàrea, procedents de les pedreres de Tura, en la primera filada de la cara septentrional. Esta característica i la seua orientació cap al Nort geogràfic genera en les cares nort i sur un fenomen de proyecció d'ombres durant els equinoccis: cap a l'amanecer, durant uns minuts, la mitat oest de les cares nort i sur és allumenada pels rajos del Sol, mentres la mitat este permaneix en ombres; cap a l'ocàs ocorre al contrari, quedant allumenada la mitat este de les cares nort i sur, mentres la mitat oest queda en ombres. És el denominat efecte llampada.

Les tres piràmides de les reinesEditar

 
Restants de les tres piràmides de les reines

Les tres piràmides nomenades de les reines es troben pròximes a la cara est de la Gran Piràmide. Es denominen actualment GI-a, GI-b i GI-c. Es data la seua construcció a mitan del sigle XXVI a. C. La situada més al nort (GI-a) és de tipo "clàssica" i s'atribuïx a Hetepheres I, la mare de Kheops o a Merytetes, una esposa. La situada en el centre (GI-b) és de tipo "clàssica" s'atribuïx a Merytetes o a Hetepheres I. La situada més al sur (GI-c) és de tipo "clàssica" i s'atribuïx a Henutsen, una esposa de Kheops.

La barca funerària de KheopsEditar

 
La barca funerària de Keops

En l'any 1954 es va trobar, enterrada en un fos pròxim al costat sur de la piràmide, una barca funerària. Estava desmontada i va dur catorze anys reconstruir-la. S'exhibix en una gran sala erigida sobre el fos. Esta barca formava part important del ritual funerari, ya que seria l'encarregada de dur a Keops en el seu viage a través del més allà. Es té coneiximent d'una atra barca, pero per precaució i per a evitar la seua deterioració no ha segut extreta encara.

Dimensions de la Gran PiràmideEditar

L'egiptòlec britànic William Matthew Flinders Petrie va fer l'estudi més detallat realisat fins a l'any 1984 sobre el monument. En l'actualitat es donen com a vàlides les següents dimensions, frut del treball de Mark Lehner i Jon Goodman en 1984:

  • Altura original = 146,50 m.
  • Altura actual = 136,86 m.
  • Pendent: 51|º 50' 39"

La llongitut dels costats de la base, segons Mark Lehner, David Goodman i Glen Dash (AERA: The Great Pyramid’s Footprint: Results from Our Survey by Glen Dash (2015)) és:

  • Costat N: 230,329 m
  • Costat E: 230,334 m
  • Costat S: 230,384 m
  • Costat O: 230,407 m
  • Mija: 230,363 m

Teories sobre la seua construccióEditar

La Gran piràmide s'erigix en el periodo de major apogeu del poder faraònic durant l'Imperi Antic, i mostra la gran capacitat organisativa i el coneiximent adquirit pels artesans i tècnics egipcíacs per a erigir tals monuments, encara que en mijos aparentment simples. És el millor exponent de totes les piràmides realisades en Egipte, la culminació d'un procés de millorament de tècniques constructives que va començar en l'época de Djoser i va proseguir en la de Snefru.

 
Interpretació de la maquinaria descrita per Heròdot. Antoine-Yves Goguet. 1820.
 
Pedreres del replanell de Guiza, en restants d'extracció de blocs. Al fondo, la Gran Piràmide

Existixen diverses teories que tracten d'explicar cóm es varen construir les piràmides, pero no se sap en certea cóm es varen erigir, al no haver perdurat cap document de l'época descrivint-ho. Possiblement, puguen aportar senyes significatives les excavacions arqueològiques que es realisen en el replanell de Guiza en els restants del poblat d'artesans, del cementeri, els almagasens o en les pedreres. El text més antic que indica el modo de construir-la prové de l'historiador Heròdot, reflectint lo que li varen relatar els sacerdots egipcíacs. Heròdot, qui va contemplar la piràmide cap a l'any 450 a. C., va comentar que «el seu temps de construcció va ser de vint anys», i que pujaven les pedres llaurades, de grada en grada, per mig d'artefactes conformats de fusta.

Sobre la piràmide, es varen gastar en la seua construcció vint anys: és una fàbrica quadrada de huit pletros de llarc en cada u dels seus costats, i sengles d'altura, de pedra llaurada i ajustada perfectament, i construïda de peces tan grans, que cap baixa de trenta peus.

La piràmide va anar edificant-se de modo que en ella quedaren unes grades o poyos que alguns criden escales i atres altars. Feta aixina des del principi la part inferior, anaven alçant-se i pujant les pedres, ya llaurades, en certa màquina formada de maderos curts que, alçant-les des del sol, les posava en el primer orde de grades, des del qual en una atra màquina que en ell tenien previnguda les pujaven al segon orde, a on les carregaven sobre una atra màquina semblant, proseguint aixina en pujar-les, puix sembla que quants eren els órdens de grades, tantes eren en número les màquines, o potser no sent més que una fàcilment transportable, l'anirien mudant de grada en grada, cada volta que la descarregaren de la pedra; que bo és donar de tot diverses explicacions. Aixina és que la frontera va escomençar a polir-se per dalt, baixant despuix consecutivament, de modo que la part inferior, que estrebava en el mateix sol, va ser la postrera en rebre l'última mà.

En la piràmide està notat en lletres egipcíaques quànt es va gastar en ràvens, en cebes i en alls per al consum de peons i oficials; i m'acorde molt ben que en llegir-m'ho l'intérpret em va dir que el conte ascendia a 4600 talents d'argent. I si açò és aixina, ¿a quànt direm que pujaria la despesa de ferramentes per a treballar, i de víveres i vestits per als obrers, i més tenint en conte, no només el temps mencionat que varen gastar en la fàbrica de tals obres, sino també aquell, i al meu entendre va deure ser molt llarc, que amprarien aixina en tallar la pedra com en obrir l'excavació subterrànea?
Heròdot d’Halicarnaso. Libro II. Euterpe. Cap. CXXIV-CXXV.

Durant el sigle XIX proliferen les teories de caràcter «simbòlic», pero en el paulatí alvanç de l'arqueologia i l’egiptologia, la majoria, han segut abandonades, encara que algunes perduren transformades en atres més concordes en les noves modes. En el sigle XX sorgixen hipòtesis com la de l'egiptòlec alemà Ludwig Borchardt, qui va expondre en l'any 1928 la teoria d'utilisació de grans rampes, perpendiculars a la cara de la piràmide, com a mig per a construir-la. A mitan del sigle XX, Goneim declarava haver trobat chafades de murs de contenció de dites rampes. Pero, atres estudiosos, com Dunham o Rösster, varen descartar la teoria de les rampes, opinant que la pròpia piràmide va servir de plataforma de treball, recolzant els relats dels sacerdots egipcíacs, transcritos per Heròdot. L'arquitecte francés Jean-Pierre Houdin va expondre en abril de l'any 2007 la teoria segons la qual les pedres de la Gran Piràmide de Guiza varen ser transportades per una rampa exterior tradicional fins a una altura de 45 metros. Des d'ahí els blocs eren pujats per una atra rampa en espiral, montada en l'interior de la pròpia piràmide. Segons Houdin: «el túnel seguiria existint hui en dia.[6] i esta hipòtesis podria donar veracitat a les narracions d’Heròdot i Plinio el Vell reflectint relats de cambres subterrànees de la piràmide ,[7] sent potser la famosa Tomba-illa.[8]»

Dèu varen ser, com dic, els anys que es varen amprar en la construcció d'eixa calçada (procesional) i de les cambres subterrànees del tossal sobre la que s'alcen les piràmides, cambres que, per a que li serviren de sepultura, Kheops es va fer construir –conduint fins a allí un canal en aigua procedent del riu Nil– en una illa.
Heròdot, Historia, Libro II, 124.

El cap del Consell Superior d'Antiguetats egipcíac, Zahi Hawass, va afirmar que només és una hipòtesis més i que, pel moment, no concedirà permís d'excavació en la Gran Piràmide.

Excavacions en el replanell de GuizaEditar

Flinders Petrie, en les seues campanyes d'excavacions en Guiza, va trobar restants d'almagasens que varen ser utilisats per a guardar bens de gran volum i per a realisar diverses llabors artesanals. Saleh va trobar restants d'una escombrera. En l'any 1988, es varen trobar restants d'un assentament oficial, un complex real d'almagasenament i producció, relacionat en la construcció de les piràmides de Guiza, que posseïx tres carrers pavimentats d'uns cent metros i vàries estructures de gran tamany (uns 35 m d'amplària) que està sent excavat per Mark Lehner.[9]

Testimonis històricsEditar

La Gran Piràmide de Guiza per la seua antiguetat, magnitut i singular geometria ha enlluernat a molts célebres visitants. Estos són alguns dels seus testimonis:

• Breyndeback, en el seu llibre Viages de Breyndeback, de l'any 1484, creïa que eren els graners construïts pel bíblic José.

• Jean Palerme, germà de Enrique III de França, en l'any 1581 va observar que el sarcòfec, si es colpeja, sona com una campana; i es va dur un tros, possiblement el del cantó danyat.[10]

• John Greaves, 1638, professor en Oxford, autor del primer treball científic sobre les piràmides, pensava que havia segut construïda per Kheops, com a tomba.

• Athanasius Kircher, en l'any 1666, va ser el primer en creure que els obeliscs i piràmides tenien un significat místic i amagat.

• Gemelli Careri, en l'any 1693 sugerix que, ademés de tomba, la Gran Galeria va servir com a observatori astronòmic prèviament.[11]

• Paul Lucas, mege londinenc, en l'any 1714 va propondre que la piràmide era un gran rellonge solar que indicava els solsticis.

• Thomas Shaw, en 1721, pensava que era un temple d'iniciació als misteris d’Osiris.

• Nathaniel Davison, entre els anys 1763-1765, va descobrir la primera cambra de descàrrega, la que despuix duria el seu nom.[12]

• Napoleó invadix Egipte en l'any 1798. Va desijar quedar-se a soelsen la Cambra del Rei i quan va eixir, commocionat, en preguntar-li, va dir que no tenia res que comentar. Va guardar sempre en secret lo que va ocórrer.[13]

• Thomas Yeates, teòlec anglés, escriu en l'any 1833 que la Gran Piràmide podria ser una còpia de la Torre de Babel, erigida poc temps abans.

• M. Fialin de Persingny, en 1845 expon que la finalitat de les piràmides era la d'actuar com a barrera de les arenes del desert.

• Flinders Petrie en el seu llibre, de l'any 1883, Les Piràmides i Temples de Guiza, realisa una medició molt completa de les piràmides.[14]

La Gran Piràmide en la cultura popular modernaEditar

La construcció de la gran piràmide i les supostes relacions mètriques que presenta han segut objecte en els últims temps de numeroses hipòtesis, generalment sense excessiu rigor científic. Una de les més conegudes —i esgrimides pel món esotèric— és l'associació de l'altura original de la piràmide com a fracció de la distància de la Terra al Sol[15] Dita construcció ha segut atribuïda a extraterrestres, atlantes, egipcíacs anteriors a Kheops o a atres cultures o civilisacions desconegudes. Dites teories han tingut repercussió en internet, en revistes, llibres i en el món del cine, en películes com Stargate o 10 000 a. C., a on s'atribuïx la construcció a extraterrestres o a una civilisació desconeguda de fa 12.000 anys, respectivament.

Vore tambéEditar

ReferènciesEditar

  1. ↑ . ISBN 9788408008651.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Artículo sobre los Conductos de ventilación, puertas y cámaras
  3. ↑ «Egyptopia.com - The Plan Of Cheops Pyramid». Archivat des d'el original, el 25 de marzo de 2009. Consultat el 8 de marzo de 2009.
  4. ↑ Oakes & Gahlin (2002) p.67
  5. ↑ Juan de la Torre Suárez - Asociación Andaluza de Egiptología. «Egiptomania.com - Pirámide Jafra (Kefrén, Khafre)». Consultat el 8 de marzo de 2009.
  6. ↑ Noticias con historia, nº 103 de La aventura de la Historia, Arlanza Ediciones, Madrid, mayo de 2007, ISSN 1579-427X
  7. ↑ Jevenois, Pablo, el enigma de Keops, nº 83 de La aventura de la Historia, Arlanza Ediciones, Madrid, julio de 2006, ISSN 1579-427X
  8. ↑ sitio web con los datos de Houdin y con imagnees en 3D http://www.3ds.com/passion-for-innovation/khufu-reborn/3d-experience/
  9. ↑ Parra Ortiz, José M: Los constructores de las Pirámides de Guiza, en egiptologia.com
  10. ↑ DeSalvo, John: Dessifrant les piràmides. Lisma. 2007. ISBN 9788492447077 pp. 150-152.
  11. ↑ DeSalvo, John. Ibíd. p. 154.
  12. ↑ DeSalvo, John. Ibíd. pp. 154-156.
  13. ↑ DeSalvo, John. Ibíd. p. 31.
  14. ↑ DeSalvo, John. Ibíd. p. 158.
  15. ↑ Mediciones de Flinders Petrie Height of the Great Pyramid.

BibliografiaEditar

Fonts primariesEditar

  • Budge, E. A. Wallis. , Málaga: Editorial Sirio. ISBN 978-84-7808-532-3.
  • Heròdot. , Trad. y notas de C. Schrader. Intr. de F. Rodríguez Adrados. Rev.: M. Jufresa Muñoz, 1992 [1ª edición, 4ª impresión]. Obra completa. Madrid: Editorial Gredos. ISBN 978-84-249-3482-8.
  • Lara Peinado, Federico. , Quinta edición. Madrid: Editorial Tecnos. ISBN 978-84-309-4804-8.
  • Paíno, Iván. , Primera edición. Madrid: Editorial Isthar Luna Sol. ISBN 978-84-940-6580-4.

Fonts secundariesEditar

  • Baines, John & Málek, Jaromir. , Barcelona: Ediciones Folio. ISBN 84-7583-137-0.
  • VV. AA.. , Lima: Salvat Editores. ISBN 99727520.
  • Wirsching, Armin. , Norderstedt: Books on Demand, 2nd ed. ISBN 978-3-8370-2355-8.

Enllaços externsEditar

Commons

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Piràmide_de_Kheops&oldid=349850»