Pintura minoica
La pintura que es va desenrollar en la civilisació minoica va ser innovadora i d'extraordinària calitat. Els eixemples que s'han conservat més importants procedixen del palau de Cnosos, en Creta i de les cases d'Akrotiri, en Thera. La majoria són del periodo neopalacial, entre 1700 a. C. i 1460 a. C.[1]
La pintura figurativa es va desenrollar a partir de precedents egipcíacs; no obstant desenrollarà formes originals. La tècnica pictòrica més habitual en els murs és el fresca. Es conserven també alguns relleus d'estuc. Els colors són plans i vius, de gama reduïda, conseguits per mig de pigments minerals. Es considera que la funció de la pintura minoica seria fonamentalment religiosa.
Sobre la temàtica destaquen les escenes de vida religiosa o cortesana, aixina com els paisages. Les figures humanes representen a jóvens: hòmens atlètics en la pell roig obscur i dònes en pell blanca vestint el trage típic de falda de volants i cosset que deixa a l'aire els pits.Les figures es representaven molt estilisades. En els paisages es representen plantes cretenses o, en ocasions, egipcíaques. Els animals són representats en moviment, en el cridat "galop minoico". La pintura minoica va influir notablement en la pintura de la civilisació micénica.
Orige
Com tot l'art minoico, la pintura cretense deriva del fet que en l'illa de Creta es va desenrollar una civilisació de base agrària que va evolucionar a partir de l'intens comerç marítim que va posar Creta en contacte tant en els Imperis Agraris d'Egipte i Mesopotamia com en les cultures de l'Edat de Bronze d'Anatolia i del continent europeu.
l'arquitectura cretense s'inspira en l'arquitectura de Mesopotamia; els seus models són acadios, sumerios o hititas, pero la pintura cretense s'inspira en la pintura de l'antic Egipte a partir de la qual crea un nou univers de formes d'extraordinària influència en l'evolució posterior de l'Història de l'Art.
La tècnica de la fresca es va originar en Creta en el periodo Minoico Antic II (periodo que s'inicia cap al 2650 a. C.), pero en composicions no figuratives. Va ser en el periodo Minoico Recent I o Neopalacial (a partir de 1700 a. C.) quan va aparéixer la pintura figurativa. S'ha sugerit que potser en eixe moment sorgira una nova èlit en els palaus que necessitara justificar el seu poder a través de les representacions pictòriques. Prèviament s'havien donat ya representacions figuratives en la glíptica.[1] En objectes de ceràmica com a recipients i taules d'ofrenes, també es realisen numeroses pintures d'animals, sobretot marins, i vegetals.[2]
Caràcter innovador
Algunes de les característiques de la pintura minoica són similars als d'Egipte o Mesopotamia, com els ulls representats frontalment i la colocació dels peus.[2] No obstant, el seu caràcter singular i innovador es distinguix en tres aspectes fonamentals:
- Els temes de la pintura cretense van més llunt que els temes religiosos propis del Antic Egipte o Mesopotamia. També van més allà dels temes de la vida quotidiana de l'Antic Egipte. Els cretenses incorporen desfiladas i processons de deués i hòmens, dansas variades, jocs de risc com el bot d'atletes per damunt dels bous mentres donzelles subjecten les astes, etc. L'incorporació a la pintura de la composició, del ritme i les proporciones és l'aspecte més innovador ya que a partir de Creta, estos elements immaterials estaran presents en totes les manifestacions de la pintura.
- Les formes de la pintura cretense són més llaugeres i atrevides. Deixen de costat la rigidea de la pose pròpia del sentit religiós de les cultures egipcíaca i mesopotámica per a representar als deus en forma humana i a la mateixa escala que els hòmens. La pintura cretense, si be en els seus inicis manté la frontalitat, evoluciona i dona volum als coss usant les miges tinto o les gradacions de color. En un atre sentit, si be recrea els mateixos temes de la vida quotidiana, capta en més humor i espontaneïtat les actituts i els gests. Finalment, incorpora els ritmes, derivats de la reproducció dels detalls i de les formes geomètriques pròpies de les cultures del metal: espirals, bucles, onas etc.
- La pintura cretense no sol trobar-se en les tombes. L'espai propi de la pintura cretense són les habitacions, corredors i atres dependències dels palaus i les cases. Els cretenses pintaven al fresca sobre els entrepaños enfoscados o revocats. Les seues millors escenes estan a l'altura de la vista, entre el zócalo d'alabastre o marbre polícromo i el sostre dels palaus i cases.
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 David Vivó Codina (2018). «Un reflex en les parets. L'iconografia de les fresca minoics». Arqueologia i història (Madrit: Desperta Ferro Edicions) (17): pp.40-44. ISSN 2387-1237.
- ↑ 2,0 2,1 John Fleming i Hugh Honour (2004), Història mundial de l'art, p.81. Madrit: Akal, ISBN 84-460-2092-0.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pintura minoica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.