Periodo especial
El periodo especial en temps de pau de Cuba va ser un llarc periodo de crisis econòmica que va començar com a resultat del colapse de l'Unió Soviètica en 1991 i, per extensió, del CAME aixina com pel recrudecimiento del embargue nortamericà des de 1992.[1][2][3] La depressió econòmica que va supondre el periodo especial va ser especialment severa a començos i mediats de la década dels 90, el PIB es va contraure un 36 % en el periodo 1990-93. A partir de 1994 es va iniciar una recuperació aplegant el PIB en 2007 a nivells similars als de 1990. Es va definir en principi per severes restriccions en hidrocarburs en forma de gasolina, diésel i atres combustibles derivats que fins a la data Cuba obtenia de les seues relacions econòmiques en l'Unió Soviètica. Este periodo va transformar la societat cubana i la seua economia, lo que va dur a que Cuba fera urgent reformes en l'agricultura, va produir una disminució en l'us d'automòvils, i va obligar a reacondicionamientos en l'indústria, la salut i el racionament.
Canvis en els models de producció
[editar | editar còdic]- ↑ José Bell Lara, en Canvis mundials i perspectiva. Revolució Cubana, La Habana, Editorial de Ciències Socials, 1999
- ↑ Díaz Carcanholo, Marcelo; Nakatani, Paulo Cuba: ¿socialisme de mercat o planificació socialista? Revista Ferramenta No. 25 Cuba
- ↑ «Cuban Democracy Act of 1992». State Department. Archivat des d'el original, el 5 d'agost de 2012.
Recursos energètics
[editar | editar còdic]Els efectes del periodo especial varen ser súbits. Els enviaments de petròleu cru pactats en l'Unió Soviètica varen deixar de ser rebuts per Cuba despuix de 1991, i durant el següent any l'economia cubana va sofrir importants restriccions en l'importació, i es va reduir l'importació de petròleu a un 10 % del que s'estava important normalment. El PIB estimat per a 1990 era de 31,1 mil millons de dólars, va passar en 1993 a només 19,8 mil millons de dólars.
El governant cubà Fidel Castro va aparéixer en la televisió nacional cubana alertant als cubans sobre l'escassea energètica imminent, despuix de rebre una notificació de Rússia de que no tenia cap intenció de complir en els acorts firmats per l'Unió Soviètica.
Agricultura i relocalisació
[editar | editar còdic]Esta escassea de combustibles va afectar especialment a l'agricultura, —ya que era necessari per al funcionament dels tractors, les cosechadoras i les segadoras— aixina com a la capacitat industrial cubana.
Els primers temps del periodo especial varen estar marcats per una interrupció general en el transport i els sectors agrícoles, l'acció de fertilisants i de pesticidas —abdós fabricats sobretot de derivats del petròleu— i l'escassea generalisada d'aliments, l'hambruna i els seus pijors efectes no varen poder ser evitats.
Tècnics en permacultura australians i d'atres llocs del món varen aplegar a Cuba per a ajudar i ensenyar les seues tècniques als agricultors locals, que pronte els varen posar en eixecució en camps cubans per tota la nació. l'agricultura orgànica es va impondre pronte per mandat del govern cubà, suplantant la vella forma industrialisada de cultiu tradicional. La relocalisació imposta per la permacultura, i els modos innovadors de transformació del sector varen tindre que desenrollar-se molt ràpidament. Les necessitats de producció de sucre es varen vore dràsticament reduïdes —en desaparéixer el programa "petròleu per sucre" establit en els soviètics—, en lo que Cuba diversificó apresuradamente la seua producció agrícola, utilisant els camps de canya per a plantar frutas i verduras.
Ganaderia
[editar | editar còdic]
La dependència als combustibles fòssils en les granges cubanes va fer que es veren afectats la producció de carn i productes bàsics, que es varen vore reduïts en la dieta. Açò va dur a la necessitat d'adoptar dietes en soya i tot tipo d'infusions i, en última instància, fòrmules veganistas.
Transport
[editar | editar còdic]Va haver d'idear-se formes alternatives de transport, ideant-se fòrmules com els "camellos" (Metrobuses adaptats, de gran llongitut, per a ser duts per cabines de tráiler). Sumat a açò, centenars de mils de bicicletes varen prendre els carrers per a suplir les carències de combustible.
Varen sorgir els cridats "bicitaxis", que no són més que bicicletes de tres rodes adaptades per a dos passagers i un conductor. Les més desenrollades posseïen caixes de velocitat de motors soviètics adaptats per a funcionar, no en un motor de combustió, sino en els pedalejos d'una bicitaxi.
També es varen desenrollar atres formes de transport preexistente com el coche que consistia en una espècie de carreta en assents als costats i capacitat d'huit a dotze persones i que és mogut en un o dos cavalls, respectivament.
Paralel a estes situacions, la greu situació econòmica d'eixos anys va provocar la total paralisació de la construcció de l'autopista nacional que, fins a llavors, solament comprenia el 49 % del país. Ademés, l'escassea de materials va impossibilitar donar un manteniment efectiu a la majoria de les infraestructures, provocant una progressiva deterioració de carreteres, ponts, vies férrees i aqüeductes.
-
Un "camello" i una bicicleta de taxi (bicitaxi) en Cuba.
-
Un "camello" adaptat per a transportar gran cantitat de passagers.
-
Família cubana en una bicicleta en l'any 1994.
Minerals i metals
[editar | editar còdic]Ademés, va haver de fer-se també front a una dràstica reducció en les importacions d'acer i atres derivats minerals, lo que va provocar la clausura de refineria i factories per tot el país, eliminant en un important percentage l'indústria estatal i millons de treballs.
Turisme, remeses i noves formes d'ingrés
[editar | editar còdic]La revolució cubana també es va vore obligada a adoptar noves formes de gestionar el turisme per a fer-ho més lucratiu, aplegant acorts en vàries nacions d'Europa occidental (especialment Espanya) i de Sudamérica en un intent per guanyar les divises estrangeres necessàries per a substituir el petròleu soviètic perdut pels mercats internacionals capitalistes. Totes les noves empreses, no obstant, varen quedar en mans dels militars i, per això, una volta més, en mans de l'estat i el partit comuniste. Per un atre costat, la depreciació del pes cubà despuix de la crisis va generar que aquells que tingueren familiars en l'exterior, en enviar fondos, també tindrien més possibilitats d'ingressos i solidea econòmica. Les opcions per al ciutadà promig varen quedar tancades a pesar d'estes certes obertures.
Canvis en els models econòmics
[editar | editar còdic]Les remeses, el turisme, l'economia subterrànea i informal, el subempleo i la necessitat de la relocalisació dels processos productius per falta de recursos energètics varen dur al govern cubà a prendre mides profundes en la manera de planificar la seua economia i les seues relacions mercantils.[1]
Per a atacar la crisis, es varen fer reformes a nivell constitucional en 1991, que generarien principalment dos sectors econòmics emergents i paralels al sector estatal, aixina com un sistema bimonetari.[1] Per un costat, es va reobrir el mercat intern per mig de la moneda local i, per un atre, el mercat d'importacions i fabricació nacional en moneda estrangera.[1][2]
Durant el periodo especial es va donar una transició d'un model de planificació central socialista a un model socialiste de mercat descentralisat.[1] En 1992 es va modificar a nivell constitucional la disposició que prohibia la propietat privada dels mijos de producció i del tipo de sistema de planificació econòmica:[3]
| Abans de 1992 | Despuix de 1992 | |
|---|---|---|
| Sobre la planificació econòmica | «Pla Únic de Desenroll Econòmic» | «Un pla que garantise el desenroll programat del país» |
| Propietat dels mijos de producció | «la propietat socialista s'eixercix sobre els mijos de producció» | «la propietat socialista s'eixercix sobre els mijos fonamentals de producció» |
El turisme, remeses i inversió estrangera
[editar | editar còdic]El govern cubà va procurar les remeses, l'inversió estrangera i el turisme per mig de la despenalisació de la tinença de divises estrangeres.[1] La dolarisació parcial va aminorar el risc cambiario en els nous sectors emergents de l'economia incentivant l'inversió estrangera.[4] Per un atre costat, es va crear un mercat cambiario per a la població (CADECA) per a que l'Estat poguera captar els guanys per remeses i el turisme i aixina millorar l'oferta de bens i servicis.[4] També la dolarisació va servir d'ajuda per a crear un marc de referència confiable de preus i costs que servira per a introduir mercats al sector empresarial.[4]
Descentralisació de la planificació econòmica i productiva
[editar | editar còdic]Va caldre donar prioritat a la producció agropecuaria i d'atres processos de producció relatius a la autosuficiencia local i de comunitats per mig de la desestatisació de terres, la lliberalisació del treball per conte propi i l'autorisació per al funcionament de varis mercats privats de productes agropecuarios, industrials i d'artesanado.[1] Per a conseguir açò, el govern de Cuba desestatizó moltes terres per a transformar-les en cooperatives i va descentralisar el sistema bancari nacional.[1]
En un principi, el sector tradicional transó en moneda nacional pero per a aumentar el autofinançament i competitivitat despuix se'ls va permetre concórrer al mercat intern en divises estrangeres per a transaccions intraempresarials i la venda de bens i servicis a la població.[4] Açò també a més llarc determini va aminorar la necessitat d'assignació de subsidis per part de l'Estat.[4]
Vore també
[editar | editar còdic]- El poder de la comunitat: cóm Cuba va sobreviure al pic del petròleu
- Economia de Cuba
- Racionament en Cuba
- Crisis financera en Rússia de 1998
- Década perduda (Japó)
- Hambruna en Corea del Nort
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaferramenta - ↑ Gilberto Piñeda Bañuelos, Les reformes econòmiques en Cuba. D'un model de planificació centralisat a la planificació descentralisada. 1959-2000, Mèxic, UABCS-Universitat Autònoma de Baixa Califòrnia Sur, 2001, pág. 76.
- ↑ Wilson Cano, Sobirania i política econòmica na Amèrica Llatina. São Paulo, Editora UNESP, 2000
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Vilma Hidalgo dels Sants, Yaima Doimeadios Reis Dualitat monetària en Cuba: Causes i implicacions de política econòmica Gest. Terc. Milen. 2003, 6 (11) : 53 - 62
- Este artícul conté una traducció derivada de «Período especial» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.