Racionament

El racionament[1] és l'assignació governamental de recursos llimitats i bens de consum; figura econòmica generalment aplicada durant les guerres, les hambruna o qualsevol atra emergència nacional.
El racionament del consum un producte prohibix els usos menys importants, com la seua utilisació per a fins personals en lloc dels relacionats en el treball. El racionament per l'escassea d'un artícul de consum es posa en pràctica quan no hi ha mijos suficients per a satisfer la demanda i s'opta per distribuir-los en cantitats llimitades. El racionament segons el cost de les mercaderies llimita la cantitat de diners que els consumidors poden gastar en productes bàsics que són difícils d'estandardisar, com podria ser la roba. En el racionament per punts s'assigna un puntaje a cada artícul, donant-se-li certa cantitat de punts a cada consumidor en forma de cupons, que són emesos com si fora diners per a ser canviats pels bens racionados.
En una política econòmica d'este tipo, generalment els consumidors tendixen a aforrar els seus diners o invertir-ho en abonaments de l'Estat, de modo que el capital que no és gastat, no termina sent utilisat en mercaderies innecessàries o en compres del mercat negre.
Racionament en Espanya en el XX
- Artícul principal → Racionament en Espanya en el sigle xx.
La primera volta que es va implantar el racionament en Espanya va ser durant la Guerra Civil, establit pel bando republicà, presidit pel socialiste Francisco Llarc Cavaller, a través d'un decret de 5 de març de 1937 publicat en la Gasseta de la República el 7 de març de 1937, de manera que es repartiren els aliments disponibles durant el periodo de guerra. Dit decret dicta en el seu artícul 1: «Es crea en tots els Municipis de l'Espanya lleal la targeta de racionament familiar».
Una volta finalisada la guerra civil espanyola, durant el franquisme, en el periodo de la posguerra que va estar marcat per l'escassea i el desproveïment, una orde del Ministeri d'Indústria i Comerç de 14 de maig de 1939, va establir el règim de racionament en tota Espanya per als productes bàsics alimenticis i de primera necessitat. El racionament no alcançava a cobrir les necessitats alimentícies bàsiques de la població, per lo que varen viure anys de fam i misèria. La degradació del nivell de vida en la década dels 40 va ser tal, que assegurar-se la subsistència es va convertir en una autèntica lluita diària.[2] Es varen establir dos llibretes de racionament, una per a la carn i una atra per al restant de productes alimenticis. Es va dividir a la població en varis grups: hòmens adults, dònes adultes (ració del 80% de l'home adult), chiquets i chiquetes fins a catorze anys (ració del 60% de l'home adult) i hòmens i dònes de més de xixanta anys (ració del 80% de l'home adult). L'assignació de cupos podia ser diferent també en funció del tipo de treball del cap de família. Inicialment, les llibretes de racionament eren familiars, i varen ser substituïdes en 1943 per llibretes individuals, ya que permetien un control més exhaustiu de la població. En maig de 1943 (BOE de 15 d'abril de 1943), al més de l'entrada en vigor de la llibreta individual, el número de racionados en Espanya era de 27 071 978 persones.[3] La distribució d'aliments racionad vos es va caracterisar per la mala calitat dels productes i va posar de manifest la corrupció generalisada i l'existència del mercat negre. El racionament va perdurar oficialment fins a maig de 1952, data en que va desaparéixer per als productes alimenticis.[4]
Entre 1950 i 1960 el consum per càpita de carn i paper es va duplicar i el de sucre o d'electricitat es va triplicar.[5] Donades estes carències nutritives varen aparéixer una série de malalties relacionades com varen ser les hepàtiques, la tuberculosis, grip, les febres tifoideas, el paludisme i la disenteria per falta d'higiene. Els vells i els chiquets varen tindre un alarmant índex de defunció.
En províncies com Jaén en 1942 es va alcançar una taxa de mortalitat infantil del 35% per la desnutricó i l'ingesta de peladuras de creïlla o atres residus.[6] Paralelament la dictadura va acabar en els aforros de la classe mija d'Espanya, en retirar de la circulació 13 251 millons de pessetes republicanes i anular 10 356 millons més en diners bancaris. Un quilo de sucre costava 1,90 pessetes a preu de taxa. En el mercat negre, costava 20. L'oli per al racionament es pagava a 3,75 pessetes el litro i a 30 de estraperlo. Una llei de 1941 amenaçava en la pena de mort als especuladors.
Racionament en Amèrica Llatina

En març de 1962, una volta instaurada la Revolució cubana, Fidel Castro va anunciar la creació de la «Llibreta d'Abastiment», un instrument utilisat per a racionar els productes bàsics en l'illa caribenya, que rig fins a l'actualitat i és administrada per l'Oficina de Control de Distribució d'Aliments (OFICODA).[7]
En Chile durant el govern socialiste de l'Unitat Popular presidit per Salvador Dellà, varen ser creades en 1972 les Juntes d'Abastiment i Control de Preus (JAP), per a fer front a l'escassea de productes i desproveïment que va conduir a la crisis econòmica de 1973. Estos comités de racionament varen ser dissolts una volta derrocat el govern de Dellà i instaurada la dictadura militar despuix del Colp d'Estat en Chile de 1973. En Veneçola, el govern de Nicolás Maduroooooooooooooooooo va anunciar en 2016 la creació dels Comité Local d'Abastiment i Producció (CLAP), com una mida paliativa a l'escassea en el país.
Vore també
- Llibreta de racionament
- Economia d'Espanya durant el periodo d'autarquia
- Racionament en Regne Unit durant la Segona Guerra Mundial
- Racionament en Cuba
Referències
- ↑
- ↑ http://www.abc.es/archivo/20130617/abci-cartillas-racionamiento-franco-201306131429.html
- ↑ Roque Moreno Fonseret, Movimientos interiores y racionamiento alimenticio en la postguerra española
- ↑ Historia contemporánea de España: Siglo XX editado por Francisco Javier Paredes Alonso
- ↑ Estadísticas históricas de España: siglos XIX - XX Escrito por Albert Carreras, Xavier Tafunell
- ↑ http://www.publico.es/actualidad/hambre-cartilla-y-estraperlo-espana.html
- ↑ Infobae. «La libreta de racionamiento cumple medio siglo en Cuba», Cubanet, Cubanet.org. Consultat el 10 de enero de 2020.