Cupó

En màrqueting, un cupó[1] és un billet o document que pot ser intercanviat per descontes financers o descontes en comprar un producte.
Habitualment, els cupons són emesos per fabricants de bens de consum envasats o pels minoristes, per a ser utilisat en vendes al por menor tendes com a part de promoció de vendes. A sovint estan àmpliament distribuïts a través de correu, sobres de desconte, revistes, periòdics, Internet (mijos de comunicació socials, bolletins electrònics), directament des del minoriste, i els dispositius mòvils, com a teléfons. Ya que els consumidors només es preocupen pel preu, és provable que passen el temps reclamant els aforros, els cupons funcionen com una forma de discriminació de preus, permetent als minoristes oferir un preu més baix només a aquells consumidors que d'un atre modo anirien a una atra part. Ademés, els cupons també poden ser dirigits selectivament als mercats regionals en els que la competència de preus és gran.
En el govern, un cupó és un certificat de paper que s'utilisa per a administrar un benefici o permís.
Història
Orige

En 1887 Coca-cola Company es va incorporar en Atlanta, Geòrgia, en Torra Candler com un dels socis. Ell va transformar Coca-cola des d'una insignificant tònic en un negoci rendable per mig de l'ús de tècniques innovadores de publicitat. La clau d'este creiximent va ser l'ingeniós màrqueting de Chandler, incloent que els amprats de la companyia i els representant de vendes distribuïren cupons gratuïts per a Coca-cola.[3] Els cupons varen ser enviats per correu als clients potencials i es varen colocar en revistes. L'empresa va donar font de sodas sense aixarop per a cobrir els costs de les begudes debades. S'estima que entre 1894 i 1913 u de cada nou nortamericans havien rebut una Coca-cola debades, donant un total de 8.500.000 begudes debades. En 1895 Candler va anunciar als accionistes que Coca-cola va ser servit en tots els estats dels Estats Units.
En Austràlia els consumidors primer varen entrar en contacte en els cupons quan una companyia nomenada Shop A Docket va promoure ofertes i descontes en els ingressos comercials en 1986.[4]
Us general
Els cupons varen ser usats generalment en els Estats Units en 1909, quan C. W. Post va concebre l'idea d'ajudar a les vendes de cereals i d'atres productes. Actualment, més de 2800 empreses de bens de consum envasats oferixen cupons de descontes en productes. En 2011 els consumidors nortamericans varen usar cupons per a aforrar 4,6 billons de dólars en les seues compres de bens de consum envasats.
Llínea del temps
- 1888 – Torra Candler va usar tiquets de gots gratuïts de Coca-cola per a ajudar a comercialisar el seu nou refresc.
- 1909 – C. W. Post va usar cupons d'un centau per a escomençar a comercialisar el desdejuni Grape Nuts.
- 1930 – L'ús de cupons creix dramàticament durant la gran depressió.
- 1940 – Les grans cadenes de tendes d'aliments comencen a usar els cupons per a atraure als consumidors en lloc de que compren en els mercats locals.
- 1957 – Nielsen Cupó Clearing House va ser creada per a dedicar-se por entero al canvie de cupons.
- 1965 – La mitat de totes les famílies en els Estats Units comencen a utilisar cupons.
- 1990 – L'invenció de l'Internet permet descarregar i imprimir cupons, aixina com també crear cupons en llínea.
- 1992 – L'ús de cupons any passat està en alça per als pròxims 17 anys.
- 2002 – Els nortamericans varen aforrar $ 3,8 mil millons comprant en cupons
- 2009 – El govern d'Estats Units utilisa cupons per a promoure les vendes de caixes convertidoras per a la transició a la televisió digital
Tipos i usos
Hi ha diferents tipos de cupons com a descontes, enviaments debades, compra un conseguix-un, cupons per a primers clients, oferta de prova gratuïta, ofertes de llançament, oferta de festivals i regals debades.
Funció
Els cupons poden ser utilisats per a l'investigació de la sensibilitat dels preus dels diferents grups de compradors (per mig de l'enviament de cupons en diferents valors en dólars a diferents grups). Ademés, generalment s'assumix que els compradors que prenen l'esforç per a recopilar i usar els cupons són més sensibles als preus que els que no ho fan. Per lo tant, el preu publicat pagat pels compradors de preu insensible es pot aumentar, durant l'ús de descontes promocionals per a mantindre el preu per als compradors sensibles al preu (que no anava a comprar a un preu més alt).[5] Quan estos cupons s'introduïxen en el moment del procés de compra, es reduïx el total del demanat pel client.
Cupons per a aliments
Els cupons per a aliments són de dos tipos: cupons de tenda i cupons de fabricant.
Els cupons de tenda són descontes basats en cupons oferits per a un artícul o grup d'artículs. La tendixca emissora acceptarà els seus propis cupons de tenda, pero algunes tendes també acceptarà cupons de tenda que s'emeten pels competidors. Els cupons emesos pel fabricant d'un producte poden ser usats en qualsevol tenda de cupó a on s'accepte que es du eixe producte i tenen la ventaja de ser la moneda en una varietat de tendes, no només en una.
Els cupons per a aliments són incentius per a les persones que volen aforrar diners, pero els cupons de fabricant estan destinats principalment a anunciar productes i atraure a nous clients en incentius financers. També poden ser usats per a aumentar les vendes de periòdics o atres publicacions. Per eixemple, la gent pot comprar vàries còpies d'un periòdic o revista en la finalitat d'utilisar els cupons que conté.
Algunes tendes d'aliments dupliquen regularment el valor d'un cupó com a incentiu per a atraure clients a les seues tendes. Ademés, les tendes poden celebrar events especials a on dupliquen o tripliquen els valors de desconte en certs dies o semanes. Siga o no una cadena específica d'aliments es duplicarà o triplicarà generalment depenent del valor del cupó original.[6]
Caducitat
La majoria dels cupons tenen una data de venciment despuix de la qual cosa no seran acceptats. Per eixemple, els cupons de Nadal són vàlits només durant la semana de Nadal. Comisariatos militars nortamericans accepten cupons de fabricants en un màxim de sis mesos despuix de la data de caducitat.[7]
Formes d'entrega

Els clients poden obtindre estos cupons de vàries fonts, incloent els periòdics nacionals i Internet, en llocs web que oferixen cupons d'aliments per a imprimir debades en casa i usar-los en tenda al por menor. Algunes de les principals cadenes de supermercats també produïxen cupons digitals que poden ser carregats en la targeta de llealtat del minoriste en casa, o en una màquina dispensadora de cupons situat en tenda.
En 2011, els cinc principals mijos per a la distribució de cupons per a aliments envasats en EE. UU. varen ser: la distribució a través de periòdics i atres fonts (89,4%) distribució en la tenda (4,2%.)
- correu directe (2,3%)
revistes (1,5%) cupons distribuïts sobre o en l'embalage del producte (1,3%)
Atres métodos de distribució junts representaven menys del 2% de tots els cupons distribuïts. Hi ha llocs web de cupons de vàries tendes que es proporcionen als clients. Estos llocs acumulen cupons de diverses fonts.
Mijos impresos
La forma més popular d'obtindre cupons ha segut retallant-los de periòdics encara que els cupons en Internet i en el teléfon mòvil estan guanyant gran popularitat. Basant-se en l'anual RedPlum estudi de moneder[8] en a on s'estudien a més de 23,000 compradors i a un proveïdor de cupons, Redplum, reporta un 76% de desconte generat en periòdics com la seua principal font de cupons i ofertes; 59% en trobar cupons en els correus electrònics i alertes de desconte, un aument del 29% des de 2010; i un 33% l'ús d'Internet busca trobar cupons.
Alguns minoristes i les empreses utilisen métodos de verificació, tals com còdic de barres únics, números d'identificació de cupó, sagells holográficos i paper en marques d'aigua com a protecció contra la còpia o us no autorisat. Aparte de periòdic, també hi ha editors de llibres de cupons i minoristes que compilan vals i cupons en llibres, ya siga per a la venda o lliures.
Cupons en Internet
Els minoristes en llínea a sovint es referixen als cupons com abonaments de desconte, vals, còdics de promoció, descontes, còdics de tecla, vals de desconte, còdics d'excedents, còdics de portàtils, còdics de compres, còdics de desconte, còdics de recompensa, cupons de desconte, còdics de referència o còdics font.
Els cupons d'Internet solen oferir un cost reduït o l'enviament gratuït, un dólar o percentage de desconte específic, o alguna atra oferta per a animar als consumidors a comprar productes específics o per a comprar en tendes específiques. Degut a que els cupons de paper serien difícils de distribuir i canviar, per lo general paraules o còdics secrets es distribuïxen als consumidors per a teclejar en la caixa. Els venedors poden utilisar diferents còdics per a diferents canals o grups en la finalitat de diferenciar les taxes de resposta.
En el primer semestre de l'any 2013 en Espanya varen ser usats 231 millons de cupons.[9] L'ús dels cupons de desconte en Espanya ha creixcut més de 300% des de 2014, i la part de l'ús en teléfons i tabletas és casi el 50% del total. Els usuaris principals de cupons se situen en abdós capitals: el 27,1% de l'audiència viu en Madrit i el 11% en Barcelona.[10] Segons les senyes de l'estudi de l'any 2015, el 25% dels compradors en llínea sempre o casi sempre utilisa cupons en llínea rebuts per correu electrònic.Erro en la cita: Còdic d'obertura <ref> sense el seu còdic de tancament </ref> Els compradors més actius són els usuaris d'Internet d'entre 24 i 30 anys, ya que el 6% d'ells compra mercaderies una volta al dia o inclús més freqüentment.[11]
Cupons mòvils
Un cupó mòvil és un billet electrònic solicitat i/o a un teléfon mòvil que pot ser intercanviat per desconte financer o rebaixa en comprar un producte o servici. Cupons són publicats pels fabricants de bens de consum empaquetats o minoristes, que s'utilisarà en les tendixques minoristes com a part d'una promoció de vendes.
A sovint es distribuïxen a través de WAP Push, SMS or MMS i a través de la tecnologia GEO o atres mijos mòvils.
Lo que és únic dels cupons mòvils és l'estar recordant l'informació dels cupons que a sovint duren més que les dates de venciment dels cupons en sí mateixos, lo que va provocar compres reals en dates posteriors.[12][13] Els investigadors sospiten que és impulsat pel compromís generat pel dispositiu mòvil.
Els cupons mòvils són molt populars entre els clients nortamericans de menjar ràpit. Els factors d'èxit principals per a les campanyes de SMS són el tamany de desconte, el cóm s'emmarca el valor de desconte (com un regal o per cent de desconte) i el moment de la campanya.[12] Molts minoristes recolzen la redenció de correu electrònic i dels cupons a través de dispositius mòvils. Ademés de distribuir este tipo d'ofertes a través de les seues pròpies llistes de correu electrònic, subscripcions SMS i aplicacions, també estan disponibles a través d'aplicacions de cupons.
Referències
- ↑
- ↑ (October 2010).18: 104.
- ↑ «The Chronicle Of Coca-Cola: The Candler Era». Archivat des de l'original, el 10 de julio de 2016. Consultat el 9 de noviembre de 2018.
- ↑ «Copia archivada». Archivat des de l'original, el 23 de abril de 2016. Consultat el 9 de noviembre de 2018.
- ↑ McKenzie, Richard B. Why Popcorn Costs So Much at the Movies: And Other Pricing Puzzles. ISBN 978-0-387-76999-8, 2008.
- ↑ «Grocery Stores That Double Coupons». Archivat des de l'original, el 19 de septiembre de 2009. Consultat el 9 de noviembre de 2018.Retrieved=2010/04/13
- ↑ Reed, Charlie. «AAFES, DeCA still accepting expired coupons». Stars and Stripes. Consultat el 1 de julio de 2013.
- ↑ prnewswire.com
- ↑ «España movió 231 millones de cupones descuento en los 6 primeros meses del año». Ecommerce News. Consultat el 17-11-2020.
- ↑ «El imparable crecimiento del mercado de cupones en línea en España». Ahorra Facil. Consultat el 17-11-2020.
- ↑ «V Estudio Anual de eCommerce en España 2018: el país de los (casi) 20 millones de compradores online». Marketing4ecommerce. Consultat el 17-11-2020.
- ↑ 12,0 12,1 Banerjee, Sy, and Yancey Scott (2010), "Enhancing Mobile Coupon Redemption in Fast Food Campaigns", Journal of Research in Interactive Marketing, Vol. 4 Iss: 2, pp.97 - 110
- ↑ Banerjee, Syagnik (Sy), Poddar Amit, Yancey, Scott and Mc Dowell Danielle (2011), "Measuring Intangible Effects of M-Coupon Campaigns on Non-Redeemers" Journal of Research in Interactive Marketing, forthcoming.