Nabkha

Una nabkha, nebkha o nebka és un tipo de duna d'arena. Atres térmens utilisats inclouen duna de sotobosque o duna de montícul pero estos es referixen en major precisió a un atre tipo de dunes. Els autors també han utilisat els térmens montícul fitogénico, montícul de arbustos, duna de mont baix, duna de protuberàncies, túmulo de dunes, rebdou, nebbe i takouit.

En general, una nabkha és una duna d'arena que es forma al voltant de la vegetació. Es tracta de sedimentación eòlica, una estructura construïda i molejada per l'acció del vent.

Les nabkhas són comunes i apareixen en moltes regions. Els camps de nabkha més coneguts es troben en el desert de Lut en Iran, el desert àrap de Kuwait, la conca del riu Hotan en Xinjiang, China, Nou Mèxic en els Estats Units i l'estat de Chihuahua en Mèxic.

Estructura

Moltes espècies de plantes que viuen en l'arena formen nabkhas. En el desert chihuahuense es troben l'arbre del sabó (Yucca elata), la creosota (Larrea tridentata) i el atriplex (Atriplex spp.). En China, les nabkhas es formen en prou freqüència al voltant de Caragana microphylla, aixina com Cleistogenes squarrosa, Leymus chinensis, Caragana stenophylla, Stipa grandis i S. glareosa, ademés de tamariscos, juncs i alhagi. En el Parc Nacional Jal Az-Zor en Kuwait, es troben al voltant de Nitraria retusa, Zygophyllum qatarense, Haloxylon salicornicum i Panicum turgidum. Halófitas com Tamarix aucheriana, Halocnemum strobilaceum i Salicornia europaea tenen nabkhas en sols salinos, mentres que Cyperus conglomeratus, Rhanterium epapposum, Astragalus spinosus, Lycium shawii i Citrulus colocynthis es veuen en zones no salines. En la península del Sinaí d'Egipte s'han registrat en Artemisia monosperma, Moltkiopsis ciliata, Calligonum polymeroides, Stipagrostis scoparia i Retama raetam. En Àsia central i àrees circumdants es troben en les espècies Calotropis, Ziziphus, Salvadora i Heliotropium.

Una nabkha és variable en tamany i forma. L'eixemple típic és un montícul empinat en un cim pla. Les nabkhas més grans del desert de Chihuahua alcancen uns 4,3 metros d'alt per 40 metros d'ample. Les dunes més grans conegudes tenien 10 metros d'altura i un quilómetro de llongitut; estes grans dunes han segut cridades mega-nabkhas. En diversos llocs, les mega-nabkhas també es denominen crestes de precipitació, crestes de dunes limítrofes i, en holandés, randwallen. A voltes només les puntes de les branques de la planta descollen de l'arena, i atres voltes la planta queda completament envolta. Les nabkhas poden unir-se i formar amplis camps de dunes montanyoses o, més a sovint, cadenes i pegats de dunes dispersos. La composició de l'arena també és variable. Els sediment de rovina i argila poden formar part de la duna. Les nabkhas del desert de Namib són riques en sediment.En la costa de Kuwait, les nabkhas es formen al voltant de la Nitraria retusa que creix en sabkhas, una forma de salines. Estes dunes estan compostes d'arenes de cuarzo, algeps i feldespat mesclades en trossos de roca volcànica i grans de calcita. Es poden trobar fragments de closques demoluscs i oolitos. Es troben traces de granate, circón, topacio i turmalina. La dolomita és comuna. Les nabkhas costeres poden ser erosionades per l'aigua salada, i inclús arrastrades per l'aigua, deixant arrere la planta.

El tipo de planta influïx en la forma de la nabkha. Per eixemple, la flor del tesor (Gazania rigens) forma dunes altes, còniques o allargades, mentres que la margarita de plaja (Arctotheca populifolia) forma dunes més curtes i semicirculares. L'espècie Retama raetam és un arbusto leñoso tolerant a la salinitat que pot estendre les seues raïls fins a 20 metros de profunditat en el sol, persistint en condicions dures i eventualment construint nabkhas de fins a 8 metros d'ample. Per lo general, una planta no pot retindre suficient arena per a iniciar una nabkha fins que medix a lo manco 10 centímetros d'altura.

Algunes fonts descriuen a les nabkhas com a característiques efímeres del paisage, pero atres investigacions mostren que poden durar més de lo que es creïa anteriorment. Algunes duren més de 100 anys. Aixina i tot, una nabkha en una planta anual generalment només dura una temporada. Una nabkha també pot ser autolimitante si l'acumulació d'arena eleva la planta lo suficient fora del nivell freàtic com per a que muiga.

Ecologia

Les nabkhas són característiques comunes en paisages que estan sofrint desertificación. En Amèrica del Nort, un signe característic de la desertificación és la propagació de mezquites (Prosopis spp.) en l'hàbitat. Els mezquites acumulen ràpidament arena arrastrada pel vent, formant nabkhas. En el nort de China, les nabkhas estaven presents en els pasturages ans que es convertiren en terres agrícoles, pero esta conversió va accelerar el seu desenroll i són una característica comuna dels camps agrícoles abandonats en la regió. Allí són indicadors de l'erosió del sol.

Els nabkhas desenrollen els seus propis ecosistemes. Són la llar d'una varietat d'animals, inclosos molts invertebrats com els nematodos i la puça d'arena Talochestria capensis. La duna tendix a tindre més material orgànic que l'arena circumdant, ya que la matèria vegetal arrastrada pel vent s'acumula en ella i les raïls de les plantes la penetren. En les zones desérticas de Kuwait, degradades i contaminades per petròleu, les plantes en nabkhas actuen com ingeniers de l'ecosistema, albergant un lloc protegit en capes de sol relativament ric en el que poden créixer atres plantes. Les nabkhas en plantes fijadoras de nitrogen, com els llegums, poden tindre nivells elevats de nitrogen i atres nutrients que atres plantes poden utilisar. Les dunes poden convertir-se en illes de diversitat vegetal en un hàbitat que d'un atre modo seria pobre.