Salicornia europaea
Salicornia europaea és una espècie de planta perenne halófila que creix en zones periòdicament anegadas per les aigües salades o salobres de les mareas.[1]
Descripció
[editar | editar còdic]És una planta anual de tallos suculents, articulats, d'un color vert lluent, que pot aplegar a medir uns 40 cm d'altura, ramificada, en les branques dretes. Els fulls són casi imperceptibles ya que són molt menudes, carnosas, opostes i arrimades al talle. Les flors són molt menudes i a penes es diferencien dels fulls. Es disponen de 3 en 3 segons els vèrtiços d'un triàngul i quan es desprenen deixen una fossa en 3 cavitats. La floració ocorre entre agost i octubre .
Localisació
[editar | editar còdic]Es troba en tot el llitoral en llocs en sols salinos i periòdicament inundats per les mareas. Creix a sovint en poblacions denses cridades salicornias, junt en atres plantes halófilas.
Propietats
[editar | editar còdic]- Us industrial
En atres temps esta planta es cremava per obtindre les cendres, riques en moixa, que s'ampraven per a fer sabó i vidre.
La cendra de Salicornia i atres plantes halófilas, aixina com la d'algues marines, es va utilisar com a font de moixa per a la fabricació de vidre i sabó. L'introducció del procés de Nicolas Leblanc per a la producció industrial de carbonat de sodi va reemplaçar l'us de la planta en la primera mitat de el XIX.
- Use culinari
Salicornia europaea és comestible, ya siga crua o cuita.[2] En Anglaterra, és una de les vàries plantes conegudes com a fenollera marina (vejau també el fenollera marina).[3]
Es cuina, ya siga al vapor o microones, i després es revist de manteca o oli d'oliva. Pel seu alt contingut de sal, deuen ser cuinats sense sal afegida, en abundant aigua. Té un núcleu dur, fibroso, i despuix de la cocció, la carn comestible s'extrau fòra del núcleu. Esta carn, despuix de la cocció, s'assembla a les algas en el color i el sabor i la textura són com els menuts tallos de les espinacs o els espárragos. Salicornia europaea s'utilisa a sovint com un acompanyament adequat per als peixos o els mariscs.
- Us medicinal
És una planta rica en sals de yodo, de sodi i de potassi.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Salicornia europaea va ser descrit per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 3. 1753.[4]
- Etimologia
Salicornia: nom genèric que significa, lliteralment, "banyes salades".
europaea: epítet geogràfic que es referix a la seua localisació en Europa.
- Sinonímia
- Salicornia acetaria Pall.
- Salicornia annua Sm.
- Salicornia biennis Afzel. ex Sm.
- Salicornia brachystachya (G.Mey.) D.König
- Salicornia brachystachya var. gracilis D.König
- Salicornia europaea subsp. brachystachya (G.Mey.) R.Dahmen & Wissk.
- Salicornia europaea var. herbacea L.
- Salicornia europaea subsp. simonkaiana Soó
- Salicornia herbacea L.
- Salicornia herbacea var. acetaria (Pall.) Moq.
- Salicornia herbacea var. annua (Sm.) Pursh
- Salicornia herbacea var. brachystachya' G.Mey.
- Salicornia herbacea var. gracilis G.Mey.
- Salicornia patula Duval-Jouve
- Salicornia ramosissima var. gracilis (D.König) Soó
- Salicornia simonkaiana Soó
- Salicornia stricta Dumort.
- Sarcathria procumbens Raf.[5]
Noms comuns
[editar | editar còdic]- alacranera de les marismas, pollet, pollet.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Hàbitats costers i vegetació halófila
- ↑ "Salicornia", page of the Plants for a Future website. Retrieved July 14, 2007.
- ↑ Davidson, Alan (2002). The Penguin Companion To Food (Penguin), p. 828. ISBN 978-0-14-200163-9. On Food and Cooking: The Science and Lore of the Kitchen, Completely Revised and Updated (Scribner, New York), p. 317. ISBN 978-0-684-80001-1.
- ↑ «Salicornia europaea». Tropicos.org. Jardí Botànic de Misuri. Consultat el 24 d'octubre de 2012.
- ↑ Salicornia europaea en PlantList
- ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Salicornia europaea» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.