Crithmum maritimum

Archiu:Perce-pierre.jpg

Fenollera marina (Crithmum maritimum)

Fenollera marina, o jolivert marí (Crithmum maritimum), l'única espècie del gènero Crithmum, és una planta comestible selvada que es troba la zona meridional d'Europa, en especial la costa del mar Mediterrànea, a on creix en estat selvat. És una herba perenne.

Etimologia

Crithmum: d'orige grec, krithe, que significa ordi, aludint a certa semblança de les llavors.

maritimum: epítet que fa referència a que esta espècie creix a la vora de l'mar.

El seu nom en anglés, Samphire deriva del nom francés "Herba de Sant Pedro", perque les raïls s'introduïxen d'una manera profunda en els clavills de les roques. D'ací, l'Herba de Sant Pedro va evolucionar des de Sampetre, a Sampier, i fins a Samphire.

Ya els grecs i romans la varen utilisar crua per a les seues ensalades, i cuita com a verdura per a guisos. En el I D.C., Plinio el Vell escriuria que Teseo la va menjar abans d'enfrontar-se al Minotaure.

Shakespeare es referix a ella en el seu llibre "El rei Lear" en la perillositat que pot entranyar arreplegar-la dels penya-segats. ("Half-way down, Hangs one that gathers samphire; dreadful trade!")

Descripció

És una planta que tira un cep gros, en els restants dels brots d'anys anteriors, i es prolonga cap a dalt en un talle gros, herbáceo, glauco i finalment estriado, tortuoso, en la mèdula blanca; els fulls també són glaucas, carnosas, ertes, en el rabillo dilatat a modo de baïna, i el llim tres voltes dividit en uns gajos angosts. El talle arremata en umbelas, constituïdes per un número de ràdios que varien de dèu a vint; sent radis curts i grossos, rodejats d'un involucre de sis o més bràctees persistents. Les flors són blanques o de color groc verdoso. El frut ovoide, de 4 a 6 mm de llongitut, en filetes llongitudinals molt aguts; per les seues parets grosses i esponjosas, el frut és molt llauger. Esta planta està molt ramificada, té 1 a 2 pams d'altura; els seus fulls tenen un sabor fort, que recorda a l'api, en tons salats. Florix cap al més d'agost i els seus fruts maduren en autumne. De la recolecció interessen els fulls.

Composició

La constitució de l'essència d'esta planta, encara que composta de les mateixes substàncies, varia segons l'época de recolecta. Està integrada per dilapiol, açò és, 1-alil-4,5-metilenodioxi-2,3-dimetoxibenceno, i un 30% de critmeno que segons pareix, és idèntic al alpha-terpimeno. La planta té la major cantitat d'essència durant la primera quinzena d'agost, quan esta és de color groc groc-rojós i despedix una olor intensa. La fenollera marina és ric en yodo, oligoelementos, sals minerals, beta-caroteno, proteïnas, aminoàcits i vitamina C.

Usos

És una planta antiescorbútica, que els navegants d'atres temps duyen en les seues llargues travessies, posades els seus fulls en adop en sal i vinagre. Empleades aixina, és dir, encurtidas, òbrin la gana i faciliten la digestió; i servixen també de diuréticas. També eren consumides pels mariners quan aplegaven a terra malalts de escorbuto despuix de llarcs viages. Se li associen aixina, ademés de les propietats antiescorbúticas, depurativas (acció sobre el fege), digestives i diuréticas, les estimulants, puix sembla ser que actua sobre les glándulas endocrinas i sobre la tiroides.

Dioscórides diu d'ella en el llibre II: " El crithmo, o, segons li criden alguns, crithamo, és una mata bajuela, en tots els llocs molt poblada de fulls, i cuasi de l'altura d'un colze. Naix comunament en llocs marítims i pedregosos. Té els fulls molt grossos i blanquecinas, com les de les verdolagas, empero més grosses i algun tant més luengas, les quals són salades al gust. Produïx les flors blanques, i el fructo com aquell del romer, tendre, oloroso i redó, el qual es dilata en secant-se i té dins de sí la #sement, a manera de gra de blat. Les seues raïls són tres o quatre, de suau i jocundo olor, cada una d'elles de la grosura d'un dit. Les raïls, la #sement i els fulls, cuites en vi i begudes, són útils a la retenció de l'orina i a la aliacrà, i provoquen el menstruo. Cómese cru i cuit el crithmo i consérvase també en salmorra."

Les seues fulles tendres són consumides en ensalades o en conserva, a lo llarc de tot el Mediterràneu. En la costa catalana, quan es posen olives en adop, ademés del tomello, la ajedrea, el orégano, etc., se sol afegir uns fulls de fenollera marina. En major freqüència encara es posa en les anchoves en salmorra, quan es preparen a l'us caser; llavors la salmorra es cobrix en uns fulls d'esta planta, lo que els infiere la seua olor particular.

El seu oli essencial és utilisat en alguns perfums.

Taxonomia

Crithmum maritimum va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 246. 1753.

Noms comuns

Cenojo de mar, cresta marina, fenollera de mar, fenollera marina, pastanaga, pastinaca marina, jolivert de l'illa, jolivert de la mar, jolivert de mar, jolivert marí, jolivert marítim, ungla de gos.

Enllaços externs

• Enllaç al herbario del UIB: http://herbarivirtual.uib.es/cat/especie/4658.html