NFPA 704

Archiu:NFPA 704 ex.svg

NFPA 704

Archiu:Caps block 0 704.svg

Un diamant de materials perillosos buit.

NFPA 704 és la norma nortamericana que explica el "diamant de materials perillosos" establit per l'Associació Nacional de Protecció contra el Fòc (anglés: National Fire Protection Association), utilisat per a comunicar la perillositat dels materials perillosos.

És important per a ajudar als cossos de Bombers i emergències a identificar els perills als que s'enfronten a l'hora d'atendre una emergència en la substància.

No s'ampra per al transport de productes envasats i a granel, i sí per a l'almagasenament estacionario com a tanc de cru, productes, etc. L'edició actual és la 2022. És un error comú dir que este rombo indica els riscs, no obstant, com ya es va mencionar, demostra "perills".

Fases

Les quatre divisions tenen colors associats en un significat. El blau fa referència als perills per a la salut, el roig indica l'amenaça d'inflamabilidad i el groc el perill per inestabilitat. A estes tres divisions se'ls assigna un número de 0 (sense perill) a 4 (perill màxim). Per la seua banda, en la secció blanca pot haver indicacions especials per a alguns materials, indicant que són oxidants, corroents, reactius en aigua o radiactius.

Archiu:Caps block 2 .jpg

Sistema Estàndar per a l'Identificació dels Perills

Blau: Salut

• 4.   Element que, en una molt curta exposició, pot causar la mort o un dany permanent, inclús en cas d'atenció mèdica immediata. Per eixemple, el cianur d'hidrogen, l'Àcit fluoroantimónico o el Dimetilcadmio
• 3.   Materials que baix curta exposició poden causar danys temporals o permanents, encara que es preste atenció mèdica, com el hidròxit de potassi.
• 2.   Materials baix l'exposició intensa dels quals o contínua pot sofrir-se incapacitat temporal o possibles danys permanents a menos que es done tractament mèdic ràpit, com la cafeïna.

• 1.   Materials que causen irritament, pero sol danys residuals menors encara en absència de tractament mèdic. Un eixemple és la glicerina.
• 0.   Materials baix l'exposició dels quals no existix perill en cas d'ingestió o inhalació en dosis considerables, com el clorur de sodi.

Rojo: Inflamabilidad

• 4.   Materials que es vaporizan ràpit o completament a la temperatura a pressió atmosfèrica ambiental, o que es dispersen i es cremen fàcilment en l'aire, com el propà. Tenen un punt de inflamabilidad per baix de 23 °C (73 °F).
• 3.   Líquits i sòlits que poden encendre's en casi totes les condicions de temperatura ambiental, com la gasolina o el metanol. Tenen un punt de inflamabilidad entre 23 °C (73 °F) i 38 °C (100 °F).
• 2.   Materials que deuen calfar-se moderadament o expondre's a temperatures altes ans que ocórrega l'ignició, com el petrodiésel. El seu punt de inflamabilidad oscila entre 38 °C (100 °F) i 94 °C (200 °F).
• 1.   Materials que deuen precalentarse ans que ocórrega l'ignició, el punt de la qual de inflamabilidad és superior a 94 °C (200 °F).
• 0.   Materials que no es cremen, com l'aigua o expost a una temperatura de 94 °C (200 °F) per més de 5 minuts.

Groc: Inestabilitat

Abans cridat "reactivitat", ara es diu "inestabilitat", açò és important puix algunes persones ho poden confondre en radiactivitat.

• 4. Fàcilment capaç de detonar o descompondre's explosivamente en condicions de temperatura i pressió normals (i.g., nitroglicerina, RDX)
• 3. Capaç de detonar o descompondre's explosivamente pero requerix una font d'ignició, deu ser calfat baix confinament abans de l'ignició, reacciona explosivamente en aigua o detonarà si rep una descàrrega elèctrica (i.g., flúor, trinitrotolueno).

• 2. Experimenta canvi químic violent en condicions de temperatura i pressió elevades, reacciona violentament en aigua o pot formar mescles explosives en aigua (i.g., fòsfor, composts del potassi, composts del sodi).
• 1. Normalment estable, pero pot aplegar a ser inestable en condicions de temperatura elevada (i.g., acetileno (etinol)).
• 0. Normalment estable, inclús baix exposició al fòc i no és reactiu en aigua (i.g., heli).

Blanco: Perills especials

Tradicionalment, s'han utilisat molts símbols en l'espai blanc, no obstant, l'edició 2022 de la NFPA 704 només accepta els següents tres:

• 'OX' - oxidant, com el perclorato de potassi o aigua oxigenada.
• 'W' - reactius al aigua de manera inusual o perillosa, com el cianur de sodi o el sodi.
• 'SA' - gas asfixiant simple, llimitat per als gasos: hidrogen, nitrogen, heli, neó, argón, kriptón i xenón. També s'utilisa en els sistemes d'extracció de vapor de diòxit de carbono licuado i a on s'usen grans cantitats de gèl sec en àrees confinades.

Els anteriors, són els únics símbols permesos dins del quadrant blanc i la norma establix que en cas que existixca algun atre símbol de perill especial, es deu colocar fòra del quadrant blanc de perills especials, com els següents:

• 'COR' o 'CORR' - corroent: àcit nítric o base forta, com l'àcit sulfúric o el hidròxit de potassi. Específicament, en les lletres 'ACIDO' es pot indicar “àcit” i en 'ALK', “base”.
• 'BIO' o Archiu:Biohazard symbol.svg - perill biològic, per eixemple, un virus.
• 'RAD' o Archiu:Radiation warning symbol2.svg - el material és radioactivo, com el plutoni.
• 'CRYO' o 'CYL' - criogènic, com el nitrogen líquit.
• 'POI' - producte venenós, per eixemple, l'arsènic.

Els símbols: 'W', 'OX' i 'SA' es reconeixen oficialment per la norma NFPA 704, pero s'usen ocasionalment símbols en significats obvis com els senyalats.