Gas asfixiant
Un gas asfixiant és un gas no tòxic o mínimament tòxic que reduïx o desplaça la concentració normal d'oxigen en la respiració d'aire. La respiració d'aire sense oxigen pot provocar la mort per asfíxia (asfíxia). Degut a que els gasos asfixiants són relativament inertes i vàters, la seua presència en alta concentració pot no notar-se, llevat en el cas del diòxit de carbono (hipercapnia).
Els gasos tòxics, pel contrari, causen la mort per atres mecanismes, com competir en l'oxigen a nivell celular (per eixemple, monòxit de carbono) o danyar directament el sistema respiratori (per eixemple, fosgeno). Cantitats molt més chicotetes d'estos són mortals.
Eixemples notables de gasos asfixiants són metà,[1] nitrogen, argón, heli, butà i propà. Junt en els gasos traça com el diòxit de carbono i l'ozon, estos componen el 79% de l'atmòsfera de la Terra.
Perill d'asfíxia
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Asfíxia.
Els gasos asfixiants en l'aire respirable normalment no són perillosos. Solament a on les concentracions elevades de gasos asfixiants desplacen la concentració normal d'oxigen existix un perill. Eixemples són:
- Desplaçament ambiental de gas
- Espais confinats, combinats en fugues accidentals de gas, com mines,[1] submarins,[2] refrigeradores,[3] o atres espais confinats[4]
- Sistemes d'extinció d'incendis que inunden espais en gasos inertes, com centres de senyes informàtics i voltes sagellades
- Lliberació natural de gas a gran escala, com durant el desastre del llac Nyos en el que el diòxit de carbono lliberat volcánicamente va matar a 1.800 persones.[5]
- La lliberació d'heli s'evapora per l'energia lliberada en un refredat d'iman com el Gran Colisionador de Hadrones o una màquina de resonància magnètica.
- Pujant dins d'un globo inflable ple d'heli[6]
- Administració directa de gas.
- Administració involuntària de gas asfixiant en respiradores[8]
- Us en suïcidi[9][10] i asfíxia eròtica[11]
Gestió de riscs
[editar | editar còdic]El risc de respirar gasos asfixiants es subestima en freqüència, lo que du a la mort, generalment per respirar heli en circumstàncies domèstiques i nitrogen en entorns industrials.[12]
El terme asfixia a sovint s'associa erròneament en el fort desig de respirar que ocorre si s'impedix la respiració. Este desig és estimulat pels nivells creixents de diòxit de carbono. No obstant, els gasos asfixiants poden desplaçar el diòxit de carbono junt en l'oxigen, evitant que la víctima senta falta d'alé. Ademés, els gasos també poden desplaçar l'oxigen de les cèlules, lo que du a la pèrdua de la consciència i la mort ràpidament.
Estats Units
[editar | editar còdic]El maneig de gasos asfixiants comprimits i la determinació de l'ambient apropiat per al seu us estan regulats en els Estats Units per l'Administració de Seguritat i Salut Ocupacional (OSHA). l'Institut Nacional de Seguritat i Salut Ocupacional (NIOSH) té una funció d'assessorament.[13] OSHA exigix que els empleadores que envien treballadors a àrees a on se sap o s'espera que la concentració d'oxigen siga inferior al 19.5% complixquen en la disposició de la Norma de Protecció Respiratòria [29 CFR 1910.134]. En general, el treball en un ambient d'oxigen reduït requerix un SCBA o llínea aérea respirador. La regulació també requerix una evaluació de la capacitat del treballador per a realisar el treball mentres usa un respirador, la capacitació regular del personal, la prova d'ajust del respirador, el monitoreo periòdic del lloc de treball i el manteniment, inspecció i neteja regulars del respirador. Els contenidors deuen estar etiquetats d'acort en l'Estàndart de Comunicació de Perills de OSHA [29 CFR 1910.1200]. Estes regulacions varen ser desenrollades d'acort en les recomanacions oficials del fullet P-1 de l'Associació de Gas Comprimit (CGA). Les pautes específiques per a la prevenció de l'asfíxia pel desplaçament d'oxigen per gasos asfixiants estan cobertes pel fullet SB-2 de CGA, Atmòsfera deficients en oxigen. [14] Les pautes específiques per a l'us de gasos distints a l'aire en els respiradores de respal estan cobertes en el fullet SB-28, Seguritat dels sistemes d'aire d'instruments respalats per gasos distints a l'aire.[15]
Gas olorizado
[editar | editar còdic]Per a disminuir el risc d'asfíxia, hi ha hagut propostes per a agregar olors d'advertència a alguns gasos d'us comú com el nitrogen i el argón. No obstant, CGA ha argumentat en contra d'esta pràctica. Els preocupa que la odorización puga disminuir la vigilància dels treballadors, no tots puguen olorar les olors, i assignar una olor diferent a cada gas pot no ser pràctic. Una atra dificultat és que la majoria de substàncies odoríferas (per eixemple, els tioles) són químicament reactius. Açò no és un problema en el gas natural destinat a ser cremat com a combustible, que és habitualment odorizado, pero un us important dels asfixiants com a nitrogen, heli, argón i criptón és protegir els materials reactius de l'atmòsfera.[16][17]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Terazawa K, Takatori T, Tomii S, Nakano K. Methane asphyxia. Coal mine accident investigation of distribution of gas. Am J Forensic Med Pathol. 1985 Sep;6(3):211-4.
- ↑ «SouthCoastToday.com - News Archive - Your link to SouthCoast Massachu…». archive.is. Archivat des d'el original, el 10 de setembre de 2012. Consultat el 11 de giner de 2020.
- ↑ Gill JR, Ely SF, Hua Z.Environmental gas displacement: three accidental deaths in the workplace. Am J Forensic Med Pathol. 2002 Mar;23(1):26-30. PMID 11953489
- ↑ Sahli BP, Armstrong CW.Confined space fatalities in Virginia. J Occup Med. 1992 Sep;34(9):910-7. PMID 1447597
- ↑ BBC article on the Lake Nyos incident
- ↑ Yoshitome K, Ishikawa T, Inagaki S, Yamamoto I, Miyaishi S, Ishizu H. A case of suffocation by an advertising balloon filled with pure helium gas. Acta Med Okayama. 2002 Feb;56(1):53-5. PMID 11873946
- ↑ «Archived copy». Archivat des d'el original, el 2 de maig de 2012. Consultat el 24 d'abril de 2012.
- ↑ «Safety and Health Information Bulletins | Deaths Involving the Inadvertent Connection of Air-line Respirators to Inert Gas Supplies | Occupational Safety and Health Administration». www.osha.gov. Consultat el 11 de giner de 2020.
- ↑ Gallagher KE, Smith DM, Mellen PF. Suicidal asphyxiation by using pure helium gas: case report, review, and discussion of the influence of the internet. Am J Forensic Med Pathol. 2003 Dec;24(4):361-3. PMID 14634476
- ↑ Gilson T, Parks BO, Porterfield CM. Suïcide with inert gasos: addendum to Final Exit. Am J Forensic Med Pathol. 2003 Sep;24(3):306-8. PMID 12960671
- ↑ Shields LB, Hunsaker DM, Hunsaker JC 3rd, Wetli CV, Hutchins KD, Holmes RM. Atypical autoerotic death: part II. Am J Forensic Med Pathol. 2005 Mar;26(1):53-62. PMID 15725777
- ↑ «[1]». Consultat el 11 de giner de 2020 (en en-GB).
- ↑ NIOSH [1987a]. NIOSH guide to industrial respiratory protection. Cincinnati, OH: U.S. Department of Health and Human Services, Public Health Service, Centers for Disease Control, National Institute for Occupational Safety and Health, DHHS (NIOSH) Publication No. 87-116.
- ↑ «Archived copy». Archivat des d'el original, el 16 d'octubre de 2006. Consultat el 12 d'octubre de 2006. Link to pamphlet SB-2
- ↑ «Archived copy». Archivat des d'el original, el 16 d'octubre de 2006. Consultat el 12 d'octubre de 2006. Link to pamphlet SB-28
- ↑ «Archived copy». Archivat des d'el original, el 28 de setembre de 2007. Consultat el 12 d'octubre de 2006. Summary of CGA position on odorizing. Accessed 10/11/06
- ↑ «Archived copy». Archivat des d'el original, el 16 d'octubre de 2006. Consultat el 12 d'octubre de 2006. Full text of CGA position on odorizing. Accessed 10/11/06
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gas asfixiante» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.