Anar al contingut

Monasteris en les faldes del Popocatépetl

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Monasteris en les faldes del Popocatépetl

Els Primers monasteris de el XVI en les faldes del Popocatépetl són quinze monasteris de el XVI que varen ser construïts pels agustinos, els franciscanos i els dominicos para evangelizar les zones al sur i a l'est del Popocatépetl, un volcà en el centre de Mèxic. Estos monasteris varen ser reconeguts per l'Unesco com Patrimoni de la Humanitat en 1994, degut a que varen servir de model per als demés monasteris i iglésies de la Nova Espanya, aixina com per als esforços d'evangelisació en la Nova Espanya i alguns punts més allà en Amèrica Llatina.

Tots responen a un model arquitectònic que es va estendre ràpidament sobre tota la regió, contenen certs elements bàsics comuns i varen ser construïts en una seqüència cronològica regular. Varen començar en els murs del atri, la capella oberta i les capelles poses. A continuació va seguir la nau del temple i els edificis auxiliars. Durant este procés, l'atri formava part fonamental en el procés de convertir als natius, que estaven acostumats a que les cerimònies religioses tingueren lloc a l'aire lliure. Finalment varen ser agregats atres elements, tals com les torres, les capellas laterals i, en alguns casos, un segon pati o segons pisos per als monasteris.

Regió

El volcà Popocatépetl vist des del Pas de Cortés.

El Patrimoni de la Humanitat consta de quinze monasteris que es troben al sur i al este de la Ciutat de Mèxic, la majoria en l'estat de Morelos, llevat tres que es troben en l'estat de Pobla i un en l'Estat de Tlaxcala. Els monasteris en Morelos es troben en els municipis de Atlatlahucan, Cuernavaca, Tetela del Volcà, Yautepec, Ocuituco, Tepoztlán, Tlayacapan, Totolapan, Yecapixtla i Zacualpan de Amilpas. Els tres de Pobla es troben en Calpan, Huejotzingo i Tochimilco. I l'últim en la capital de l'estat de Tlaxcala afegit este últim en el 2021. La majoria d'estos monasteris es troba en la perifèria del volcà Popocatépetl.

A pesar de que el Popocatépetl és un volcà actiu, cap dels monasteris ha segut afectat per esta activitat, encara que alguns han segut danyats per l'activitat sísmica. El perill del volcà és baix en estos monasteris i en els més de cent monuments històrics de la regió, degut a que en esta zona són baixos els fluix de lava del volcà i a que els monuments no varen ser construïts en les zones a on la lava tendix a córrer.

Història

Els monasteris són part de l'història de la primera evangelisació de Mèxic. Els franciscanos varen ser duts a la Nova Espanya per Hernán Cortés, seguits poc despuix pels dominicos i els agustinos. Despuix d'establir-se en la Ciutat de Mèxic i en el restant del Valle de Mèxic, evangelizaron la zona al sur i a l'est del Popocatépetl. Els misioneros encarregats varen ser Juan de Tecto, Juan de Ayora i Pedro de Gante, l'últim dels quals va deprendre náhuatl per a comunicar-se en els pobles indígenes.

Els franciscanos en 1525 varen fundar els monasteris d'Huejotzingo, Cuernavaca, Calpan i Tochimilco. Els dominicos varen aplegar en 1526 i varen fundar els monasteris d'Oaxtepec, Tepoztlán, Tetela del Volcà i Sant Andrés Hueyapan. Els agustinos varen aplegar en 1533 i varen fundar els monasteris d'Ocuituco, Totolapan, Yecapixtla, Tlayacapan, Atlatlahucan i Zacualpan de Amilpas. Més tart, estos monasteris varen servir de base per a misionero en parts de la Nova Espanya, com Guerrero, Oaxaca, Chiapas i Guatemala.


Els monasteris varen servir com a pilars de les ciutats fundades i refundades pels espanyols durant l'época colonial primerenca. Els monasteris també varen servir com hospitals, escolas i instalacions d'almagasenament d'aliments i aigua, en aqüeductes que a sovint conduïxen a ells. Els agustinos no només evangelizaron; també varen establir els primers centres d'ensenyança per als pobles indígenes. Els dominicos varen donar major prioritat al desenroll econòmic, aprofitant la fertilitat de la terra.

Pel terremot del 19 de setembre de 2017, varis dels monasteris varen sofrir danys tant lleus com a greus, com en les capelles pozas, campanars i cúpules. Sent el Convent de Sant Joan Batiste en Tlayacapan un dels més afectats.

Monasteris

Els quinze monasteris inscrits en la Llista de l'Unesco com Patrimoni de la Humanitat que es troben al voltant de les faldes del volcà Popocatépetl són:

Còdic[nota 1] Image Nom Localitat Estat Coordenades Àrea protegida
702-001 Temple i Antic Convent de Sant Mateo Apòstol Atlatlahucan Morelos 18°56′5″N 98°53′52″O / 18.93472, -98.89778</noinclude> Propietat: 1.23 ha.
Zona de amortiguamiento: 0.13 ha.
702-002 Antic convent de l'Asunción (Catedral de Cuernavaca) Cuernavaca Morelos 18°52′2″N 99°14′42″O / 18.86722, -99.245</noinclude> Propietat: 1.57 ha.
Zona de amortiguamiento: 1.43 ha.
702-003 Convent de Sant Dumenge de Guzmán, Hueyapan Sant Andrés Hueyapan Morelos 18°53′10″N 98°41′25″O / 18.88611, -98.69028</noinclude> Propietat: 0.91 ha.
Zona de amortiguamiento: 0.5 ha.
702-004 Convent de Sant Dumenge de Guzmán, Oaxtepec Oaxtepec Morelos 18°54′25″N 98°58′15″O / 18.90694, -98.97083</noinclude> Propietat: 0.99 ha.
Zona de amortiguamiento: 1.14 ha.
702-005 Temple i Antic Convent de Santiago Apòstol Ocuituco Morelos 18°52′37″N 98°46′32″O / 18.87694, -98.77556</noinclude> Propietat: 0.62 ha.
Zona de amortiguamiento: 1.28 ha.
702-006 Convent de la Natividad o de la Anunciación Tepoztlán Morelos 18°59′11″N 99°5′59″O / 18.98639, -99.09972</noinclude> Propietat: 1.42 ha.
Zona de amortiguamiento: 1.31 ha.
702-007 Convent de Sant Joan Batiste Tetela del Volcà Morelos 18°53′31″N 98°43′46″O / 18.89194, -98.72944</noinclude> Propietat: 1.19 ha.
Zona de amortiguamiento: 2.89 ha.
702-008 Convent de Sant Joan Batiste Tlayacapan Morelos 18°57′20″N 98°58′52″O / 18.95556, -98.98111</noinclude> Propietat: 0.62 ha.
Zona de amortiguamiento: 1.36 ha.
702-009 Convent de Sant Guillermo Totolapan Morelos 18°59′24″N 98°55′6″O / 18.99, -98.91833</noinclude> Propietat: 3.61 ha.
Zona de amortiguamiento: 1.23 ha.
702-010 Convent de Sant Joan Batiste Yecapixtla Morelos 18°53′3″N 98°51′47″O / 18.88417, -98.86306</noinclude> Propietat: 1.2 ha.
Zona de amortiguamiento: 3.13 ha.
702-011 Convent de l'Inmaculada Concepció Zacualpan de Amilpas Morelos 18°47′11″N 98°46′5″O / 18.78639, -98.76806</noinclude> Propietat: 1.94 ha.
Zona de amortiguamiento: 0.24 ha.
702-012 Convent de Sant Francisco d'Assís Sant Andrés Calpan Pobla 19°6′0″N 98°27′54″O / 19.1, -98.465</noinclude> Propietat: 1.51 ha.
Zona de amortiguamiento: 0.75 ha.
702-013 Convent de Sant Miguel Arcàngel Huejotzingo Pobla 19°9′27″N 98°24′13″O / 19.1575, -98.40361</noinclude> Propietat: 5.65 ha.
Zona de amortiguamiento: 1.29 ha.
702-014 Convent de l'Asunción de La nostra Senyora Tochimilco Pobla 18°53′28″N 98°34′21″O / 18.89111, -98.5725</noinclude> Propietat: 1.1 ha.
Zona de amortiguamiento: 2.4 ha.
702-015 vora Conjunt Conventual Franciscano i Catedralicio de La nostra Senyora de l'Asunción Tlaxcala de Xicohténcatl Tlaxcala 19°18′50″N 98°14′16″O / 19.31389, -98.23778</noinclude> Propietat: 2.82 ha.
Zona de amortiguamiento: 13.88 ha.
  1. ↑ Còdic usat per l'UNESCO, per a defenir i classificar al Patrimoni de la Humanitat.

Vore també

Enllaços externs

  • [[Archiu:{{#switch:Mèxic|20px|Vore el portal sobre Mèxic]] Portal:Mèxic. Contingut relacionat en Mèxic.

Commons


Referències