Monasteris en les faldes del Popocatépetl
Els Primers monasteris de el XVI en les faldes del Popocatépetl són quinze monasteris de el XVI que varen ser construïts pels agustinos, els franciscanos i els dominicos para evangelizar les zones al sur i a l'est del Popocatépetl, un volcà en el centre de Mèxic. Estos monasteris varen ser reconeguts per l'Unesco com Patrimoni de la Humanitat en 1994, degut a que varen servir de model per als demés monasteris i iglésies de la Nova Espanya, aixina com per als esforços d'evangelisació en la Nova Espanya i alguns punts més allà en Amèrica Llatina.
Tots responen a un model arquitectònic que es va estendre ràpidament sobre tota la regió, contenen certs elements bàsics comuns i varen ser construïts en una seqüència cronològica regular. Varen començar en els murs del atri, la capella oberta i les capelles poses. A continuació va seguir la nau del temple i els edificis auxiliars. Durant este procés, l'atri formava part fonamental en el procés de convertir als natius, que estaven acostumats a que les cerimònies religioses tingueren lloc a l'aire lliure. Finalment varen ser agregats atres elements, tals com les torres, les capellas laterals i, en alguns casos, un segon pati o segons pisos per als monasteris.
Regió

El Patrimoni de la Humanitat consta de quinze monasteris que es troben al sur i al este de la Ciutat de Mèxic, la majoria en l'estat de Morelos, llevat tres que es troben en l'estat de Pobla i un en l'Estat de Tlaxcala. Els monasteris en Morelos es troben en els municipis de Atlatlahucan, Cuernavaca, Tetela del Volcà, Yautepec, Ocuituco, Tepoztlán, Tlayacapan, Totolapan, Yecapixtla i Zacualpan de Amilpas. Els tres de Pobla es troben en Calpan, Huejotzingo i Tochimilco. I l'últim en la capital de l'estat de Tlaxcala afegit este últim en el 2021. La majoria d'estos monasteris es troba en la perifèria del volcà Popocatépetl.
A pesar de que el Popocatépetl és un volcà actiu, cap dels monasteris ha segut afectat per esta activitat, encara que alguns han segut danyats per l'activitat sísmica. El perill del volcà és baix en estos monasteris i en els més de cent monuments històrics de la regió, degut a que en esta zona són baixos els fluix de lava del volcà i a que els monuments no varen ser construïts en les zones a on la lava tendix a córrer.
Història
Els monasteris són part de l'història de la primera evangelisació de Mèxic. Els franciscanos varen ser duts a la Nova Espanya per Hernán Cortés, seguits poc despuix pels dominicos i els agustinos. Despuix d'establir-se en la Ciutat de Mèxic i en el restant del Valle de Mèxic, evangelizaron la zona al sur i a l'est del Popocatépetl. Els misioneros encarregats varen ser Juan de Tecto, Juan de Ayora i Pedro de Gante, l'últim dels quals va deprendre náhuatl per a comunicar-se en els pobles indígenes.
Els franciscanos en 1525 varen fundar els monasteris d'Huejotzingo, Cuernavaca, Calpan i Tochimilco. Els dominicos varen aplegar en 1526 i varen fundar els monasteris d'Oaxtepec, Tepoztlán, Tetela del Volcà i Sant Andrés Hueyapan. Els agustinos varen aplegar en 1533 i varen fundar els monasteris d'Ocuituco, Totolapan, Yecapixtla, Tlayacapan, Atlatlahucan i Zacualpan de Amilpas. Més tart, estos monasteris varen servir de base per a misionero en parts de la Nova Espanya, com Guerrero, Oaxaca, Chiapas i Guatemala.
Els monasteris varen servir com a pilars de les ciutats fundades i refundades pels espanyols durant l'época colonial primerenca. Els monasteris també varen servir com hospitals, escolas i instalacions d'almagasenament d'aliments i aigua, en aqüeductes que a sovint conduïxen a ells. Els agustinos no només evangelizaron; també varen establir els primers centres d'ensenyança per als pobles indígenes. Els dominicos varen donar major prioritat al desenroll econòmic, aprofitant la fertilitat de la terra.
Pel terremot del 19 de setembre de 2017, varis dels monasteris varen sofrir danys tant lleus com a greus, com en les capelles pozas, campanars i cúpules. Sent el Convent de Sant Joan Batiste en Tlayacapan un dels més afectats.
Monasteris
Els quinze monasteris inscrits en la Llista de l'Unesco com Patrimoni de la Humanitat que es troben al voltant de les faldes del volcà Popocatépetl són:
| Còdic[nota 1] | Image | Nom | Localitat | Estat | Coordenades | Àrea protegida |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 702-001 | Temple i Antic Convent de Sant Mateo Apòstol | Atlatlahucan | Morelos | </noinclude> | Propietat: 1.23 ha. Zona de amortiguamiento: 0.13 ha. | |
| 702-002 | Antic convent de l'Asunción (Catedral de Cuernavaca) | Cuernavaca | Morelos | </noinclude> | Propietat: 1.57 ha. Zona de amortiguamiento: 1.43 ha. | |
| 702-003 | Convent de Sant Dumenge de Guzmán, Hueyapan | Sant Andrés Hueyapan | Morelos | </noinclude> | Propietat: 0.91 ha. Zona de amortiguamiento: 0.5 ha. | |
| 702-004 | Convent de Sant Dumenge de Guzmán, Oaxtepec | Oaxtepec | Morelos | </noinclude> | Propietat: 0.99 ha. Zona de amortiguamiento: 1.14 ha. | |
| 702-005 | Temple i Antic Convent de Santiago Apòstol | Ocuituco | Morelos | </noinclude> | Propietat: 0.62 ha. Zona de amortiguamiento: 1.28 ha. | |
| 702-006 | Convent de la Natividad o de la Anunciación | Tepoztlán | Morelos | </noinclude> | Propietat: 1.42 ha. Zona de amortiguamiento: 1.31 ha. | |
| 702-007 | Convent de Sant Joan Batiste | Tetela del Volcà | Morelos | </noinclude> | Propietat: 1.19 ha. Zona de amortiguamiento: 2.89 ha. | |
| 702-008 | Convent de Sant Joan Batiste | Tlayacapan | Morelos | </noinclude> | Propietat: 0.62 ha. Zona de amortiguamiento: 1.36 ha. | |
| 702-009 | Convent de Sant Guillermo | Totolapan | Morelos | </noinclude> | Propietat: 3.61 ha. Zona de amortiguamiento: 1.23 ha. | |
| 702-010 | Convent de Sant Joan Batiste | Yecapixtla | Morelos | </noinclude> | Propietat: 1.2 ha. Zona de amortiguamiento: 3.13 ha. | |
| 702-011 | Convent de l'Inmaculada Concepció | Zacualpan de Amilpas | Morelos | </noinclude> | Propietat: 1.94 ha. Zona de amortiguamiento: 0.24 ha. | |
| 702-012 | Convent de Sant Francisco d'Assís | Sant Andrés Calpan | Pobla | </noinclude> | Propietat: 1.51 ha. Zona de amortiguamiento: 0.75 ha. | |
| 702-013 | Convent de Sant Miguel Arcàngel | Huejotzingo | Pobla | </noinclude> | Propietat: 5.65 ha. Zona de amortiguamiento: 1.29 ha. | |
| 702-014 | Convent de l'Asunción de La nostra Senyora | Tochimilco | Pobla | </noinclude> | Propietat: 1.1 ha. Zona de amortiguamiento: 2.4 ha. | |
| 702-015 | Conjunt Conventual Franciscano i Catedralicio de La nostra Senyora de l'Asunción | Tlaxcala de Xicohténcatl | Tlaxcala | </noinclude> | Propietat: 2.82 ha. Zona de amortiguamiento: 13.88 ha. |
- ↑ Còdic usat per l'UNESCO, per a defenir i classificar al Patrimoni de la Humanitat.
Vore també
- Organisació de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura
- Patrimoni de la Humanitat en Mèxic
- Organisació de les Ciutats del Patrimoni Mundial
Enllaços externs
- [[Archiu:{{#switch:Mèxic|20px|Vore el portal sobre Mèxic]] Portal:Mèxic. Contingut relacionat en Mèxic.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Monasteris en les faldes del Popocatépetl.- Portal de la UNESCO
- Pàgina oficial del Centre del Patrimoni Mundial de la UNESCO (en anglés i francés)
- Llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Monasterios en las faldas del Popocatépetl» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.