Ocuituco
 |
Est artícul o secció sobre geografia necessita ser wikificat en un format adequat a les convencions d'estil de L'Enciclopèdia en valencià . Per favor, edita-lo per a complir en elles. No elimines est avís fins que ho hages fet. ¡Colabora ! Per ara no estem classificant els artículs per a wikificar per geografia. Per favor, tria una categoria d'artículs per wikificar d'. |
Ocuituco és una població de l'estat de Morelos, en Mèxic, és capçalera del municipi del mateix nom.
Toponímia
El seu nom és d'orige náhuatl “Okuiltoco" provinent de OKuilto, que significa Corcó i "Ko" que significa lloc lo que nos dona, lloc de corcons o més be, "a on hi ha corcons" Okuiltoco= Lloc a on els conills viuen en els ocotes.
Història
Antecedents Prehispànics
En l'época prehispánica, el poble de Ocuituco va ser dels ocupats pels Olmecas-Xicalancas, i en realisar-se la conquista, Hernán Cortés va rebre la sumissió de Cacic de Ocuituco.
En Ocuituco va ser creat el primer convent dels agustinos en la Nova Espanya. El primer curato i convent que es va fundar per a la conversió dels indígenes, misionando de pas en el de Mizquic i Totolapan que despuix varen ser cases de l'orde.
En Ocuituco varen fer un noviciado atres novelables i ilustres religiosos, molt pronte varen quedar catequizados, batejats i casats els natius del lloc, desapareixent por entero la idolatría i superstició de la comarca i florint la cristiandat que tant ho ha distinguit. Per esta raó podem cridar a Ocuituco, com dels agustinos per ser la missió més antiga de l'orde dels agustinos d'Amèrica (1533), notablement per la bella font de 8 costats, armat del centre del claustre i en a on es derramen aigües del nevat veí Popocatepetl, les que apleguen per amagada encanyat fins a la boca dels sis lleons sedentes que miren cap al tazón central el soport cilíndric del qual arremata en un fes de delfins, també aguadores; existixen encara restants de pintures al fresc assentant i frisos en el claustre baix i creu del sigle XVI.
El nom de Ocuituco es va fer célebre en llocs tan lluntans com les illes filipines, a on els agustinos varen fundar convents en nom de la seua casa general de Ocuituco.
Antecedents Colonials
Durant l'época colonial, este va ser dels pocs pobles sostrets del marquesado del Valle d'Oaxaca, i va ser donat en encomana a Fra Juan de Zumárraga, en l'any 1548, per a sufragar les despeses del viage dels monges que venien a la nova Espanya, posteriorment li va ser canviada l'encomana per la de Jumiltepec.
Despuix del rompimiento del lloc de Cuautla, don José María Morelos i Pavón va eixir rumbo a este poble per a refer les seues forces, i d'ahí eixir rumbo a Chiautla a on va derrotar al cap espanyol París. Eixint despuix d'este punt per a prendre la Ciutat de Orizaba.
L'Ex-convent Dominico en Jumiltepec, Ex-convent Agustino en Ocuituco l'edificació del qual es va iniciar el 8 de juny de 1534 dia de Corpus Christi, temple dedicat a l'apòstol Santiago, Sant protector d'Espanya. Este monasteri es compon de les parts fonamentals en este gènero de conjunts com són: atri, temple, convent i horta, ademés és considerat el més antic en tota Amèrica Llatina.
En l'actualitat no existix en ells l'unitat de concepte arquitectònic per les transformacions que ha sofrit des dels primers anys fins a l'actualitat.
Sobre l'arquitectura civil es conserven dos fonts de pedra llaurades característica del sigle XVI, una d'elles situada en el centre del claustre; l'atra mutilada, proveïa d'aigua al centre de la població per lo que es localisa en la plaça principal.
La font de la plaça consta de got i del refillol central, arrematant este últim en una arracada de delfins que expulsaven l'aigua per les fauces sobre un recipient de planta circular proveït de varis orificis que, a la seua volta, abocaven el líquit sobre un atre got més el qual es ornamenta en relleus que representen querubines renaixentistes, és molt possible que d'esta font siguen les nomenades “ sirenes “ que estan ubicades en les escalinates d'accés a l'atri i en el pati del claustre.
Les capelles de la nostra Senyora de l'Asunción i de Sant Nicolás, la parròquia de Sant Andrés, fundada també pels agustinos. Les iglésies de Sant Marcs Evangeliste, Sant Miguel Arcàngel, Sant Andrés, la Natividad de La nostra Senyora i la de Sant Francisco d'Assís i el santuari de La nostra Senyora de la Candelaria.
La comunitat de Jumiltepec es caracterisa pels seus carrers empedradas i el seu sacre monte, a on es troba l'Iglésia de la Verge dels Milacres, construïda pels dominicos en el sigle XVI.
Personages ilustres
El municipi de Ocuituco i en específic en el poble de Jumiltepec va nàixer el General Agustín Cacessis; qui va ser nomenat general, per Emiliano Zapata Salazar, personage central de la revolució agrària del sur en l'any de 1909. Agustín Cacessis va participar activament en els inicis de la revolució de 1910. Encapçalant moviments armats en el Rancho de Taica, en el Rancho Les Llimes, Cuautlixco, Yautepec i en tot el municipi de Ocuituco.
Educació
El municipi conta en l'infraestructura adequada per a l'impartició d'educació en els nivells preescolar, primària, secundària i bachillerat tècnic.
Salut
Clíniques de la Secretaria de Salut: Els servicis de salut són proporcionats per 4 centres d'atenció ubicats en les següents comunitats: Huecahuaxco, Ocoxaltepec, Jumiltepec i Ocuituco.
Clíniques Particulars: També es conta en atenció de servicis particulars en el municipi, aixina com cinc clíniques en les comunitats de Huecahuaxco, Jumiltepec i Ocuituco.
Vies de comunicació
El municipi de Ocuituco conta en una carretera asfaltada que comunica al Municipi de Yecapixtla i Tetela del Volcà. A un quilómetro a l'orient i ponent de la capçalera municipal hi ha desviacions que comuniquen al poble de Huejotengo i Jumiltepec, al mateix temps en Huecahuaxco i Ocoxaltepec, la desviació que comunica al poble de Huejotengo, es coneix com “El Ocote”.
Turisme
Entre els atractius naturals en que conta el municipi estan els cerros de Jumiltepec, el Mirador i el Alcualón i l'Horta de Hallocontepec. Pero uns atres dels més visitats és el bosc de Apapazco, a on abunda la majoria de la flora i la fauna a on es troba vàries espècies com, coyots, àguiles, correcaminos, conills. També contem en la presa vista bella ubicada en la col. 5 de maig carr. Ocuituco- Tecajec a on s'aprecia la peixca de mojarra de temporada per part de pobladors i turistes que la visiten.
Monuments històrics
El convent agustino de Santiago Apòstol, que va anar el primer convent d'eixa orde religiosa en la Nova Espanya; les capelles, de La nostra Senyora de l'Asunción i de Sant Nicolás; la parròquia de Sant Andrés, fundada també pels agustinos, en l'any de 1571 i per a 1659 se li va considerar com a convent; les iglésies de Sant Marcs Evangeliste, Sant Miguel Arcàngel, Sant Andrés, La Natividad de La nostra Senyora i la de Sant Francisco d'Assís; el santuari de La nostra Senyora de la Candelaria; i la facenda de Sant Nicolás.
Museus
En l'iglésia de Santiago Apòstol de la capçalera Municipal existix un museu format de peces prehispánicas i religioses donadas pels habitants de la mateixa, sent creat pel retor José Gordillo Álvarez en 1986. En este lloc podem trobar llibres de batejos que daten des dels anys de 1869; matrimonis des dels anys de 1609, aixina com de sepelis des de 1800; peces religioses com ciriales, crucifixos de pedra i un rosari d'aproximadament 2 metros de llarc per 50 centímetros d'ample tallat en fusta; peces llaurades en pedra i fanc en formes molt estranyes. Ademés, podem admirar una pintura religiosa que explica detalladament la crucifixió de Crist.
Passejades / Llocs que visitar
- Ruta dels Cuexcomates en la localitat de Metepec, els quals daten de més d'un sigle i encara se seguixen utilisant per a la conservació natural dels grans i llavors. En capaciteu de més de vàries càrregues. De dacsa ya que són de diferents tamanys.
- Ruta de Pa en la Localitat de Jumiltepec, en a on s'elabora de manera artesanal ya que és cuit en forns de fanc i té un sabor peculiar.
- Ejido De Apapaxco, en Huecahuaxco en a on es poden apreciar manantiales d'aigües dels desgels del volcà, en un clima frio-humedo en a on la vegetació és verda tot l'any i es pot practicar ciclisme de montanya, cavalcata o simplement caminar.
- Font dels lleons ubica en el centre del claustre de l'ex convent en Ocuituco, única en el món que data de més de cinc sigles.
- Presa Vista Bella en la Col. 5 de Maig. Dita presa baixa el seu nivell d'aigua en temps de seques ya que és utilisada per al rec de les hortes aledaño, pero quan es troba en nivell alt és apta per a practicar passejades en llancha inclús practicar peixca.
- Barranca del Amatzinac, El Amatzinac és un gran riu que fluïx des de les parts més altes del Popocatepetl en rumbo al suroest i posteriorment al sur, fins a aplegar al Riu Nexapa en els llímits en Pobla. Pel trayecte apareix esta enorme barranca, que en les seues zones més elevades és d'especial bellea, principalment per lo cristalí de les seues aigües, els seus densos boscs de pins, oyameles i encinos i la transparència de l'aire. En el parage denominat com El Bot hi ha una chicoteta pero preciosa cascada. En el trayecte, hi ha corrals en venados coa blanca, criaderos de truches, restaurants, zones de jocs infantils, tendes de artesania i cabanyes per a pernoctar.
Festes i tradicions
Seguint l'orde calendari, són les següents:
L'1 de giner celebren en Pare Jesús l'any nou en la Col. 5 de Maig en una duració de 3 dies.
L'1 de giner celebren un any més en Ocoxaltepec, en una duració de 3 dies.
El 10 de giner celebren Sant Nicolás en el barri de Sant Nicolás d'esta capçalera municipal, en una duració de 3 dies.
El 12 de giner celebren un més despuix a la Verge de Guadalupe, en Huejotengo, en una duració de 3 dies.
El 2 de febrer en Jumiltepec, es festeja a la Candelaria, en una duració de 3 dies.
El 7 de febrer celebren la Verge Puríssima Natividad de María en Metepec en una duració de 3 dies.
El 25 d'abril celebren a Sant Marcs en Huecahuaxco més gran de la regió i en Huejotengo en una duració de 3 dies.
El 3 de maig festegen la Santíssima Creu, en la Col. 5 de maig.
El 8 de maig, festa de Sant Miguel Huepalcalco en una duració de 3 dies.
El 13 de maig, festa en honor a la verge de Fatima, Barri Tecamachalco, en duració de 3 dies.
El 15 de maig celebren la Verge Maria en el barri de l'assunció, en una duració de 2 dies el seu menjar és mole roig en arròs i frijoles.
El 25 de juliol de cada any se celebra la fira de Ocutiuco en veneració a Santiago Apòstol, a esta festivitat concorren pelegrinages de diverses localitats i poblacions, esta té una duració de 8 dies.
El 15 d'agost, festa en honor a la Verge de l'Asunción en danses de vaqueroz, música, balls i jocs pirotècnics. esta en el barri de l'assunció en una duració de 7 dies. En esta destaca la participació de la dansa de "Els Vaquers" els dies 13, 14, 15, i en el cabildo.
El 8 de setembre celebren la Verge de la Concepció en Jumiltepec, en una duració de 2 dies.
El 8 de setembre celebren a la Divina Infantita en la col. 5 de Maig, en una duració de 2 dies.
El 29 de setembre celebren el dia de Sant Miguel Arcàngel en Huepalcalco, en una duració de 2 dies.
El 4 d'octubre fira de Sant Francisco en Ocoxaltepec, en una duració de 3 dies.
El 13 d'octubre fira de Jesus cristo en Huecahuaxco, en una duració de 2 dies.
El 30 de novembre celebren a Sant Andrés en Jumiltepec.
Gastronomia
Aliments:
- Cecina de res en crema i formage
- Cecina de porc enchilada, mole vert de pepita (pipián)
- Mole roig de guajolote
Salsa de ajonjolí i cacahuate (encacahuatado) Salsa de Guaje en Carn de Porc (Guasmole)
- Mixiotes envuetlo en totomoxtle
- Picaditas
- Tlacoyos
- Tamales de elote (en temporada)
- Chapulines
Salsa de Jumiles
Dolços: Una gran varietat de dolces cristalizados
- Pinole
- Tlaxcales
Principals localitats i població 2010(SEDESOL CONEVAL)
- Ocuituco (capçalera municipal)4,846 Habitants en la Capçalera i 16,858 en Total.
- Jumiltepec 3,859 Habitants
- Huecahuaxco 1,785 Habitants
- Huepalcalco 1,094 Habitants
- Huejotengo 979 habitants
- Metepec 2,581 Habitants.
- Ocoxaltepec 1,338 Habitants
- Col. 5 de Maig (la seua població va ser contada junt en la de la Capçalera Municipal)
- aixina mateix existixen localitats en menys de 300 habitants com són: Huauscuautla, L'Ordi, La Finca, La Higuera, La Ixtla, La Ponderosa, La Rosita (Rancho el Paraís), Mahoma, Nopaltitla, Puxtla, Rancho de Valente Montenegro, Rancho els Espino, Santa Elena de la Creu, Santa Mónica, Temaxquiticla i Tlacuatzingo.
Agermanament
Enllaços externs
Referències
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 1 de maig de 2013. Consultat el 18 de novembre de 2012.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ocuituco» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.