Tetela del Volcà

Tetela del Volcà

Tetela del Volcà és un poble situat en la part noreste de l'estat mexicà de Morelos. Colindar al nort en l'estat de Mèxic, al sur en el municipi de Zacualpan de Amilpas, a l'est en l'estat de Pobla i a l'oest en Ocuituco. És capçalera municipal del municipi del mateix nom.

Per les diferents elevació que hi ha en el municipi de Tetela del Volcà, es troba a una altitut promig de 2040 metros sobre el nivell de la mar (m s. n. m.). El seu territori s'estén a 124.092 quilómetros quadrats. En atres senyes estadístiques, els resultats que varen tirar el conteo de població que el INEGI va realisar en el 2020, el número total de persones que habita en el municipi de Tetela del Volcà és de 14 846.

Història

Volcà Popocatépetl

En l'época prehispánica Tetela del Volcà va ser assentament de grups descendents dels olmeques-xicalanques que varen habitar les faldes de la serra nevada.

En desintegrar-se l'imperi tolteca es varen presentar les migracions de grups que varen aplegar de la vall de Mèxic, desplaçant als olmecas a llocs més allà de la serra mare. Posteriorment apleguen a Tetela del Volcà els Xochimilcas, estenent-se fins a atres pobles del sur del Ajusco com Tepoztlán i Oaxtepec.

En l'any 1503, Tetela del Volcà i Hueyapan varen ser somesos per Moctezuma II; Bernardino Vázquez de Tàpia i Pedro de Alvarado, varen anar els primers espanyols que varen aplegar a estes terres en setembre de 1519. És fins al cap de la caiguda de Tenochtitlán quan Cortés va aplegar fins a Tetela del Volcà, a on va trobar als indígenes disposts a resistir-se sense conseguir-ho; lo anterior gràcies a l'intervenció de María Estrada i al seu espós cridat Pedro Sánchez Farfán els qui varen conseguir la victòria dels espanyols, per lo que Cortés els va premiar en l'encomana d'este poble. l'encomana va ser recuperada en 1561 i en 1665 el poble ya apareix com “realengo”, administrat pel corregidor Cristóbal Martínez de Maldonado

Tetela del volcà va ser catequizada junt en Hueyapan en 1539, pel pare Pedro Moralejo, gran amic d'Hernán Cortés.

Les autoritats indígenes a principis de XVII funcionaven com a ajuntament, no se sap quàn es va introduir este sistema, pero se supon que mentres va existir el caciquisme varen coexistir les formes de govern indígena i colonial; i tal volta en fer-se el poble capçalera de corregimiento, es va introduir l'ajuntament.

En l'any de 1784, Tetela del volcà va ser incorporat a la Subdelegació de Cuautla, perdent la capçalera distrital que va passar a eixa ciutat, puix al principi de el XVII i en desaparéixer els corregimientos i alcaldies, va tornar la localitat de Tetela del Volcà a ser simple poble tributari de la corona.

Esta població va tindre vàries lluites per defendre les seues terres, entre les que es poden mencionar la dels anys de 1649, 1710 i 1712.

En crear-se l'Estat de Morelos, Tetela del Volcà, va pertànyer a l'entitat com a poble del municipi d'Ocuituco. Durant el règim de Don José Refugie Bustamante Aragó, es va elevar a la categoria de municipi el dia 31 de giner de 1937 per mig del decret Núm. 903 que va promulgar la XXVI Llegislatura de el H. Congrés de l'Unió.

No obstant les coses no es varen quedar aixina per sempre, ya que en l'any de 1561 els habitants del municipi varen lluitar i va ser recuperat, sent en 1665 quan el poblat va aparéixer com realengo, que va ser administrat pel corregidor Cristóbal Martínez de Maldonado. L'història també senyala que al començament de el XVII les autoritats indígenes eren un ajuntament, en a on es varen encarregar de posar orde en Tetela del Volcà, sent una forma de govern pero fins que la regió va conseguir el grau de municipi, la seua capçalera va ser en a on es va donar lo que és l'Ajuntament que es coneix en l'actualitat. Es varen viure varis acontenyiments importants com el de 1784, quan Tetela del Volcà va ser incorporat a la Subdelegació de Cuautla, per lo que va perdre la capçalera municipal que pasá a dita ciutat.

Tetela del Volcà també pertenececió a Ocuituco, pero va conseguir eixir avant quan en el règim com a Governador José Refugie Bustamante Aragó, es va elevar a la categoria de municipi el 31 de giner de 1937, per mig del decret número 903 que va ser promulgat per la XXVI Llegislatura. Va ser aixina com despuix varen començar a aplegar més persones a viure a dit lloc, els qui es varen unir per a fer d'ell, un regio per a viure, en a on el seu creiximent es va donar poc a poc en el pas dels anys, realisant diverses activitats que varen ajudar al creiximent econòmic de la regió, aünat al fet de crear negocis per a donar treballs als seus habitants, per lo que Tetela del Volcà és un lloc que té una gran història i de la qual, estem segurs que els seus habitants se senten orgullosos, rebent a tots els turistes en els braços oberts per a continuar escrivint la seua pròpia història.

Toponímia

La paraula Tetela del Volcà prové de la raïl nahuatl: Tetella o Tetetla, l'etimologia del qual et-tl: "pedra", tla-n: "lloc" que denota abundància i vol dir "Lloc a on hi ha moltes pedres o pedregal".

Edificis històrics

Convent de Sant Joan Batiste.

El municipi de Tetela del Volcà conta en vàries zones i edificacions que són considerades com a atractius, entre els quals es troba el Convent de Sant Joan Batiste que va ser construït pel flare dominico Juan de la Creu, iniciat en l'any de 1531 i finalisat en 1574. Este ex convent conta en una sacristia en a on encara en el pas del temps, conserva moltes de les seues característiques i detalls originals ademés de ser considerat dels primers monasteris construïts en les ales del Popocatépetl per lo que en 1994 va ser inclós en la llista del Patrimoni Cultural de la Humanitat per l'UNESCO.

L'Antic Convent de Sant Joan Batiste té 3 accessos; 2 d'estos que donen accés directe a l'atri, en a on un és el principal i està ubicat just en la part del front i l'atre és secundari i està en el costat lateral que dona a la Plaça principal del municipi, coneguda com el centre històric. El tercer accés es troba en la part atrassera del convent sobre el Bulevar Adolfo López Mateos i a on actualment es porten a terme les celebracions religioses degut a que l'antic Convent es troba en reconstrucció despuix del sisme del 19 de setembre de 2017.

L'ex convent conta en un temple format per una torre, en a on es troba un rellonge, regal del President Porfirio Díaz en commemoració del el%20president%20Porfirio%20D%C3%ADaz. Centenari de l'Independència de Mèxic en 1910. Este rellonge funciona donant l'hora i campanyes que senyalen l'hora, les quals s'escolten en casi tot el poblat. També conta en una Capella Oberta, degut a que el Convent és gran perque va ser construït en dos nivells, sent en la part del mig en a on es troba l'atri i hi ha una creu.

La sacristia és una de les zones millor conservades, en a on podrà vore que destaca la fusta i pedra com a elements bàsics de tot el lloc. En el claustre baix es troben varis murals en a on les voltes estan pintades a mà, les quals es troben en els passadiços que formen a l'ex convent. També es troben alguns contraforts que sostenen a l'Iglésia i una escalinata que hi ha per a aplegar a l'entrada principal de l'atri.

També estan les iglésies de Sant Pedro i Sant Pablo, abdós ubicades en el poblat de Tlalmimilulpan, en el municipi de Tetela del Volcà. Abdós iglésies varen ser restaurades recentment com una forma de donar-los manteniment degut a que són construccions molt antigues. Els elements que es poden apreciar en abdós són la pedra en tota la construcció i la fusta en molts dels detalls que existixen a l'interior de les iglésies. cal dir que les iglésies es varen realisar en molts detalls propis d'Espanya, combinant-se tècniques de la regió sobre la construcció d'estos recints religiosos, els quals són molt similars o uns atres que es varen construir en l'estat de Morelos.

De les iglésies resalta l'arquitectura mudéjar, en a on un eixemple que es pot donar és l'utilisació de fusta com una forma llaugera i en un toc especial que se li va donar a vàries zones, ademés del conte geomètric de les construccions en a on descolla la forma quadrada, ademés de que també conten en el seu atri. Degut a que dit municipi està geogràficament ubicada en les faldes del volcà Popocatépetl, es caracterisa per tindre un ambient molt agradable, en a on es pot apreciar la gran flora i fauna de la zona, els seus paisages naturals fan que tot siga molt més fresc i cridaner, alguna cosa que forma part de l'atracció turística.

És aixina com l'atractiu està en el riu o barranca de Amatzinac que és popularment conegut com "El Bot", en a on les seues aigües són el desgel del volcà es troba a uns 8 quilómetros de distància. Esta zona forma part d'una bellea natural perque podrà apreciar la caiguda d'aigua que es conserva intacta a la mà de l'home, les seues aigües són cristalines, fredes i netes, per lo que és perfecta per a visitar-la i apreciar cóm cau l'aigua en abundància, en a on el clima tendix a ser més fresc, sentint l'oraget de l'aigua.

La zona al voltant del riu mencionat només és ideal per a visitar-la en grup de persones (preferentment), en a on podran acampar si aixina ho desigen, encara que es requerix de tindre un conte molt especial si és acompanyat per chiquets i persones de la tercera edat, no pot ficar-se al riu perque la seua profunditat aplega a variar, per lo que les activitats que es poden realisar es troben en la zona de terra. Pero si lo que vosté desija és gojar de l'aigua, llavors existix una atra zona d'atracció que està en el poblat de Tlalmimilulpan en a on existixen varis manantiales d'aigua dolça encausats en les barrancas d'eixa comunitat, la qual pertany al municipi de Tetela del Volcà. En eixa zona podrà gojar de l'aigua cristalina i fresca, senyalant que deu anar en conte en ficar-se a nadar, sobretot si ho acompanyen menors d'edat o persones de la tercera edat, com una forma de cuidar la seua seguritat i aixina poder gojar de la bellea natural de la zona de manantiales que hi ha.

Tradicions i Festivitats

El poble de Tetela del Volcà conta en algunes tradicions centenàries i que han segut conservades per la comunitat.

Semana Santa

Durant la Semana Santa es porten a terme activitats religioses que es realisen en conjunt en tota la comunitat, alguna cosa característic és la presència dels sayones, personages que representen al soldat romà que va participar en la crucifixió i mort de Jesús. Este personage té antecedents de fa més de 300 anys per lo que el Congrés de l'Estat de Morelos ho va declarar Patrimoni Immaterial i Intangible de l'Estat i s'està buscant que l'UNESCO ho reconega com Patrimoni Cultural de la Humanitat.

Estos personages fan aparició en 4 dies:

Dijous Sant: En este dia es realisen alguna processons en la companyia dels sayones, de la mateixa manera que es porta a terme el lavatorio de peus

Divendres sant: Est és el dia en més activitat a on lo primer és el viacrucis, en terminar este es porta a terme la horca de Judas, despuix es realisen les sèt paraules, i per a terminar es porta a terme la processó del silenci

Sabado de glòria: Este dia es realisa una cerimònia a on s'encenen els ciris, per a despuix fer una processó i concloure en la missa de glòria

Dumenge de resurreccion: Est és l'últim dia i comença en una chicoteta processó a on els sayones duen flors, despuix d'esta es porta a terme una missa i en terminar els sayones ofrendan les seues flors al sant de la seua preferència, per a que despuix comence la crema dels capells i aixina concloure la seua participació

Dia de Morts

El dia de morts al que com en tot Mèxic es porten a terme celebracions com colocar ofrenes en les llars per a rebre als fidels difunts al mig dia en un camí de flor de cempasúchil, pero ací existix una tradició de fa més de 150 anys que captiva i plena d'alegria els carrers del poblat. Es tracta dels huehuenches, que són persones que es visten tractant de representar dignament als difunts a través de les ocupacions o formes que els va caracterisar en vida. Des de 2004 i en l'intenció de rescatar la tradició evitant que es mesclara en la tradició de Halloween, es va crear l'Agrupació "Rescatant Les nostres Tradicions" que des d'eixe any s'encarrega de realisar la "Huehuenchada", un recorregut pels principals carrers del poble de Tetela del Volcà al ritme de la música d'Acapulco Tropical puix esta música es va adoptar en la década dels anys 70 per l'energia que contagiava puix els sers volguts difunts es reunien per uns dies en la gent de Tetela.

Economia

L'economia del municipi de Tetela del Volcà es basa en la pràctica de vàries activitats considerades com a econòmiques, degut a que gràcies a elles els pobladors poden millorar la seua vida en el temps, en a on una de les primordials i més antigues que s'han practicat és l'agricultura, en a on es cultiven grans bàsics com la dacsa i frijol que són per a l'auto consume familiar, pero també es troba la dacsa de gra, chilacayote, amaranto, albocat, pera, durazno que són d'explotació i comercialisació en el municipi. És aixina com les principals espècies frutícolas en explotació són principalment el durazno, albocat, ciruelo, figa, peral, nogal, chirimoya, granada, poma i zarzamora. Davant açò, un dels elements més produïts es troba en el ram frutícola, en a on la recent incorporació d'àrees al cultiu, aünat a l'aplicació de noves tècniques de producció, han conseguit fer que es millore l'agricultura general en el municipi.

Una atra de les activitats econòmiques que es realisen en Tetela del Volcà és la ganaderia, sent una de les que tenen un rol de gran importància dins de l'economia familiar, sent la segona activitat generadora de recursos econòmics de la població. Les persones que es dediquen a esta s'enfoquen en la cría de ganado vacú, equí, porcí, oví, caprino, aus i abelles. Ademés de la producció de carn i atres aliments extrets de dits animals. Una atra activitat és l'indústria, sent un sector que en el pas dels anys tendix a créixer de manera ràpida, en a on actualment es pot dir que en el municipi es troben catorze tortillerias, dèneu forns, vintinou molins de nixtamal, una industrializadora de productes frutales, dèu tallers de fusteria en a on es treballa la fusta, sis tallers de fabricació d'envasos de fusta per a frutales, sis tallers de selecció i empaques per a frutales, cinc tallers de costura, ademés de les considerades micro indústries en a on resalten quinze herrerías, quatre tallers de hojalatería i pintura, cinc tallers mecànics, quatre tallers elèctrics, dos vulcanizadoras i una herrería.

Com pot vore, Tetela del Volcà ha sabut aprofitar lo que té analisant les necessitats que existixen per a obrir les empreses que millor es adecuan per a satisfer als clients, és per açò que conta en tot lo necessari per a viure i desenrollar-se de forma adequada. És elemental dir que en una de les població que formen part del municipi mencionat "Hueyapan" es dona lo que és la confecció de penyores de llana, mateixes que s'elaboren en tallers familiars, lo que és alguna cosa molt típic en la zona, de lo que obté penyores com gabanes i els clàssics sarapes de teixit fi. cal senyalar que en l'actualitat s'ha conseguit incrementar l'indústria de productes de camps en l'elaboració d'aliments que s'obtenen de les frutes processades com per eixemple la fruta en almibre, melades, gelea, vins i licors.

És aixina com apleguem al comerç i abast, activitats que es practiquen des de fa molts anys en la regió, degut a que els seus habitants han sabut cóm fer comerç per a viure, sent en la capçalera municipal en a on es realisen tianguis semanals els dies dimecres i dumenges, aixina com els dimarts per a la compra-venda de frutes i d'atres productes bàsics. També existixen vàries tendes o llocs que oferixen abarrotes, carniceries, grans, forrajes, ademés dels establits com a sabateries, ferreteries, materials per a construcció i més. cal dir que sobre els servicis, conta en restaurants, fondes i taquerias que oferixen els seus servicis de manera permanent. Un atre aspecte elemental és el turisme i d'acort a l'ubicació geogràfica que posseïx el municipi de Tetela del Volcà, els paisages naturals que ho rodegen, fan que siga d'atracció per a les persones que agraden de la naturalea, en a on resalten les montanya, boscs, la conca del riu amatzinac, dos exconventos dominicos i més.

Tot lo anterior ha conseguit contribuir significativament en el desenroll econòmic de Tetela del Volcà, lo que es reflectix en millores que s'han fet per part dels governs municipals que han governat la zona, ademés de l'interés, conte i compromís per part dels seus habitants, els qui saben que en les seues mans es troba el creiximent econòmic que desigen, perque gràcies a les diverses activitats que realisen, conseguixen donar més i millors treballs a la població, lo que fa que els guanys siguen para tots, tant per a amos d'empreses i comerços, com per als treballadors que participen en cada una d'elles.

Clima

El clima que existix en el municipi de Tetela del Volcà és de tipo humit la major part de l'any i tendix a ser fret en l'época d'hivern encara que és més sec, no obstant el clima pot aplegar a presentar algunes variacions en la zona nort del municipi, en a on tendix a ser el típic de la montanya. Açò significa que els registres obtinguts d'anys anteriors mostren que en Tetela del Volcà la temperatura es caracterisa per tindre freqüents precipitacions núvols que tendixen a ser tempestuosas en a on normalment quan plou molt forta es presenta graniç. És elemental dir que la precipitació pluvial que s'alcança és de 2.341,63 milímetros cúbics per any, sent el periodo de pluges en el més de juny i finalisa en octubre.