Zacualpan de Amilpas

Archiu:CalleMorelosZacualpan.jpg

Zacualpan de Amilpas

Zacualpan de Amilpas és una població de l'estat de Morelos, en Mèxic, capçalera del municipi de Zacualpan de Amilpas.

Etimologia

El vocablo Zacualpan prové de tzacual-li, "cosa tapada", i pa, "damunt", per lo que significa "sobre cosa tapada".

Una piràmide de cinc cossos, que els indígenes cridaven Tzacualli, junt en una mà colocada en el costat esquerre, apareixen en el jeroglífic d'este lloc. Partint d'un anàlisis, els etimologistas proporcionen els significats següents: Olaguibel deduïx: "Tzanalli", piràmide; "pa", sobre, és dir, “sobre la piràmide”. Orozco i Berra diu: “Compost (el jeroglífic) d'un Tzacualli, piràmide, en una mà damunt, ideográfico derivat de Zaloa, fer paret o engrudar, i de cualli, "cosa bona". Za-cualpan, "a on es fan bones parets", "a on es construïx ben". Tzácualpan, "sobre la piràmide". Pedro Estrada afirma: Tzacoalpan, lloc d'aigua detinguda; etimologia: Tzaualli, tancar, detindre; atl, aigua; pa, lloc. Tzacualpan es compon, en mexicà, de Tzaualli, lo que es tapa, amagada o tanca alguna cosa; derivat de Tzada, tapar o tancar alguna cosa (P. Molina) i de pa, que lliteralment significa “en el encerradero o tapadero”.

Tlacotepec, per la seua banda, prové del vocablo indígena náhuatl tlacotl, "vara, vímen, jarilla", tepetl, "cerro" i co, sufix locatiu; es traduïx com a “cerro a on hi ha jarillas”.

Història

Una de les tribus nahuatlacas, la dels tlahuicas, cansada de soportar humiliacions per part dels pobles ya establits, va començar a barallar contra ells, vencent-los a tots. Sahagún va escriure en la seua “Història General de les Coses de la Nova Espanya” d'este poble: "Estos tlahuicas són els que estan poblats en terres calentes, i són náhuas, de la llengua mexicana; dase en la seua terra molt cotó i ají, i tots els demés bastiments i al present es dona en grandíssima abundància tot gènero de frutes de Castella. I estan poblats cap al migdia,…"

En abril de 1521 els espanyols varen véncer als tlahuicas, per lo que tots els pobles somesos per esta tribu varen quedar baix domini de la Corona espanyola. L'encomana, que havia fracassat en les Antilles, va ser implantada per Hernán Cortés en Mèxic com una forma de proporcionar als peninsulars un mig de subsistència per mig dels tributs i els servicis dels indis, als que devien donar a canvi sustente i instrucció tècnica i religiosa.

Els pobles de Zacualpan, Huazulco, Temoac i Tlacotepec, que comprenien una extensa porció de terres, li varen ser entregades a Francisco de Solís, qui despuix va ser governador de Yucatán, que es va diferenciar de la majoria dels encomendero, puix estos es consideraven fidalcs i per això tenien poca disposició per als treballs de camp. Don Francisco va deixar a un costat estos prejuïns i en una gran visió va supervisar ell mateixa, el treball de les seues terres. Va aplegar a posseir en Zacualpan una enorme horta, en gran varietat d'arbres i va ser tan important que segons Bernal Díaz del Castell en la seua “Història Verdadera de la Nova Espanya” com de "“Solís es dia el de l'Horta, perque tenia una molt bona horta i trea bona renda d'ella”". L'historiador Francisco del Pas i Troncoso, en la seua obra Papers de la Nova Espanya nos dona una idea de Zacualpan en aquella época. "“… té cent huitanta hòmens; este poble és alguna cosa calent. És tot regadiu, danse totes les frutes de Castella i de la terra: en este poble està l'horta gran de Solís…”" I fa menció també de lo que es produïa "“… té grans serres i alguns plans bons i bones pastures per a ganados majors; té bones terres per a labranza aixina de blat com de dacsa i de les demés llavors de la terra. Té algunes terres de rec i es dona mel; té mines en els seus territoris d'argent…”". També les havia de fierro per lo que Orozco i Berra afirma que va ser en eixa zona a on es varen realisar els primers ensajos per a la seua fundició.

En l'àmbit civil varen existir grans canvis, que varen modificar els llímits geogràfics de lo que actualment coneixem com l'estat de Morelos.

Durant l'época prehispánica els llímits els imponia la tribu que en eixe moment era la més poderosa. En la colónia l'any de 1786, don José Gálvez, en autorisació real de Carlos III, va dividir la Nova Espanya en dos comandància, tres governs i dotze intendencias. L'actual Morelos va quedar comprés dins de les intendencias de Mèxic i Pobla, pertanyent Zacualpan a esta última.

En l'época independent, per l'inestabilitat política, Antonio López de Santa Ana va autorisar una comissió especial per a acordar que Cuernavaca i Cuautla passaren a formar part de l'estat de Guerrero. Pero en 1857, la constitució els va incorporar novament a l'estat de Mèxic.

Durant el govern de Juárez, l'estat es va dividir en tres districtes militars. Molts problemes varen terminar quan, per fi, en 1869 Morelos va ser erigit en Estat. A partir de la promulgació de les lleis de reforma, en 1859, els bens de l'iglésia varen ser venuts tant a particulars nacionals com a estrangers. I els edificis destinats al cult religiós varen passar a ser propietat de la nació. Desafortunadament la llei de desamortisació no va produir els efectes desijats, en canvi, molts pobles indígenes varen ser despullats de les seues terres comunals, en lo que es varen enfortir els latifundis que més vesprada havien de ser junt en atres factors, causa de la revolució.

En Zacualpan, ademés de registrar-se importants fets d'armes per al moviment revolucionari, el zapatismo va portar a terme una llabor de gran importància en el camp de l'educació com ho senyala el polític agrarista Antonio Díaz Soto i Gama, qui senyala que: “ya en molts pobles s'han establit escoles primàries que estan funcionant en tota regularitat i en algunes regions és tan gran l'entusiasme que existix per l'educació, que no només s'han establit escoles de chiquets, sino que, com succeïx en Tochimilco, Pobla, i Jantetelco i Zacualpan, Morelos, s'han instalat escoles nocturnes per a obrers adults”.

A pesar del distanciament existent entre Zapata i Madero, el primer va ordenar al seu eixèrcit una ofensiva general contra el usurpador Victorià Horta en octubre de 1913, sent atacades les places de Chilapa en Guerrero; Atlixco en Pobla i varis poblats de Morelos, entre ells Zacualpan, a on el temple i el exconvento varen servir de quarter, tant a les tropes federals com a les revolucionàries, per lo que l'edifici va sofrir séries deterioració i temps despuix va quedar abandonat.

Ya en el XX, durant les eleccions locals de 1976, es genera inconformidad de les diferents comunitats cap a la capçalera municipal “Zacualpan de Amilpas” que consideraven, s'imponia sobre els atres pobles, sense concedir-los beneficie algun, raó per la qual s'inicia l'organisació de Amilcingo, Huazulco, Popotlán i la comunitat de Temoac, per a separar-se i formar un Municipi diferent. Despuix d'un llarc procés polític, i de la lluita dels ciutadans, es conseguix el reconeiximent oficial del municipi de Temoac, el 17 de març de 1977 per decret número 40 de la XL Llegislatura de l'Estat de Morelos. A partir d'eixe moment el municipi de Zacualpan de Amilpas, es va integrar per la Capçalera Municipal i per la Localitat de Tlacotepec.

Infraestructura

Salut

Els servicis de salut es proporcionen a través de centres de salut existents en la capçalera municipal i en el poble de Tlacotepec.

Deport

El deport que es practica en el municipi és el fútbol i en segon orde el básquetbol.

En la capçalera, es conta en cancha de fútbol i básquetbol.

Vivenda

L'arquitectura de Zacualpan de Amilpas correspon a les poblacions conegudes com a “poble d'espanyols” per lo que presenta característiques més elaborades, presentant al mateix temps l'influència dels sigles posteriors inclosos el XX.

La traça del centre de població (que és la corresponent a l'época més antiga) manté una plaça principal al voltant de la qual s'ubiquen el convent, la casa dels poders (actual ajuntament) i les cases de les famílies més poderoses i importants en estos primers temps. Les rieres dels carrers mantenien fins fa poc temps els seus empedrados a pur de “pedra de riu”. La vivenda es caracterisava a finals de el XIX i primeres décades de el XX per sostres de teixixca de fanc plana i de mija canya, sent les primeres les més abundants formant part al mateix temps d'una de les característiques regionals; per lo general presenta un inclinament cap a l'interior de la casa, i dos en les vivendes més alluntades del centre de població i que no presenten precisament murs en colindancia als carrers, sino un esquema més rural de vivenda dins d'un lot en corrals per a animals i llabors per a la sembra. Les vivendes ubicades al voltant de la plaça i colindar a l'accés principal de la població, que en el seu moment va correspondre a el “camí real” presenten uns bells balcons en herrería i elements decoratius barrocs i neoclàssics, l'accés principal comunica en un zaguán que a la seua volta comunica en un corredor de comunicació en els quartos o habitacions i el pati que la majoria de les voltes presenta un hort. Solament dos vivendes ubicades front al convent i la plaça sobre el carrer principal presenten portals , i conserven encara, els seus armaris i entrepaños de fusta originals. Els materials que conformaven els murs d'estes vivendes eren principalment elaborats en atobó sobre rodapié de pedra en alguns casos es troba l'introducció de rajola, lo que permetia junt en la vegetació dels patis, horts i llabors mantindre un microclima agradable a pesar de la seua rodalia en el volcà Popocatépetl.

Servicis públics

Les comunitats del municipi conten en els servicis d'aigua potable, energia elèctrica, allumenat públic, vialidad pavimentada, mercat, rastre, panteón i oficines municipals.

Mijos de comunicació

Sobre comunicacions es conten en els servicis de telefonia fixa i telefonia mòvil, Internet, correu, telégraf, aixina com senyals de radi i televisió.

Vies de comunicació

El municipi està integrat per una ret carretera, sent la principal via la carretera estatal a Tlacotepec, venint de Temoac; aixina mateix conta en carreteres veïnals que unixen a la capçalera municipal en les localitats del municipi. i ara en proyecte el entronque del Centre de Zacualpan de Amilpas en l'Autopista sigle XXI Pobla

Atractius

Monuments històrics

• Convent de l'Inmaculada Concepció de Zacualpan de Amilpas de l'orde dels agustinos
• Facenda de Chicomocelo
• Temple de La nostra Senyora de l'Asunción
• Facenda de Cuautepec

Festes, danses i tradicions

Festa Patronal en honor a la Verge del Rosario

La Mojiganga és una celebració popular que es realisa l'últim dumenge de setembre des de fa moltes generacions, en la qual donen inici els festejos en honor de la Verge del Rosari en la comunitat de Zacualpan. Es té coneiximent de que a lo manco complix 180 anys. La mojiganga consistix en una desfilada de comparses o "grups" de persones organisats que es disfrassen en materials de la regió i en un mateix fi escènic, mateixos que realisen el recorregut dansant al compàs de ritmes que, a l'encert, toca la banda de vent que els acompanya. Esta Mojiganga, a banda de conglomerar al voltant de vint bandes de vent i un aproximat de trenta comparses, també inclou al voltant de vinticinc carros alegóricos, que generalment deuen dur un tema religiós. Este recorregut que es dona pels principals carrers de la comunitat té com a destí final l'esplanada del centre de Zacualpan a on, reunides ya totes les bandes i totes les comparses, ballen tots el tradicional ball del Chinelo.

Primer dumenge d'octubre

El primer dumenge d'octubre, el poble de Zacualpan de Amilpas, i més exactament l'iglésia de l'Inmaculada Concepció, és sèu de la festa Patronal de la Verge del Rosario.

Esta tradició, que és merament religiosa, organisa este dia una série d'activitats úniques en la regió des de fa moltes generacions, d'entre les que destaquen la participació dels voladores de Papantla, els colorits tapets de flors i acerrín que es posen en els principals carrers del poble per a que passe la processó de la Verge del Rosario i en la nit, per a concloure el dia, els tradicionals Jocs pirotècnics.

El Tiangis dominical i El Trueque

Per les seues característiques geogràfiques i inclús històriques, Zacualpan de Amilpas ha destacat en la regió oriente i s'ha convertit en un important punt de trobada comercial i cultural a través de la seua tianguis dominical. La paraula Tianguis prové del náhuatl "tianquiztli", que significa fira o mercat entre els nahuas, establit en dies determinats, en a on es reunien els venedors dels pobles de les afores per a oferir els seus productes en la plaça. El tianguis s'efectuava en totes les ciutats de certa importància cada cinc dies. Cada tianguis tenia senyalada unacomarca]], constituïda per pobles veïns, des de la que devien acodir els venedors. En l'actualitat el trueque en Zacualpan de Amilpas es porta a terme dins del tianguis tots els dies dumenges de sis del matí a les dotze del dia. Es tracta de l'únic sistema de comerç prehispánico que sobreviu fins a la data i que manté totes les seues característiques d'organisació i simbolisme de la població local. En general es truecan els productes que produïxen atres municipis de l'orient de l'estat de Morelos i alguns de Pobla, com són frutes i verdures, alfarería , animals, minerals, plantes, llavors, herbes medicinals, productes astronòmics i aperos de labranza. En tota certea podem afirmar que este us i costum prové des de l'época prehispánica, segurament des del periodo preoclasico (700 a 1000 a. C.).

Les Malinches

La celebració de Les Malinches és un event que es desenrolla en el marc de les festes d'Independència, en el centre de la comunitat de Tlacotepec, és dir, culmina el 16 de setembre de cada any. Té una connotació indígena i mestiza, mentres que conté representacions d'abdós. Les jovencitas i chiquetes de la localitat ensagen vores, declamació i danses alusivas a esta celebració. Al final, els familiars de les participants regalen tamales als assistents. Les famílies es reunixen a planificar l'event des de semanes abans, aixina com les autoritats de la comunitat per a facilitar la realisació de tota la celebració. S'identifiquen en les activitats dels indígenes i dels mestizos en l'época de la conquista i tracten de traduir les millors de les postures a l'actualitat.

Tradicional Festa patronal de la Verge de l'Asunción

A partir del dia primer d'agost i fins al 16 d'agost el poblat de Tlacotepec es vares vore de gala en una de les festes més importants de la regió. La festa de Tlacotepec que rep les tradicionals processons dels pobles de la regió, també és sèu de la fira que ompli els principals carrers del poble d'una gran diversitat de productes. Balls gratuïts, pirotècnia, carreres de cavalls i jocs tradicionals omplin de colorit esta festivitat.

Direcció Turisme Zacualpan

Música

Banda de vent i chinelos.

Gastronomia

Aliments: Mole vert de pepita (pipián) en tamales de cendra, mole roig de guajolote, cecina en formage, crema i salsa verda, barbacoa de cabrit etc.

Begudes: Són famoses les begudes de aguardiente de canya denominades els amarcs i tejuino.

Centres turístics

Museu Zoloxuchitl

Museu Comunitari Xolozuchitl Plaça constitució n.º 1 Planta baixa de la Ayudantia Municipal Colónia Centre Tlacotepec, Zacualpan Morelos. Tel: 01 731 170 40 85

Convent de l'Inmaculada Concepció

L'història de la conquista espiritual de Zacualpan s'inicia quan en 1533 el vicari provincial, fra Francisco de la Creu, mando a Jorge d'Àvila i Jerónimo de sant Esteban a evangelizar la regió de Tlapa i Chilapa en la part oriental de Guerrero. En 1535 reunits els dos flares, varen iniciar el convent en Zacualpan junt a la barranca del Amatzinac, baixe la advocación de la inmaculada Concepció de María. En la seua primera etapa el temple era una construcció molt senzilla; pero quan va aplegar fra Juan Cruzat afamado com un dels millors arquitectes de l'orde agustina, temple i convent varen ser notablement millorats, obtenint en 1550 el reconeiximent del virrey. Fundat en l'any de 1535 i terminat al voltant de 1567, el monasteri és atribuït a Fra Juan Cruzat. De lo que hui veem en este conjunt, lo més antic és el claustre. La capella oberta, de tipo escenari, és dir, lleument elevada de l'atri, en el seu gran arc de mig punt, es veu anexada posteriorment el convent, junt en el pòrtic adjacent, de dos arcs de menors dimensions. El temple, en moltes intervencions posteriors a la seua fundació, presenta la característica de tindre una capella lateral, cap al nort, dedicada a la Verge del Rosario, edificada en ple sigles XVIII - XIX, de la mateixa manera que les capelles poses, en els cantons de l'atri elevat sobre nivell de carrer i els accessos del qual estan conseguits per mig de rampes i escales. Este monument de el XVI va ser construït sobre un basamento prehispánico, en el que es varen utilisar diferents estils arquitectònics. El monasteri conta en un temple, un claustre baix del que es troba la sala capitular, la sala de profundis, el refectorio o menjador, la cuina i cellers. En la part frontal del conjunt es troben una capella oberta, la porteria i el portal de peregrins, mentres que en el claustre alt es troben les celes dels monges. Ubicada en el costat nort del temple es troba la capella del Rosari de bella manufactura en característiques formals i estilístiques de el XVIII. Al costat dret de la nau principal del temple s'ubica la Capella de les Ánimas, la que alberga en el seu interior des de 1968 una pila bautismal d'estil “Tequitqui” que data de el XVI.

Facenda Cuautepec

Durant el S XVI és fundada la Facenda de Sant Nicolás Cuautepec, per religiosos jesuïtes, que destinaven el producte dels cultius per al manteniment del colege Sant Pedro i Sant Pablo de la Cd. de Mèxic. L'estructura de la facenda girava entorn a la producció i processament de la canya de sucre, en a on l'aigua era l'element indispensable per al seu bon funcionament. Per a fer aplegar l'aigua a tots els terrenys cultivats, varen dissenyar un extraordinari sistema de rec a través de la construcció de magnífics aqüeductes posteriorment es va introduir el cultiu del blat en forma alternativa. A partir del S XVII la facenda dominaria l'organisació socioeconòmica de la regió, que poc a poc va ser guanyant gran part del territori zacualpense; ademés la facenda disponia del control sobre l'aigua, segons les seues conveniència, creant hostilitat en el poble d'indis. Al núcleu administratiu se li va cridar caixco, en ell es trobava la residència del propietari, les oficines, l'ingeni, una capella i les vivendes dels treballadors permanents. L'expropiació de la facenda a principis del S XX la facenda es trobava en la seua millor etapa productiva, el seu amo era el senyor Luis García Pimentel que també era amo de la facenda Santa clara (actualment Montefalco). Terminada la revolució cau el sistema de les facendes i la propietat passa per diferents amos fins que el poble reclama els drets de possessió iniciant-se aixina els tràmits per a la seua expropiació, declarada com a tal el 22 de setembre de 1966. No obstant, els llauradors no varen poder prendre possessió físicament de la propietat, sino fins a l'any de 1975 quan varen instalar l'Escola Secundària tècnica 12 de Zacualpan de Amilpas.

Facenda Chicomocelo

El seu nom significa “Lloc dels sietes jaguars o a on jugueteaban els jaguars”. Està localisada en la comunitat de Tlacotepec, aproximadament a un quilómetro del centre d'eixa localitat. Esta construcció registra els seus inicis a principis de 1600 i va ser edificada per religiosos jesuïtes. La seua terminació es va donar en l'any de 1650. En l'arribada dels espanyols, es va impulsar en la regió la fundació de distints centres industrials i és aixina com l'orde jesuïta construïx Chicomocelo en el XVII. L'Archiu General de les Índies que es troba en Sevilla Espanya, senyala a Chicomocelo com a sèu de trapiches per a l'extracció del melado i la seua posterior conversió en sucre.

Aixina mateix, en esta facenda hi havia enormes pedres que eren amprades per a la molienda del blat. Estes pedres varen ser mogudes al centre de Tlacotepec en la finalitat de resguardar-les i exhibir-les als turistes. Existix la possibilitat de que un fort sisme haja fet incosteable la seua reconstrucció, lo que va dur al seu abandó poc abans de la Guerra d'Independència. La zona a on està situada esta exhacienda està plena de valls, lomeríos i barrancas que varen anar l'hàbitat del venado, distintes espècies d'aus, del cuetlachtli (conegut com a llop mexicà), tlacuaches, conills i també del jaguar. En visitar esta construcció, és inevitable sentir-se contagiat de l'ambient colonial i ser transportat als escenaris a on es varen desenrollar múltiples llegendes que transmeses de boca en boca. Just enfront de Chicomocelo es troba un assut que adorna encara més el paisage ya de per sí bell del lloc.

Agermanament

• CUB Camaguey, Província de Camagüey, Cuba(2011)
• [[Image:Plantilla:Bandera/EUA|border|20px|EUA]] Pharr, Texas, Estats Units (2011)

Enllaços externs

• ^{[enllaç trencat]}