Mits de creació chinencs

Mits de creació chinencs

Nüwa en el Compàs i Fuxi en l'esquadra.

Els mitos de creación chinos són el conjunt de relats i tradicions de la cosmologia chinenca que expliquen l'orige de l'univers, del món i l'humanitat. "Els mits de la creació són històries simbòliques que descriuen cóm l'univers i els seus habitants varen aplegar a ser. Els mits de la creació es desenrollen a través de tradicions orals i, per lo tant, típicament tenen múltiples versions.." Són relats que inclouen un paper variable de les divinitats en la creació de lo que existix i a diferència d'atres mitologias, no formen un corpus unitari a on una història succeïx a una atra sino que es tracta de mits complementaris i a sovint contradictoris, elaborats de manera tardana i en influències d'atres cultures. Els motius d'este corpus inconexo deuen buscar-se, segons els estudiosos, en dos traces del pensament chinenc: l'importància dels assunts culturals i polítics abans que cosmológicos i la difuminación del paper de les deidades, que fan que la creació siga un assunt menys religiós. Alguns dels texts considerats mits de creació, de fet, són fragments o comentaris a mits fundacionals sobre el història del país o determinades costums i no relats autònoms, extrem que provaria este caràcter secundari otorgat a la creació per la cultura chinenca primerenca. A mida que va evolucionar el pensament oriental en l'auge del daoismo i es varen mesclar tradicions diverses, varen ser sorgint entre el poble vàries històries que, recopilades pels filòsofs i escritors clàssics, constituïxen un conjunt de mits relacionats en els orígens. La religió popular és, puix, la font principal d'estos mits, en clar contrast en el relat homogéneu de la cultura judeocristiana, la cosmogonia grega o la mitologia mesopotámica. Alguns d'estos mits, ademés, s'han conservat únicament en reinterpretación posteriors, a on s'intentava racionalisar el paper del deus i els principis immaterials. A pesar d'esta dispersió, s'aprecien en els mits chinencs motius o principis comuns de la mitologia comparada que permeten la classificació dels relats segons el mecanisme per a la creació del cosmos. La diferent cronologia de les fonts provoca que intenten harmonisar tradicions, de manera que per eixemple el yin i yang apareixen en diverses explicacions mítiques, en algunes com a orige i en atres com a adició posteriors.

Creació ex nihilo'

La creació ex nihilo supon que abans de la Terra i el Cel existia el no res. Este escenari apareix en Taiyo Shēngshuǐ, d'interpretació controvertida. En este text del 300 a. C. escrit en canyes de bambú, una figura mítica, posteriorment identificada en Shangdi, es va crear del no res l'aigua. En ajuda d'esta aigua es va crear el Cel i la Terra, cada u en els seus deus. La colaboració entre estes entitats divines va provocar el naiximent dels sers vius.

El Ling Xian («La Constitució Espiritual de l'Univers»), escrit per Zhang Heng, menciona una obscuritat primordial, l'interior de la qual era el buit i l'exterior la no existència. Este res va permanéixer durant un llarc periodo, fins que es va formar la raïl del Tao —sense que s'explique cóm s'opera el canvi—. El Tao creix fins a donar forma a les coses i vida a les diferents criatures, aixina com al yin i yang. El yang, sempre en moviment, va crear el Cel, mentres que el yin va formar la Terra. La fertilisació de Cel i Terra va supondre el Gran Orige o principi del món actual, un ou còsmic en l'oceà còsmic, a on la Terra ocupa el centre.

Creació a partir d'un element primordial

El Huainanzi és una recopilació d'ensajos que inclou dos versions de la creació. La més extensa indica que al principi hi havia una espècie d'energia volant, que alguns comentaristes han assimilat a l'arjé els pre-socráticos. Esta energia, similar a l'aire, va sofrir el «Gran Orige», que no s'explica, del que va nàixer la nebulosa buida original. Esta nebulosa va engendrar l'espai-temps i d'est va nàixer el Qì que és un dels conceptes fonamentals del pensament chinenc antic, a sovint traduït per «força vital». El Qì es va escindir per una separació entre lo pur i lluent, que es va concentrar en el Cel, i lo impuro o térbol, es va concentrar per a formar la Terra, en més dificultat i temps. Les essències d'estes dos entitats es varen convertir en el yin i yang, que a la seua volta varen crear les quatre estacions de l'any —assimilables als elements clàssics— i d'elles varen sorgir, per combinació, els astres i els cossos. S'ha vist en este relat una racionalisació de mits antics per a intentar explicar la cosmogonia en térmens científics. Birrell explica que es creïa que el Qi "«encarnava energia còsmica que governava la matèria, el temps i l'espai. Esta energia, d'acort en les narrativa mítiques chinenques, sofrix una transformació en el moment de la creació, de modo que l'element nebuloso del vapor es diferencia en elements duals de masculí i femení, Yin i Yang, matèria dura i blana, i atres elements binarios» ".

El Taijitu Shuo es manté fidel a la cosmologia del neoconfucianisme i menciona dos principis primordials, el moviment i la quietud, assimilats al yin i yang, que generen els elements bàsics de la terra, l'aigua, la fusta, el metal i el fòc, coneguts com els cinc elements chinencs que conformen tota substància partir de les combinacions explicades al I Ching.La teoria descriu els cicles de generació (生, shēng) i de dominació (克, kè) entre ells.

Segons el cicle de generació —també cridat cicle de creació—: La fusta alimenta al fòc, El fòc, en les seues cendres, produïx terra, La terra alberga els minerals, El metal alimenta a l'aigua, L'aigua dona vida a la fusta.

Vore també

• Mits de creació japonesos

Bibliografia

• «Chinese Mythology: An Introduction».Johns Hopkins University Press.Baltimore:
• «Mythologies of the Ancient World».Anchor.

• «The World-Conception of the Chinese: Their Astronomical, Cosmological and Physico-philosophical Speculations».Probsthain.
• «History of Religions».No. 15.4
• «La Pensée Chinoise».
• «T'oung Pao».Vol. 63(No. 1)
• «Intellectual Foundation of China».Alfred A. Knopf..