Anar al contingut

Mit japonés de la Creació

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Mit japonés de la Creació
Taula ilustrativa dels kami que varen sorgir durant la creació del cel i no de la terra segons la mitologia japonesa i el Sintoísmo.

La Creació del Cel i de la Terra (天地開闢 Tenchikaibyaku?) segons la mitologia japonesa i el Sintoísmo, és el història que descriu el naiximent llegendari del món celestial i del món terrenal, el naiximent dels primers deus i el naiximent del archipèlec japonés.

Esta història és descrita de primera mà al començ del Kojiki, primera obra escrita en Japó (712) i del Nihonshoki (720); bases lliteràries de la mitologia japonesa i del sintoísmo. No obstant, el relat varia en alguns aspectes en abdós escrits, pero el més acceptat per als japonesos és el relat del Kojiki.

El relat de la vida

El relat és anomenat pel llibre com el “Moment de l'inici del Cel i de la Terra” ( 天地初発之時 Ametsuchi no Hajime no Toki?).

Al començ, l'Univers estava sumit en una espècie de matèria batuda espessa i uniforme, sumida en el silenci. Posteriorment, es varen escoltar sons que indicaven el moviment de les partícules. En este moviment, la llum i les partícules més llaugeres es varen elevar; pero les partícules no eren tan ràpides com la llum i no varen poder ascendir més. És aixina, que la llum va quedar en la part superior de l'Univers, i baix d'ella, les partícules varen formar en primer lloc les núvols i després el Cel, que seria cridat com Takamagahara (高天原? ”Planura dels cels alts”). El restant de les partícules que no havien ascendit seguien formant una massa enorme, espessa i obscura, i seria cridada la Terra.

En formar-se Takamagahara varen aparéixer els tres primers deus de la mitologia japonesa que conformen al Zouka Sanshin (els tres creadors):


Posteriorment, en Takamagahara varen sorgir dos deus d'un objecte que semblava a un brot de canya:

Estes cinc deïtats, coneguts com Kotoamatsukami (別天神? ”Deïtats Celestials Independents”); es varen formar de manera espontànea, no tenien un gènero definit, no varen tindre una parella (hitorigami) i després del seu sorgiment es varen ocultar. Estos deus no són tornats a ser mencionats en el restant de la mitologia.

Posteriorment, sorgixen atres dos deus:

També estos deus varen sorgir de manera espontànea, no tenien un sexe definit i parella i es varen ocultar en nàixer.

Després, naixen cinc parelles de deus (totalisant a dèu deïtats); cada parella consistix en una deïtat masculina i una deïtat femenina:

Totes les deïtats que comprenen des de Kuni-no-toko-tachi-no-kami fins a Izanami, són cridats en conjunt com Kamiyonanayo ( 神世七代? ”Sèt Generacions Divines”).


Al contrari dels deus espontàneus que es varen ocultar, les cinc parelles de deus varen decidir reunir-se i discutir sobre el destí de la Terra, que encara era una massa blana i informe. Al final, varen decidir que la parella més jove, Izanagi i Izanami, devia fer el treball i li varen encomanar un august mandat: “Arregleu, consolideu esta terra en moviment”. En acceptar l'orde varen rebre una llança celestial cridada Ama-no-Nuboko, coberta en pedres precioses.

Izanagi (dreta) i Izanami (esquerra) consolidant la Terra en la llança Ama-no-Nuboko. Pintura de Eitaku Kobayashi (era Meiji).

Izanagi i Izanami varen aplegar al Pont Flotant del Cel i varen deixar caure en suavitat la llança i la varen agitar sobre la massa, resonant l'aigua salada. En retirar la llança, l'aigua salada que caïa de l'extrem es va acumular i es va convertir en una illa, cridada Onogoro (Espontàneament coagulada). Abdós varen descendir del Cel i varen aplegar a l'illa i de manera espontànea varen alçar un august altar cridat Yashidono, en una columna celest cridada Ama-no-la meua-Hashira (Sagrat Pilar del Cel) i es va edificar al voltant de la columna una sala de huit braças.

Després, Izanagi i Izanami varen decidir procrear les terres, aprofitant que Izanagi tenia una part del cos que havia creixcut excessivament i Izanami tenia una part del cos que no havia creixcut. Esta procreació es realisaria girant abdós en sentits oposts (Izanagi a l'esquerra i Izanami a la dreta) al voltant de la columna de Yashidono, i trobant-se en ell. En trobar-se, Izanami va ser la primera en parlar i després Izanagi va parlar.

Abdós havien engendrat dos fills: Hiruko (Chiquet Sanguisola), a qui ho varen depositar en un barco de juncs i ho va arrastrar la corrent; i Awa-shima (Illa de Bromera). No obstant, Izanagi i Izanami estaven preocupats per haver engendrat fills que no eren bons i no varen ser considerats fills llegítims, posteriorment abdós deus pugen al Cel i acodixen davant les demés divinitats per a saber qué estava ocorrent.

Les deïtats li varen respondre que la raó era que “la dòna havia parlat primer i per això no han anat be les coses”. Izanagi i Izanami descendixen a la Terra i novament varen girar sobre la columna i en trobar-se Izanagi va parlar primer i després Izanami. En fer-ho, varen engendrar un fill, l'illa de Awaji. Posteriorment, varen engendrar de la mateixa manera a les demés illes de l'archipèlec japonés: Honshu, Shikoku, Kyushu, les illes bessones d'Oki i Sado, i per últim, Iki. Cal aclarir que les illes d'Hokkaido i Okinawa eren desconeguts per als japonesos en el moment en que es va redactar el mit.

El mit de la creació termina en el naiximent de la miríade de deus i deeses, entre ells els de el vent, les montanyes i els arbres, a mans de Izanagi i Izanami.

Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Mit_japonés_de_la_Creació&oldid=1436289»