Anar al contingut

Shikoku

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Shikoku

La regió de Shikoku (四国地方 Shikoku Chihō?), lliteralment en japonés Quatre Províncies, està conformada per la illa de Shikoku i vàries illes adjacents, en el sur de Japó. Pel seu tamany i població, és la més chicoteta i la menys poblada de les quatre illes principals que componen l'archipèlec japonés.

La regió de Shikoku

Vista satelital de Shikoku.

La regió inclou les prefectures d'Ehime, Kagawa, Kochi i Tokushima.[1]

La regió conta en 4 141 955 habitants (2005). La prefectura més poblada de la regió és la prefectura d'Ehime, en 1 467 824 habitants i és la 27.ª en importància en Japó. També estaja la ciutat més poblada de la regió, la ciutat de Matsuyama en 515 221 habitants. La seua superfície és de 18 803,68 km². La prefectura més gran de la regió és la prefectura de Kōchi, en 7 104,87 km² i la n.º 14 de Japó. Les montanyes que van d'est a oest dividixen Shikoku en una estreta subregión septentrional, front al mar interior de Bardiça, i una part meridional front a l'oceà Pacífic. En estes cadenes montanyoses es troba l'espècie Hydrangea hirta. La majoria dels 3,8 millons d'habitants viuen en el nort, i totes menys una de les poques ciutats més grans de l'illa estan situades allí. El mont Ishizuchi (石鎚山), en Ehime, en 1982 m (6503 pies), és la montanya més alta de l'illa. L'indústria està moderadament desenrollada i inclou el processament de minerals de l'important mina de coure de Besshi. La terra s'utilisa de forma intensiva. Àmplies zones aluvials, sobretot en la part oriental de la zona, es planten en arròs i posteriorment es realisa un doble cultiu en blat d'hivern i ordi. En tota la zona nort es cultiva fruta en gran varietat, inclosos cítrics, caquis, bresquilles i raïms. Per la producció de blat, el Sanuki udon (讃岐うどん) es va convertir en una part important de la dieta en la prefectura de Kagawa (antiga província de Sanuki) en el periodo Edo. La major zona meridional de Shikoku és montanyosa i està escassament poblada. L'única terra baixa significativa és una chicoteta planura aluvial en Kōchi, la capital de la prefectura. Els hiverns suaus de la zona varen estimular certa agricultura, especialisada en el cultiu d'hortalices fòra de temporada baix coberta de plàstic. En la zona sur poden cultivar-se anualment dos collites d'arròs. L'indústria de la pasta i el paper va aprofitar els abundants boscs i l'energia hidroelèctrica. El principal riu de Shikoku és el riu Yoshino. Discorre per 196 km des del seu naiximent prop del mont Ishizuchi, fluint bàsicament d'oest a este a través dels llímits septentrionals de les prefectures de Kōchi i Tokushima, aplegant a la mar en la ciutat de Tokushima. El Yoshino és famós pel millor rafting d'aigües braves de Japó, en viages que recorren els trams Oboke Koboke del riu. el mont Ishizuchi en la prefectura d'Ehime, en 1982 m, és la montanya més alta de la regió. Els rius més importants són el riu Yoshino, el riu Niyodo i el riu Shimanto, este últim considerat el "últim riu pur de Japó". L'aeroport més important de Shikoku és l'Aeroport de Matsuyama, en la ciutat homònima de la prefectura d'Ehime. Entre les illes menors que componen la regió destaquen:

  • Shodoshima (小豆島 Shōdo-shima?) de 153,30 km²: en ella es troben els pobles de Shodoshima (小豆島町 Shōdoshima-chō?) i Tonosho (土庄町 Tonoshō-chō?);
  • Illa Oomi (大三島 Oomi-shima?) de 64,54 km²: en ella es trobaven els pobles d'Oomishima i Kamiura (en l'actualitat abdós són part de la ciutat d'Imabari);
  • Illa Oo (大島 Oo-shima?) de 41,89 km²: en ella es trobaven els pobles de Miyakubo i Yoshiumi (en l'actualitat abdós són part de la ciutat d'Imabari);
  • Illa Naka (中島 Naka-jima?) de 21,17 km²: era part del Poble de Nakajima (en l'actualitat és part de la ciutat de Matsuyama);
  • Illa Hakata (伯方島 Hakata-jima?) de 20,84 km²: en ella es trobava el poble d'Hakata (en l'actualitat és part de la ciutat d'Imabari).

Illa de Shikoku

L'illa de Shikoku (四国島 Shikokushima) és la quarta més gran de l'archipèlec japonés i la menys poblada de les quatre principals. Representa el 97,31 % de la superfície de la regió homònima. Té una superfície de 18 297.74 km². Va ser coneguda com Iyo-no-Futana-no-Shima (伊予之二名島), que també es pot llegir Iyo-no-Futanashima. Encara que també pot referir-se a esta simplement com Iyo-no-Shima (伊予島), que també es pot llegir Iyoshima o, en menys freqüència, Futana-no-Shima (二名島), que també es pot llegir Futanashima. Està banyada per les aigües del mar Interior de Bardiça, en les seues costes nort, est i oest; i la separa de les illes d'Honshu i Kyushu. Cap al sur, en canvi, dona al oceà Pacífic. Entre les illes de Shikoku i Honshu es troba el pont colgante més llarc del món, el Pont Akayashi Kaikyo. Els seus punts extrems són:

  • Est: Veta Gamoda (蒲生田岬 Gamōdona-misaki?) en la Ciutat d'Anan (阿南市 Anan-shi?) de la Prefectura de Tokushima, Coordenades no vàlides</noinclude>.
  • Oest: Veta Sada (佐田岬 Sada-misaki?) en el Poble d'Ikata de la Prefectura d'Ehime, Coordenades no vàlides</noinclude>.

Història

Història antiga

En elles es varen trobar restants del Paleolític. Les ruïnes de Kamikuroiwa-Iwain són unes famoses ruïnes de principis de l'Era Jomon en Shikoku, a on els humans varen habitar durant uns 10 000 anys.[5] El nivell de civilisació humana en Shikoku es va desenrollar encara més a finals del periodo Jomon, en l'aparició d'Heijo Kaizuka,[6] el Sugamo Kaizuka[7] i atres relíquies Kaizuka. Despuix del periodo Yayoi, el cultiu del arròs i l'us de ferramentes de metal varen començar a gran escala en Shikoku, i la població va aumentar significativament. Les ruïnes representatives del periodo Yayoi en Shikoku inclouen les Ruïnes de Yano en la ciutat de Tokushima, i el Grup de Ruïnes de Tamura en la ciutat de Minamikuni.[8]

En Shikoku s'han trobat numeroses tombes antigues, sent més numeroses en la prefectura de Kagawa. Entre els majors cementeris circulares davanters i atrassers de Shikoku, el Cementeri de Chasusan de Toyota[9] i tombes antigues[10] en la prefectura de Kagawa i el Cementeri Antic Shibano Maruyama en la prefectura de Tokushima.[11] La tomba rectangular més gran de Shikoku es troba en el Cementeri antic d'Uma Mukoyama en ciutat de Shikoku, Ehime.[12]

Despuix del periodo Hitori i el periodo Nara, es varen construir Kokubunji i oficines governamentals en Shikoku en l'implantació del sistema de lleis. Actualment s'han trobat restants d'estos edificis.[13] El monge del Periodo Heian Kōkai va nàixer en Xanqi. Va construir Manoike, el major estany d'irrigación de Japó, en Sanuki, lo que va contribuir significativament al desenroll de l'agricultura allí,[14] Shikoku 88 Kaisho també es va originar en Kōkai. la batalla de Yashima, una de les principals batalles de l'última part de la Guerra de Genpei, també va tindre lloc en Shikoku.[15] L'oest de Japó, incloent Shikoku, va anar originalment una regió a on la cort dirigida pel emperador era més poderosa, pero despuix de la Rebelió Seikyu, el Shogunato Kamakura va reforçar el seu control. En el periodo Muromachi, el clan Hosokawa era el més poderós dels Shikoku, controlant la major part de Toser, Aba i Xanqi dels Shikoku, mentres que Iyo-kuni era el més poderós junt en el clan Konon[16]

Del periodo Sengoku al periodo Edo

Els antepassats de Changzong eren els senyors suprems dels quatre regnes en el Periodo dels Regnes Combatents.

En el Periodo dels Regnes Combatents, les forces més poderoses en els quatre països incloïen al clan Miyoshi que controlava el país Awa fins a la regió de Kinai, el clan Tosajo que controlava la partix sur del país Toser, el clan Kono del país Iyo i el Clan Kagawa del país Sanuki, etc., pero finalment es va convertir en el senyor suprem dels quatre països. Un dels "Sèt Héroes de Toser" és el Clan Nagamune Gabe. En 1575 (el tercer any de Tensho), Nagamune i la seua família es varen fer càrrec dels dos països d'Awa i Sanuki despuix d'unificar Toser, i varen aprofitar la situació caòtica despuix de l'Incident d'Honnoji per a unificar bàsicament tot el territori de Shikoku.[17] En 1585 ( l'any 13 de Tensho ), *#iba Hideyoshi va llançar una conquista dels quatre països, encara que Chang Zonggabu Yuanqin va resistir per un temps, finalment va ser derrotat i es va rendir. Despuix del periodo Edo, tots els noms famosos originals dels quatre països varen ser expulsats, i els senyors feudals que els varen reemplaçar varen ser generals en els qui el shogunato Tokugawa confiava més. En el periodo Edo, el domini Tokushima (equivalent al país Awa i al país Awaji ) i el domini Toser (equivalent al país Toser) eren relativament simples, governats pel clan Hachisuga i el clan Toser Yamauchi respectivament. El Regne d'Iyo i el Regne de Sanuki es dividixen en varis dominis chicotets, entre els quals els dominis més grans inclouen el Domini de Takamatsu, el Domini d'Iyo Matsuyama, el Domini d'Uwajima.[18]

Demografia

  • Shikoku té una població total de 3 630 320 habitants en 2022. La ciutat més gran és Matsuyama (població: 507.137) i és la capital de la prefectura d'Ehime. Shikoku és la tercera illa en major densitat de població, en 193 habitants per km2.
Lloc Ciutat Prefectura Població Lloc Ciutat Prefectura Població
1 Matsuyama Ehime 507 137 11 Anan Tokushima 67 891
2 Takamatsu Kagawa 414 363 12 Mitoyo Kagawa 60 106
3 Kōchi Kōchi 321 910 13 Kan'onji Kagawa 56 258
4 Tokushima Tokushima 250 150 14 Naruto Tokushima 53 368
5 Imabari Ehime 147 334 15 Sakaide Kagawa 49 487
6 Niihama Ehime 113 755 16 Sanuki Kagawa 45 763
7 Marugame Kagawa 108 744 17 Nankoku Kōchi 46 176
8 Saijō Ehime 102 830 18 Ōzu Ehime 39 352
9 Shikokuchūō Ehime 80 952 19 Yoshinogawa Tokushima 37 707
10 Uwajima Ehime 68 213 20 Komatsushima Tokushima 35 288

Segons les senyes del cens japonés,[19][20] la població màxima de la regió de Shikoku va ser en 1950 i ha tingut un creiximent demogràfic negatiu de 1950 a 1970 i de 1990 en avant.

Any Població
1920 3 066 000
1930 3 310 000
1940 3 337 000
1950 4 221 000
1960 4 122 000
1970 3 904 000
1980 4 163 000
1990 4 195 000
2000 4 154 039
2010 3 977 282
2018 3 755 765

Transport aéreu

  • Shikoku carix d'un aeroport internacional complet, pero conta en quatre aeroports regionals/domèstics (aeroport de Tokushima, aeroport de Takamatsu, aeroport de Kōchi Ryōma i aeroport de Matsuyama). Tots estos aeroports tenen vols a Tòquio i a atres grans ciutats japoneses com Osaka, Nagoya, Sapporo i Fukuoka. Els vols internacionals a Seül (Corea del Sur) els realisa Asiana Airlines des de Matsuyama i Takamatsu. També hi ha vols chàrter internacionals periòdics.

Transport marítim

Hi ha transbordadors que conecten Shikoku en destins com Honshu, Kyushu i les illes que rodegen Shikoku.

Tradicions

  • Shikoku és també famosa per la seua Camí de Shikoku (el pelegrinage dels 88 temples) fundat pel monge budiste Kūkai, conegut despuix de la seua mort com a Kōbō-Daishi. La majoria dels peregrins d'hui en dia viagen en autobús i, en rares ocasions, a peu. És tradicional, encara que no sol complir-se, anar vestits en pantalons i jaquetas blanques adornades en els personages de dōgyō ninin que significa "dos viagen junts". Ademés deuen dur un capell cònic blanc i un bàcul o shakujo en campanilla, aixina com un Kongō-zue. la prefectura de Tokushima també té el seu anual Awa Odori durant el més d'agost en el moment del festival Bon Odori, que atrau anualment a mils de turistes procedents de tot Japó i de l'estranger.[21]

Referències

  1. ↑ «Shikoku and Awaji Island» (PDF). Japan National Tourism Organization.
  2. ↑ «Les ruïnes de Bulgoguchi». Centre de propietats culturals enterrades de la prefectura d'Ehime. Consultat el 2017-05-02.
  3. ↑ «archive. org/web/20190502155538/https://ir./ Al sur de Shikoku Cultura paleolítica/Jomon». Universitat de Kochi. Archivat des d'el original, el 2 de maig de 2019. Consultat el 2017-05-02.
  4. ↑ «Palaeolithic ruins». Consultat el 2017-05-02.
  5. ↑ «Lloc Històric Nacional "Ruïnes de Kamikuroiwa Iwain"» (en ja). Lloc Històric Nacional "Ruïnes de Kamikuroiwa Iwain". Consultat el 2020-09-01.
  6. ↑ «Hiraki Kaizuka». Ainan-cho. Consultat el 2017-05-02.
  7. ↑ «ja:Sugamo Kaizuka» (en ja). Museu d'Història de Sukumo. Consultat el 2017-05-02.
  8. ↑ «Excavació seqüencial i volteo». Consultat el 2017-05-02.
  9. ↑ «ja. L'antic cementeri de Chasusan, Tomita». Patrimoni Cultural オンライン. Consultat el 2017-05-02.
  10. ↑ «ja:快天山古墳» (en ja). marugame city. Consultat el 2017-05-02.
  11. ↑ «ja:渋野丸山古墳». 文化遺産オンライン. Consultat el 2017-05-02.
  12. ↑ «ja:Cementeri antic d'Uma Mukaiyama» (en ja). 文化遺産オンライン. Consultat el 2017-05-02.
  13. ↑ «ja:続・発掘へんろ» (en ja). 高知県文化財団. Consultat el 2017-05-02.
  14. ↑ «ため池について» (en ja). Consultat el 2017-05-02.
  15. ↑ yashima navi (ed.): «元平合戦古戦場». Consultat el 2020-09-01.
  16. ↑ «ja:分国支配の性格» (en ja). Centre de Formació Professional de la Prefectura d'Ehime. Consultat el 2017-05-02.
  17. ↑ Chang Zongwo YuanqinAgencia de creació de Shikoku ツーリズム[ 2017-05-02]
  18. ↑ Hiroshi Morikawa, Shigenori Shinohara, Takashi Okuno. "Topografia de Japó 9 China, Shikoku"Tòquio: Llibreria Asakura, 2005. ISBN 4-254-16769-5
  19. ↑ citypopulation. de/Japan-Ehime. html Ehime 1995-2020 population statistics
  20. ↑ demographia. com/db-japanpref. htm Shikoku 1920-2000 population statistics
  21. ↑ «tourism shikoku». tourism shikoku. Organization for Promotion of Tourism in Shikoku.

Bibliografia

Vore també

Enllaços externs

Commons


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Shikoku&oldid=1332919»