Anar al contingut

Ex nihilo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Ex nihilo és una locució llatina traducible per «de la res» o «des del no res». En filosofia i teologia, sol amprar-se l'expressió creatio ex nihilo, fent referència a allò que es crea a partir del no res. Es contrapon en la creatio ex matèria, traduït com a «creació a partir de la matèria». Dins de l'àmbit científic, el concepte va ser utilisat per la teoria de la generació espontànea per a explicar l'aparició de larves d'insectes i de cucs en la matèria en descomposició.

Història del concepte creatio ex nihilo

[editar | editar còdic]

Un número d'antics filòsofs varen fomentar el concepte d'un deu com ser suprem del món pero sense atribuir-li la causa primària de tota existència. En contraposició a l'idea bíblica de la creació, segons la filosofia i mitologia grega el món va ser creat per un o varis deus a partir de matèria preexistente en un estat de caos.[1]

La creatio ex nihilo és una doctrina fonamental en les religions abrahámicas. Afirma que Deu va crear el món lliurement del no res -de cap matèria, espai o temps preexistentes. Esta ensenyança és central en els tractats clàssics sobre l'acció divina, el lliure albir, la gràcia, la teodicea, el llenguage religiós, l'oració de intercesión i les qüestions sobre la temporalitat divina i, com a tal, el fonament no solament del Deu bíblic, sino també del Creador transcendent de tot lo que és.[2] En la "dogmàtica cristiana", la res s'entén com "l'absència completa de l'ent extradivino", negant-se aixina el principi de Lucrecio "ex nihilo nihil fit" (del no res, res ix); de la qual cosa resulta que "ex nihilo fit -ens creatum" (del no res es fa l'ent-creat).[3]

L'expressió ex nihilo o "del no res" ha donat lloc a voltes a malentesos. Alguns pensadors han aplegat a considerar que "res" és virtualment una miqueta de lo que tot ha segut fet, una espècie de substància [...] No obstant, quan parlem de creació del no res, no estem pensant en el no res com una miqueta de lo que tot va ser fet. Res. més be, és l'absència de realitat. Per tant, és preferible l'expressió "sense l'us de materials preexistentes".

En teologia, el concepte creatio ex nihilo s'usa en oposició a creatio ex matèria, que significa creació a partir de matèria preexistente,[4] i a creatio ex deo que és traduït com a creació a partir de Deu, si be pot considerar-se que esta última expressió implica (per a alguns teòlecs) una creació ex nihilo. Paul Copen i William Lane Craig definixen creatio ex nihilo de la següent manera:[4]

Quan descrivim lo que significa la creació del no res, afirmem que sense la creació iniciadora de Deu, solament Deu existix. Sobre la creació, tenim un univers perque Deu ho va voler en un ser temporal finito. Aixina, la creació del no res afirma que l'univers depén de Deu, no solament per tindre el seu (continuació) existència en el ser (dependència ontològica) sino també per tindre el seu orige temporal del no res preexistente. sino simplement per la voluntat i la paraula de Deu (ex nihilo).


El sacerdot i matemàtic Luigi Guido Grandi va argumentar per mig del càlcul de la série infinita 11+11+... el resultat de la qual està indeterminat ent 0 i 1 com a demostració de la creació ex nihilo (vore Série de Grandi).[5][6]

Per a Stephen M. Barr, William R. Stoeger i Rodney Holder la creació ex nihilo s'entén simplement com que l'univers depén ontológicamente de Deu, sense importar si l'univers és etern o va tindre un començ.[4]

Creació ex nihilo en la Bíblia

[editar | editar còdic]
"Deu creant l'univers" c. 1800.

Alguns passages de la Bíblia que recolzen la creació per Deu ex nihilo són:

  • "Et pregue, fill, que mires al cel i a la terra i, al vore tot lo que hi ha en ells, sàpies que a partir del no res ho va fer Deu i que també el gènero humà ha aplegat aixina a l'existència." (2 Macabeos 7:28 Bíblia de Jerusalem)
  • "Totes les coses varen ser fetes per mig de la Paraula i sense ella no es va fer res de tot lo que existix." (Plantilla:Bíblia)
  • "...el Deu que dona vida als morts i flama a l'existència a les coses que no existixen." (Plantilla:Bíblia)
  • "Per la fe, comprenem que la Paraula de Deu va formar el món, de manera que lo visible prové de lo invisible." (Plantilla:Bíblia)

No obstant, alguns acadèmics han argumentat que la doctrina ex nihilo no és inherent en les religions judeocristianes i islàmiques o està present en Antic i Nou Testament.[7]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Erasmus, 2018, p. 15.
  2. Burrell, 2010.
  3. Clots Vasquez, Jaime (1983-09-01). La pregunta pel no res en el "que és metafisica?" de Martin Heidegger., Pontifícia Universitat Javeriana. Facultat de Filosofia, p. 45. OCLC 926671082.
  4. 4,0 4,1 4,2 Erasmus, 2018, p. 16.
  5. «La série de Grandi i la «no demostració» de l'existència de Deu» (en és). Diari ABC. Consultat el 2026-04-15.
  6. «Matemàtiques: "1 − 1 + 1 − 1 + ...", la desconcertante explicació sobre cóm Deu va crear el món» (en és). BBC News Món. Consultat el 2026-04-15.
  7. Erasmus, 2018, p. 17.