Ex nihilo
Ex nihilo és una locució llatina traducible per «de la res» o «des del no res». En filosofia i teologia, sol amprar-se l'expressió creatio ex nihilo, fent referència a allò que es crea a partir del no res. Es contrapon en la creatio ex matèria, traduït com a «creació a partir de la matèria». Dins de l'àmbit científic, el concepte va ser utilisat per la teoria de la generació espontànea per a explicar l'aparició de larves d'insectes i de cucs en la matèria en descomposició.
Història del concepte creatio ex nihilo
[editar | editar còdic]Un número d'antics filòsofs varen fomentar el concepte d'un deu com ser suprem del món pero sense atribuir-li la causa primària de tota existència. En contraposició a l'idea bíblica de la creació, segons la filosofia i mitologia grega el món va ser creat per un o varis deus a partir de matèria preexistente en un estat de caos.[1]
La creatio ex nihilo és una doctrina fonamental en les religions abrahámicas. Afirma que Deu va crear el món lliurement del no res -de cap matèria, espai o temps preexistentes. Esta ensenyança és central en els tractats clàssics sobre l'acció divina, el lliure albir, la gràcia, la teodicea, el llenguage religiós, l'oració de intercesión i les qüestions sobre la temporalitat divina i, com a tal, el fonament no solament del Deu bíblic, sino també del Creador transcendent de tot lo que és.[2] En la "dogmàtica cristiana", la res s'entén com "l'absència completa de l'ent extradivino", negant-se aixina el principi de Lucrecio "ex nihilo nihil fit" (del no res, res ix); de la qual cosa resulta que "ex nihilo fit -ens creatum" (del no res es fa l'ent-creat).[3]
En teologia, el concepte creatio ex nihilo s'usa en oposició a creatio ex matèria, que significa creació a partir de matèria preexistente,[4] i a creatio ex deo que és traduït com a creació a partir de Deu, si be pot considerar-se que esta última expressió implica (per a alguns teòlecs) una creació ex nihilo. Paul Copen i William Lane Craig definixen creatio ex nihilo de la següent manera:[4]
El sacerdot i matemàtic Luigi Guido Grandi va argumentar per mig del càlcul de la série infinita el resultat de la qual està indeterminat ent 0 i 1 com a demostració de la creació ex nihilo (vore Série de Grandi).[5][6]
Per a Stephen M. Barr, William R. Stoeger i Rodney Holder la creació ex nihilo s'entén simplement com que l'univers depén ontológicamente de Deu, sense importar si l'univers és etern o va tindre un començ.[4]
Creació ex nihilo en la Bíblia
[editar | editar còdic]
Alguns passages de la Bíblia que recolzen la creació per Deu ex nihilo són:
- "Et pregue, fill, que mires al cel i a la terra i, al vore tot lo que hi ha en ells, sàpies que a partir del no res ho va fer Deu i que també el gènero humà ha aplegat aixina a l'existència." (2 Macabeos 7:28 Bíblia de Jerusalem)
- "Totes les coses varen ser fetes per mig de la Paraula i sense ella no es va fer res de tot lo que existix." (Plantilla:Bíblia)
- "...el Deu que dona vida als morts i flama a l'existència a les coses que no existixen." (Plantilla:Bíblia)
- "Per la fe, comprenem que la Paraula de Deu va formar el món, de manera que lo visible prové de lo invisible." (Plantilla:Bíblia)
No obstant, alguns acadèmics han argumentat que la doctrina ex nihilo no és inherent en les religions judeocristianes i islàmiques o està present en Antic i Nou Testament.[7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Erasmus, 2018, p. 15.
- ↑ Burrell, 2010.
- ↑ Clots Vasquez, Jaime (1983-09-01). La pregunta pel no res en el "que és metafisica?" de Martin Heidegger., Pontifícia Universitat Javeriana. Facultat de Filosofia, p. 45. OCLC 926671082.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Erasmus, 2018, p. 16.
- ↑ «La série de Grandi i la «no demostració» de l'existència de Deu» (en és). Diari ABC. Consultat el 2026-04-15.
- ↑ «Matemàtiques: "1 − 1 + 1 − 1 + ...", la desconcertante explicació sobre cóm Deu va crear el món» (en és). BBC News Món. Consultat el 2026-04-15.
- ↑ Erasmus, 2018, p. 17.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ex nihilo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.