Anar al contingut

Res sorgix del no res

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La frase res sorgix del no res, o del no res, res sorgix (del grec: οὐδὲν ἐξ οὐδενός; del llatí: ex nihilo nihil fit),[1] són expressions que es referixen al principi metafísic segons el qual cap entitat pot sorgir, crear-se o escomençar a existir a partir de la "res", entesa en un sentit filosòfic i absolut, equivalent a la total negació de "alguna cosa".[2][3] Els filòsofs grecs varen defendre tal principi encara que no està clar si el dictamen es remonta a Parménides (sigle V a.C.) o als filòsofs milesios.[4] El principi va ser sostingut pels eleatas i atomista.[2] Lucrecio va falcar una versió més comuna de l'expressió en una locució llatina en el seu poema De rerum natura: «nil posse creari de nihilo» i «nihil fit ex nihilo». Una atra expressió popular prové de Boecio en De eternitate mundi: «ex nihilo nihil fit».[1][5]

D'este principi va sorgir una atra locució llatina, creatio ex matèria, traduïda com a «creació a partir de la matèria», que és la noció de que l'univers es va formar a partir de matèria eterna i preexistente. Açò contrasta en la noció judeocristiana de creatio ex nihilo, a on l'univers es crea del no res. L'idea de creatio ex matèria es troba en la cosmologia del Antic Orient Pròxim, en la cosmologia grega primerenca com en les obres d'Homero i Hesíodo,[6] i en tot lo general de l'antiga filosofia grega.[7] També va ser sostinguda per alguns primers cristians, encara que el concepte de creatio ex nihilo era dominant entre tals escritors. La creatio ex matèria va aplegar a ser acceptada en el mormonisme.[8]

Un atre principi relacionat era aquell segons el qual un ent no pot desaparéixer en el no res, sino només transformar-se. Este principi pot pensar-se com un antecedent de la llei de conservació de la massa i la llei de conservació de l'energia.[9][10] El principi també està molt lligat a la pregunta filosòfica que Martin Heidegger i Gottfried Leibniz, entre uns atres, varen destacar: ¿per qué hi ha ent, i no més be res?

En filosofia

Erro al crear miniatura:
Bust de Parménides en Velia.

Els filòsofs grecs varen acceptar àmpliament la noció de que la creació va actuar sobre matèria eternament existent i increada.[7] L'idea de que "res sorgix del no res" apareix per primera volta en Parménides:[11]


En la Física d'Aristóteles, la filosofia de Parménides es presenta com una qüestió de per qué alguna cosa haguera sorgida puix "si haguera naixcut, ho hauria fet, o del no-ser, o del ser; no pot haver naixcut del no-ser, puix, per l'axioma, el no-ser no existix; tampoc del ser, puix, llavors, hi hauria dos sers, i, per l'axioma, el ser és un; en la qual cosa, el moviment substancial no existix, lo que supon anar en contra del sentit comú".[12] Aristóteles respondria a este problema per mig de la seua distinció entre acte i potència. També va argumentar de forma similar que Parmenides en favor de l'eternitat del moviment en el cosmos.[13]

Ademés, ¿cóm podria haver un «abans» i un «despuix» si no existira el temps? És més, ¿cóm podria existir el temps si no existira el moviment? Perque si el temps és el número del moviment, i inclús un cert moviment, i lloc que el temps existix sempre, llavors és necessari que el moviment siga etern.
Física. VIII, 1, 251b 10-15.

El principi va ser sostingut pels eleatas i atomista.[2] El filòsof helenista Epicuro va escriure:[14]

Primer, que res devé a partir de lo no ent, puix tot devindria de tot, sense precisar ademés [en] res de llavors. I si lo que desapareix es corrompiese cap a lo no ent, totes les coses [reals] s'haurien ya destruït, al no existir alguna cosa en la qual cosa dissoldre's. πρώτον μεν ότι ούδεν γινεται έκ τού μη θντος. πάν γαρ έκ παντος έγινετ' άν σπερμα'των γε ούθεν προσδεομενον. και εί έφθειρετο δε το άφανιζομενον είς το μηδν, παντα άν άπωλωλει τα πραγματα, ούκόντων είς ά διελυέτο.
Erro al crear miniatura:
El poeta romà Lucrecio va expressar en el seu primer llibre De Rerum Natura que: "Res s'ha engendrat jamai del no res per obra divina" (nullam rem i nihilo gigni divinitus umquam).[15]

El poeta romà i filòsof epicúreo Lucrecio va expressar este principi en el seu primer llibre De Rerum Natura (Sobre la naturalea de les coses).[16]


Després continua discutint cóm es requerix matèria per a fer matèria i que els objectes no poden sorgir sense una causa raonable.[16]

En resum, Lucrecio creïa que la creatio ex nihilo conduiria a una falta de regularitat en la naturalea.[17]

En teologia

En la "dogmàtica cristiana", la res s'entén com "l'absència completa de l'ent extradivino", negant-se aixina el principi de Lucrecio; de lo que resulta que "ex nihilo fit -ens creatum" (del no res es fa l'ent-creat).[18][19] Segons Xavier Zubiri, el pensament grec és «una filosofia des del ser», mentres que el pensament cristià és «una filosofia des del no res».[3]

El principi sol plantejar-se en relació en l'orige del univers. Ya que l'univers existix, llavors o be va existir sempre, o be va tindre un començ. Si va tindre un començ, significa que va sorgir del no res, perque l'univers és per definició tot lo que existix. Pero açò contradiu el principi de que res sorgix del no res. Després, si el principi és cert, l'univers va existir sempre. Seguint este tipo de raonaments, moltes religions han postulat que l'univers no va sorgir del no res, sino d'un Deu creador, i que eixe Deu va existir sempre. En la Crítica de la raó pura, Immanuel Kant va argumentar que no és possible determinar si el món té o no un començ en el temps. Tomás d'Aquino també plantejava, seguint a Aristóteles i a Boecio en la seua obra De eternitate mundi, que, filosòficament, no és possible ni afirmar ni negar categòricament la sempiternidad (o successió temporal infinita) del món natural.


Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «Definició d'ex nihilo nihil facit - Diccionari panhispánico de l'espanyol jurídic - RAE» (en és). Diccionari panhispánico de l'espanyol jurídic - Real Acadèmia Espanyola. Consultat el 2026-02-14.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  3. ↑ 3,0 3,1 «NADA | Diccionari de filosofia José Ferrater Mora» (en és). www.diccionariodefilosofia.es. Consultat el 2026-02-14.
  4. ↑ Roecklein, 2011, p. 37–56.
  5. ↑ Mumford, 2021, p. 8.
  6. ↑ De Almeida, 2021.
  7. ↑ 7,0 7,1 Chambers, 2021, p. 96–103.
  8. ↑ Harrell, 2011, p. 233–234.
  9. ↑ «An Alternative to Creatio ex nihilo».Religious Studies.19(2)
    205-206.
  10. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  11. ↑ EL POEMA DE LA NATURALEZA DE PARMÉNIDES. (1985) Traducció d'Alfonso Gómez-Llop en la seua obra: Parménides, Charcas ed., Font de text grec: TLG: Parmenides Poet. Phil., Fragmenta (1562: 002) “Die Fragmente der Vorsokratiker, vol. 1, 6th edn.”, Ed.
  12. ↑ Aristóteles (1995). Física (en és), Gredos, p. 6. ISBN 978-84-249-1676-3.
  13. ↑ Aristóteles, 1995, p. 271.
  14. ↑ «EPICURO: EPÍSTOLA A HERÓDOTO».ONOMAZEIN.
  15. ↑ «Lucretius, De Rerum Natura, Liber Primus, line 146». www.perseus.tufts.edu. Consultat el 2022-06-28.
  16. ↑ 16,0 16,1 Lucrecio (2016). La naturalea de les coser, Aliança Editorial, pp. 75-76. ISBN 978-84-9104-426-0.
  17. ↑ Chambers, 2021, p. 98–99.
  18. ↑ Clots Vasquez, Jaime (1983-09-01). La pregunta pel no res en el "que és metafisica?" de Martin Heidegger., Pontifícia Universitat Javeriana. Facultat de Filosofia, p. 45. OCLC 926671082.
  19. ↑ Rasmussen, 2019, p. 92–93.
Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Res_sorgix_del_no_res&oldid=1421106»