Cosmologia chinenca
La cosmologia China correspon al conjunt de les diferents cosmologias i cosmogonias presents en les diferents tradicions i religions de China.
Cosmologia Arcaica
[editar | editar còdic]"La concepció de l'Univers en la Chinenca antiga s'expon segons la teoria del Kai t’ien registrada en el “Chou pei suan ching” (tractat escrit al voltant del sigle IV a.C). Kai t’ien sostenia que el cel i la Terra eren plans i es trobaven separats per una distància de 80.000 li (un li equivalent a mig quilómetro), ademés que el Sol tenia un diàmetro d'1.250 li i es movia circularment en el pla del cel".[1]
A finals de el III es debat entre les concepcions influenciades per Lao Zu i Confucio. De l'any 207 a. C. és la confrontació entre l'univers taoísta, amorfo i infinit, en l'esfera perfecta dels confucianos.
En el I despuix de Crist, Chi Meng sosté en el seu llibre Hsuan Yeh que "les estreles, el sol i la lluna suren en l'espai buit i el color blau del cel és aparent", una ilusió òptica.
Concepció taoísta
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Cosmologia taoísta.
Hsuan Yeh, considera l'Univers sense forma i per lo tant infinit i buit. La seua essència, el dao, és la via de la naturalea, del home i de tots processos còsmics.
Huainanzi. El Esperit còsmic en l'enciclopèdia del taoisme.[2]
Vore també
[editar | editar còdic]- Cosmologia física
- Cosmologia religiosa
- Cosmologia japonesa
- Cosmologia hinduista
- Cosmologia islàmica
- Cronologia de la cosmologia
- Orige de l'univers
Referències
[editar | editar còdic].
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cosmología china» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.