Anar al contingut

Orige de l'univers

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
l'univers. L'eix de la figura representa la dimensió temporal; el diàmetro creixent representa l'expansió del espai.

En la cosmologia moderna, el orige de l'univers és l'instant en que va sorgir tota la matèria i l'energia que existixen actualment en l'univers com a conseqüència d'una gran expansió. La postulació denominada teoria del big bang (gran explosió) és acceptada per la majoria dels científics, i postula que l'univers podria haver-se originat fa uns 13 800 millons d'anys, en un instant definit.[1][2] En la década de 1930, l'astrònom nortamericà Edwin Hubble va confirmar que l'univers s'estava expandint, fenomen que el sacerdot i astrofísic Georges Lemaître va descriure en la seua investigació sobre l'expansió de l'univers (big bang), basat en les equacions d'Albert Einstein, i en la teoria de la relativitat general. No obstant, el propi Einstein no va creure en els seus resultats, puix li semblava absurt que l'univers es trobara en infinita expansió, per lo que va agregar a les seues equacions la famosa «constant cosmológica» (dita constant resolia el problema de l'expansió infinita), a la qual posteriorment denominaria ell mateixa com el major error de la seua vida. Per açò Hubble va ser reconegut com el científic que va descobrir l'expansió de l'univers.

Inflació

Artícul principal → Inflació còsmica.


En la comunitat científica té una gran acceptació la teoria inflacionaria, proposta per Alan Guth i Andréi Linde en els anys huitanta, els qui varen intentar explicar els primers instants de l'univers. Es basa en estudis sobre camps gravitatorios massa forts, com els que hi ha prop d'un forat negre. No es coneix la naturalea del macro-univers que antecedix a l'instant en que el nostre univers (vore univers observable) era de la dimensió d'un punt en densitat infinita, coneguda com una «singularitat espai-temporal». En este punt es concentrava tota la matèria, l'energia, l'espai i el temps. Segons esta teoria, lo que va desencadenar el primer impuls del big bang és una «força inflacionaria» eixercida en una cantitat de temps pràcticament inapreciable. Se supon que d'esta força inflacionaria es varen dividir les d'ara forces fonamentals.

Este impuls, en un temps tan inimaginablement chicotet, va ser tan violent que l'univers continua expandint-se en l'actualitat. Fet postulat per Edwin Hubble. S'estima que en sol 15 x 10-33 segons eixe univers primigeni va multiplicar les seues mides.

Formació de la matèria

La teoria del big bang consistix que l'univers, que abans era una singularitat infinitament densa, matemàticament paradòxica, en una temperatura molt elevada, en un moment donat, va començar a expandir-se, generant una gran cantitat d'energia i matèria separant tot, fins ara.


L'univers, despuix del big bang, va escomençar a gelar-se i, en expandir-se, este refredat va produir que tota l'energia començara a estabilisar-se. Els protones i els neutrons es «varen crear» i es varen estabilisar quan l'univers tenia una temperatura de 100 000 millons de graus, aproximadament una centèsima de segon despuix de l'inici. Els electrons tenien una gran energia i interactuaven en els neutrons, que inicialment tenien la mateixa proporció que els protones, pero per eixos chocs els neutrons es varen convertir més en protones que viceversa. La proporció va continuar baixant mentres l'univers se seguia gelant; aixina, quan l'univers tenia 30 000 millons de graus (una dècima de segon) hi havia trentahuit neutrons per cada sesenta y dos protones, i vintiquatre per setenta y seis quan tenia 10 000 millons de graus (un segon).

Lo primer en aparéixer va ser el núcleu del deuteri, casi catorze segons despuix, quan la temperatura de 3000 millons de graus permetia als neutrons i protones permanéixer junts. Para quan estos núcleus podien ser estables, l'univers va necessitar una miqueta més de tres minuts, quan eixa bola incandescent s'havia gelat a uns 1000 millons de graus.

Vore també

Referències

  1. ↑ May, Brian; Moore, {{{nom2}}}; Lintott, {{{nom3}}} (2007). ¡Bang!, Editorial Crítica. ISBN 8484329194.
  2. ↑ exploratorium.edu. «Origins: CERN: Idees: The Big Bang» (en anglés). Consultat el 11 de març de 2013.


Referències