Anar al contingut

Melanoma

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Melanoma
Est artícul o secció té referències, pero necesita més per a complementar la seua verificabilitat.
Busca fonts: «Melanoma» – notícies · llibres · acadèmic · imàgens
Este aviso fue puesto el 31 de maig de 2021.


Melanoma és el nom genèric dels tumors melánicos o pigmentados[1][2][3] (mélas (μελας gr.) "negre" + -o-ma 1 (-ομα gr.) "tumor") i el melanoma maligne és una greu varietat de càncer de pell, causant de la majoria de les morts[4] relacionades en el càncer de pell. Es tracta d'un tumor generalment cutàneu, pero també del intestí i l'ull (melanoma uveal) i altament invasivo per la seua capacitat de generar metàstasis. El tractament d'elecció és la resecció quirúrgica del tumor primari ans que conseguixca una gruixa major de 1 mm.

Epidemiologia

[editar | editar còdic]

Prop de 160 000 casos nous de melanoma es diagnostiquen cada any mundialment, i resulta més freqüent en hòmens i persones de raça caucásica o de tez blanca que habiten regions en climes solejats.[5] Segons un informe de l'Organisació Mundial de la Salut, ocorren cada any prop de 48 000 morts relacionades en el melanoma.[6] S'estima que el melanoma maligne produïx un 75 % de les morts associades al càncer de pell.[7]

Etiologia

[editar | editar còdic]

Per lo general, el risc d'un individu de contraure un melanoma depén de dos tipos de factors: intrínsecs i ambientals. Els factors intrínsecs inclouen l'història familiar i el genotip heretat; mentres que el factor ambiental o extrínseco més rellevant és l'exposició a la llum solar.[8]

Els estudis epidemiològics sugerixen que l'exposició a la radiació provinent de la llum ultravioleta (UVA[9] i UVB) és una de les causes principals en l'aparició del melanoma.

El melanoma és més freqüent en l'esquena dels hòmens i en les cames de les dònes. El risc sembla estar fortament influït per les condicions socioeconòmiques de la persona, no tant pel fet de que la seua ocupació es desenrolle en l'interior o en l'exterior d'un edifici. De modo que és més comú vore melanomes en professionals i personal administratiu que en treballadors o graduats.[10][11] L'us de llits de bronzejada en rajos ultravioleta penetrants s'ha associat en l'aparició del càncer de pell, incloent el melanoma.

Patogènia

[editar | editar còdic]
Mostra micrográfica dels melanomes.

Els melanomes solen estar causats per danys en l'ADN de les cèlulas, típicament una dimerización de la timina que, al no ser reparat per la maquinària intracelular, crea mutació en els gens celulars, derivats de l'exposició a la llum ultravioleta del sol. La genètica també eixercita un paper.[12][13] El melanoma també pot aparéixer en zones de la pell poc expostes al sol (és dir, la boca, les plantes dels peus, les palmes de les mans i les zones genitals).[14] Les persones en síndrome del nevo displásico, també conegut com a melanoma atípic familiar de múltiples llunars, tenen un major risc de desenrollar melanoma.[15]

La seqüenciació massiva del genoma de mostres de melanomes metastásicos de pacients ha permés detectar distintes mutacions, no solament mutacions puntuals (transicions C->T principalment), sino també reordenamientos cromosòmics (deleciones, amplificament, translocación), incloent el fenomen de la cromotripsis, que provoquen una alta inestabilitat genómica.[16] Quan la cèlula es dividix, estes mutacions es propaguen a noves generacions de cèlules. Si la mutació ocorre just sobre un protooncogén (donarà lloc a un oncogén) o si es produïx en gens supresores tumorals, la velocitat de la mitosis o divisió celular en les cèlules es torna descontrolada en les mutacions, comportant a la formació d'un tumor.

La majoria dels estudis sobre cremades sugerixen una relació positiva o directa entre les cremades a edats primerenques i el consegüent risc de patir melanoma. Els pacients que presenten un historial d'alta exposició a la llum ultravioleta, solen tindre un percentage de mutacions en gens com NRAS[17] o BRAF[18] (oncogenes) superior al que posseïxen els pacients en una exposició normal o baixa.[16]

Tindre més de 50 llunars indica un major risc de que puga sorgir un melanoma. Un sistema inmunitario debilitat facilita el desenroll del càncer per la menor capacitat de l'organisme per a combatre les cèlules canceroses.[12]

Radiació UV

[editar | editar còdic]

La radiació UV dels llits de bronzejada aumenta el risc de melanoma.[19] El Centre Internacional d'Investigacions sobre el Càncer considera que els llits de bronzejada són "cancerígenas per als sers humans" i que les persones que escomencen a utilisar dispositius de bronzejada abans dels trenta anys tenen un 75% més de provabilitats de desenrollar un melanoma.[20]

Les persones que treballen en avions també semblen tindre un major risc, lo que es creu que es deu a una major exposició als rajos UV.[21]

La llum UVB (llongituts d'ona entre 315 i 280 nm) del sol és absorbida per l'ADN de les cèlules de la pell i dona lloc a un tipo de dany directe de l'ADN cridat dímers de pirimidina de ciclobutano. Els dímers de timina, citosina o timina-citosina es formen per l'unió de dos bases de pirimidina adjacents en una cadena d'ADN. De forma similar a l'UVB, la llum UVA (llongituts d'ona més llargues, entre 400 i 315 nm) procedent del sol o dels llits solars també pot ser absorbida directament per l'ADN de la pell (en una eficàcia entre 1/100 i 1/1000 de la de la UVB).[22]

L'exposició a la radiació (UVA i UVB) és un dels principals factors que contribuïxen al desenroll del melanoma.[9] L'exposició solar extrema ocasional (que provoca "cremades solars") està relacionada causalmente en el melanoma.[23] El melanoma és més freqüent en l'esquena dels hòmens i en les cames de les dònes (zones d'exposició solar intermitent). El risc sembla estar fortament influït per les condicions socioeconòmiques més que per les ocupacions d'interior front a les d'exterior; és més freqüent en treballadors professionals i administratius que en treballadors no qualificats.[24][25] Atres factors són les mutacions o la pèrdua total de gens supresores de tumors. L'us de llits solars (en rajos UVA de penetració profunda) s'ha relacionat en el desenroll de càncers de pell, inclós el melanoma.[26]

Entre els possibles elements significatius per a determinar el risc s'inclouen l'intensitat i la duració de l'exposició solar, l'edat a la que es produïx l'exposició solar i el grau de pigmentació de la pell. Les taxes de melanoma tendixen a ser més elevades en els països colonisats per emigrants del nort d'Europa que tenen una gran cantitat de llum solar directa i intensa a la que la pell dels colon no està adaptada, sobretot Austràlia. L'exposició durant l'infància és un factor de risc més important que l'exposició en l'edat adulta. Açò s'observa en estudis sobre migració en Austràlia.[27]

Tindre múltiples cremades solars greus aumenta la provabilitat de que futures cremades solars es convertixquen en melanoma pel dany acumulatiu.[12] El sol i els llits de bronzejada són les principals fonts de radiació UV que aumenten el risc de melanoma[28] i viure prop de l'equador aumenta l'exposició a la radiació UV.[12]

Genètica

[editar | editar còdic]

Una série de mutacions rares, que a sovint es donen en famílies, aumenten en gran medida la susceptibilitat al melanoma.[29] Varis gens aumenten els riscs. Alguns gens rars tenen un risc relativament alt de causar melanoma; alguns gens més comuns, com un gen cridat MC1R que causa el pèl roig, tenen un risc elevat relativament menor. Es poden utilisar proves genètiques per a buscar les mutacions.

Una classe de mutacions afecta al gen CDKN2A. Una mutació del marc de llectura alternatiu en este gen conduïx a la desestabilisació de p53, un factor de transcripció implicat en l'apoptosis i en el 50% dels càncers humans. Una atra mutació en el mateix gen dona lloc a un inhibidor no funcional de CDK4, una ciclina-depenent quinasa que promou la divisió celular. Les mutacions que causen la malaltia cutànea xeroderma pigmentoso (XP) també aumenten la susceptibilitat al melanoma. Disperses per tot el genoma, estes mutacions reduïxen la capacitat d'una cèlula per a reparar l'ADN. Tant les mutacions CDKN2A com XP són altament penetrants (les possibilitats de que un portador expresse el fenotip són altes).cita requerida

El melanoma familiar és genèticament heterogéneu,[13] i els loci del melanoma familiar apareixen en els braços cromosòmics 1p, 9p i 12q. S'han relacionat múltiples events genètics en la patogénesis (desenroll de la malaltia) del melanoma.[30] El gen múltiple supresor de tumor 1 (CDKN2A/MTS1) codifica el gen p16INK4a -una proteïna inhibidora de baix pes molecular de les proteïnes cinasas depenents de ciclinas (CDKs)- que s'ha localisat en la regió p21 del cromosoma 9 humà.[31] El FAMMM es caracterisa típicament per tindre 50 o més llunars combinats ademés d'antecedents familiars de melanoma.[14] Es transmet de forma autosómica dominant i s'associa principalment en les mutacions CDKN2A.[14] Les persones que tenen FAMMM associat a la mutació CDKN2A tenen un risc 38 voltes major de càncer de pàncrees.[32]

Atres mutacions conferixen menor risc, pero són més comuns en la població. Les persones en mutacions en el gen MC1R tenen entre dos i quatre voltes més provabilitats de desenrollar melanoma que aquelles en dos còpies de tipo salvage (tipo típic no afectat). Les mutacions del MC1R són molt comunes, i totes les persones apanollades tenen una còpia mutada. La mutació del MDM2 SNP309 del gen s'associa en majors riscs per a les dònes més jóvens.[33] Les persones rosses i apanollades, les persones en múltiples nevos atípics o nevos displásicos i les persones naixcudes en nevos melanocíticos congènits jagants tenen un risc major.[34]

Els antecedents familiars de melanoma aumenten en gran medida el risc d'una persona, ya que s'han trobat mutacions en varis gens en famílies propenses al melanoma.[35] Les persones en antecedents d'un melanoma tenen un major risc de desenrollar un segon tumor primari.[36]

La pell clara és el resultat de tindre menys melanina en la pell, lo que significa que existix menys protecció front a la radiació UV.[12] Uns antecedents familiars podrien indicar una predisposició genètica al melanoma.[12]

Classificació

[editar | editar còdic]

Segons la seua localisació es denominen:

Té formes compostes:

Prevenció

[editar | editar còdic]

Per a previndre-se del melanoma, en expondre's al sol, cal adoptar una série de mides de protecció, com l'utilisació de gorres o capells que no deixen passar els rajos solars, de cremes en factor protecció solar major de 50, aixina com prendre el sol d'una forma gradual i evitar-ho en les hores d'irradiació més intensa (entre les 12:00 i 16:00). Inclús baix dels parasols el sol és amolador, ya que l'efecte espill de l'arena pot induir els rajos solars en major intensitat.

El prototip humà en majors possibilitats de contraure dita malaltia és una dòna entre 40 i 45 anys, de pell i ulls clars que realise exposicions solars intenses i intermitents des de l'infància, en cremades en l'etapa infantil, en un número important de nevus congènits o atípics, i en antecedents familiars de melanoma.

Alguns consells per a previndre l'aparició de melanomes són:

  • Prendre el sol en protecció adequada.
  • Utilisar el protector solar adequat i per tot el cos.
  • Utilisar la dosis adequada pel fabricant.
  • Deu tindre's en conte a l'hora de l'elecció del filtre tant els rajos UVA com els UVB.
  • Recórrer si fora necessari a la fotoprotecció oral que palía les carències i defectes de la protecció tòpica.

Diagnòstic

[editar | editar còdic]
Regla ABCD per a la detecció de melanomes. En la columna de l'esquerra i de dalt avall: melanomes mostrant: (A) asimetria, (B) una vora que és irregular o en muescas, (C) coloració en diferents tons de color marró o negre, i (D) un diàmetro que canvia de tamany. En la columna dreta hi ha llunars normals que no tenen característiques sospitoses de malignidad (no hi ha asimetria, la vora és regular, el color és de to bronzejada, i sense canvis en el diàmetro).

Per a saber quàn l'apariència és sospitosa existix una regla denominada A, B, C i D. Aixina, quan un nevus és:

  • Asimètric, té uns
  • Bordes irregulars, pren una
  • Coloración molt obscura o irregular i la seua
  • Diámetro aumenta, són indicis de melanoma, per lo que es deu acodir al mege. [37]

Es deu prestar especial atenció, per ser marcadors de melanoma, als nevus pigmentocelulares adquirits que, a lo llarc de la vida, modifiquen la seua morfologia. També als nevus atípics o (urielosis) i congènits, sent els principals signes d'alarma els nevus asimètrics, en vores imprecises, color canviant i sagnat. Este quadro pot donar-se conjuntament.

Pronòstic

[editar | editar còdic]

Els melanomes es classifiquen en fins pronòstics segons les seues característiques. Hi ha varis sistemes:

  • El sistema de Breslow classifica els melanomes segons la seua gruixa.
  • Els nivells de Clark, puntuen els melanomes segons l'invasió de teixits: des del tipo I intradérmico, fins al tipo V, que invadix el teixit subcutàneu.
  • Existix també una estadificació per mig de la classificació TNM.

Tractament

[editar | editar còdic]

Quirúrgic

[editar | editar còdic]

Una detecció precoç permet l'extirpació quirúrgica de la pràctica totalitat dels melanomes. Actualment s'utilisen tècniques de diagnosis no cruentes tals com la dermatoscopia (també denominada epiluminiscencia) que permeten detectar qualsevol alteració precoç dels nevus i el seu possible malignidad. Despuix de la cirugia solament els pacients d'alt risc necessiten inmunoterapia adicional. Si en un periodo de 3 a 5 anys no s'ha reproduït el melanoma, les possibilitats de recaiguda són mínimes.

Farmacològic

[editar | editar còdic]

En 2012 es va aprovar l'us del vemurafenib, comercialisat com Zelboraf, per a tractar un tipo de melanoma associat a una mutació del gen BRAF, una de les formes més malignes d'esta malaltia.[38][39][40]

Ademés, i a raïl dels resultats de l'últim estudi denominat coBRIM, en el que s'ha combinat Vemurafenib en un nou medicament en fase d'ensaig (cobimetinib), s'ha confirmat que l'us conjunt d'abdós medicines permet bloquejar diferents dianes de la cèlula tumoral impedint durant més temps la progressió del tumor.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ nlm. nih. gov/medlineplus/news/fullstory_34983. html Melanoma Death Rate Still Climbing
  2. ↑ cancer. gov/statfacts/html/melan. html Cancer Stat Fact Sheets
  3. ↑ Botella Estrada R. (ed.): «guiasalud. es/wp-content/uploads/2020/07/gpc_600_melanoma_aedv_compl. pdf Guia de pràctica clínica en maneig melanoma.». Acadèmia Espanyola de Dermatologia i Venerología.
  4. ↑ «elantequirofano. com/melanoma/ Melanoma: Pronòstic, tractament i prevenció» (en és). El Antequirófano. Consultat el 2022-04-11.
  5. ↑ Parkin D, Bray F, Ferlay J, Pisani P«Global cancer statistics, 2002.».55(2)
    74-108.archive. org/web/20080706042521/http://caonline. amcancersoc. org/cgi/content/full/55/2/74 Full text
  6. ↑ Lucas, R. Global Burden of Disease of Solar Ultraviolet Radiation, Environmental Burden of Disease Séries, July 25, 2006; No. 13. News release, World Health Organization
  7. ↑ «archive. org/web/20080724153613/http://www. aafp. org/afp/20000715/357. html Treatment of Skin Cancer». Archivat des d'el aafp. org/afp/20000715/357. html original, el 24 de juliol de 2008. Consultat el 17 de maig de 2008.
  8. ↑ skincarephysicians. com/skincancernet/who_is_most. html Who is Most at Risk for Melanoma?
  9. ↑ 9,0 9,1 Wang SQ, Setlow R, Berwick M, Polsky D, Marghoob AA, Kopf AW, Bart RS. “Ultravioleta A i melanoma: una revisió”. Journal of the American Academy of Dermatology 44 (5): 837-46. doi:10.1067/mjd.2001.114594. PMID 11312434.
  10. ↑ Llig J, Strickland D(1980).org/details/sim_british-journal-of-cancer_1980-05_41_5/page/757 «Malignant melanoma: social status and outdoor work.».41(5)
    757-63.
  11. ↑ Pion IA, Rigel DS, Garfinkel L, Silverman MK, Kopf AW«Occupation and the risk of malignant melanoma».75(2 Suppl)
    637–44.
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 12,4 12,5 mayoclinic. org/diseases-conditions/melanoma/basics/risk-factors/con-20026009 Factors de risc del melanoma, Maig Clinic.
  13. ↑ 13,0 13,1 Greene MH. “La genètica del melanoma i nevos hereditaris. 1998 update”. Cancer 86 (11 Suppl): 2464-77. doi:10.1002/(SICI)1097-0142(19991201)86:11+<2464::AID-CNCR3>3.0. CO;2-F. PMID 10630172.
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 Goydos JS, Shoen SL. “Melanoma lentiginoso acral”. Cancer Treatment and Research 167: 321-9. doi:10.1007/978-3-319-22539-5_14. PMID 26601870.
  15. ↑ Perkins A, Duffy RL. “Llunars atípics: diagnòstic i maneig”. American Family Physician 91 (11): 762-7. PMID 26034853.
  16. ↑ 16,0 16,1 org/details/sim_nature-uk_2012-05-24_485_7399/page/502 «Melanoma genome sequencing reveals frequent PREX2 mutations».Nature.485(7399)
    502-506.doi:10.1038/nature11071.
  17. ↑ nlm. nih. gov/gene/NRAS NRAS
  18. ↑ nlm. nih. gov/gene/BRAF BRAF
  19. ↑ Boniol M, Autier P, Boyle P, Gandini S. “Melanoma cutàneu atribuible a l'us de llits solars: revisió sistemàtica i metaanálisis”. BMJ 345: i4757. doi:10.1136/bmj. i4757. PMID 22833605.
  20. ↑ El Ghissassi F, Baan R, Straif K, Grosse I, Secretan B, Bouvard V, Benbrahim-Tallaa L, Guha N, Freeman C, Galichet L, Cogliano V. “A review of human carcinogens--part D: radiation”. The Lancet. Oncology 10 (8): 751-2. WHO International Agency for Research on Cancer Monograph Working Group. doi:10.1016/S1470-2045(09)70213-X. PMID 19655431.
  21. ↑ Sanlorenzo M, Wehner MR, Lli I, Kornak J, Kainz W, Posch C, Vujic I, Johnston K, Gho D, Monico G, McGrath JT, Osella-Abat S, Quaglino P, Cleaver JE, Ortiz-Urda S. “El risc de melanoma en pilots de llínees aérees i tripulació de cabina: a meta-analysis”. JAMA Dermatology 151 (1): 51-8. doi:10.1001/jamadermatol.2014.1077. PMID 25188246.
  22. ↑ Rünger TM, Farahvash B, Hatvani Z, Rees A. “Comparació de les respostes de dany en l'ADN despuix de dosis equimutagénicas d'UVA i UVB: una detenció menys eficaç del cicle celular en UVA pot fer que els dímers de pirimidina induïts per UVA siguen més mutagénicos que els induïts per UVB”. Photochemical & Photobiological Sciences 11 (1): 207-15. doi:10.1039/c1pp05232b. PMID 22005748.
  23. ↑ Oliveria SA, Saraiya M, Geller AC, Heneghan MK, Jorgensen C. “Exposició al sol i risc de melanoma”. Archives of Disease in Childhood 91 (2): 131-8. doi:10.1136/adc.2005.086918. PMID 16326797.
  24. ↑ Lee JA, Strickland D. “Malignant melanoma: social status and outdoor work”. British Journal of Cancer 41 (5): 757-63. doi:10.1038/bjc.1980.138. PMID 7426301.
  25. ↑ Pion IA, Rigel DS, Garfinkel L, Silverman MK, Kopf AW. “Occupation and the risk of malignant melanoma”. Cancer 75 (2 Suppl): 637-44. doi:10.1002/1097-0142(19950115)75:2+<637::aid-cncr2820751404>3.0. co;2-#. PMID 7804988.
  26. ↑ «who. int/mediacentre/news/notes/2005/np07/en/ WHO | L'Organisació Mundial de la Salut recomana que cap persona menor de 18 anys utilise un llit solar».
  27. ↑ Khlat M, Vail A, Parkin M, Green A. “Mortalitat per melanoma en migrants a Austràlia: variació segons l'edat d'arribada i la duració de l'estància”. American Journal of Epidemiology 135 (10): 1103-13. doi:10.1093/oxfordjournals. aje. a116210. PMID 1632422.
  28. ↑ H, Carlos (1 setembre 2022). «curadermbcc. eu/blog/skin-cancer-from-tanning-beds/ ¿Podem tindre càncer de pell pels llits de bronzejada?» (en és-és).
  29. ↑ “Melanoma hereditari: Actualisació sobre síndromes i maneig: Genetics of familial atypical multiple mole melanoma syndrome” . Journal of the American Academy of Dermatology 74 (3): 395-407; quiz 408-410. doi:10.1016/j. jaad.2015.08.038. ISSN 1097-6787. PMID 26892650.
  30. ↑ Halachmi S, Gilchrest BA. “Update on genetic events in the pathogenesis of melanoma”. Current Opinion in Oncology 13 (2): 129-36. doi:10.1097/00001622-200103000-00008. PMID 11224711.
  31. ↑ «ncbi. nlm. nih. gov/entrez/query. fcgi? db=gene&cmd=Retrieve&dopt=full_report&list_uids=1029 CDKN2A inhibidor de la quinasa depenent de ciclina 2A (melanoma, p16, inhibix CDK4)». O. S. National Library of Medicine.
  32. ↑ Soura I, Eliades PJ, Shannon K, Stratigos AJ, Tsao H. “Melanoma hereditari: Actualisació sobre síndromes i maneig: Genetics of familial atypical multiple mole melanoma syndrome”. Journal of the American Academy of Dermatology 74 (3): 395-407; quiz 408-10. doi:10.1016/j. jaad.2015.08.038. PMID 26892650.
  33. ↑ Firoz EF, Warycha M, Zakrzewski J, Pollens D, Wang G, Shapiro R, Berman R, Pavlick A, Mànega P, Ostrer H, Celebi JT, Kamino H, Darvishian F, Rolnitzky L, Goldberg JD, Osman I, Polsky D. “Associació del SNP309 de MDM2, edat d'aparició i sexe en el melanoma cutàneu”. Clinical Cancer Research 15 (7): 2573-80. doi:10.1158/1078-0432. CCR-08-2678. PMID 19318491.
  34. ↑ Bliss JM, Ford D, Swerdlow AJ, Armstrong BK, Cristofolini M, Elwood JM, Green A, Holly EA, Mack T, MacKie RM. “Risc de melanoma cutàneu associat a característiques de pigmentació i peques: resum sistemàtic de 10 estudis de casos i controls. The International Melanoma Analysis Group (IMAGE)”. International Journal of Cancer 62 (4): 367-76. doi:10.1002/ijc.2910620402. PMID 7635560.
  35. ↑ Miller AJ, Mihm MC. “Melanoma”. The New England Journal of Medicine 355 (1): 51-65. doi:10.1056/NEJMra052166. PMID 16822996.
  36. ↑ Rhodes AR, Weinstock MA, Fitzpatrick TB, Mihm MC, Sober AJ. “Factors de risc de melanoma cutàneu. A practical method of recognizing predisposed individuals”. JAMA 258 (21): 3146-54. doi:10.1001/jama.258.21.3146. PMID 3312689.
  37. ↑ Gregory L. Wells , MD, Ada West Dermatology and Dermatopathology. «msdmanuals. com/es-ar/professional/trastornos-dermatol%C3%B3gics/c%C3%A1nceres-cut%C3%A1neos/melanoma Melanoma».
  38. ↑ «gene. com/gene/news/press-releases/display. do? method=detail&id=13567 », Genentech. Consultat el 18 de febrer de 2013 (en anglés).
  39. ↑ «archive. org/web/20130111073700/http://www. hc-sc. gc. ca/dhp-mps/prodpharma/sbd-smd/drug-med/sbd_smd_2012_zelboraf_148693-eng. php#a2 Notice of Decision for ZELBORAF» (en anglés). Health Canada. Archivat des d'el hc-sc. gc. ca/dhp-mps/prodpharma/sbd-smd/drug-med/sbd_smd_2012_zelboraf_148693-eng. php#a2 original, el 11 de giner de 2013. Consultat el 18 de febrer de 2013.
  40. ↑ Hofland, Peter. «archive. org/web/20120411134824/http://oncozine. com/profiles/blogs/first-personalized-cancer-medicine-allows-patients-deadly-form-of Personalized Cancer Medicine Allows Patients with Deadly Form of Metastatic Melanoma to Live Significantly Longer» (en anglés). Onco'Zine - The International Cancer Network. Archivat des d'el com/profiles/blogs/first-personalized-cancer-medicine-allows-patients-deadly-form-of original, el 11 d'abril de 2012. Consultat el 18 de febrer de 2013.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Melanoma en el Viccionari.

Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Melanoma&oldid=1316074»