Anar al contingut

Megasequía en Chile

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Megasequía en Chile

Des de 2010, Chile ha enfrontat una sequia que s'ha estés principalment entre les regions de Coquimbo i La Araucanía,[1]cobrint tota la zona central del país i part de les zones del nort chic i del sur. Segons un estudi portat a terme per vàries universitats del país, esta sequia ha segut la més extensa i severa ocorreguda en Chile en la seua història, per lo que ha segut denominada com una megasequía.[2][3] El fenomen té explicacions tant naturals, per fenomens meteorològics que causen menors precipitacions, com a humanes, per efecte del canvi climàtic.[4]

Context

La megasequía en Chile correspon a un periodo prolongat de dèficit de precipitacions iniciat en 2010, que ha afectat principalment al territori comprés entre les regions de Coquimbo i La Araucanía. El fenomen ha segut descrit com un event de caràcter excepcional per la seua duració, extensió territorial i intensitat, en una disminució de precipitacions propenca al 30% respecte dels promijos històrics durant els seus primers anys.[5][6]

A diferència de les sequies d'un o dos anys que han afectat històricament a la zona central del país, la megasequía es caracterisa per la persistència del dèficit hídric durant més d'una década. El seu desenroll ha coincidit en una de les décades més càlides registrades en Chile, lo que ha intensificat els efectes de la menor precipitació per mig d'un major evaporament des de llac, embassaments, sols i cultius.[5]Esta combinació entre menys pluges i majors temperatures ha afectat la disponibilitat d'aigua superficial i subterrànea, els cabals dels rius, la recarrega d'aqüífers, la vegetació, l'agricultura, l'abastiment d'aigua potable i la generació hidroelèctrica.[7]

El fenomen té causes tant naturals com antrópicas. Entre els factors naturals es troben la variabilitat climàtica de l'oceà Pacífic, la fase freda de l'oscilació decadal del Pacífic i l'enfortiment de condicions atmosfèriques que dificulten l'ingrés de sistemes frontals cap a Chile central. No obstant, diversos estudis han senyalat que la magnitut i persistència del dèficit observat no s'expliquen únicament per la variabilitat natural, sino que també incorporen una senyal atribuible al canvi climàtic antropogénico.[8][7]

La megasequía també ha evidenciat la diferència entre sequia i escassea hídrica. Mentres la primera es referix al dèficit meteorològic o hidrològic de pluges, neu, cabals o aigües almagasenades, la segona incorpora ademés factors socials, econòmics i institucionals, com la demanda d'aigua, els usos productius, l'infraestructura disponible, la gestió de conques i les desigualtats territorials en l'accés al recurs.[9] Per això, els seus impactes no depenen solament de la falta de precipitacions, sino també de la pressió sobre les fonts d'aigua, la pèrdua d'eficiència en rets de distribució, l'expansió de certs usos intensius i la capacitat de l'Estat per a assegurar el consum humà i la protecció dels ecosistemes.[10]

La resposta estatal front a la megasequía per part de l'Estat ha inclós decrets d'escassea hídrica, mides d'emergència agrícola, abastiment per mig de camions aljibe, inversió en sistemes d'aigua potable rural, tecnificació del rec, plans estratègics de gestió hídrica per conca i reformes al marc llegal de les aigües.

En térmens territorials, la megasequía ha tingut els seus efectes més notoris en la zona central de Chile, pero les seues senyals també s'han estés cap a àrees del centre-sur. Esta expansió ha fet visible que la crisis hídrica chilena no pot entendre's únicament com un fenomen climàtic, sino com un problema de seguritat hídrica que combina canvi climàtic, gestió territorial, infraestructura, usos de l'aigua i gobernanza ambiental.[5][7]

Reducció de la superfície llacustre en la zona central (32°—36°S)

Chile central (32°—36°S) té com a característica un clima mediterràneu en hiverns gelats i humits; i estius de temperatures elevades i secs. En esta mega sequia s'observa un aument de 0,8 °C en la temperatura promig i una reducció de fins a 40% en precipitacions anuals. Diversos llac han experimentat una pèrdua significativa de superfície comparant els periodos 1984-2009 i 2010-2020. Lagos com a Embassament l'Algeps han experimentat una pèrdua de 19,92%; Aigües Calentes ha tingut una pèrdua de superfície de 28,34%. Estany Negre ha passat de tindre 5,45 km² a 5,15 km² i Llac Teno ha passat de tindre 7,92 km² a 7,36 km².[11]

Història

Primer govern de Sebastián Piñera (2010-2014)

Des de juliol de 2010 va començar a observar-se en l'oceà Pacífic la disminució en la seua temperatura, iniciant-se aixina un nou episodi del «fenomen de la Chiqueta», que es va traduir en una disminució de les pluges durant l'hivern de l'hemisferi sur, a on es troba Chile.

Variació tèrmica en l'oceà Pacífic (2011)[12]
Més JUL AGO SEP OCT NOV DIC ENE FEB
Variació -0.6 -1.0 -1.3 -1.4 -1.4 -1.4 -1.3 -1.2

En març de 2011 els informes del Institut d'Investigació Internacional per a Clima i Societat (IRI) indicaven un carpiment del fenomen, en un 75% de provabilitats de continuació entre març i maig, i un 25% de tornada a una «fase neutra» (entre La Chiqueta i El Chiquet). Es va establir que entre abril a juny esta provabilitat cauria al 50%.[13] Eixe mateix més la Direcció Meteorològica de Chile va tindre conclusions similars, establint l'inici de la fase neutra entre juny i agost de 2011,[14]qüestió que va confirmar en maig de 2011.[15]

El fenomen de la Chiqueta va causar un dèficit pluviométrico en gran part del territori nacional durant el segon semestre de 2010, sent més notori en la zona centre-sur, entre les regions de Coquimbo i Biobío, a on es varen registrar disminució de 25-50% en les pluges respecte al promig anual.[16]

Per a febrer de 2011, segons la Comissió Nacional d'Energia, el nivell dels principals embassaments del país estava en un nivell similar a l'observat durant la sequia de 1998-1999; mentres que en el llac Rapel el dèficit era d'un 52%, en els llac Laja i Chapo es va alcançar un dèficit de 75%.[17]

Els principals efectes de l'event es varen observar en el sector agrícola, sent les regions més afectades les de Coquimbo i Valparaíso,[18][19] mentres que la baixa en el nivell dels embassaments va provocar la pren de mides d'aforro d'energia elèctrica, de manera d'evitar el racionament en el suministrament aplicat entre fins de 1998 i mediats de 1999, en motiu d'una sequia similar.

Resposta governamental

Per la reducció de cabal en les conques dels rius Petorca, La Ligua i Aconcagua, el 24 de novembre de 2010 el Ministeri d'Obres Públiques va decretar emergència hídrica per a dits valls de la regió de Valparaíso.[19] El 17 de giner de 2011 es va decretar emergència agrícola i escassea hídrica en Canella, Els Vilos, Illapel, Punitaqui, Combarbalá i Salamanca, comunes de la regió de Coquimbo, i el 31 de giner la mida es va estendre a tota la regió, destinant-se per a ajudar als agricultors 1600 millons de pesos.[18] El 9 de febrer es va decretar l'emergència agrícola en sèt comunes de la regió de Valparaíso; La Ligua, Petorca, Cabildo, Zapallar, Papudo, Putaendo i Nogals.[19]

El 9 de febrer el president Sebastián Piñera va firmar un decret en mides que buscaven evitar una crisis energètica com la que es va viure en la sequia de 1998-1999, a on va ser necessari realisar un programa de racionament elèctric. Les propostes varen incloure la disminució del voltage, canvis en els sistemes d'interconexió elèctrica del país i una campanya d'aforro a nivell domèstic.[20] També es va estudiar la compra de gas a l'Argentina per a abastir a les centrals termoelèctriques,[21] lo que finalment no es va concretar. El 18 de febrer la Superintendencia d'Electricitat i Combustibles (SEC) va emetre les instruccions tècniques per a la baixa de voltage, dia a partir del com les empreses elèctriques podien aplicar la mida.[22] Chilectra va establir com a data tope per a dit pla el 31 d'agost.[23]

El 2 de març es va anunciar que el canvi al horari d'hivern en Chile, que correspon al segon dumenge de març, es pospondria fins al 2 d'abril,[24] canvi que el 28 de març va ser pospost novament per al 28 de maig.[25] No obstant, segons experts, la mida no va tindre major impacte en l'aforro energètic.[26]

Primer govern de Michelle Bachelet (2014-2018)

El 21 de maig, Piñera va anunciar en el seu conta pública anual tres mides energètiques: l'implementació d'una «carretera elèctrica pública» per a la transmissió d'energia elèctrica, un «multi-carrier elèctric», i la possible conexió entre el Sistema Interconectado Central (SIC) i el Sistema Interconectado del Nort Gran (SING),[27]proyecte que finalment va ser pospost, sent concretat en 2017.[28]

Bombers combatent l'incendi forestal que va destruir casi en la seua totalitat la localitat de Santa Olga (regió del Maule), en 2017
l'embassament Peñuelas (regió de Valparaíso) en 2019

2015 va ser l'any més sec registrat en les valls de Chile central fins a eixa data.[3]Durant enguany la megasequía va estendre el seu alcanç territorial, afectant des de la precordillera de Coquimbo pel nort, fins a la regió de la Araucanía pel sur.[29]

Durant el més de giner de 2017 es va registrar una série d'ones de calor que varen registrar temperatures màximes per sobre lo normal en la zona centre i sur del país.[30] Estos events varen propiciar els incendis forestals en Chile de 2017,[31] que varen incloure els sinistres més grans registrats en Chile fins a eixa data, incloent l'incendi denominat Les Màquines que va afectar a les comunes d'Empedrado, Constitució i Cauquenes en la regió del Maule, que va consumir 183 946 hectàrees,[32] i l'incendi cridat Nilahue Barahona, que va afectar a Pumanque, Marchigüe, Pichilemu, L'Estrela i Litueche, que va consumir un total de 50 mil hectàrees.[33]

Un proyecte presentat en 2016, menys alvançat, és el de la construcció del embassament Pedernal de 31 millons de metros cúbics per al rec de 1800 hectàrees.[34]

L'any 2017 es varen censar solament 4763 hectàrees de paltos en la conca, una baixa del 45% sobre 2008. En l'any 2018, 4778 persones varen tindre que rebre suministrament d'aigua potable per mija de camions aljibe.[35]

Segon govern de Sebastián Piñera (2018-2022)

El segon govern de Sebastián Piñera va dispondre un control rigorós dels pous d'a on s'extrau aigua, la formació i empoderamiento de Juntes de Vigilància entre els agricultors que observen i exigixquen el compliment de la llei i el govern va dispondre un presupost d'US$ 173.000.000 per a la construcció del embassament les Palmas en una capacitat de 55 millons de metros cúbics que deu entrar en operacions en 2024.[35]

En zones costeres de la comuna de la Ligua, com la zona d'Els Quinquelles s'ha construït una planta dessalinisadora durant 2019.[36][37]

En 2019 ha segut el segon any més sec registrat en la zona central de Chile. En la ciutat de Valparaíso és el segon any en menys pluges des de 1900, sent sol superat per 1924.[3] El govern de Chile va decretar zona d'emergència hídrica en les regions de Coquimbo, Valparaíso i O'Higgins,[38] i en 17 comunes de la regió Metropolitana.[39]

En 2020 va haver un dèficit de precipitacions del 12% en el país.[40]

La Direcció general d'Aigües ha senyalat que els decrets d'escassea permeten redistribuir aigües per a priorisar el consum humà i autorisar extracció temporals durant l'emergència, mentres que el Pla Sequia va incorporar mides orientades a aumentar la disponibilitat, millorar l'eficiència i reduir pèrdues en rets de distribució.[10]

Govern de Gabriel Boric (2022-2026)

A diferència dels anys més durs de la megasequía (com 2019 o 2021), el periodo 2022-2026 va estar marcat per una treua meteorològica en la zona central i sur de Chile, impulsada principalment pel fenomen del Chiquet entre 2023 i 2024. Els forts sistemes frontals hivernals de 2023 i 2024 varen conseguir acumular neu en la cordillera i omplir embassaments clau que estaven en mínims històrics (com L'Algeps o Rapel). Açò va permetre que el Ministeri d'Obres Públiques (MOP) garantisara el suministrament d'aigua potable urbana per als periodos estivals fins al tancament del govern en 2026. Aixina i tot, els experts de la Direcció general d'Aigües varen advertir que la megasequía (que ya arrastra més d'una década) no s'ha terminat. Zones específiques com la Regió de Coquimbo varen seguir sofrint una crisis hídrica crítica, requerint constants decrets d'escassea hídrica i ajuda humanitària en sectors rurals.[41]

En març de 2022, durant l'inici de periodo es va promulgar la reforma al Còdic d'Aigües, que per primera volta definix l'aigua com un ben nacional d'us públic la prioritat del qual és el consum humà i el sanejament.[42] Ademés, davant la severa crisis en el nort i centre-nort, el president Boric va ingressar un proyecte de llei clau per a permetre que l'Estat, a través del MOP, puga construir plantes desaladoras destinades al consum humà i l'agricultura multitpropósito.[43] Per una atra part, es va alvançar en proyectes de desalinisació específics per a la Regió de Coquimbo.[44]

És en este periodo a on ademés el Ministeri del Mig ambient va impulsar la creació dels primers Consells de Conca a nivell pilot, els quals tenen com a funció descentralisar i democratizar la gestió de l'aigua, permetent que juntes de vigilància, comités d'Aigua Potable Rural (APR), comunitats indígenes i municipis decidixquen en conjunt cóm distribuir el recurs dels seus rius de forma sustentable.[45]

Vore també

Referències

  1. ↑ «Informe a la Nació: La megasequía en Chile» (en es). Centre de Ciència del Clima i la Resiliencia - CR2. Consultat el 22 d'agost de 2019.
  2. ↑ «Estudie: Chile enfronta la major sequia dels últims mil anys», Emol, 12 de decembre de 2017. Consultat el 15 d'agost de 2018 (en és-la).
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 «Es va acabar la discussió: Experts concorden que Chile sofrix la “pijor sequia” registrada en la seua història» (en es). CHV Notícies. Consultat el 22 d'agost de 2019.
  4. ↑ «"La mega sequia en Chile central ha durat més de lo que s'esperava"» (en es). Museu d'Història Natural de Concepció. Consultat el 22 d'agost de 2019.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 «Informe a la Nació: La megasequía en Chile» (en es). Centre de Ciència del Clima i la Resiliencia. Consultat el 23 de maig de 2026.
  6. ↑ «La megasequía 2010-2015: una lliçó per al futur» (en es). Centre de Ciència del Clima i la Resiliencia (novembre de 2015). Consultat el 23 de maig de 2026.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 «Mega Sequia» (en es). Biblioteca del Congrés Nacional de Chile. Consultat el 23 de maig de 2026.
  8. ↑ «Anthropogenic and natural contributions to the Southeast Pacific precipitation decline and recent megadrought in central Chile» (en en). Geophysical Research Letters / Centre de Ciència del Clima i la Resiliencia (14 de giner de 2016). Consultat el 23 de maig de 2026.
  9. ↑ «¿Qué ocorre en Chile, sequia o escassea hídrica?» (en es). Centre de Ciència del Clima i la Resiliencia (2 de giner de 2020). Consultat el 23 de maig de 2026.
  10. ↑ 10,0 10,1 «Les mides del Pla Sequia» (en es). Direcció general d'Aigües (30 d'agost de 2021). Consultat el 23 de maig de 2026.
  11. ↑ Fuentealba, Magdalena(22 d'octubre de 2021).«The 2010–2020 ’megadrought’ drives reduction in lake surface area in the Andes of central Chile (32º - 36ºS)».Journal of Hydrology: Regional Studies.doi:ejrh.2021.100952 10.1016/j. ejrh.2021.100952.Consultat el 6 de novembre de 2021.
  12. ↑ Climate Prediction Center. «Cold and Warm Episodes by Season» (en anglés). Consultat el 15 d'abril de 2011.
  13. ↑ IRI (17 de març de 2011). «ENSO Update» (en anglés). Consultat el 15 d'abril de 2011.
  14. ↑ Direcció Meteorològica de Chile (15 de març de 2011). «ESTAT ACTUAL DEL CICLE EL CHIQUET I PRONÒSTIC CLIMÀTIC PER A CHILE». Consultat el 15 d'abril de 2011.
  15. ↑ Direcció Meteorològica de Chile (16 de maig de 2011). «ESTAT ACTUAL DEL CICLE EL CHIQUET I PRONÒSTIC CLIMÀTIC PER A CHILE». Consultat el 23 de maig de 2011.
  16. ↑ Direcció Meteorològica de Chile (3 de febrer de 2011). «Anomalies pluviométricas en Chile en l'any 2010 i proyeccions per a any 2011». Consultat el 15 d'abril de 2011.
  17. ↑ «Informe revela que estat de principals embassaments està en els seus nivells més crítics des de 1998». Ràdio Bio-Bío (8 de febrer de 2011). Consultat el 19 de febrer de 2011.
  18. ↑ 18,0 18,1 Garrido, Solange (31 de giner de 2011). «Decreten a tota la regió de Coquimbo en emergència agrícola». Ràdio Bio-Bío. Consultat el 14 de febrer de 2011.
  19. ↑ 19,0 19,1 19,2 Labrín, Sebastián (9 de febrer de 2011). «Governe decreta zona d'emergència agrícola en sèt comunas de Regió de Valparaíso». La Tercera. Archivat des de l'original, el 13 de febrer de 2011. Consultat el 14 de febrer de 2011.
  20. ↑ «President va firmar decret per a afrontar crisis energètica». La Nació (9 de febrer de 2011). Archivat des de l'original, el 14 de febrer de 2011. Consultat el 14 de febrer de 2011.
  21. ↑ «Governe no descarta dur gas des d'Argentina per a assegurar suministrament elèctric». Ràdio Bio-Bío (14 de febrer de 2011). Consultat el 14 de febrer de 2011.
  22. ↑ «CGE Distribució va iniciar aplicació de decret de racionament en la mida de reducció de voltage». El Mostrador (18 de febrer de 2011). Consultat el 18 de febrer de 2011.
  23. ↑ «Chilectra aplicarà Pla de Reducció de Voltage a 33 comunas de la RM». La Tercera (17 de febrer de 2011). Archivat des de l'original, el 5 de març de 2016. Consultat el 17 de febrer de 2011.
  24. ↑ «Chile pospon tres semanes l'inici de l'horari d'hivern per a aforrar energia». EPA (2 de març de 2011). Archivat des de l'original, el 11 d'abril de 2013. Consultat el 2 de març de 2011.
  25. ↑ «Chile pospon fins a maig inicie horari hivern austral». Terra Perú (28 de març de 2011). Consultat el 8 d'abril de 2011.
  26. ↑ «Experts asseguren que efectes reals del canvi d'horari són mínims en matèria energètica». Cooperativa (2 de març de 2011). Consultat el 2 de març de 2011.
  27. ↑ «La sequia va pressionar a les elèctriques». Diari Financer (23 de maig de 2011). Consultat el 2 de març de 2011.
  28. ↑ Comissió Nacional d'Energia (21 de novembre de 2017). «Es concreta l'Interconexió dels sistemes elèctrics SIC i SING en la presència de la Presidenta de la República». Consultat el 23 de novembre de 2017.
  29. ↑ Bertin, X.; F. Palomera i S. Roldán (17 de febrer de 2015). «Sis punts del país entren en categoria d'extrema sequetat» (SHTML). La Tercera. Consultat el 17 de febrer de 2015.
  30. ↑ Díaz, Camila (19 de giner de 2017). «Ones de calor s'han duplicat enguany i s'espera temperatura récort per a Santiago este divendres». EMOL. El Mercuri. Consultat el 24 de febrer de 2019.
  31. ↑ Vicencio, José; Cortés, Catalina; Crespo, Juan; Tudela, Viviane (12 d'abril de 2017). «Informe Especial - Estiu en Chile». Meteochile. Direcció Meteorològica de Chile. Consultat el 24 de febrer de 2019.
  32. ↑ «Monitoreo per a la Regió del Maule per incendis forestals». onemi. cl (9 de març de 2017). Consultat el 16 d'octubre de 2017.
  33. ↑ «CONAF conseguix el control dels dos incendis de major magnitut en O´Higgins». gob. cl (27 de giner de 2017). Consultat el 31 de giner de 2017.
  34. ↑ Direcció general d'Aigües, Estudi Bàsic Diagnòstic Per a Desenrollar Pla de Rec en les Conques dels Rius La Ligua i Petorca, Informe Final, Tom II, 2016<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 227 
  35. ↑ 35,0 35,1 Eduardo Moraga, Petorca es reinventa després de la crisis paltera, El Mercuri, Revista Camp, 18 de juny de 2018
  36. ↑ «Planta Dessalinisadora per Osmosis Inversa». Gestiona (15 d'octubre de 2019). Consultat el 2 d'octubre de 2024.
  37. ↑ «Despuix de casi un any de detenció va tornar a funcionar la planta dessalinisadora dels Quinquelles». Remote Waters (24 de giner de 2024). Consultat el 2 d'octubre de 2024.
  38. ↑ «Sequia seguix causant estralls: van tres regions en emergència agrícola i podria sumar-se la Regió Metropolitana» (en es-cl). La Tercera (20 d'agost de 2019). Consultat el 22 d'agost de 2019.
  39. ↑ «Governe decreta zona d'emergència hídrica en 17 comunas de la Regió Metropolitana « Diari i Ràdio O Chile» (en és-és). Consultat el 29 d'agost de 2019.
  40. ↑ «EL 2020 VA SER EL TERCER ANY MÉS CÀLIT I DINS DELS 10 MÉS SECS EN CHILE DES DE QUE HI HA REGISTRE» (en es-cl). Consultat el 2025-07-05.
  41. ↑ del Pi, José María (13 d'abril de 2022). «Chile enfronta la mega sequia més gran de la seua història: "El nostre país va canviar per a sempre"» (en es). Clarín. Consultat el 2026-05-24.
  42. ↑ «¿Qué canvia en el nou còdic d'aigües firmat per Boric?», L'Esquerra Diari - Ret internacional, 3 d'abril de 2022. Consultat el 2026-05-24 (en es).
  43. ↑ «Entra en vigència llei que permet al MOP construir plantes desaladoras | Direcció general de Concessions» (en es) (28-dic-2024). Consultat el 2026-05-24.
  44. ↑ «President de la República, Gabriel Boric Font, anuncia licitació de planta desaladora en Coquimbo per a enfrontar la crisis hídrica». prensa. presidència. cl. Archivat des de l'original, el 2025-12-17. Consultat el 2026-05-24.
  45. ↑ «Llancen Proyecte Anelle que busca abordar l'impacte dels Consells de Conca en el país - Universitat de Chile» (en es). uchile. cl (21 de març de 2024). Consultat el 2026-05-24.