El Còdic d'Aigües (CA) és un cos llegal chileno que des de 1981 norma i regula l'accés als recursos hídrics del país, incorporant criteris de mercat en els procediments d'assignació en concordancia en l'artícul 4 de la Declaració de Dublín[1] i llimita l'intervenció de l'estat en els assunts que concernixen l'actuació de privats.[2]

Entrada al túnel del canal Mallarauco, construït a finals del XIX, per al seu temps en Chile una jagantesca obra hidràulica.

El còdic ha tingut èxit en fomentar les inversions en obres hidràuliques i optimisar l'us de l'aigua, pero també han sorgit nous desafius que varen dur a la seua modificació en 2005[2]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: vii  i l'última en 2022.[3] En Amèrica Llatina s'ha convertit en un possible model a seguir.[4]

Història

Ya en temps prehispánicos s'usaven canals de rec en l'agricultura. Durant la colónia es va desenrollar la tècnica i també la llegislació d'acort a criteris duts des d'Espanya.[1]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 32 

El Còdic Civil chilé, promulgat en 1856 va donar un marc general llegal a les activitats de la naixent república, encara que no tractava a les aigües d'una forma especial.

El primer Còdic d'Aigües va ser promulgat en 1951 i va escomençar a regir en 1952. Va ser reformat en la llei de Reforma Agrària de 1967, pero va ser sistematisat en 1969 per lo que se li coneix com a Còdic d'Aigües de 1969.[1]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 32 

Un canvi substantiu va ser el decret llei 2603 de 1979 que va preparar el reconeiximent constitucional dels drets de l'aigua que vindria en la Constitució Política de la República de Chile de 1980 i posteriorment el Còdic d'Aigües de 1981 que rig encara en 2023.

Definicions

 
La central hidroelèctrica Ralco en la conca del riu Biobío va costar 570 millons de dólars en 1998 i aporta el 4.6% de l'energia total generada en el SIC.

El còdic determina que existixen aigües marines, terrestres i pluvials, estes últimes són marines o terrestres depenent del lloc en que cauen. El CA solament atén les aigües terrestres, clasificandolas en aigües superficials i subterrànees.[1]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 33 

El Còdic d'Aigües (CA) declara que les aigües són "bens nacionals d'us públic" que no poden ser apropiades per particulars sino que solament l'estat pot entregar "drets d'aprofitament de les aigües" (DAA).[1]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 32  Estos drets són concedits gratuïtament per l'estat:

  • En resposta a una solicitut a la Direcció general d'Aigües (DGA);
  • En reconeiximent de situacions consuetudinàries demostrades (el solicitant usa les aigües des de fa temps);
  • Si un caixer d'aigua naix, fluïx i termina en un mateix bien, o un llac ubicat completament en un bien i que no permeta la navegació de barcos en més de 100 tonellades de desplaçament, els DAA respectius pertanyen al propietari de el bien.
  • Per drets derivatius (tradició, herència);

En tots els casos, els DAA queden llavors registrats en el Registre d'Aigües del conservador de bien, com atres propietats.

En el cas d'aigües subterrànees, el CA preveu l'entrega d'un permís d'exploració que, en cas positiu, conduïx a un DAA. D'igual manera, excavacions mineres obtenen el dret a usar les aigües que troben en les seues explotacions. Per a us domèstic i beguda, el CA autorisa a qualsevol persona a excavar pous i extraure aigua en terrenys de la seua propietat.

Els DAA poden ser classificats per:[1]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 33 

  • Disponibilitat
    • Permanents, us sense llímits mentres la font no esta agotada;
    • Eventuals, solament quan la font té un excedent despuix d'haver satisfet els DAA d'eixercici permanent i els DAA eventuals convinguts anteriorment;
  • Temporalitat
    • Continus, que poden ser usats les 24 hores del dia;
    • Discontinus, solament durant determinats lapsus de temps;
    • Alternats,que varis propietaris de DAA deuen alternar-se en l'us;
  • Us
    • Humà
    • Recreació
    • Producció
  • Retornabilidad
    • Consuntius, que consumixen l'aigua i no la tornen al seu caixer;
    • No-consuntius, que no consumixen l'aigua i laretornana el seu caixer.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Departament de Ciències Ambientals i Recursos Naturals Renovables de la Facultat de Ciències Agronómicas de l'Universitat de Chile, Gestió Integrada dels Recursos Hídrics en Chile. Informe Final
  2. ↑ 2,0 2,1 Banc Mundial, Departament de Mig ambient i Desenroll Sostenible Regió per a Amèrica Llatina i el Carib, Chile. Diagnòstic de la gestió de recursos Hídrics, 2011
  3. ↑ Institut Mexicà de Tecnologia de l'Aigua, El nou Còdic d'Aigües de Chile: colp de timó cap a la rectoría de l'Estat i el conte de la vida, 3 d'abril de 2022
  4. ↑ CEPAL, El Còdic d'Aigües de Chile: entre l'ideologia i la realitat, 1999.