Aigua potable i sanejament en Chile
| Chile: Aigua i Sanejament | ||
|---|---|---|
| Senyes | ||
| Cobertura de l'aigua potable (definició àmplia) | 95%[1] | |
| Cobertura de l'aigüeral (definició àmplia) | 91%[1] | |
| Continuïtat de servici (%) | 100%[2] | |
| Us d'aigua urbà promig (l/c/d) | 195,5 (2006)[3] | |
| Tarifa d'aigua urbana promig (CLP$/m³) | En el gran Santiago tarifa variable no punta $270 per metro cúbic,+càrrec fix de $531 per més | |
| Percentage d'usuaris en micromedición | 96% (2006)[4] | |
| Percentage d'aigua residual recollit i tractat | 82% (2006)[5] | |
| Inversió urbana anual en aigua i sanejament | US$23,1/capita[6] | |
| Percentage d'autofinançament per part de les empreses de servici públic | Alt | |
| Percentage de financiameinto per imposts | valor no disponible | |
| Percentage de finançament extern del país | Baix | |
| Institucions | ||
| Descentralisació als municipis | Descentralisat per a les regions i no per als municipis | |
| Companyia nacional d'aigua i sanejament | Cap | |
| Regulador d'aigua i sanejament | Sí | |
| Responsible per a dissenyar polítiques | Ministeri d'Obres Públiques | |
| Llei sectorial | Sí (1988, esmenada en 1998) | |
| Número de proveïdors de servicis urbans | 20 | |
| Número de proveïdors de servicis rurals | valor no disponible | |
Els servicis de abastiment d'aigua i sanejament en Chile es caracterisen pels seus bons nivells de cobertura i mija calitat, el sector chilé d'aigua i sanejament es distinguix perque la majoria de les empreses d'abastiment urbà d'aigua són de propietat privada o estan operades per actors privats. El sector també es enorgullece en contar en un marc normatiu modern i efectiu que inclou un innovador sistema de subsidis en protecció dels pobres, per a possibilitar que s'apliquen tarifes d'autofinançament sense que es vegen afectats. Un dels seus punts dèbils són les pèrdues relativament altes d'aigua, no obstant, això no es reconeix totalment en les tarifes, ya que es determinen en base a una empresa modele. La situació es pot explicar en part pels bons indicadors econòmics i la situació política estable, que varen favorir un desenroll sostenible del sector.
Este artícul forma part d'una série que compara les característiques institucionals i financeres de l'abastiment d'aigua.
Accés i calitat dels servicis
Segons l'agència de regulació SISS[7] (vore avall), en 2006 l'accés aigua potable i sanejament va ser del 99,8% i del 95,2% respectivament, en les zones urbanes chilenes.[8]
| Urbà (87% de la població) |
Rural (13% de la població) |
Total | ||
|---|---|---|---|---|
| Aigua[1] | Definició àmplia | 100% | 58% | 95% |
| Conexions domiciliessis | 99% | 38% | 91% | |
| Sanejament[1] | Definició àmplia | 95% | 62% | 91% |
| Aigüeral | 89% | 5% | 78% | |
Una de les raons de l'alt nivell de cobertura és el pronte esforç per ampliar les rets d'infraestructura (vore avall). Com a conseqüència, en 1990 el 97% de la població urbana va ser conectada a l'aigua potable i el 82% al sanejament.[9]
Calitat del servici
La calitat dels servicis, en general és bona. Des de que es va fundar la SISS en 1990, regularment controla la calitat. L'agència examina si els servicis complixen en la norma chilena NCh 409, que va ser modificada per última volta en 2005 i inclou, entre uns atres, estàndarts referents a la calitat i pressió de l'aigua i la continuïtat del servici.
Al començ dels anys noranta, la SISS va detectar problemes referents als sistemes d'cloración que posseïen les empreses sanitàries. Per tant, en 1991 el 20% de les empreses no complien en les normes bacteriològiques. En 2006, este percentage va caure a aproximadament al 1%. Durant eixe mateix temps, el compliment en les normes de desinfecció va pujar del 89% a més del 99%.[2]
L'abastiment d'aigua és continu, tant en zones urbanes com en zones rurals concentrades i la pressió de l'aigua és adequada.[10]
En l'actualitat, el sector està posant en marcha un important programa de tractament de les aigües residuals en mires cap a que, per a l'any 2012, el 100% de tota l'aigua residual municipal recolectada reba tractament. El percentage ya ha creixcut d'un 8% en 1989 a un 82% en 2006.[5]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 (2006) Meeting the MDG drinking water and sanitation target : the urban and rural challenge of the decade., Ginebra, Suïssa. ISBN 92 4 156325 7.
- ↑ 2,0 2,1 , pàgina 82
- ↑ , pàgina 69
- ↑ , pàgina 84
- ↑ 5,0 5,1 , pàgina 59
- ↑ , pàgina 37; 326,91 millons de dólars nortamericans dividits població urbana (14.167.725)
- ↑ Totes les sifres de la SISS només cobrixen àrees urbanes de Chile
- ↑ , pàgina 58
- ↑ , pàgina 74
- ↑ , pàgines 90-96
- Este artícul conté una traducció derivada de «Agua potable y saneamiento en Chile» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.