Anar al contingut

Sequia en Chile de 1998-1999

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Entre 1998 i 1999, Chile va enfrontar una sequia en gran part del seu territori nacional. Això va provocar una crisis en la generació d'energia elèctrica, degut a que esta depén en gran part de les centrals hidroelèctriques ubicades en embassaments del centre i sur del país,[1] lo que va implicar l'aplicació de polítiques de racionament en el suministrament d'energia entre novembre de 1998 i agost de 1999.

Antecedents

Artícul principal → Anexe:Sequies en Chile.


Durant la década de 1990, el país ya havia enfrontat dos sequies, la primera en 1990-1991 i la segona en 1996, la que va implicar una emergència agrícola en les regions del Nort Chic i centre del país. No obstant, cap d'estes va ser tan gran com la que s'iniciaria en 1998, la que fins al moment només seria comparada en la que va ocórrer entre 1967 i 1969, coneguda com La gran sequia de 1968.

Entre novembre de 1997 i abril de 1998, la costa Pacífic de Sudamérica va ser afectada pel fenomen de El Chiquet, que va causar grans inundacions en la zona central de Chile, i inusitades pluges en les regions d'Antofagasta i Atacama, caracterisades per un clima sec. Entre 1999 i 2000 es va viure el fenomen invers, La Chiqueta, no obstant La Chiqueta no va ser el factor que va donar orige a la sequia chilena, ya que esta última va començar en maig de 1998, ans que La Chiqueta començara a manifestar-se,[2] encara que sí va contribuir a tornar més crítica la situació en comparació a sequies anteriors, que havien conseguit atenuar-se gràcies a temporals de pluja.[3]

Crisis energètica

A pesar de les inversions realisades en la construcció de centrals termoelèctriques durant la década de 1990, en 1998 Chile continuava depenent en gran part de l'energia hidroelèctrica, que aportava prop del 60% de la capacitat del Sistema Interconectado Central (SIC). La generació d'energia en el país depenia en gran part dels cabals d'aigua anuals, ya que, en excepció del llac Laja, les centrals hidroelèctriques chilenes no tenen capacitat d'embassament interanual. La sequia va provocar una important baixa en els embassaments des de mediats de 1998, afectant en això les reserves d'energia elèctrica.[1]

La crisis va dur a que es programara el racionament del suministrament durant novembre de 1998, no obstant el sistema va seguir sent vulnerable, per lo que va haver una série de falles en la transmissió d'electricitat durant giner i febrer de 1999.[4][5] En febrer el Govern va acordar en les empreses elèctriques efectuar baixes de voltage en gran part del SIC,[6] i el 30 de març es varen programar nous corts, els que es varen estendre per tot abril.

El dèficit d'energia es va vore profundisat per una falla en la Central Termoelèctrica Nehuenco, propietat de Colbún S. A., que devia entrar en funcionament en novembre de 1998,[1] lo que només es va conseguir en maig de 1999.[7] No obstant, esta va tornar a fallar el 9 de juny.[8] Si Nehuenco haguera funcionat des de la data inicialment programada, la crisis no hauria segut tan extensa, estimant-se reduïda de 81 a 26 dies.[1][9]

Finalment, el 12 de juny de 1999 va ser publicat en el Diari Oficial de la República de Chile el decret de racionament elèctric emés pel Ministeri d'Economia, que va regir des de dita data i fins al 31 d'agost de 1999.[10]

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Crisis de Chile (1998-1999)». Consultat el 8 de febrer de 2011.
  2. ↑ Ponts, Edgardo (2007). «El Chiquet i la Chiqueta. Oscilacions sur de pressions atmosfèriques». Consultat el 10 de febrer de 2011.
  3. ↑ Stipicic, Cony (2 de maig de 1999). «Apostes en l'obscuritat». La Tercera. Archivat des de l'original, el 19 de decembre de 2000. Consultat el 10 de febrer de 2011.
  4. ↑ «Apagons deixen en evidència que sistema està en la seua màxima vulnerabilitat». La Tercera (12 de giner de 1999). Archivat des de l'original, el 30 de setembre de 1999. Consultat el 10 de febrer de 2011.
  5. ↑ Díaz, Ximena Díaz i Lema, María Pau (3 de febrer de 1999). «Crítica situació per falla en Central Renca». La Tercera. Archivat des de l'original, el 14 d'abril de 2002. Consultat el 10 de febrer de 2011.
  6. ↑ «Governe i elèctriques varen acordar reducció de voltage per a esta semana». La Tercera (febrer de 1999). Archivat des de l'original, el 7 de decembre de 2000. Consultat el 10 de febrer de 2011.
  7. ↑ «Central Nehuenco iniciarà funcions este dimecres». La Tercera (maig de 1999). Archivat des de l'original, el 16 de giner de 2000. Consultat el 10 de febrer de 2011.
  8. ↑ «A partir d'hui tornen corts de llum programats». La Tercera (9 de maig de 1999). Archivat des de l'original, el 7 de decembre de 2000. Consultat el 10 de febrer de 2011.
  9. ↑ Peirano, Felipe i Valenzuela, Horacio (26 de maig de 2009). «Senyals d'inversió inadequades per als inversionistes». Consultat el 10 de febrer de 2011.
  10. ↑ Ministeri d'Economia, Foment i Reconstrucció (12 de juny de 1999). «DECRETA RACIONAMENT EN EL SISTEMA INTERCONECTADO CENTRAL (SIC) PEL PERIODO QUE INDICA; DISPON MIDES PER Al MANEIG I SUPERACION DEL DEFICIT I FIXA EL VALOR DEL KILOWATTHORA DE DEFICIT per a DIT PERIODO». LeyChile. Consultat el 29 de març de 2015.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Sequia_en_Chile_de_1998-1999&oldid=1037440»