Anar al contingut

Megasequía

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Un llit de llac sec típic en Califòrnia, que va experimentar el seu pijor megasequía en 1200 anys en l'any 2022. La sequia va ser propiciada pel canvi climàtic. Califòrnia racionó l'aigua en resposta a esta emergència.[1]

Una megasequía és una sequia excepcionalment severa, que dura molts anys i cobrix un àrea prou àmplia.

Definició

No existix una definició exacta per al terme megasequía.[2] El terme va ser utilisat per primera volta per Connie Woodhouse i Jonathan Overpeck en el seu artícul de 1998, 2000 Years of Drought Variability in the Central United States. [2][3] En est, es referien a dos periodos de severa sequia en els EE. UU., un a fins de el XIII i l'atre a mitan de el XVI. [3] El terme es va popularisar després de que una severa sequia similar va afectar al suroest dels EE. UU. a partir de l'any 2000. [2]

El climatólogo Benjamin Cook va sugerir que la definició siga una sequia excepcionalment severa en comparació al clima durant els 2000 anys anteriors. [2] Açò encara era prou imprecís, per lo que l'investigació ha sugerit mides quantitatives basades en un índex de precipitació estàndar.[4]

Causes

Les megasequías passades en Amèrica del Nort s'han associat en condicions persistents del fenomen de la Chiqueta durant varis anys (temperatures de l'aigua més fredes de lo normal en l'Oceà Pacífic oriental tropical).[5]


Referències

  1. ↑ Irina Ivanova. «Califòrnia is rationing water amid its worst drought in 1,200 years». CBS News. Consultat el 2022-06-04.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  3. ↑ 3,0 3,1 Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  4. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  5. ↑ Richard Seager, Celine Herweijer and Ed Cook. «The characteristics and likely causes of the Medieval megadroughts in North America». Lamont–Doherty Earth Observatory of Columbia University. Consultat el 2011-08-15. «Consequently, despite considerable limitations of the proxy evidence, to dona't it does support the idea that, during migeval claves, the global hydroclimate tendiu towards what we would now call a la Chiqueta-like state.»