Majlis al-Shura
En la cultura àrap, un Majlis al-Shura o Majlis-ash-Shura (àrap: مجلس الشورى; consell de la Shura en espanyol) és un consell assessor o consell consultiu. En el context islàmic, un Majlis-ash-Shura és una de les dos formes en que es pot elegir a un califa (líder islàmic); l'atra és per nominació.
El sustantiu شورى (shura), per sí solament, significa "consulta" i es referix (entre atres coses) a un tema de la llei islàmica o sharia. Combinat en el terme majlis, مجلس, que es referix a un consell o llegislatura, es referix a un grup de persones que assessoren, consulten o determinen.
Política
Majlis al-Shura és un terme comunament utilisat per a designar assamblees electes o cooptadas en poders consultius o llegislatius en països de parla àrap o de majoria islàmica. En països en llegislatures nacionals bicamerals, es denomina aixina al ple del cos llegislatiu o a la cambra alta; en cas que el govern no funcione democràticament, les facultats de la llegislatura solen llimitar-se exclusivament a la consulta.
- És el nom oficial en àrap de l'Assamblea Consultiva d'Aràbia Saudita (lo més semblat a una llegislatura en Aràbia Saudita); també és el nom de la cuasilexislatura d'Oman i la de Tastar.
- Nom de la cambra alta del parlament de Baréin.
- Orgue cuasilexislativo dins de l'organisació militant Al-Qaeda.
- Nom de la cambra alta de Yemen.
- Antic nom del Senat d'Egipte.
- Un orgue llegislatiu del Estat Islàmic.
Membresía del consell
No existixen directrius estrictes sobre quí pot formar part de la Majlis-ash-Shura. No obstant, la majoria dels requisits són la majoria de les voltes: ser adult (en l'islam, qualsevol persona que haja alcançat la pubertat), tindre una ment sana i un sòlit coneiximent de l'islam. Inclús estes condicions no estan completament consensuades, com en el cas de l'erudit Faiyadh, qui va escriure que els experts en diversos camps no islàmics, com l'economia, l'ingenieria i la medicina, també estan qualificats.
Califato
- Artícul principal → Califato.
Els juristes islàmics sunitas tradicionals coincidixen que la shura, traduïda lliurement com a «consulta del poble», és una funció del Califato. El Majlis ash-Shura assessora al califa. L'importància d'açò es basa en els següents versículs del Corán:
"...aquells que responen al cridat del seu Senyor i establixen l'oració, i que conduïxen els seus assunts segons la Shura." Plantilla:Corán
"...consulta'ls sobre els seus assunts. Després, quan hages pres una decisió, confia en Alá."Plantilla:Corán
El majlis també és el mig per a elegir a un nou califa. Al-Mawardi va escriure que els membres del majlis deuen complir tres condicions: ser justs, posseir el coneiximent suficient per a distinguir a un bon califa d'un mal i posseir el saber i el juí necessaris per a seleccionar al millor califa. Al-Mawardi també va afirmar que, en situacions d'emergència, quan no hi ha califato ni majlis, el propi poble deu crear un majlis, seleccionar una llista de candidats a califa i, a continuació, el majlis deu seleccionar als candidats d'entre eixa llista.[1] Algunes interpretacions modernes del paper del Majlis ash-Shura inclouen les de l'autor islamiste Sayyid Qutb i les de Taqi al-Din al-Nabhani, fundador d'un moviment polític transnacional dedicat al resorgiment del Califato. En un anàlisis del capítul de la shura del Corán, Qutb va argumentar que l'Islam solament exigix que el governant consulte en a lo manco alguns dels governats (normalment l'èlit), dins del context general de les lleis divines que el governant deu eixecutar. Taqi al-Din al-Nabhani escriu que la Shura és important i forma part de l'estructura de govern del califato islàmic, pero no és un dels seus pilars, i pot descuidar-se sense que el govern del califato es torne antiislámico. Els no musulmans poden servir en el majlis, encara que no poden votar ni eixercir càrrecs públics.
Condicions
Es deuen complir cinc condicions ans que el Majlis-ash-Shura puga elegir un nou Califa:
- No deu haver califa en este moment.
- La persona seleccionada deu acceptar la nominació.
- El candidat deu haver segut seleccionat sense pressió sobre la Majlis-ash-Shura.
- La Majlis-ash-Shura deu entregar-li la seua bay'a (jurament de llealtat).
- La població en general deu entregar-li la seua bay'a.
La condició més comuna per a seleccionar a un candidat és que no existixca objecció (en proves) contra ell. No obstant, els erudits discrepen sobre el número de vots necessaris per a que un candidat siga considerat. El número varia entre dos i a lo manco quaranta, lo que representa la majoria de la Majlis-ash-Shura.
La Majlis-ash-Shura té l'autoritat de destituir a un califa si es comporta de forma contrària al Akhlaq (pràctica de la moralitat) de l'Islam. De fet, la destitució solament s'espera en casos d'opressió, i la Majlis-ash-Shura deu informar discretament al califa de les seues accions problemàtiques en antelació.
Rendició de contes dels governants
Els juristes islàmics sunitas han comentat sobre quàn és permissible desobedir, destituir o destituir als governants del Califato. Açò sol ocórrer quan els governants no complixen en les responsabilitats públiques que els impon l'Islam.
Al-Mawardi va afirmar que si els governants complixen en les seues responsabilitats islàmiques cap al públic, el poble deu obedir les seues lleis, pero si estes es tornen injustes o greument ineficaces, el califa o governant deu ser destituït a través del Majlis al-Shura. D'igual manera, Al-Baghdadi creïa que si els governants no defenen la justícia, l'umma, a través del majlis, deu advertir-los, i si no se'ls fa cas, el califa pot ser destituït. Al-Juwayni va argumentar que l'Islam és l'objectiu de l'umma, per lo que qualsevol governant que es desvie d'este objectiu deu ser destituït. Al-Ghazali creïa que l'opressió d'un califa és suficient per a la destitució. En lloc de simplement recórrer a la destitució, Ibn Hajar al-Asqalani va impondre la rebelió al poble si el califa començava a actuar sense respecte per la llei islàmica. Ibn Hajar al-Asqalani va afirmar que ignorar tal situació és haram, i que els qui no poden rebelar-se dins del califato deuen mamprendre la lluita des de fòra. Al-Asqalani va utilisar dos aleyas del Corán per a justificar-ho:
"...I ells (els pecadores en qiyamah) diran: '¡Senyor nostre! Vàrem obedir als nostres líders i caps, i ells nos varen extraviar del camí recte. ¡Senyor nostre! Dona'ls (als líders) el doble del castic que nos dones a nosatres i maldix-los en una gran maldicció'..."Plantilla:Corán
Els advocats islàmics varen comentar que quan els governants es neguen a dimitir per mig d'un juí polític exitós a través del Majlis, convertint-se en dictadors en el respal d'un eixèrcit corrupte, si la majoria està d'acort, tenen l'opció de llançar una revolució contra ells. Molts varen senyalar que esta opció solament s'eixercix despuix de considerar el possible cost de la vida.[1]
Estat de dret
El següent hadiz establix el principi del estat de dret en relació en el nepotisme i la rendició de contes[2]
Va narrar Aisha: La gent de Quraish estava preocupada per la dòna de Banu Makhzum que havia furtat. Varen preguntar: "¿Quí intercedirà per ella davant el Mensager de Allah?". Alguns varen dir: "Ningú s'atrevix a fer-ho llevat Usama bin Zaid, l'amat del Mensager d'Alá". Quan Usama li va parlar d'açò al Mensager d'Alá, est li va preguntar: "¿Intentes intercedir per algú en un cas relacionat en els castics prescrits per Alá?". Després es va alçar i va pronunciar un sermón: "Lo que va destruir a les nacions que et varen precedir va ser que si un noble furtava, ho perdonaven, i si un pobre furtava, li infligían el castic llegal d'Alá. Per Alá, si Fátima, la filla de Muhammad (la meua filla), furtara, li tallaria la mà".
No obstant, varis juristes islàmics establixen múltiples condicions i estipulacions, com que els pobres no poden ser penalisats per furtar per a eixir de la pobrea, abans d'eixecutar dita llei, lo que dificulta enormement el seu compliment. És ben sabut que, durant una época de sequia durant el califato de Rashidun, la pena capital es va suspendre fins que remeteren els efectes de la sequia.
Els juristes islàmics varen formular posteriorment el concepte de l'Estat de dret, la subjecció igualitaria de totes les classes a la llei comuna, a on ningú està per damunt de la llei i a on els funcionaris i els ciutadans tenen el deure obedir-la. Un cadí (juge islàmic) tampoc podia discriminar per motius de religió, raça, color, parentesc o prejuïns. També va haver varis casos en els que els califes varen tindre que comparéixer davant els juges abans de dictar el seu veredicte.[3]
Segons Noah Feldman, professor de Dret en l'Universitat de Harvard, els juristes i acadèmics que una volta varen defendre l'Estat de dret varen ser reemplaçats per una llei governada per l'Estat per la codificació de la Sharia per part del Imperi Otomà a principis de el XIX.[4]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «The Muslims Internet Directory: i Process of Choosing the Leader (Caliph) of the Muslims: The Muslim Khilafa». www.2muslims.com. Consultat el 2025-11-26.
- ↑ Sahih al-Bujari.
- ↑ Weeramantry, 1997, pp. 132, 135.
- ↑ «Shariah - Muslims - Islamic Law - Islam - Courts - New York Claves». www.nytimes.com. Archivat des d'el original, el 2008-03-21. Consultat el 2025-11-26.
Fonts
- Weeramantry, Judge Christopher G. (1997). Justice Without Frontiers: Furthering Human Rights (en anglés), Brill Publishers. ISBN 90-411-0241-8.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Majlis al-Shura» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.