Legió tebana

La legió tebana va ser una legió del eixèrcit romà d'Orient que procedia de Tebas, en Egipte, i els oficials de la qual, entre els que es trobava Maurici el tebano, s'havien convertit al cristianisme. Cridats pels emperadors Maximiano i Diocleciano a lluitar contra les bagaudas rebels, varen ser diezmados i massacrats entre 285 i 306 en Agauno (l'actual Sant Maurici), en el Valais (Suïssa), per negar-se a acatar órdens que contravenien la seua religió. Se'ls venera des de llavors com sants i màrtirs catòlics. Encara que l'exactitut de tots els punts del relat està discutida, l'evidència documental més antiga data d'una carta del 450 d. C. de Euquerio, bisbe de Lió, a Salvio, uns 150 anys despuix dels fets.

El martiri de Sant Maurici, per El Greco.

Sant Maurici, per Józef Mehoffer.

Orige de la legió

Segons el historiador de el XIX Amédée Thierry, esta legió podria haver segut formada a partir de diversos cossos desocupats dels eixèrcits d'Orient, entre uns atres la legió XXII o Legio Deiotariana. Senyala que esta legió, denominada «Feliç» per la seua bravura i els seus èxits, estava acantonada en Tebas (Egipte) abans de ser traslladada a Aelia Capitolina, l'actual Jerusalem, a on tres dels seus principals oficials, Maurici, Exuperio i Cándido, varen ser convertits al cristianisme pel bisbe Himeneo. Una volta en Roma, es varen comprometre davant el papa Cayo a que desobedirien a l'emperador si este, tal i com ya ho havia anunciat, decidira convertir la guerra contra les regirades bagaudas en persecució contra els cristians.

Per a el historiador Charles Robert –en el seu estudi de 1867 sobre les legions romanes afectades a la defensa del Rin i de les seues valls adjacents—, existien dos legions compostes per tebanos en els eixèrcits romans, la «I Maximiana Thebaeorum» i la «III Diocletiana Thebaeorum». Tenint en conte que el bisbe Euquerio de Lió va afirmar en el V que Diocleciano havia decidit manar tropes del seu eixèrcit d'Orient per a unir-se in auxilium a l'eixèrcit d'Occident de Maximiano, resulta molt provable que la legió tebana anara la «III Diocletiana Thebaeorum». Estes dos legions havien segut creades per Maximiano i Diocleciano en les seues campanyes en el Nort d'Àfrica quan, despuix de haver somés les ciutats de Coptos i de Busiris, en el Baix Egipte, varen reclutar als seus jóvens per a formar tres legions: la «I Jovia Foelix Thebaeorum», la «I Maximiana Thebaeorum» i la «III Diocletiana Thebaeorum».

Història

Citat per una única font, tardana i d'orige religiós, i omés pels autors cristians del periodo imperial romà, l'episodi de la massacre de la legió tebana és considerat com a llegendari, en particular perque esta legió no apareix en la llista de les legions romanes de l'época.

Una llegenda conta que estant Maurici el tebano en Agaunum en la legió que tenia al seu mando, ell i els seus oficials es varen negar a rendir cult a l'emperador en una cerimònia pagana. Va ser eixecutat junt en els seus companyers. Segons una atra llegenda, el coemperador Maximiano va cridar a la legió tebana per a perseguir als cristians del Valais. Com la major part dels legionaris eren cristians, es varen negar a complir les órdens imperials i varen ser massacrats. La legió tebana es componia de 6500 soldats coptos de la regió de Tebas, en Egipte.

Un sigle més vesprada, la basílica de Agaunum va ser construïda en el supost lloc de la massacre. Els restants mortals del màrtir haurien segut exhumats per Teodoro de Sion, primer bisbe conegut de Octoduro (l'actual Martigny) i fundador del santuari de Agaunum, que va adoptar el nom de Sant Maurici. Este santuari es va convertir en l'abadia de Sant Maurici en 515, durant el regnat del rei burgundio Segismundo. El primer rei de la Borgoña Transjurana, el comte d'Auxerre Rodolfo, va ser coronat en l'abadia en 888.

És difícil averiguar si la llegenda té una base històrica. El regnat de Diocleciano és un periodo al que se li atribuïx màrtirs llegendaris en freqüència, i no és per lo tant una data fidedigna. Alguns investigadors han formulat el hipòtesis d'una relació entre esta llegenda i la batalla que s'hauria lliurat allí entorn a 275-277, en la que els alamanes, despuix de haver devastat la replanell suís, haurien segut detinguts en la cluse de Sant Maurici, un coll fàcil de defendre. Es va descobrir allí una inscripció sobre la mort de Junius Marinus en aquell combat.

Segons una llegenda local de Tréveris, en Alemània, la legió tebana hauria segut massacrada al nort de la ciutat de l'época. De fet, es varen descobrir molts cràneus, atribuïts als màrtirs, en el sòtol de la basílica de Sant Paulino. En el sostre de la basílica, unes fresca barrocs relaten la massacre de la legió tebana. Pero es va demostrar que l'iglésia va ser edificada sobre l'emplaçament d'un cementeri romà.

Sant Víctor de Marsella, oficial de la legió tebana que hauria escapat a la massacre de Agaunum i es va refugiar en Marsella, va morir com a màrtir en eixa ciutat. Va ser esclafat baix la molga d'un molí el 21 de juliol de 303 (o 304 segons atres fonts) per haver-se negat a abjurar de la seua fe cristiana.

Una atra llegenda local, esta piamontesa, narra que varis supervivents de la massacre, liderats per sant Constancio, es varen refugiar en la regió de Cúneo i varen continuar allí predicant el evangeli, fins que varen ser trobats i eixecutats. La localitat de Villar Sant Costanzo és cridada aixina per causa d'este grup de sants llegendaris, eliminats de l'última edició del Martirologio.

Notes i referències

• Encyclopédie ou dictionnaire raisonné dones arts et dones métiers. Légion Thébéenne, pág. 9:355.

Bibliografia

• Histoire dones ordres monastiques, religieux et militaires, et dones congrégations séculières, Pierre Hélyot, Maximilien Bullot, editor N. Gosselin, 1714, pág. 78. Google llibres
• Lettres sur la vérité du martyre de Saint-Maurice et de sa légion, Mossion, editor Launay-Gagnot, 1839. Google llibres
• En busca dels orígens del dret a l'objecció de conciecia: belicisme, conquista i milícia en els primers sigles del cristianisme, Carmen Colom Pinel, 2013. [1]