Jaciment arqueològic de Haïdra
El jaciment arqueològic de Haïdra, vestigi de l'antiga Ammaedara,[1] és un lloc arqueològic en la part centre-occidental de la governació de Kasserine, situat en Haïdra (Tunis).
Excavat entre 1908 i 1909 per André Piganiol, el jaciment conté les ruïnes d'un arc triumfal, aixina com varis mausoleus, banys subterràneus, fortalees bizantines i vàries iglésies.
Història
Ammaedara o Ad Medera, fundada en el I, és una de les ciutats romanes més antigues d'Àfrica; va ser sèu de la Legio III Augusta des del regnat d'Augusto [2] fins que va ser traslladada per raons estratègiques a Theveste (actual Tébessa en Argèlia), a quaranta quilómetros al suroest, durant el regnat de Vespasiano. Els veterans es varen establir llavors en Ammaedera, que va rebre l'estatus de colónia (Colónia Flauia Augusta Emerita Ammaedara) en l'any 75.[2] La creació d'una colónia en esta part del Àfrica proconsular va permetre el control de les carreteres que passaven sobre els terrenys de viage dels musulamios.
En convertir-se en un creuament de camins, travessat en particular per l'eix de penetració que unix Cartago en Tébessa, la ciutat es va desenrollar ràpidament i va adquirir un gran número de monuments, incloent un arc de triumfo dedicat a Septimio Sever. La presència d'un bisbe està atestada en 256 segons una llista conciliar.[3] En l'any 411 en el Concilie de Cartago, dos comunitats rivals varen representar a Ammaedara, els catòlics i els donatistas, cada una de les dos parts es va posar baix l'autoritat del seu propi bisbe.[4]
De 439 a 533, la ciutat va ser ocupada pels vàndals, en un bisbe vàndal enterrat en la basílica principal, i després per la reconquista bizantino, que va dur a la construcció d'una fortalea.[5]
Monuments
Arc de Septimio Sever
L'arc dedicat a Septimio Sever està molt ben conservat gràcies a una muralla construïda en fins defensius, en els seus costats davanters i atrassers, durant l'Exarcado d'Àfrica.
L'arc està compost per un arc en una obertura d'uns sis metros, que descansa sobre dos enormes montants. Cada cara està precedida per dos columnes corintias planes en capitells de fulls d'acant que sostenen un entablamento que el seu arquitrau està finamente decorat. El friso té un cartuig en una dedicatòria gravada en ell, mencionant que el monument va ser completat en 195.[6]
Necròpolis
Les necròpolis romanes, situades en casi tot el perímetro de la ciutat, varen sofrir molts canvis, especialment durant el periodo cristià, quan les pedres funeràries es varen utilisar per a la construcció d'iglésies. Els monuments que es conserven són esteles, cipos o casetones. Les tombes més antigues són d'incineració; més vesprada, el sepeli va aparéixer entre les classes riques i després entre les més modestes. Els epitafis, que indiquen els noms i edats dels fallits, nos proporcionen una valiosa informació sobre l'orige dels legionaris (italians, gals i africans) i les seues carreres en l'eixèrcit.
Els tres mausoleus millor conservats, dels quals hi ha tres, diferixen en la seua forma: un mausoleu quadrat que descansa sobre una base de tres nivells i està rodejat de pilastras acanalades; un mausoleu tetrástilo en excelent estat, que descansa sobre una base rectangular de quatre per cinc metros i similar a la cella d'un temple precedit per quatre columnes corintias, tot això arrematat per un simple entablamento format per un arquitrau i un frontón; i finalment un mausoleu hexagonal que descansa sobre una base de tres nivells i que consta de dos pisos terminats cada u en una rebanc.
Basíliques
Els monuments tardans, els edificis cristians varen ser els primers en ser identificats en mig d'un lloc cobert de ruïnes: quatre basíliques i iglésies varen ser identificades ya en 1900, i unes atres despuix.[7]
La basílica de Candidus deu el seu nom a l'inscripció del mosaic trobat en una de les naus.[8] Va ser descrita en 1900 per Stéphane Gsell, després excavada per Dolcemascolo en 1934-1935, i novament per Noël Duval a partir de 1966. Medix al voltant de 37 per 16 metros i té dos portes laterals. A l'est comprén un àbsit de 5,5 per 6 metros, elevat sobre el sol, una nau en dos columnes a cada costat de l'entrada, un quadratum populi de setze metros de llarc en el centre (dividit en tres naus per dos files de dobles columnatas i pavimentado en mosaics) i tres sales a l'oest, inclosa una central quadrada que correspon a una capella dels màrtirs (l'accés és a través de tres escalons emmarcats per dos cràneus) estesa per un segon àbsit. En el centre de la capella dels màrtirs hi ha un recint que rodeja un mosaic en una inscripció que reproduïx una dedicatòria a dos llistes de noms de màrtirs durant la persecució de Diocleciano.[9][10]
La basílica coneguda com Melleus és la basílica més gran del lloc. Es va identificar com una iglésia en 1862, es va netejar en 1934, que va ser abandonada per un temps, i després es va tornar a estudiar a partir de 1963. Construïda en materials reutilisats, forma un rectàngul de quaranta per quinze metros, al que s'accedix a través de tres portes obertes en la frontera principal. La nau central, de 32 metros de llongitut, té onze trams i és més ampla que les naus laterals: 8 metros per 3,20 metros en els costats; té dos cors en els seus extrems occidental i oriental i continua en un àbsit abovedado al que es pot accedir per quatre escalons.[11] Numerosos epitafis (el número de 139 es va alcançar en 1967) s'han trobat en les lloses del sol de l'iglésia.Duval, 1968, p. 235 Inclouen dos epitafis d'un bisbe, el de Victorino, bisbe del periodo vàndal [12] i el de Melleus [13] de el VI. Atres dos epitafis indiquen tombes germàniques: el de Ildiger,[14] un vàndal o godo que va servir en l'eixèrcit bizantí, i el de Guitifrida (=Witifrida),[15] un godo de l'eixèrcit bizantí.[5]
La basílica de la ciutadella, que medix 23 metros per 13 metros, consta d'un vestíbul que dona accés, a través d'una porta central, a tres naus separades per dos files de columnates en cinc trams, els dos últims en un altar instalat en una plataforma. La nau central termina en un àbsit elevat.
Atres construccions
El teatre està situat en el cim de la vall en vistes al uadi Haïdra. Va ser parcialment rebujat i parcial i torpement restaurat des de 1919. En una orquesta de 17,6 metros de diàmetro, sembla tindre dimensions i apanys comparables als del teatre Bulla Regio.[16]
El monument en abrevaderos, de forma rectangular i de 17 per 22 metros, està dividit en tres parts: un àbsit a l'est i tres chicotets salons a l'oest. En el centre es troba la sala principal, originalment coberta en voltes d'aresta; consta de tres habitacions separades per dos llínees, cada una d'elles composta per huit depòsits de pedra i coronada per dos arcades ben conservades que separen les habitacions.
La ciutadella bizantina, que medix 200 per 110 metros, consistix en una muralla flanquejada per vàries torres.
Referències
- ↑ (2005) Archéologies : vingt ans de recherches françaises dans li monde (en francés), Pariu: Maisonneuve et Larose, p. 268.
- ↑ 2,0 2,1 (2005) Archéologies : vingt ans de recherches françaises dans li monde (en francés), Pariu: Maisonneuve et Larose, p. 267.
- ↑ (1977).Epigraphica.Fratelli Llega Editori.Faenza:39-42
- ↑ Duval, 1968, p. 222.
- ↑ 5,0 5,1 Duval, 1968, p. 241.
- ↑ Mahjoubi, Ammar (2000). Villes et structures urbaines de la province romaine d'Afrique (en francés), Tunis: Centre de publication universitaire, p. 76. ISBN 978-9973937957.
- ↑ Duval, 1968, p. 223.
- ↑ «Inscripció referenciada ILTun 470a». Consultat el 25 de maig de 2020.
- ↑ «L'Année épigraphique (AE) 1934 37». i «AE 1934 38».
- ↑ Duval, 1969, pp. 419-429.
- ↑ Duval, 1968, pp. 224-234.
- ↑ «AE 1968 640, inscription 640n».
- ↑ «AE 1946 00022».
- ↑ «AE 1968 640, inscription 640n».
- ↑ «AE 1968 640, inscription 640o».
- ↑ (1969) Théâtres et amphithéâtres d'Afrique proconsulaire (en francés), Aix-en-Provence: Édisud, pp. 35-36.
Bibliografia
- Zeïneb Ben Abdallah(1992).Comptes rendus dones séances de l'Académie dones Inscriptions et Belles-Lettres.136}(1)
- 11-27.Consultat el 25 de maig de 2020.
- (2013).Antiquités africaines número= 49.
- 39-66.Consultat el 25 de maig de 2020.
- (1974) Haïdra : els ruines d'Ammaedara (en francés), Tunis: Société tunisienne de diffusió.
- (1996).Comptes rendus dones séances de l'Académie dones Inscriptions et Belles-Lettres.140(1)
- 125-154.Consultat el 25 de maig de 2020.
- (1999).«Recherches archéologiques à Haïdra : Miscellanea 2».Publications de l'École Française de Rome.17(2)Consultat el 25 de maig de 2020.
- (2009) Recherches archéologiques à Haïdra (en francés), Roma: éd. École française de Rome. ISBN 2728308098.
- (2016).Bulletin de la Société nationale dones Antiquaires de France.
- 51-53.Consultat el 25 de maig de 2020.
- (2011) La basilique II digues-te de Candidus ou dones martyrs de la persécution de Dioclétien (en francés), Roma: éd. École française de Rome. ISBN 2728308993.
- (1968).Comptes rendus dones séances de l'Académie dones Inscriptions et Belles-Lettres, 112 any.(2)
- 221-244.Consultat el 25 de maig de 2020.
- (1969).Comptes rendus dones séances de l'Académie dones Inscriptions et Belles-Lettres.113(3)
- 409-436.Consultat el 25 de maig de 2020.
- (1969).Bulletin de la Société nationale dones Antiquaires de France.
- 99-120.Consultat el 25 de maig de 2020.
- (1975).«Recherches archéologiques à Haïdra. Vol. 1 : Els inscriptions chrétiennes».Bulletin de la Société nationale dones Antiquaires de France.18(1)Consultat el 25 de maig de 2020.
- (1981).«Recherches archéologiques à Haïdra».La basilique I digues-te de Melléus ou de Saint-Cyprien.École française de Rome.Roma:2Consultat el 25 de maig de 2020.
- (1989).Comptes rendus dones séances de l'Académie dones Inscriptions et Belles-Lettres.133(1)
- 129-173.Consultat el 25 de maig de 2020.
- (1912).Mélanges d'archéologie et de histoire.32
- 69-229.Consultat el 25 de maig de 2020.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Yacimiento arqueológico de Haïdra» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.