Inundació de Tabasco i Chiapas de 2007

L'inundació de Tabasco i Chiapas de 2007 va ser un event ocorregut a partir del 27 d'octubre d'eixe any en els estats mexicans de Tabasco i Chiapas, a causa de riuades històriques en els rius que recorren abdós entitats i va terminar el 15 de decembre del 2007. Encara que l'emergència va culminar el 27 de novembre quan va finalisar el rescat de persones, l'inundació de la ciutat va culminar fins al 15 de decembre de 2007, data en la que es va terminar d'extraure l'aigua dels carrers de la ciutat de Villahermosa. Els majors danys es varen donar en la capital tabasqueña, la ciutat de Villahermosa i en el municipi d'Ostuacán, Chiapas.

Inundació en Tabasco

L'inundació de Tabasco és considerada com el més greu desastre enfrontat per l'estat mexicà de Tabasco en 50 anys, constituït per l'inundació de la planicie tabasqueña pels numerosos rius que la creuen, l'estat de Tabasco és travessat pels dos rius més caudalosos de Mèxic, el riu Usumacinta i el riu Grijalva, que junt en atres corrents varen sobrepassar els seus màxims històrics a causa de fortes pluges ocorregudes en el seu territori i en les zones altes del veí estat de Chiapas, la crisis de l'inundació va escomençar el 27 d'octubre de 2007 en inundar-se la capital de l'estat i principal ciutat, Villahermosa, que en conjunt en les zones rurals i restants municipis afectats dona com resultat l'inundació del 80% del territori de l'estat.

Hidrologia de Tabasco

Hidrologia de la ciutat de Villahermosa.

L'estat de Tabasco és el de major complexitat hidrològica de Mèxic, per estar constituït per una àmplia planicie costera pel que escurren les corrents provinents del sur del territori, particularment de l'estat de Chiapas i de Guatemala. D'allí provenen els dos principals rius, el Grijalva i el Usumacinta. Abdós rius s'unixen en un solament abans del seu desembocadura; esta regió constituïx un gran pantanal o ciénega, coneguda com els Pantans de Centla, d'enorme diversitat biològica.

Estos rius són considerats com a madurs, degut a que es troben en la zona més baixa del seu cabal i la planicie per la que corren els permet tindre corrents amples i llentes, caracterisades per meandres i divisió en varis braços. Este és el cas del riu Grijalva, que en la zona central de l'estat es dividix en varis braços, coneguts localment en els noms de Riu Carrizal, Riu Samaría i Riu Mezcalapa; estos tres rius convergixen entorn a Villahermosa, a on es tornen a unir i reben novament el nom de Riu Grijalva. La corrent principal del riu Grijalva és represada en l'estat de Chiapas en quatre centrals hidroelèctriques que són les més grans del país, l'última d'elles és la Presa Peñitas, situada en l'extrem nort de Chiapas, immediatament ans que el riu descendixca a la planura tabasqueña.

Causes de l'inundació

Des del 23 d'octubre de 2007, el desbordament del riu Grijalva havia ocasionat inundacions en el municipi de Centla, a on es troba la desembocadura d'este riu que naix en Guatemala. Vàries colónies de Frontera —capçalera municipal de Centla— varen quedar baix l'aigua, raó per la que el president municipal, Nicolás Bellizzia, va declarar que la situació en el municipi era més greu que la que varen enfrontar en el pas del huracà Dean. Per la seua banda, en el municipi de Paraís, les tormentes havien derrocat postes i va ser necessària l'evacuació dels habitants de l'illa Andrés García.

Les fortes pluges ocasionades per un front fret i el seu concomitancia en la presència de la tormenta tropical Noel en la mar Carib. En aquells moments, la pluviosidad en la conca del Grijalva oscilava entre els 150 i 250 mm. En aumentar la cantitat d'aigua que estava caent en la conca del Grijalva, en el nort de Chiapas —a on es troben assuts tan importants com La Angostura, Chicoasén, Malpaso i Peñitas, que generen la major part de l'electricitat que s'ampra en Mèxic— també va aumentar el cabal dels rius que tenen les seues fonts en eixa regió de Mèxic. El 29 d'octubre, la Comissió Federal d'Electricitat (CFE) va informar que desfogaria l'assut Peñitas, la més propenca al territori de Tabasco, degut a que l'assut estava rebent més aigua de la que podia rebre. En eixe moment es va parlar d'una descàrrega de 669 metros cúbics per segon, encara que al sendemà la cantitat d'aigua que es descarregue des del nort de Chiapas a Tabasco va aumentar a 1500, provocant un aument de més d'un metro en el nivell del riu Grijalva en els Plans de Tabasco, a on es localisa Villahermosa, la capital tabasqueña. Al sendemà, la major part de l'estat de Tabasco es trobava sumergida baix l'aigua, mentres que en Chiapas les pluges no havien conclós i en Tabasco havia començat a ploure també.

Les advertències sobre la possibilitat d'una inundació de les magnituts que posseïx la de Tabasco i Chiapas en novembre de 2007 es remonten a varis anys arrere. En febrer de 2000, Iván Restrepo escrivia en La Jornada que el desenroll de l'estat de Tabasco es va realisar a costa de la destrucció dels ecosistemes i els recursos naturals de l'entitat. Senyalava també que el sistema de regulació hidràulic de la ciutat de Villahermosa havia segut substituït per centres comercials i infraestructura i fraccionament urbans. En enguany de 2007, un estudi de l'Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM) va revelar que les costes del Golf de Mèxic serien especialment sensibles davant els efectes del canvi climàtic que està en marcha, en un aument de 2 °C en la temperatura global del planeta. Entre els punts que es varen senyalar com a mereixedors d'especial atenció es trobava el Complex Deltaico Grijalva-Usumacinta-Mezcalapa.

Deforestació

Les fortes pluges dels fronts frets número 5 i 6 d'octubre de 2007, varen provocar un aument del cabal d'aigua del Grijalva de l'orde dels 1500 metros cúbics per segon, que va ser determinant per a l'inundació de Villahermosa. Vàries causes han segut senyalades, com l'obertura dels assuts, la marea alta i construcció de dics. No obstant la causa de fondo ha segut exclosa pels mijos massius de comunicació i les organisacions governamentals, i és la deforestació imparable de la selva tabasqueña i chiapaneca.

Observant per mig d'image satelital el curs del riu Grijalva i els seus afluents, és palés la deforestació excessiva de les selves per a us ganader i agrícola. La vall que rodeja el Grijalva abans d'aplegar a Villahermosa, està seccionat en parceles de cultius i pasturages que han substituït la selva tropical en les conseqüències que açò implica: en lloc de ser consumida per la vegetació exuberante del tròpic, la pluja es precipita riu avall aumentant el cabal exponencialment. Açò degut a que el consum i aprofitament de l'aigua de pluja es reduïx en els cultius per a consum humà i el pastoreig desmesurat.

Un estudi de consum d'aigua en la zona revela que una hectàrea de selva consumix diàriament 289 metros cúbics d'aigua cada 24 hores. Açò es traduïx en un consum de 0.003344 metros cúbics per segon per hectàrea de selva original. Si prenem en conte l'excedent de 1500 metros cúbics per segon, farien falta 4500 quilómetros quadrats de selva distribuïts a lo llarc de la conca hidrològica en qüestió.

L'àrea de selva requerida per a evitar l'excedent d'aigua equivaldria a crear una reserva forestal en un quadrat de 67 quilómetros per costat, o be, reservar tan sol 10 quilómetros de cada costat del riu Grijalva des de l'assut de Chicoasén en Chiapas, fins a Villahermosa. En açò es formaria una franja de selva que serviria com a àrea d'amortiguamiento per a temporals futurs; entre atres beneficis previndria deslaves, les zones agrícoles adjacents rebrien més aigua en época de seques, i per últim i no menys important, la fauna local contaria en un hàbitat del que poc a poc ha segut despullada.

Atres causes

A els efectos de l'activitat humana poc planificada en una zona considerada com a estratègica per la cantitat de recursos naturals que posseïx —selves tropicals, jaciments petrolífers i de gas natural, minerals, aigua— se sumixca l'omissió dels governs pel que fa a la prevenció de desastres naturals en les zones més afectades per tormentes tropicals. D'acort en Sálvano Briceño, director de l'iniciativa de l'Organisació de les Nacions Unides (ONU) per a la reducció de desastres naturals, la tragèdia de Tabasco es va poder previndre a baix cost, per eixemple, per mig de l'establiment de sistemes d'alerta primerenca, evaluació de riscs, plans de desestage, educació a la població vulnerable i planeación de l'us de terra.

Una atra causa va ser la mala planeación i us indegut dels recursos que Pemex va otorgar per a obres contra inundacions als governs de Madrazo i Andrade, no hi ha senyes de l'us que se'ls va donar, durant els governs de Roberto Madrazo Pintat i Manuel Andrade Díaz es donaron MX$ 1970 millons, i per al govern d'Andrés Rafael Granier Melo es varen destinar MX$ 274 millons 329 mil pesos per concepte de donatius a Tabasco, dels quals 150 millons de pesos varen ser en efectiu i el restant en espècie, també en el propòsit de que es destinaren a infraestructura. [4]

Algunes fonts apunten a que una atra de les causes de l'inundació va poder ser un mal maneig de les hidroelèctriques ubicades en els assuts de Tabasco, açò en la finalitat de favorir a inversionistes privats. Les hidroelèctriques tabasqueñas compartixen la generació d'energia en atres generadores privades basades en gas, més cares. Els inversionistes privats s'han queixat de que el mercat de la generació elèctrica no ha creixcut com ells esperaven i han pressionat per a que les hidroelèctriques baixen la seua producció. D'acort en les fonts, els assuts varen retindre més aigua per més temps de lo degut en la finalitat de reduir la producció de les hidroelèctriques per a favorir als inversionistes privats.

Efectivament l'omissió dels governs municipal, estatal i federal sobre previndre el desastre va provocar que la tragèdia fòra d'enormes conseqüències per al patrimoni dels tabasqueños. D'igual forma es va descuidar la revisió del nivell d'aigua de la presa Peñitas que va ser la principal causa de l'inundació de Tabasco i no solament varen ser les causes naturals ya que va haver responsabilitat dels tres nivells de govern.

Inundacions

Dos persones en llancha sobre la anegada avinguda Ruiz Cortines de Villahermosa intenten rescatar les seues pertinences. 2 de novembre de 2007.

L'aument en els nivells dels rius tabasqueños varen escomençar el 29 d'octubre, varen ser causats per les pluges del front fret número 5 que va afectar el Golf de Mèxic, les pluges varen caure en l'estat, aixina com en Chiapas, aumentant considerablement els cabals rebuts pels assuts Peñitas i Malpaso, davant lo que varen escomençar a ser preses mides de prevenció i evacuació d'habitants de zones baixes; açò va obligar a l'inici de la turbinación o desfogue d'abdós preses, principalment de Peñitas, per motius de seguritat i que va escomençar a abocar al riu Grijalva 2016 metros cúbics d'aigua per segon.

Estos fets varen fer que els nivells dels rius alcançaren situacions crítiques en qüestió d'hores, inundant grans extensions del territori de l'estat, aixina com vàries poblacions, començant l'evacuació de totes les persones en zones de risc, principalment en Villahermosa, no obstant la velocitat de les inundacions va reglotar les previsions inicials i per al 31 d'octubre es va considerar que el 70% del territori de l'estat es trobava baix l'aigua, sent la major crisis en Villahermosa.

La ciutat de Villahermosa és particularment vulnerable per estar completament rodejada per rius i per trobar-se baix el nivell d'estos, protegida per un sistema de dics i barreres construïdes per a contindre els màxims històrics, no obstant estes barreres pronte varen ser insuficients, començant a ser protegides per mig de sacs d'arena, estos esforços varen ser novament superats el dimecres 31 d'octubre, quan els rius Carrizal i Grijalva varen trencar els dics i varen escomençar a inundar vàries zones de Villahermosa, i l'inici de l'evacuació d'amplis sectors de la població, pero al no poder ser continguts els cabals inclús refugis habilitats varen ser alcançats per l'inundació, que va deixar a mils de persones aïllades en els segons pisos o terrats de les seues vivendes, tenint que ser rescatats per llanches o helicòpters.

Voluntaris en les llabors de prevenció de l'inundació en Villahermosa. 30 d'octubre de 2007.

Açò va causar el colapse de tota la ciutat de Villahermosa, en quedar pràcticament inundada en un 80% l'1 de novembre, paralisades les activitats econòmiques i escolars, aixina com els servicis hospitalaris i d'electricitat i aigua potable; i en la majoria dels seus refugis reglotats per l'inundació, en els quals s'intenta donar cabuda a prop d'un milló de damnificats en tot l'estat, ademés de l'aïllament per terra de la ciutat al restant del país, puix les aigües varen tallar en diversos punts la Carretera Federal 180 que la comunica a l'occident en l'Estat de Veracruz i el restant del país, únicament l'Aeroport Internacional Carlos Rovirosa Pérez permaneix com a principal mig de comunicació de la ciutat, encara que la major part dels seus vols comercials han segut cancelats. Els danys al trànsit de la Carretera 180 afecten greument als estats de Campeche, Yucatán i Quintana Roo puix queden casi totalment aïllats del restant del país per via terrestre.

L'1 de novembre la Comissió Federal d'Electricitat va anunciar que pel millorament del clima, es donaria una reducció en el desfogue de cabal de l'assut Peñitas, lo que contribuiria al descens dels nivells dels rius, el president Felipe Calderón Hinojosa, que va visitar Villahermosa el 31 d'octubre, va dirigir un mensage a la nació l'1 de novembre cridant a la solidaritat nacional en Tabasco, per a contribuir al recobre de la població afectada per l'inundació i la posterior reconstrucció de l'estat; els esforços de rescat estan realisats principalment pel Eixèrcit Mexicà, l'Armada de Mèxic, la Policia Federal Preventiva, aixina com les autoritats estatals i municipals de Tabasco i un gran número de voluntaris civils que es dediquen tant al rescat d'atrapats com a l'intent de mantindre els bordos en sacs d'arena.

El 2 de novembre, els reportes periodístics indicaven que al voltant d'un milló de persones es trobaven damnificades, lo que representa més de la mitat de la població de l'estat. El 7 de novembre va tornar a ploure en la serranía de Chiapas, lo que va motivar preocupació a les autoritats de Tabasco.

Llabors de rescat

Repartiment d'aigua entre els damnificats en Villahermosa. 3 de novembre de 2007.

L'1 de novembre varen colapsar els últims dics formats per sacs d'arena que separaven el Malecón Carlos A. Madrazo del Riu Grijalva i d'eixa manera protegien el Centre Històric de Villahermosa, que en conseqüència va ser invadit per l'aigua, quedant 90% de la ciutat sumergida, davant la falta d'albercs es va habilitar com tal la residència oficial dels governadors de l'estat, la Quinta Grijalva, i davant la saturació dels restants, mils de persones varen escomençar un èxodo cap als municipis veïns i en alguns casos cap a l'estat veí de Veracruz, davant l'insostenible situació de l'estat, a on no hi ha servicis per a atendre a la població de la capital i zones rurals, encara que cap al migdia del 2 de novembre es va reportar una reducció en el cabal del Riu Carrizal.

L'estat de Veracruz es aprestó per a rebre a 15 mil refugiats tabasqueños en els dies successius en Coatzacoalcos, Boca del Riu i Veracruz port. Fins al 2 de novembre, al voltant de 2 mil persones procedents de la zona sinistrada es trobaven en albercs veracruzanos.

Les principals necessitats de la població són l'aigua potable i aliments no peridors, en colapsar els sistemes de distribució d'aigua s'ha fet necessària la compra de garrafones d'aigua, per ad açò la població realisa llargues files en els pocs establiments que la venen, reportant-se en varis casos l'encariment del preu, aun cuando les autoritats han amenaçat en castigar l'especulació.

Elements de la Policia Federal Preventiva es preparen en l'estadi de Villahermosa per a ser enviats a llabors de rescat en el territori tabasqueño. 3 de novembre de 2007.

El president Felipe Calderón Hinojosa va realisar el dia 2 de novembre la seua segona visita d'inspecció a la ciutat, el secretari de Govern de l'estat, Humberto Mayans Canabal, va advertir que el desastre i el desabasto de víveres podria posar en risc l'estabilitat social i política de l'estat, sobretot a causa de provables casos de saqueig de les vivendes inundades, davant això el president va instruir al secretari de la Defensa Nacional, Guillermo Galván Galván, a eixercir un estricte control i vigilància sobre la ciutat per a evitar-ho, comprometent-se ademés no solament a realisar les maniobres de rescat, sino a completar la reconstrucció de la ciutat i l'estat una volta superada l'inundació. Ademés es va anunciar que Calderón va cancelar els viages internacionals a Panamà, Colòmbia i Perú que tenia programats per a realisar a partir del 6 de novembre.

El govern de Tabasco ha solicitat el respal de la societat mexicana, tant en espècie com per mig d'aportacions monetàries per a sostindre les llabors de rescat en l'estat.

El 3 de novembre permaneixien atrapats en els sostres de les seues cases aproximadament unes 290 000 persones, eixe mateix dia es varen reportar els primers saquejos en centres comercials de Villahermosa, que va dur a la detenció de 15 persones per estos delictes i a reforçar la vigilància militar i policial, aixina com al decret de llei seca per als municipis de Centre, Jalapa, Centla, Nacajuca, Jalpa de Méndez i Cunduacán. Davant els rumors escampats entre la població, el governador Andrés Granier Melo va reiterar que la Presa Peñitas no corre risc de rompimiento ni cap de les atres construïdes en l'Alt Grijalva en Chiapas, de fet la CFE va anunciar una nova reducció de l'extracció de l'assut a partir del 4 de novembre per estar esta i les restants en nivells de seguritat. El millorament climatològic va tindre com resultat un descens en les corrents dels rius, lo que és favorable per a les zones inundades.

El 6 de novembre el titular de la Comissió Nacional de l'Aigua, José Luis Luege Tamargo, va anunciar que eixe mateix dia escomençaria el bombeig de l'aigua estancada d'algunes parts de Villahermosa, entre elles en centre, despuix de conseguir el desaiguador es procedirà a una neteja total d'edificis, cases i sobretot els sistemes d'aigüeral i aigua potable, el procés en les zones de major facilitat terminarà en una semana, pero atres zones de la ciutat, com la Colónia Gavines, podria tardar fins a un més en ser drenada.

El mateix dia 6 de novembre, la Cámara va aprovar la donació voluntària de cada u dels seus membres d'un dia de salari, que seria de 2560.00 MXN per llegislador, ademés d'impulsar la creació d'un Fideicomiso de Reconstrucció per a Chiapas i Tabasco. El president Felipe Calderón Hinojosa va anunciar el mateix dia en Tabasco un fondo per a la reconstrucció de l'estat per 7 mil millons de pesos i una série de mides fiscals destinades a incentivar la reactivació de l'activitat econòmica en la regió, entre les que estan suspensió del pagament de l'Impost sobre la Renda fins a la mitat de 2008, exenció de pagament del no impost a Taxa única i l'Impost a l'Actiu; i deducibilidad del 100% d'imposts per l'adquisició de bens nous.

Mils de resos han mort, i la fauna del Parc Ecològic Yumka i el Parc-Museu "La Venda", es troben anegados per l'aigua. També existixen afectació de consideració en el Parc Tomás Garrido Canabal. l'Eixèrcit Mexicà va iniciar l'excavació d'una enorme fossa en els voltants del femer Loma de Cavall del Municipi de Centre, per a enterrar els mils d'animals morts que va causar l'inundació. El 8 de novembre la Comissió Nacional de l'Aigua, va anunciar la cessació de turbinación de la Presa Peñitas i la tornada de nivells per baix de les seues escals crítiques dels rius Carrizal i Samaria. El 13 de novembre va tornar a ploure en Villahermosa, no obstant, la Comissió Nacional de l'Aigua, va reportar que el Riu Grijalva estava a uns 4 cm d'ubicar-se per baix de la seua escala crítica, el Riu Usumacinta va reduir la seua escala en 21 cm i té ya 5.4 metros de capacitat de regulació, el Riu Samaria va baixar 4 cm, per a ubicar-se 3.1 metros per baix del seu nivell crític, i el Riu Carrizal conta ya en 4.25 metros baix del seu màxim nivell, en baixar atres 18 cm. La Conagua va senyalar que l'ona tropical número 38 es localisa creuant el surest del país desplaçant-se a l'oest, lo que generarà inestabilitat atmosfèrica en la possibilitat de pluges fortes per a Tabasco i el nort de Chiapas, acompanyades de tormenta elèctrica. També va apuntar que un nou front fret podria afectar el Golf de Mèxic per al pròxim divendres, en la possibilitat de vents del nort menors als 40 quilómetros per hora i onage de fins a dos o tres metros d'altura.

Centres d'arreplega i colaboració nacional

Centenars de persones varen abarrotar els centres comercials de Villahermosa per a realisar compres de pànic davant la inminencia d'una escassea d'aliments. 1 de novembre de 2007.

El governe federal prepara un programa de amnistia fiscal per a l'entitat en lo que la federació assumirà la major part dels costs per a la reconstrucció. Fins al dia 5 de novembre de 2007, s'havien instalat més de 200 centres d'arreplega en les principals ciutats del país, en les places principals, en els palaus de govern estatals i municipals, tendes del Grup Elektra i les sèus de les emissores TV Asteca, Televisa, Once TV i Canal 22; i, en les 486 delegacions de la Creu Roja Mexicana l'arreplega ha segut propenc a les 1000 T, va dir el seu president Daniel Goñi Díaz. El 7 de novembre l'Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, va instalar un centre d'arreplega per a mascotes afectades per les inundacions, a on s'estan rebent medicaments i aliments enlatados, també es varen instalar atres 5 centres d'arreplega d'este tipo en el Districte Federal, 3 més en Nou León i 1 en l'Estat de Mèxic. Es varen obrir contes bancaris per a recolzar als damnificats en els següents bancs: Banamex, Bancomer, Banorte, Banc Santander Mexicà, Scotiabank Inverlat, HSBC, Banc Asteca i Ixe Banc. El 8 de novembre, el Secretari de Seguritat Pública del Districte Federal Joel Ortega Cuevas, va propondre a la Procuraduría General de la República destinar la mercaderia comissada a delinqüents i contrabandistas als damnificats de Chiapas i Tabasco. L'11 de novembre el cap de Govern del Districte Federal, Marcelo Ebrard va donar el banderazo d'eixida a cinc tráileres i huit carros hidroneumàtics en una planta potabilisadora i 77.9 T de víveres per als damnificats per les inundacions, i; va sugerir que diverses instàncies nacionals investiguen que va ser lo que va succeir. El president de Mèxic es va vore obligat a pagar el dany que va provocar l'inundació

A través del Fondo de Desastres Naturals (FONDEN), que ha aportat fins al 3 de març de 2008 ajuda per la cantitat de 500 millons de pesos. El President Calderón va assegurar que esta tragèdia no es repetiria una volta més en l'estat de Tabasco, i en conjunt en el govern estatal es va crear el programa denominat Pla Hídric Integral de Tabasco, que s'utilisarà per a previndre els danys provocats per les inundacions, i en el qual s'han invertit fins a l'any de 2011, 6 millons de pesos.

Ajuda internacional

L'ajuda internacional ha començat a fluir canalisada per la Secretaria de Relacions Exteriors que va habilitar contes bancaris en Estats Units en el Wells Fargo Bank, en Canadà en el Banque de Montréal i en Espanya en el Banc Bilbao Viscaya Argentaria per a rebre donatius, aixina mateix es va anunciar que el govern d'Estats Units donaría US$ 300 000.00 per als damnificats. Atres nacions com Cuba i Perú han manifestat respal en personal especialisat en desastres. aixina com un avió C-130 Hércules en medicaments, aigua embotellada i aliments enlatados. Irlanda va recolzar en 1 000 000.00 de €. El Govern de Flandes ajudarà en 110 000.00 €. Alemània va enviar 250 000.00 €. Austràlia donó A$ 10 000.00 a la Creu Roja Mexicana, per mig de la seua embaixada en Mèxic. La Creu Roja Internacional i la Mija Lluna Roja, varen transferir F$ 200 000.00 a la Creu Roja Mexicana. El 7 de novembre, Espanya va enviar un avió C-130 Hércules de la Real Força Aérea Espanyola en ajuda humanitària per € 110 000.00; i, l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional va enviar € 350 000.00, ademés es rebrà un segon avió C-130 Hércules en ajuda provinent de la Creu Roja Espanyola. La Creu Roja Americana va anunciar el 8 de novembre un donatiu financer d'US$ 500 000.00 en respal a damnificats i tasques de rescat. L'11 de novembre la Creu Roja China, va entregar un chèc per la cantitat d'US$ 30 000.00 a la Creu Roja Mexicana. El 12 de novembre el Ministeri italiano d'Assunts Exteriors, va decidir donar € 50 000.00 a ajuda humanitària d'urgència, per a fer front als danys causats per les inundacions.

El reconte de danys en Tabasco

El govern de Tabasco ha calculat en més de MX$ 50 000 millons les pèrdues causades per l'inundació, per lo que segons experts es requeriran inicialment uns 20 000 millons per a la recuperació de l'entitat. El 8 de novembre la Secretaria de Comunicacions i Transports va informar que s'havia restablit el fluix vehicular en les carreteres al seu càrrec. l'Associació Mexicana d'Institucions de Segurs va estimar en més de 7500 millons de pesos el monte a pagar pels danys que varen ocasionar les inundacions. Més de 23 000 unitats vehiculares varen ser sinistrades, convertint-se en la major catàstrofe sobre pèrdues d'automotores en l'història del país.

Els 10 sinistres més costosos en Mèxic, 1985-2007.

Sinistre	Afectació en US$
Huracà Wilma	1 782 000 000.00
Inundacions de Tabasco i Chiapas de 2007	700 000 000.00
Huracà Gilberto	567 000 000.00
Terremot de Mèxic de 1985	473 000 000.00
Huracà Isidoro	308 000 000.00
Huracà Emily	302 000 000.00
Huracà Stan	228 000 000.00
Huracà Kenna	176 000 000.00
Huracà Juliette	90 000 000.00
Huracà Paulina	62 000 000.00

La Secretaria d'Economia, va donar inici el 9 de novembre a un cens d'empreses danyades per la contingència en l'entitat, aixina mateix; va informar que s'ha iniciat el restabliment d'abast de suministraments. La Ret Estatal de Biblioteques de Tabasco va reportar la pèrdua de millers de volums de la Biblioteca Central aixina com de 78 llibreries ubicades en la capital i les seues afores. El 14 de novembre la Secretaria de Desenroll Social i el Govern de Tabasco, varen iniciar un cens de vivendas afectades durant l'inundació, en la finalitat de brindar el respal econòmic i financer lo més ràpit possible per a la reconstrucció. El 15 de novembre Andrés Manuel López Obrador va presentar una demanda penal en la PGR, per la tragèdia de Tabasco senyalant com a presunts responsables a Felipe Calderón Hinojosa, als expresidents Vicente Fox Quesada, Ernesto Zedillo Ponce de León i Carlos Salines de Gortari; als secretaris d'Energia i Mig ambient, Georgina Kessel Martínez i Juan Rafael Elvira Quesada, respectivament; als directors de CFE i de la Comissió Nacional de l'Aigua, Alfredo Elías Ayub i José Luis Luege Tamargo, i a tot aquell que puga haver incidit, per irresponsabilitat o negligència, en les inundacions que varen afectar a mils de tabasqueños. De nit es va informar que de manera immediata es va iniciar la desburgació prèvia PGR/UDICSTDAJ/92/07 per la possible comissió dels delictes senyalats, aixina com actes o omissions que afecten el consum nacional.

Els titulars de la CFE i de la Secretaria d'Energia varen beneficiar en sucosos contractes de generació d'electricitat a les empreses estrangeres, lo que va ocasionar corrupció i conflicte d'interessos, per lo tant, els assuts de la Angostura, Chicoasén, Malpaso i Peñitas varen tindre aigua a un nivell més allà de lo recomanable. Per això quan va ocórrer l'inundació, dits titulars de les respectives dependències federals varen ordenar obrir les comportes dels assuts, en els resultats que varen derivar en el desastre de l'estat de Tabasco. És convenient afirmar que Tabasco ocupa la primera reserva de líquit en el país, el sèptim lloc a nivell mundial i és la principal potència en la generació d'energia en Mèxic. Els productors estrangers d'electricitat aporten el 22.5% de l'oferta total d'electricitat en la República Mexicana.

Inundació en Chiapas

Encara que ha cridat menys l'atenció dels mijos de comunicació, l'estat de Chiapas també ha patit les conseqüències de les inundacions per causa de les fortes pluges que han ocorregut en el surest de Mèxic entre octubre i novembre de 2007. De fet, les pluges en el nort de Chiapas varen provocar que la Presa Peñitas es desfogara, aumentant d'esta manera el cabal del riu Grijalva i anegando la planura tabasqueña, a on es troben la ciutat de Villahermosa i uns atres importants poblats tabasqueños. Les pluges en Chiapas havien estat provocant estralls des de l'última semana de 2007, afectant l'infraestructura del nort chiapaneco, a on es troba el principal sistema hidroelèctric de Mèxic. L'1 de novembre el govern chiapaneco va solicitar la declaratoria de zona de desastre per a 22 municipis del nort de l'entitat, mateixa que va ser ratificada per la Secretaria de Governació, que va lliberar recursos del Fondo de Desastres Naturals (Fonden) per a paliar els danys causats per les pluges. El mateix dia, sumaven més de 72 mil els damnificats per les pluges en el nort chiapaneco, i el govern esperava que ascendiren a 100 mil en els dies subsecuentes. En el nort de l'estat s'han desbordat 16 rius, i fins al 2 de novembre es reportaven 2 mil 578 refugiats en albercs d'eixa entitat. Fins a este mateix dia, es reportava el decés d'un treballador de la Comissió Federal d'Electricitat (CFE) en el municipi de Chicoasén. El cos d'este treballador de la CFE va ser rescatat tres dies despuix en la presa Nezahualcóyotl (Tecpatán). Fins al 4 de novembre, es reportaven quatre morts a causa de les inundacions.

Esmonyida de terra

El 5 de novembre es va reportar una esmonyida de terra que va cobrir a lo manco 100 vivendes de la població de Juan del Grijalva, ademés d'interrompre la corrent del Riu Grijalva, este punt es troba entre els assuts Peñitas i Malpaso, A causa d'este deslave s'han reportat si més no 30 morts. La Secretaria de Governació va emetre un comunicat en el que va informar que lo ocorregut va ser una esmonyida de terra que en caure en el riu Grijalva va provocar un desplaçament abrupte de l'aigua que va cobrir a la població, reportánse per lo manco 16 desapareguts. L'event ocorregut va ser l'esmonyida de terra provinent d'un cerro, que en caure sobre el riu Grijalva provócó una ona d'a lo manco 50 metros d'alt que va inundar el poblat destruint tots els edificis, com si fora un chicotet tsunami, ademés la solsida va bloquejar la corrent del riu Grijalva.

Inicialment s'han donat informacions contradictòries sobre els saldos del desastre, per lo que al no haver-se trobat encara cossos de víctimes se seguixen considerant com desapareguts, molts dels sobreviviente varen fugir a poblacions com Ostuacán i Pichucalco; de nit del 6 de novembre va ser trobat el primer cos dels 16 desapareguts en Juan del Grijalva, la localisació del cos de va donar varis quilómetros ric avall. Eixe mateix dia el president Felipe Calderón Hinojosa va recórrer la zona en companyia del governador Juan Sabines Guerrero, inspeccionant les llabors de rescat.

El 7 de novembre es va confirmar la troballa de quatre cossos que varen ser identificats com a pobladors de Juan del Grijalva, restant encara 21 persones per localisar, considerades com desapareguts. El 8 de novembre el govern va elevar a sis el número de víctimes mortals, en ser trobats dos nous cossos sense vida, el número de desapareguts continua fluctuant entre les fonts, per les dificultats per establir un cens entre quantes persones es trobaven en el lloc en el moment de la tragèdia. Este mateix dia, varen aplegar més de 60 famílias de la localitat Adolfo López Mateos, Chiapas, al municipi de Copainalá despuix de que en esta comunitat el passat dilluns es varen presentar afonaments de terra, despuix de les intenses pluges que han afectat a l'estat i els constants tremolació que estan replicant-se en esta zona. Al 9 de novembre es contabilisaven en 36 els desapareguts, varen assegurar fonts provinents de l'Armada de Mèxic, del Estat de Chiapas i del grup de rescat del Regne Unit que colaboren en la busca dels cossos, en helicòpters Mil La meua-8, llanches ràpides i buços, respectivament.

Dos nous cadàvers varen ser trobats per buços de la Secretaria de Marina en les aigües del riu Grijalva el 10 de novembre, en lo que la sifra oficial de morts per la llau i inundació de Juan del Grijalva s'eleva a 11. El 13 de novembre el Centre Nacional de Prevenció de Desastres de la Secretaria de Governació va informar que es troba elaborant un dictamen sobre el registre de "agrietamientos" en cinc municipis de la zona nort de l'entitat: Solosuchiapa, Copainalá, Francisco León, Ixhuatán i Chanal.

Llabors de rescat

Ya que les dimensions del desastre en Chiapas havien passat casi desapercebudes fins a abans de la cobertura que es va donar el 5 de novembre sobre l'esmonyida en la conca del Grijalva, a Chiapas s'ha destinat una cantitat menor de recursos per a paliar els danys. Miguel Silva, assessor de la Representació del Govern de l'Estat de Chiapas en el Districte Federal, afirmava que "Desgraciadament com s'ha difòs molt lo de Tabasco hem rebut poca ajuda. Per a les necessitats és molt poc lo que s'ha rebut". De la mateixa manera que el govern chiapaneco ha obert centres d'arreplega en Toledo 22, Colónia Juárez (Cuauhtémoc, D. F.), sèu de la representació de l'estat, encara que s'han rebut donacions prou menors en comparació a les que s'han percebut en el cas de la Casa de Cultura de Tabasco.

El 6 de novembre en visita pels llocs afectats de l'estat, el president Felipe Calderón Hinojosa va comprometre l'ajuda del govern federal per a les comunitats afectades. L'11 de novembre José Ángel Córdova Villalobos, titular de la Secretaria de Salut va informar que per la contingència ocorreguda en el nort de Chiapas, s'han otorgat 3116 consultes en les unitats mèdiques, refugis temporals i brigades. El 12 de novembre l'Institut Nacional de Migració va detindre a 164 indocumentats centroamericans (159 guatemaltecs i 5 hondurenys) a bordo d'un tráiler procedent de Comitán de Domínguez, que transportava 500 caixes de sopa instantànea i que circulava en la llegenda: "Ajuda per als nostres germans de Tabasco".

Vore també

• Inundacions del surest de Mèxic de 2020
• [[Archiu:{{#switch:Tabasco|20px|Vore el portal sobre Tabasco]] Portal:Tabasco. Contingut relacionat en Tabasco.
• Tabasco
• Villahermosa