L'indumentària de Palestina és la vestimenta tradicional usada pel poble palestí. Els viagers estrangers que passaven per Palestina en els sigles XIX i inicis de el XX varen comentar a sovint sobre la rica varietat de l'indumentària utilisada, particularment, els felaheen o llauradores. Moltes de les penyores de vestir estaven ricament brodades, per lo que la confecció i el manteniment artesanal d'estos elements varen eixercitar un rol significatiu en les vides de les dònes de la regió.

Indumentària de Palestina

La majoria dels experts en el camp rastregen els orígens de l'indumentària palestina a l'Antiguetat, encara que no han sobrevixcut artefactes arqueològics d'este periodo primerenc contra els quals poder comparar de manera definitiva els artefactes moderns. Diversos acadèmics han documentat influències de part de varis imperis que varen governar sobre Palestina, tals com l'Antic Egipte, l'Antiga Roma i l'Imperi bizantí, entre uns atres, en gran mida sobre la base de les representacions artístiques i de les descripcions lliteràries dels trages produïts en eixos temps.

Fins als anys 1940, l'indumentària tradicional palestina va reflectir la condició social de la dòna, si és que estava casada o fadrina, de quin poble o districte era originària. D'esta manera, un observador informat podia arreplegar tals informacions a partir del tipo de textil, els colors, el tall i els motius (o falta d'ells) brodats en les penyores d'una dòna determinada.[1] Per lo general, els vestits tenien un tall fluix no tan cenyit que permetia una considerable llibertat de moviment. Els adorns decoratius proveïen una part substancial dels elements distintius i elements cuidadosadament dissenyats, tals com el brodat, eren a sovint treballats en grup.[2]

En contrast en la marcada diversitat regional de l'indumentària femenina, la masculina era, en general, similar en les distintes regions de Palestina i en Síria, Líban i Jordània, en alguna variació per localitat, estatus i edat. El parament masculí tradicional es componia d'un abric (qumbaz), un atre tipo de sobretot ('abaya), un tocat (keffiyeh) i un cinturó (hizam).[3]

La sombrerería ha segut una traça central distintiu de la vestimenta dels palestins, tant tradicionalment com en l'era actual.[2]

Si be les variacions regionals de l'indumentària palestina varen desaparéixer en gran mida despuix de l'establiment d'Israel en 1948, quan va tindre lloc l'èxodo palestí, el brodat i la vestimenta palestina varen seguir sent produïts en noves formes. Encara que la majoria dels palestins han adoptat en l'actualitat la moda occidental o penyores islàmiques genèriques, alguns continuen usant la roba tradicional com una expressió de solidaritat i d'orgull de la seua pròpia herència cultural.

Una dòna palestina que du un vestit brodat associat en les regions rurals de Palestina, reconegut com una part integral del patrimoni folklòric palestí i usat tradicionalment en ocasions especials i celebracions

Orígens

editar
 
Esquerra: vestit de nóvia de l'àrea d'Hebrón. Dreta: vestit beduí de l'àrea de Beerseba.
 
Hòmens palestins en Jerusalem entorn a 1890.

Geoff Emberling, director del Museu del Institut Oriental de Chicago, va notar que la vestimenta palestina d'inicis de el XIX fins a la Primera Guerra Mundial mostra "rastres la teua cap mentaria, a partir de representacions artístiques que daten de fa més de 3.000 anys."[4]

Hanan Munayyer, un coleccioniste d'indumentària palestina i investigador dels seus orígens antics, escriu que eixemples de paraments proto-palestins poden vore's en artefactes del periodo cananita (1500 a. C.), específicament en les pintures del Antic Egipte que representen a cananeos duent penyores de determinada forma.[5] Munayyer també escriu que de 1200 a. C. fins a 1940, totes les penyores de vestir palestines eren tallades en una forma similar en mànegues triangulars.[5] La silueta distintiva de lo que els arqueòlecs han denominat la "corfoll palestina" també és observada en un gravat de marfil de Megido que data de 1200 a. C.[5][6]

En Palestine: Ancient and Modern (1949) produït pel Royal Ontario Museum de Archaeología, Winifred Needler escriu que:

"No ha sobrevixcut cap roba de l'antiga Palestina i falten descripcions detallades en la lliteratura antiga. En la seua llongitut, plenitut i l'us d'un patró, estes penyores modernes s'assemblen en general a l'indumentària de les poblacions del Àsia Occidental vistes en els monuments antics egipcíacs i assiris. Els vestits de les filles de Sion, mencionades en Isaías 3: 22-24, en 'trages canviants d'abille', 'mants', 'vels' i 'faixes', sugerixen que la usanza femenina urbana de l'época Isaías podria haver-se semblat a la vestimenta llauradora de la Palestina moderna."[7]

Needler també senyala que l'indumentària ben conservada de l'época romana-egipcíaca consistix en "penyores soltes en patrons de bandes teixides de llana, sabates i sandalias i gorres de lli" i sosté que estos artículs són comparables als moderns trages palestins.[7]

En el VIII, els artesans de Damasc varen començar a fabricar agullas fines i, per tant, varen fer possible un canvi en els dissenys dels teixits i brodats. La peça quadrada en el pit (qabbeh) i el panel decorat en l'esquena (shinyar), tan omnipresent en els vestits palestins, també es troba en la vestimenta de el XIII en Al-Ándalus. Cada poble en Palestina té motius que són marcadors que identifiquen a les dònes locals.[5] L'estrela de huit puntes, la lluna, els pardals, un ícono en forma de diamant per a protegir del mal d'ull, fulls de palma i escalons eren patrons comuns.[5]

Brodats

editar
 
Peça brodada de pit, vestit de Belén de 1930.

L'art tradicional del brodat està molt estés en Palestina. En un principi, els brodats es confeccionaven i es duyen casi exclusivament en les zones rurals, pero ara l'art de la seua confecció s'ha difòs per tot el país i entre els membres de la diàspora. El parament de les parrac es compon en general d'un vestit llarc, un pantaló, una jaqueta, un mocador per al cap i un vel. Eixes penyores solen anar adornades en brodats de molt diversos motius, ya siguen aus, arbres o flors. Els tipos de motius i colors triats són indicatius de la regió de procedència, la situació matrimonial i la condició socioeconòmica de cada dòna. La principal penyora vestimentaria és un vestit ampli cridat thob en brodats en el bust, les mànegues i els punys, aixina com tires brodades que van des del brot fins a la vora bajero.[8]

Els brodats s'eixecuten en fil de seda en teixits de llana, lli o cotó. Com l'art del brodat és una pràctica intergeneracional, les bordadoras es reunixen a coser i brodar en casa d'alguna d'elles fent-se acompanyar freqüentment per les seues filles. Encara que moltes dònes broden simplement per afició, unes atres confeccionen individualment o en grups peces brodades per a vendre-les i obtindre aixina ingressos suplementaris per a les seues famílies. Eixos grups treballen en el domicili d'una de les bordadoras o en centres comunitaris a on poden vendre els productes de sus labores. Este element del patrimoni cultural immaterial es transmet de mares a filles i també per mig d'un aprenentage formal.[8]

Referències

editar
  1. Jane Waldron Grutz. «Woven Legacy, Woven Language». Saudi Aramco World. Archivat des d'el original, el 19 de febrer de 2007. Consultat el 4 de juny de 2007.
  2. 2,0 2,1 Farsoun, 2004, p. 52.
  3. «Embroidering Identities. A Century of Palestinian Clothing».Oriental Institute Museum Publications.Universitat de Chicago.(25)Consultat el 17 d'octubre de 2024.
  4. «Palestinian women used clothes to make more than a fashion statement». Universitat de Chicago News Office. Consultat el 14 de juliol de 2007.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Pat McDonnell Twair. «Sovereign Threads». Palestine Heritage Foundation. Archivat des d'el original, el 1 de juliol de 2007. Consultat el 14 de juliol de 2007.
  6. Denise O'Neal. «"Threads of Tradition": An Exhibition of Palestinian Folk Dress at Antiochian Village». Palestine Heritage Association. Archivat des d'el original, el 27 de setembre de 2007. Consultat el 14 de juliol de 2007.
  7. 7,0 7,1 Needler (1949), p. 87.
  8. 8,0 8,1 «L'art del brodat en Palestina: coneiximents, tècniques, pràctiques i rituals». Unesco. Consultat el 17 d'octubre de 2024.

Bibliografia

editar
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Völger, Gisela, Welck, Karin v. Hackstein, Katharina (1987). Pracht und Geheimnis: Kleidung und Schmuck aus Palästina und Jordanien: Katalog der Sammlung Widad Kawar, Köln: Rautenstrauch-Joest-Museum. (també publicat en francés com Memoire de soie. Costumes et parures de Palestine et de Jordanie )
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».

Bibliografia adicional

editar
  • Allenby, Jeni (1995). Portraits without Names: Palestinian costume, Canberra: Palestine Costume Archive. ISBN 0-646-23303-3. (catàlec de l'exhibició itinerant)
  • Allenby, Jeni. (2002): Palestine Costume Archive
  • Allenby, Jeni (2003). "Re-inventing cultural heritage: Palestinian costume and embroidery since 1948". En: Proceedings of the 8th Symposium of the Textile Society of America, USA: Textile Society of America.
  • Allenby, Jeni (2003). "Palestinian cultural heritage since 1948", Kalimat 15 (setembre).
  • (en hebreu) Amir, Ziva (1988). The Development and Dissemination of the Chest-Panel of the Bethlehem Embroidery, The Israel Museum.
  • El Guindi, Fadwa (1999). Veil: Modesty, Privacy and Resistance. Berg Publishers. ISBN 1-85973-929-6
  • El-Khalidi, Leila (1999). The Art of Palestinian Embroidery Londres: al-Saqi Books.
  • Fuller Museum (1995). Threads of Tradition: Ceremonial Bridal Costumes from Palestine: The Munayyer Collection. Brockton, MA: Fuller Museum, Brockton, MA. (catàlec d'exhibició)
  • Kawar, Widad and Weir, Shelagh (1975): "Costumes and Wedding Customs in Bayt Dajan" in Palestinian Exploration Quarterly, Londres, Giner / Juny
  • Kawar, Widad Kamel i Tania Nasir (1980). "The Traditional Palestinian Costume" in Journal of Palestine Studies, Vol. 10, No. 1, pp. 118–129. (JSTOR)
  • Omar, Abed Al-Samih Abu (1986). Traditional Palestinian embroidery and jewelry, Jerusalem: Al-Shark. (publicat per a promoure la pròpia colecció per a la venda)
  • Hafiz al - Siba'i, Tahira Abdul (1987). A Brief Look at Traditional Palestinian Costumes: a Presentation of Palestinian Fashion, T. A. Hafiz. English, French and Arabic text.
  • Rajab, Jehan S. (1989). Palestinian Costume, Londres: Kegan Paul International. ISBN 0-7103-0283-5.
  • Weir, Shelagh i Shahid, Serene (1988). Palestinian embroidery: cross-stitch patterns from the traditional costumes of the village women of Palestine, Londres: British Museum publications. ISBN 0-7141-1591-6.
  • Bibliografia d'indumentària i cultura material de Palestina i el Mig Oriente

Enllaços externs

editar

Exhibicions

editar

Productors

editar


Referències

editar