Imagine (cançó de John Lennon)
«'«It's So Hard»'» (en espanyol: «Imagina») és una cançó composta i interpretada pel músic anglés John Lennon i escrita per Yoko Ono i ell[1] a principis de 1971.[2] Si ben el sagell discogràfic Apple Records va distribuir la cançó a partir d'octubre d'eixe any en Estats Units,[3] esta no va estar disponible en Regne Unit fins a 1975.[4] Es tracta d'una belada de piano del gènero soft roc[5][6][7] la lletra del qual fa alusió a una varietat de conceptes, encara que primordialment menciona l'idea de que «tots som una nació, un món i una societat».[2] En 1987 es va estrenar un videoclip per a promocionar la cançó, baix la direcció de Zbigniew Rybczyński.[8]
Des del seu llançament s'han venut al voltant de cinc millons de còpies físiques del senzill, i fins a 2018 s'han distribuït més de quatre millons de còpies digitals,[9] en lo que se li considera el tema més exitós en la trayectòria musical de Lennon com a solista.[3][10] Si ben alguns crítics com John Blaney, Chris Ingham, i Salvador Sostres varen tindre opinions desfavorables sobre la seua lletra,[11][12][13] en térmens generals la cançó ha obtingut resenyes positives i és catalogada com «el major regal musical per al món» per part de Lennon,[2] aixina com «la més reverenciada de les cançons post Beatles»,[14] ademés de fer-se acreedora a certs reconeiximents com un guardó del premi del Saló de la Fama dels Grammy,[15] entre uns atres.
La cançó ha segut interpretada en situacions de violència, ya que «captura la fragilitat de la nostra esperança despuix d'un succés violent o destructiu ... encara que [també] revela la seua tenacitat»;[16] per eixemple, el pianiste alemà Davide Martello va interpretar una versió despuix dels atentats de París de novembre de 2015[17][18] Aixina mateix, varis atres músics i agrupacions han portat a terme atres versions del tema, entre els quals s'inclouen Elton John,[19] Queen,[20] David Bowie, Madonna[21] i Lady Gaga.
Producció
Antecedents
Mentres preparava el seu exposició d'art conceptual en la Galeria Indica, en Londres,[nota 1] Yoko Ono va conéixer a John Lennon en cridar la seua atenció en l'obra «Hammer a Nail in», que invitava als visitants a clavar una tacha en una taula de fusta. Si be l'exposició encara no estava oberta al públic, Lennon li va sugerir: «Et vaig a donar cinc chelins imaginaris i clavaré en un martell imaginari», una resposta en la que Ono, que desconeixia la trayectòria musical d'est, es va sentir identificada ya que «jugava el mateix joc que yo» quan va fer alusió a l'imaginació. Dos anys abans, Ono havia publicat el llibre Grapefruit, un conjunt de composicions poètiques dispostes a manera de performance i caracterisades per fragments com «Imagine the clouds dripping, dig a hole in your garden to put them in» —«imagina els núvols gotear, cava un clot en el teu jardí per a guardar-les»—, «imagine letting a goldfish swim across the sky» —«imagina un peix de colors nadant pel cel»— i «Imagine one thousand suns in the sky at the same clave» —«imagina mil sols en el cel al mateix temps»—.[22]
Ono i Lennon varen contraure matrimoni en març de 1969, despuix d'una relació de festeig que es va estendre per més de dos anys.[23] D'acort en Lennon: «Decidim que si anàvem a fer alguna cosa com casar-nos, ho dedicaríem a la pau. I durant eixe periodo, com som lo que som, [l'idea] va evolucionar i d'alguna manera terminem sent responsables de produir pau».[23] No obstant, la parella va ser objecte de racisme i «nos va sorprendre que l'anomenada societat Soft rock[nota 2] de l'época, a la que abdós pertanyem, es tornara contra nosatres des de que anunciem la nostra unió». Ono va percebre també que algunes exposicions d'art conceptual «proyectaven visions molt negatives del futur [...] Aixina es va crear la societat. I aixina, configurant totes estes imàgens negatives, es va a crear la societat [futura]. Nosatres [Lennon i ella] tractem de crear una image més positiva, lo que va a crear un atre tipo de societat».[22] Al respecte, Lennon va detallar:
Composició
Lennon va compondre la lletra de «Imagine» a partir de texts del llibre de Yoko Ono Grapefruit,[25] especialment del poema titulat «Cloud Piece» que Capitol Records va reproduir en la contraportada de l'àlbum Imagine.[26][27] Temps despuix el músic va fer alusió a la contribució del seu cònjuge en la composició de la cançó, en senyalar que «[la cançó] deu ser acreditada com una de Lennon-Ono. Gran part d'esta, la lletra i el concepte, varen vindre de Yoko, pero en eixos dies yo era una miqueta més egoiste i machiste, i vaig ometre la seua contribució. [Reconec que] va vindre de Soft rock»,[28] ademés de revelar que la lletra també va tindre el seu orige en un llibre d'oracions cristianes que Dick Gregory[nota 3] li havia regalat a la parella.[25]
Lennon va crear «un peán humaniste per a la gent»,[28] en el qual «sosté que el harmonia global està al nostre alcanç, solament si rebugem els mecanismes de control social que restringixen el potencial humà», d'acort en l'opinió de l'escritor John Blaney.[11] Per a David Fricke, de la publicació Rolling Stone, la cançó «demana una unitat i igualtat basades en l'eliminació completa del orde social modern: fronteres geopolítiques, religió organisada [i] classe econòmica».[29]
Lennon va explicar que una part de la cançó fa referència al comunisme, «pese a que no soc un comuniste, ni pertanyc a cap moviment».[11] En una entrevista concedida a NME, va detallar més sobre esta postura: «No hi ha un estat comuniste real en el món; deuen donar-se conte d'això. El socialisme del que parle ... no [és] aquell del que un rus o un chinenc podrien parlar. [Perque] Els convé. Nosatres [en canvi] deuríem tindre un bon ... socialisme britànic».[11] Per una atra part, Ono va deixar entrevore que la lletra de «Imagine» representa «just [allò] en lo que John creïa: que tots som una nació, un món, una societat».[2] Si ben Rolling Stone va descriure la composició com «22 llínees de fe gentil i senzilla en el poder d'un món, unit a propòsit, per a reparar-se i canviar-se a sí mateixa»,[2][nota 4] l'autor Richard Dawkins ho va calificar com «un himne ateu»,[31] pese a que Lennon va senyalar que la cançó «no dissuadix de la fe».[32] Per a Pablo Espinosa, de La Jornada, la cançó forma part de «un «Imagina», un llistat d'incitacions subversivas, un cridat al tumult pacífic, a la revolució».[27]
La composició de «Imagine» es va produir un dia de matí de principis de 1971, mentres Lennon es trobava en la seua habitació de Tittenhurst Park, en Ascot, Berkshire, Anglaterra, en el seu piano Steinway. Ono va atestar la sessió en la que el músic va compondre la melodia i l'estructura dels concordes, aixina com la major part de la lletra de la cançó,[2] que sol ser catalogada com una belada de piano[5][6] pertanyent al gènero soft roc,[7] i composta en la tonalitat de do major.[33] La melodia comença en una introducció a piano de 4 compassos i un concorde Do major que després es mou a Domaj7 abans de canviar a Fa; esta progressió de concordes es manté en els versos de 12 compassos, mentres que els últims 4 compassos es mouen de Lam/El meu a Rem i Rem/Do, abans de finalisar en Sol, Sol11, Sol7 i Do.[33] Els cors de 8 compassos alvancen de Fa a Sol, després a Do, Domaj7 i El meu abans de terminar en Sol7, un concorde Do major substituït per Sol7 en el compàs final. La conclusió de 4 compassos comença en Fa i continua en Sol, abans d'acabar en Do. En una duració de 3 minuts i 3 segons, i una signatura del compàs de 4/4, el tempo de la cançó és d'al voltant de 75 pulsacions per minut.[34]
Gravació

Lennon i Ono varen produir l'àlbum en colaboració en Phil Spector, en les declaracions de la qual va supondre que «[els tres] sabíem lo que anàvem a fer ... es tractava de John fent una declaració política i al mateix temps molt comercial ... Sempre vaig pensar que era com l'himne nacional».[35] Mentrestant, Lennon va detallar que, durant les gravacions, «Phil no arregla res, [Ono] i ell solament s'assentaran en l'atra habitació i cridaran coses com: '¿Per qué no proves este sò?' o 'No estàs tocant el piano suficientment be' ... [Yo] obtindré l'idea inicial i ... trobarem un sò [a partir d'ahí]».[36]
La gravació de «Imagine» es va portar a terme el 27 de maig de 1971 en Ascot Sound Studios, en Tittenhurst Park, mentres que el overdubbing de cordes va tindre lloc més d'un més despuix, el 4 de juliol, en Record Plant, ubicat en Nova York.[37] Al començ de les sessions —descrites com «relaixades i pacients»—, Lennon els va explicar als músics la progressió dels concordes i l'apany de la cançó, i també es va fer responsable de supervisar els ensajos previs a la gravació.[28] Per recomanació de Spector, Lennon i Nicky Hopkins varen tocar diferents octavas en un piano en les primeres gravacions en l'objectiu de produir el sò que buscava l'intérpret. Si ben la seua idea original era que Lennon tocara el piano de la seua habitació blanca, al final va rebujar esta opció degut a que l'acústica era inadequada en l'interior d'eixa sala i, en canvi, es va decantar per gravar la seqüència en l'estudi de Lennon.[11] Es varen produir tres prens de les sessions en el piano, de les quals es va elegir la segona per a la seua distribució.[38] En esta gravació varen participar Lennon en la veu i el piano, Klaus Voormann en el baix, Alan White en la bateria i Flux Fiddlers en les cordes.[39]
Vídeo musical
En 1972 Lennon i Ono varen llançar la película Imagine per a promocionar l'àlbum homònim, el contingut del qual mostra escenes de la parella en l'interior de la seua casa de Tittenhurst Park, primordialment el jardí i l'estudi de gravació, aixina com en Nova York.[40] El film, de 81 minuts de duració, inicia en Lennon i Ono caminant en mig d'una espessa boira fins a arribar a la seua casa, instant en el que comença la cançó. Damunt de la porta s'observa un lletrer que diu «This Is Not Here», el mateix nom de l'exhibició artística que tenia Ono en eixe moment en Nova York. Finalment Lennon se senta en un piano ubicat en una habitació blanca i, conforme alvança el tema, l'allumenament del lloc es torna més clara en acabant de que Ono obri les cortines de les finestres.[41] Al final del vídeo, Ono se senta al costat de Lennon en el piano, compartixen mirades i després es besen.[42]
En la película, calificada per alguns crítics com «la [gravació] casera més costosa de tots els temps», també apareixen celebritats com Andy Warhol, Fred Astaire, Jack Palance, Dick Cavett i George Harrison. [40] Casi quinze anys despuix, i en base en el llarcmetrage, Zbigniew Rybczyński va crear un videoclip para «Imagine» que, en 1987, es va fer acreedor al León d'Argent del Festival de Cannes en la categoria de «Millor clip», ademés d'un guardó en el Festival Internacional de Cine de Riu de Janeiro.[8]
Llançament i recepció

A partir de la seua publicació per Apple Records en octubre de 1971 en Estats Units,[3] va passar a ser el senzill més venut de Lennon com a soliste.[3][10] Encara que la llínea inicial «Imagine there's no heaven» —«Imagina que no hi ha cel»— va incomodar a certs grups religiosos,[43] Lennon va considerar que la composició de «Imagine» era «tan sòlida» com qualsevol atra de les cançons que havia escrit en The Beatles:[2] «[És un tema] Antirreligioso, antinacionaliste, anticonvencional, anticapitalista, pero com està endulzado, és acceptat ... Ara entenc lo que cal fer: [deus] posar una miqueta de mel al teu mensage polític [per a la seua acceptació]».[44] En una carta oberta dirigida a Paul McCartney i publicada en Melody Maker, Lennon va senyalar que la cançó era «"Working Class Hero" azucarada per a conservadors com tu».[45] La seua estrena en Regne Unit es va retardar fins a 1975, quan es va distribuir com a senzill junt en l'àlbum Shaved Fish.[4]
cal destacar que en juny de 2017 la National Music Publishers' Association va acreditar a Ono com coautora de «Imagine» ademés d'otorgar-li un guardó per la seua contribució en el tema musical.[1]
Comercial
En la seua distribució inicial, «Imagine» va alcançar la tercera posició del llistat Billboard Hot 100[46] i va encapçalar durant quatre semanes el llistat de senzills de la revista canadenca RPM.[47] El 30 de novembre de 1971, el LP homònim va aplegar al primer lloc de vendes de Regne Unit,[48] país en el que han ocorregut varis rellançaments de la cançó des de llavors: en 1975 es va fer acreedor a la sexta posició del UK Singles Chart i va permanéixer en el Top 10 durant cinc semanes;[4] cinc anys despuix, despuix del assessinat de Lennon, va ingressar novament a eixe llistat i va estar en el primer lloc de vendes durant quatre semanes, fins a giner de 1981; en 1988 i en 1999, periodos en els que va obtindre les posicions 45° i 3°, respectivament —en este últim any, es varen vendre 280 mil còpies en un parell de semanes—;[4] i en 2003, quan va estar disponible en el tema «Happy Xmas (War is Over)».[49][50]
En l'any 2000 la cançó va ocupar la posició 23° del llistat de «els senzills més venuts de tots els temps en Regne Unit»[51] i, més d'una década despuix, a mitan de 2013 es tenia noció de més d'1,6 millons de còpies venudes de «Imagine» en territori britànic.[52] En total, fins a 2018 s'han venut més de 4,8 millons de còpies físiques, en lo que supera les sifres de «(Just Like) Starting Over», el seu següent senzill més exitós com a soliste, del com s'havien comercialisat 3,5 millons de còpies. De manera idèntica a la seua homòloga versió física, la versió digital de la cançó és la més exitosa del catàlec de l'artiste: fins a 2018 s'havien distribuït més de quatre millons de còpies, equivalent a una tercera part de la suma total de vendes digitals de Lennon fins a eixe llavors. Es tracta també del tema musical en major cantitat de reproduccions en plataformes com Spotify i Youtube, en les quals es varen registrar fins a 2018 més de 131 millons i 188 millons de vistes, respectivament. Açò ho convertix en l'octau tema de 1971 més reproduït en abdós plataformes, per baix de cançons com «Stairway to Heaven», de Led Zeppelin; «American Peu», de Don McLean; i «A Horse with No Name», d'America.[9]
Posicionament en llistes
Semanals
Anuals
| País | Llista | Millor posició |
|---|---|---|
| 1971 | ||
| Erro al crear miniatura: | Canada Top Singles (RPM)[84] | 15 |
| Erro al crear miniatura: | Dutch Top 40[85] | 67 |
| Erro al crear miniatura: | Single Top 100[86] | 82 |
| 1972 | ||
| Erro al crear miniatura: | Kent Music Report[87] | 19 |
| Erro al crear miniatura: | Oricon[59] | 98 |
| Erro al crear miniatura: | Springbok Ràdio[88] | 5 |
| 1981 | ||
| Erro al crear miniatura: | Ultratop 50 Flanders[89] | 86 |
| Erro al crear miniatura: | Dutch Top 40[90] | 70 |
| Erro al crear miniatura: | Single Top 100[91] | 73 |
Històrics
| País | Llista | Millor posició |
|---|---|---|
| 1980-1989 | ||
| Erro al crear miniatura: | UK Singles[92] | 25 |
| 1952-2013 | ||
| Erro al crear miniatura: | UK Singles[93] | 19 |
Certificacions
| País | Organisme certificador |
Certificació | Simbolisació | Ref. |
|---|---|---|---|---|
| Erro al crear miniatura: | FIMI | Platí | ▲ | [94] |
| Erro al crear miniatura: | Oricon Charts | + 118 000 còpies venudes | – | [59] |
| Erro al crear miniatura: | Indústria Fonográfica Britànica | Platí | ▲ | [95] |
Crítica
En el seu resenya, la publicació nortamericana Rolling Stone la va considerar com «el major regal musical per al món» per part de Lennon ademés d'elogiar «la melodia serena; la suau progressió de concordes; [i] eixa cridanera figura [de piano] de quatre notes».[2] A la seua volta, Robert Christgau la va catalogar «tant un himne per a el moviment [de protesta contra la guerra de Vietnam] com una cançó d'amor per a la seua esposa, per a celebrar simultàneament un Yokoísmo i un Marcusianisme».[96] George Martin, productor de The Beatles, la va catalogar com la seua «cançó favorita de l'obra de Lennon com a solista»,[97] mentres que Paul Du Noyer la va descriure com «la més reverenciada de les cançons post Beatles».[14] A la seua volta, Fricke la va considerar «el major guany de Lennon tant com a compositor de balades com a agitador»,[29] mentres que els escritors Ben Urish i Ken Bielen varen coincidir en calificar-la com «la cançó pop més subversiva gravada per a alcançar un estatus clàssic»,[98] encara que varen jujar la part instrumental de la melodia com a «massa sentimental i melodramatica» en contrast en la música de l'era pre roc, ademés d'opinar que l'interpretació vocal era «minimisada».[98]
L'escritor John Blaney va escriure una opinió desfavorable respecte a la lletra de la cançó, en senyalar que «descriu possibilitats hipotètiques que no oferixen solucions pràctiques; a voltes és nebulosa i contradictòria, demanant a l'oyent que abandone els sistemes polítics mentres encoraja un de similar al comunisme [...] Lennon sabia que no tenia res concrete que oferir, per lo que proporciona un somi: un concepte sobre el qual construir» en la seua crítica del 2007 Lennon and McCartney: Together Alone: A Critical Discography of the Sol Work.[11] En una opinió similar, l'escritor Chris Ingham va senyalar el hipocresia en Lennon, l'estrela de roc millonària que viu en una mansió, encorajant als oyents a imaginar viure les seues vides sense possessions.[12] El País va calificar de «polèmica» la crítica de Salvador Sostres, qui en un fisking de la lletra de Imagine va reprovar a Lennon.[99][100] Pese a lo anterior, es considera que la cançó «inspira al públic a imaginar si el món soft rock viure sense possessions, [pero] no és un cridat explícit a renunciar a estes»[12] alguna cosa en lo que va coincidir Ringo Starr en expressar que Lennon «[solament] va dir "imagina", és tot: solament imagina-ho».[98]
Generalment la cançó és interpretada en situacions de tragèdia o en les quals es recorre a la violència.[16] Per eixemple, despuix dels atentats de París de novembre de 2015, el pianiste alemà Davide Martello va interpretar una versió instrumental del tema enfront del Bataclan, a manera de homenage al centenar de persones que varen ser assessinades en eixe acontenyiment.[17][16][18] D'acort en un anàlisis realisat per Katy Waldman, de Slate: «la simplicitat musical [de "Imagine"] nos recorda que l'univers pot atropellar a les persones idealistes (...) i captura la fragilitat de la nostra esperança despuix d'un succés violent o destructiu ... encara que [també] revela la seua tenacitat».[16] En 2006 l'expresident nortamericà, Jimmy Carter, va fer alusió a la rellevància internacional de la cançó en comentar que «en varis països del món —la meua esposa i yo hem visitat aproximadament 125 països—, escoltes la cançó "Imagine" de John Lennon [que és] utilisada casi per igual que els himnes nacionals»,[101] i, a l'any següent, Yoko Ono va dedicar a Lennon la Torre Imagina la Pau en Islàndia.[102] En octubre de 2010, el grup Liverpool Singing Choir va interpretar la cançó durant l'inauguració del Monument a la pau de John Lennon, en el Chavasse Park, de Liverpool, Anglaterra.[103]
Premis i reconeiximents
Sobre reconeiximents, en 1999, Broadcast Music, Inc. la va identificar com «una de les cent cançons més interpretades del sigle XX»,[104] ademés de fer-se acreedora a un premi del Saló de la Fama dels Grammy[15] i ser inscrita en el llistat de «500 cançons que varen donar forma al «It's So Hard»» del Saló de la Fama del Roc and Roll.[105] Uns anys despuix, com a resultat d'una enquesta realisada en 2002 pel llibre Guinness World Records British Hit Singles Book, va aparéixer en el segon lloc del llistat de «millors senzills de tots els temps», solament per baix de «Bohemian Rhapsody» de Queen.[106]
Alguns atres mijos i publicacions que han distinguit a la cançó han segut l'estació radiofònica britànica Gold Ràdio;[107] Rolling Stone;[2] Canadian Broadcasting Corporation; la Recording Industry Association of America;[108] Virgin Radi;[109] Nine Network;[110] i la National Music Publishers Association.[111] El dia nacional de la poesia de 1999 la BBC la va identificar com la «cançó favorita» dels britànics,[43] mentres que l'Aeroport de Liverpool-John Lennon va adoptar la frase «Above us only sky» —«Per damunt de nosatres només cel»— com eslògan. En l'any 2000 George Michael va adquirir el piano en a on Lennon va compondre la cançó i va comentar al respecte: «Sé que quan els meus dits toquen les tecles d'eixe Steinway, em sentiré verdaderament beneït»;[112] a l'any següent, ho donó a un museu de Liverpool.[113] Adicionalment es va crear en 1981 un memorial en Central Park a manera de homenage a Lennon, que inclou un mosaíco en blanc i negre en la paraula «Imagine» gravada en la superfície.[114]
Censura
En Espanya, la Direcció general de Radiodifusió i Televisió del règim de Franco va censurar en 1971 la cançó i va prohibir la seua difusió radiofònica. En l'expedient, el censor va consignar que es tractava d'una «cançó totalment negativa, suprimix tot, fins a la Religió, en l'esperança de que acaben tots unint-se a l'idea».[115]
Vore també
Notes
- ↑ L'Indica Gallery va ser una galeria d'art contracultural ubicada en Mason's Yard (prop de Duke Street), St James's, Londres, de 1965 a 1967, en el sòtol de l'Indica Bookshop. Paul McCartney la recolzava i va presentar una mostra de l'obra de Yoko Ono en novembre de 1966, en la que Ono va conéixer a John Lennon.(«Art & the 60s: Episode 3». BBC Two. UK: BBC., Kirby, Terry. Where John met Yoko: The gallery that broke the mould.)
- ↑ L'expressió «societat moderna», de l'original en anglés ««Imagine»», és una gerga utilisada per a fer alusió a l'acte de «estar informat sobre les últimes idees, estils i coneiximents».[24]
- ↑ Dick Gregory de nom complet Richard Claxton Gregory (1932-2017) va ser un comediante, actor, escritor, activiste i crític social nortamericà.(Wiley III, Ed. «The 9/11 conspiracy: Rubbish or reality?» (en anglés)., «Dick Gregory's Role as Michael Jackson's Adviser».)
- ↑ El contingut líric de «Imagine» està relacionat en Nutopia, «el país de la pau», un concepte inventat per Lennon en 1973. En el seu següent àlbum Mind Games, va incloure un himne simbòlicament mut dedicat a este país.[30]
- ↑ Pista de l'àlbum Live in New York City.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «[1]». Consultat el 29 de juny de 2019.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 Wenner, 2010, p. 13.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Roberts, 2005, p. 292.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «John Lennon» (en anglés). Official Charts Company. Consultat el 28 de juny de 2019.
- ↑ 5,0 5,1 Floman, Scott. «John Lennon – Overview» (en anglés). Sfloman.com. Archivat des d'el original, el 29 de novembre de 2014. Consultat el 11 d'abril de 2019.
- ↑ 6,0 6,1 «A History Of Hit Piano Ballads On The Hot 100».Billboard.Consultat el 11 d'abril de 2019.
- ↑ 7,0 7,1 Otte, Jef. Imagine that: John Lennon fans turn into zealots over Cee Lo's change in lyrics. Recuperate le 11 d'abril de 2019.
- ↑ 8,0 8,1 «Artist/VIP gallery: Zbigniew Rybczynski» (en anglés). Polish American Film Society. Archivat des d'el original, el 21 de març de 2013. Consultat el 29 de juny de 2019.
- ↑ 9,0 9,1 «John Lennon's albums and digital sales» (en anglés). Chartmasters.org. Consultat el 29 de juny de 2019.
- ↑ 10,0 10,1 Goldman, 1988, p. 397.
- ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 11,5 Blaney, 2007, p. 52.
- ↑ 12,0 12,1 12,2 Ingham, 2009, p. 99.
- ↑ «[2]», El Món (Espanya). Consultat el 26 de setembre de 2022. «Imagine és la colecció de barbaritats i d'atrocitats més belles i més terribles que jamai s'hagen escrit»
- ↑ 14,0 14,1 Du Noyer, 1971, p. 1.
- ↑ 15,0 15,1 «GRAMMY Hall Of Fame – i» (en anglés). Premi del Saló de la Fama dels Grammy. Archivat des d'el original, el 19 de febrer de 2011. Consultat el 28 de juny de 2019.
- ↑ 16,0 16,1 16,2 16,3 Waldman, Katy. Why Do We Always Turn to John Lennon's 'Imagine' After a Violent Tragedy. Recuperate le 28 de juny de 2019.
- ↑ 17,0 17,1 Paris attacks: What we know baix far, France 24 (15 de novembre de 2015). Recuperate le 28 de juny de 2019.
- ↑ 18,0 18,1 "Imagine" après els attentats : entretien avec li pianiste qui a ému Paris (in (fr)), Metronews.
- ↑ Bernardin y Stanton, 1995, p. 158.
- ↑ Sutcliffe, 2009, p. 150.
- ↑ Mitchell, 2007, p. 413.
- ↑ 22,0 22,1 22,2 Macdonald, Fiona. Imagine: The making of an iconic song. Recuperate le 12 d'abril de 2019.
- ↑ 23,0 23,1 Swanson, Dave. 50 Years Ago: John Lennon Marries Yoko Ono. Recuperate le 12 d'abril de 2019.
- ↑ «The definition of hip» (en anglés). Dictionary.com. Consultat el 18 d'abril de 2019.
- ↑ 25,0 25,1 Sheff, 1981, pp. 212–13.
- ↑ Spizer, 2005, p. 54.
- ↑ 27,0 27,1 Espinosa, Pablo. Un buit a on guardar les gotes de pluja. Recuperate le 9 d'abril de 2019.
- ↑ 28,0 28,1 28,2 Blaney, 2007, p. 51.
- ↑ 29,0 29,1 Fricke, 2012, p. 59.
- ↑ Blaney, 2007, p. 82.
- ↑ Eyre, Hermione. Atheists should be louder and prouder. Recuperate le 9 d'abril de 2019.
- ↑ Barker, Memphis. Pakistani school drops plans to sing John Lennon's Imagine after accusations it encourages atheism. Recuperate le 9 d'abril de 2019.
- ↑ 33,0 33,1 Lennon, 1983, pp. 5–9.
- ↑ Consulte's Lennon 1983, pàg. 5–9 per a la notació musical; per a la partitura de piano, vore: George Michael buys Lennon's piano, BBC News. Recuperate le 11 d'abril de 2019.
- ↑ Per a més detalls sobre la colaboració de Spector en Lennon i Ono, vore:Du Noyer 1971, pàg. 1–14; l'enunciat «Sempre vaig pensar que la cançó era com el himne nacional», consulte's:Levy 2005, p. 87
- ↑ Blaney, 2007, pp. 50–51.
- ↑ Madinger y Raile, 2015, pp. 239, 247.
- ↑ Fricke, 2012, p. 58.
- ↑ Blaney, 2007, p. 53.
- ↑ 40,0 40,1 Harry, 2000, p. 378.
- ↑ Per a una descripció del set i les escenes, vore:Edmondson 2010, p. 140; per a consultar el nom de l'event artístic de Ono en Nova York, vore:Harry 2000, pàg. 907–8.
- ↑ Norman, 2008, p. 763.
- ↑ 43,0 43,1 Harry, 2000, p. 382.
- ↑ Levy, 2005, p. 87.
- ↑ Doggett, 2009, p. 179.
- ↑ Blaney, 2007, p. 57.
- ↑ «RPM 100 Singles» (en anglés). Consultat el 28 de juny de 2019.
- ↑ Badman, 1999, p. 55.
- ↑ Roberts 2005, p. 292
- ↑ Blaney 2007, p. 282
- ↑ Morgan-Gan, Theo. «The UK's Best Selling Singles» (en anglés). Ukcharts.20m.com. Consultat el 28 de juny de 2019.
- ↑ Roberts 2005, p. 292: per a més informació, vore Lane, Daniel. «Daft Punk's Get Lucky becomes one of the UK's biggest selling singles of all-clave!» (en anglés). Official Charts Company. Consultat el 28 de juny de 2019.
- ↑ «Go-Set Australian charts – 1 January 1972».Consultat el 3 de juliol de 2019.
- ↑ 54,0 54,1 Kent, 1993, p. 175.
- ↑ 55,0 55,1 «Jaaroverzichten 1981» (en nl). Ultratop. Hung Medien. Consultat el 3 de juliol de 2019.
- ↑ «RPM 100 Top Singles of '71» (en anglés). Consultat el 3 de juliol de 2019.
- ↑ «Top RPM Adult Contemporary: Issue 7554» (en anglés). Consultat el 3 de juliol de 2019.
- ↑ 58,0 58,1 «Offiziellecharts.de – John Lennon / Plastic Ono Band – Imagine"» (en alemà). GfK Entertainment Charts. Consultat el 3 de juliol de 2019.
- ↑ 59,0 59,1 59,2 Okamoto, 2011.
- ↑ 60,0 60,1 «Top 100-Jaaroverzicht van 1971» (en nl). Dutch Top 40. Consultat el 3 de juliol de 2019.
- ↑ 61,0 61,1 61,2 61,3 61,4 «Jaaroverzichten – Single 1971» (en nl). Single Top 100. Hung Medien. Consultat el 5 de juliol de 2019.
- ↑ 62,0 62,1 «JOHN LENNON / PLASTIC ONO BAND - IMAGINE (SONG)» (en anglés). Norwegiancharts.com.
- ↑ «South African Roc Lists Website SA Charts 1969 – 1989 Acts (L)» (en anglés). Roc.co.za. Consultat el 5 de juliol de 2019.
- ↑ 64,0 64,1 64,2 «John Lennon / Plastic Ono Band – Imagine"» (en anglés). Swisscharts.com. Consultat el 5 de juliol de 2019.
- ↑ 65,0 65,1 65,2 65,3 65,4 65,5 «Imagine – Awards» (en anglés). AllMusic. All Mija Network. Consultat el 5 de juliol de 2019.
- ↑ «CASH BOX Top 100 Singles – Week ending NOVEMBER 20, 1971».Consultat el 5 de juliol de 2019.
- ↑ «The Singles Chart».ISSN 0034-1622.Consultat el 5 de juliol de 2019.
- ↑ 68,0 68,1 68,2 68,3 «IMAGINE» (en anglés). Irishcharts.ie. Archivat des d'el original, el 29 d'agost de 2017. Consultat el 5 de juliol de 2019.
- ↑ «John Lennon / Plastic Ono Band – Imagine"» (en anglés). Swedishcharts.com. Consultat el 5 de juliol de 2019.
- ↑ 70,0 70,1 «Official Singles Chart Top 50 09 November 1975 - 15 November 1975» (en anglés). Officialcharts.com. Consultat el 5 de juliol de 2019.
- ↑ «John Lennon / Plastic Ono Band - Imagine» (en alemà). Austriancharts.at. Consultat el 6 de juliol de 2019.
- ↑ «JOHN LENNON / PLASTIC ONO BAND - IMAGINE (SONG)» (en anglés). Charts.nz. Consultat el 8 de juliol de 2019.
- ↑ «Official Singles Chart Top 100 11 December 1988 - 17 December 1988» (en anglés). Officialcharts.com. Consultat el 7 d'agost de 2019.
- ↑ «John Lennon / Plastic Ono Band – Imagine"» (en anglés). Australian-charts.com. Consultat el 7 d'agost de 2019.
- ↑ «Li Détail parell Artiste» (en fr). InfoDisc. Consultat el 23 de setembre de 2019.
- ↑ 76,0 76,1 «Lescharts.com – John Lennon / Plastic Ono Band – Imagine» (en fr). InfoDisc. Consultat el 23 de setembre de 2019.
- ↑ «Italiancharts.com – John Lennon / Plastic Ono Band – Imagine"» (en it). Italiancharts.com. Consultat el 23 de setembre de 2019.
- ↑ 78,0 78,1 «Spanishcharts.com – John Lennon / Plastic Ono Band – Imagine"». Spanishcharts.com. Consultat el 23 de setembre de 2019.
- ↑ «Official Singles Chart Top 100» (en anglés). Officialcharts.com. Consultat el 23 de setembre de 2019.
- ↑ «Official Singles Chart Top 100» (en anglés). Officialcharts.com. Consultat el 23 de setembre de 2019.
- ↑ Ryan, Gavin (2011). Austràlia's Music Charts 1988–2010, Mt. Martha, VIC, Austràlia: Moonlight Publishing.
- ↑ «Swedishcharts.com – John Lennon / Plastic Ono Band – Imagine» (en anglés). Swedishcharts.com. Consultat el 23 de setembre de 2019.
- ↑ «Official Singles Chart Top 100» (en anglés). Officialcharts.com. Consultat el 23 de setembre de 2019.
- ↑ «RPM 100 Top Singles of '71». Consultat el 23 de setembre de 2019.
- ↑ «Top 100-Jaaroverzicht van 1971» (en nl). Dutch Top 40. Consultat el 23 de setembre de 2016.
- ↑ «Jaaroverzichten – Single 1971» (en nl). Single Top 100. Hung Medien. Consultat el 23 de setembre de 2019.
- ↑ Kent, 1993, p. 424.
- ↑ «Top 20 Hit Singles of 1972». Consultat el 23 de setembre de 2019.
- ↑ «Jaaroverzichten 1981» (en nl). Ultratop. Hung Medien. Consultat el 23 de setembre de 2019.
- ↑ «Top 100-Jaaroverzicht van 1981» (en nl). Dutch Top 40. Consultat el 23 de setembre de 2019.
- ↑ «Jaaroverzichten – Single 1981» (en nl). Single Top 100. Hung Medien. Consultat el 23 de setembre de 2019.
- ↑ Rice, Rice y Gambaccini, 1990, p. 288.
- ↑ Lane, Daniel. «Daft Punk's Get Lucky becomes one of the UK's biggest selling singles of all-clave!». Official Charts Company. Consultat el 23 de setembre de 2019.
- ↑ «Italian single certifications – John Lennon – Imagine» (en it). Federació de l'Indústria Musical Italiana. Consultat el 23 de setembre de 2019.
- ↑ Copsey, Rob. «The UK's Official Chart 'millionaires' revealed» (en anglés). Official Charts Company. Consultat el 23 de setembre de 2019.
- ↑ Christgau, 1981.
- ↑ Coleman, 1992, p. 370.
- ↑ 98,0 98,1 98,2 Urish y Bielen, 2007, p. 27.
- ↑ «[3]», El Món (Espanya). Consultat el 26 de setembre de 2022. «un dels pijors enemics de l'humanitat [...] Que Imagine i atres cançons seues permaneixquen com a himnes buenistas és una mostra més de la degradació moral de nostra era»
- ↑ «[4]», El País. Consultat el 26 de setembre de 2022. «Sobre John Lennon, Sostres va dir que és "un dels pijors enemics de l'humanitat". "En el seu talent colossal i les seues bellíssimes cançons va intoxicar al món de relativisme i de rendició intelectual, de escapisme espiritual»
- ↑ Elliott, Debbie. Carter helps monitor Nicaragua presidential election, NPR. Recuperate le 28 de juny de 2019.
- ↑ Marter, 2011, p. 596.
- ↑ Imagine ... if he was still alive: Sculpture of Peace unveiled to mark John Lennon's life on his 70th birthday.
- ↑ «BMI Announces Top 100 Songs of the Century» (en anglés). BMI. Consultat el 28 de juny de 2019.
- ↑ «Songs that shaped Roc and Roll: "Imagine"» (en anglés). Saló de la Fama del Roc and Roll (1999). Archivat des d'el original, el 23 de maig de 2016. Consultat el 28 de juny de 2019.
- ↑ Queen roc on in poll, BBC News. Recuperate le 28 de juny de 2019.
- ↑ «Gold's Top 1000: Day 4» (en anglés). Gold. Archivat des d'el original, el 6 d'octubre de 2014. Consultat el 28 de juny de 2019.
- ↑ Jackson, 2012, p. 30.
- ↑ «Virgin Ràdio All Clave Top 500 Songs» (en anglés). Last.fm. Consultat el 28 de juny de 2019.
- ↑ «Hottest 100 Of All Clave 2009» (en anglés). ABC Online. Consultat el 28 de juny de 2019.
- ↑ «Yoko Ono to Receive Songwriting Credit on John Lennon's 'Imagine'».Consultat el 28 de juny de 2019.
- ↑ «Imagine – John Lennon’s Finest Work?» (en anglés). Thisdayinmusic.com. Consultat el 28 de juny de 2019.
- ↑ «George Michael returns John Lennon's piano to museum» (en anglés). MTV. Consultat el 28 de juny de 2019.
- ↑ «¿Saps per qué es va construir el memorial de John Lennon en una part de Central Park?». National Geographic en espanyol. Consultat el 29 de juny de 2019.
- ↑ Universitat d'Alacant (ed.): «Imagine. John Lennon». devuelvemelavoz.ua.és. Consultat el 2025-09-08.
Bibliografia
- Badman, Keith (1999). The Beatles After the Breakup 1970–2000: A Day-by-Day Diary, 2001 edició, Omnibus Press. ISBN 978-0-7119-8307-6.
- (1995) Rocket Man: The Encyclopedia of Elton John, Greenwood. ISBN 978-0-313-29700-7.
- Blaney, John (2007). Lennon and McCartney: Together Alone, 1° edició, Jawbone Press. ISBN 978-1-906002-02-2.
- Coleman, Ray (1992). Lennon: The Definitive Biography, Harper Perennial. ISBN 978-0-06-098608-7.
- Christgau, Robert (1981). «John Lennon: Imagine», Christgau's Record Guide: Roc Albums of the Seventies, Ticknor & Fields. ISBN 0-8-9919-025-1.
- Doggett, Peter (2009). You Never Give Em Your Money: The Beatles After the Breakup, 1st US hardcover edició, Harper. ISBN 978-0-06-177446-1.
- Plantilla:Cite AV mija notes
- Edmondson, Jacqueline (2010). John Lennon: A Biography, Greenwood Publishing Group. ISBN 978-0-313-37938-3.
- Fricke, David (2012). «The Making of 'Imagine'», John Lennon: The Ultimate Guide to His Life, Music, and Legend, Rolling Stone. ISBN 978-7-09-893419-6.
- Goldman, Albert (1988). The Lives of John Lennon, William Morrow and Company. ISBN 1-55652-399-8.
- Harry, Bill (2000). The John Lennon Encyclopedia, Virgin Books. ISBN 978-0-7535-0404-8.
- Ingham, Chris (2009). The Rough Guide to the Beatles, 3° edició, Rough Guides. ISBN 978-1-84836-525-4.
- Jackson, Andrew Grant (2012). Still the Greatest: The Essential Songs of the Beatles' Solament Careers, Scarecrow Press. ISBN 978-0-8108-8222-5.
- Kent, David (1993). Australian Chart Book 1970–1992, Illustrated edició, St Ives, New South Wales: Australian Chart Book. ISBN 0-646-11917-6.
- Lennon, John (1983). The John Lennon Collection, Hal Leonard. ISBN 978-0-7935-0265-3.
- (2005) Rolling Stone's 500 Greatest Albums of All Clave, primer llibre de bojaca edició, Wenner Books. ISBN 978-1-932958-61-4.
- (2015) Lennonology Strange Days Indeed – A Scrapbook of Madness, Chesterfield, MO: Open Your Books, LLC. ISBN 978-1-63110-175-5.
- Marter, Joan (2011). The Grove Encyclopedia of American Art, Volume 1, Oxford University Press. ISBN 978-0-19-533579-8.
- Melnick, Jeffrey (2009). 9/11 Culture, Wiley-Blackwel. ISBN 978-1-4051-7372-8.
- (2007) Girl Culture: An Encyclopedia, Volume 1, Greenwood. ISBN 978-0-313-33909-7.
- Norman, Philip (2008). John Lennon: The Life, ECCO (Harper Collins). ISBN 978-0-06-075401-3.
- Okamoto, Satoshi (2011). Single Chart Book: Complete Edition 1968–2010 (en ja), Roppongi, Tòquio: Oricon Entertainment. ISBN 4-87131-088-4.
- Pang, May (2008). Instamatic Karma, St. Martins Press (tapa dura). ISBN 978-0-312-37741-0.
- Rice, Tim (1990). Guinness Hits of the 80s, Guinness Publishing. ISBN 978-0-85112-398-1.
- (2005) British Hit Singles & Albums, 18 edició, Guinness World Records Limited. ISBN 978-1-904994-00-8.
- Sheff, David (1981). All We Llaure Saying: The Last Major Interview with John Lennon and Yoko Ono, 2000 edició, St Martin's Griffin. ISBN 978-0-312-25464-3.
- Spizer, Bruce (2005). The Beatles Solament on Apple Records, 498 Productions, LLC. ISBN 978-0-9662649-5-1.
- Sutcliffe, Phil (2009). Queen: The Ultimate Illustrated History of the Crown Kings of Roc, Voyageur Press. ISBN 978-0-7603-3719-6.
- (2007) The Words and Music of John Lennon, Greenwood Publishing Group. ISBN 978-0-275-99180-7.
- Wenner, Jann (2010). 500 Greatest Songs of All Clave. OCLC 641731526.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Imagine (canción de John Lennon)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.