Anar al contingut

Overdubbing

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Vàries pistes sobrepostes.

Overdubbing o overdubs també conegut en espanyol com apilamiento de capes d'àudio, és la tècnica de sobrepondre capes d'àudio utilisada en els processos de gravació musical quan un músic ejecutante escolta una interpretació en una gravació ya existent (normalment a través d'auriculars en un estudi de gravació) i simultàneament eixecuta una nova interpretació, que també és gravada. L'intenció és que la mescla final continga una combinació de l'àudio que ya existia i de la nova interpretació.

Colocar la pista gravada (o "posant cada una de les pistes bàsiques") de la secció rítmica (normalment incloent bateria o percussió) a una cançó, i després continuar en la superposició de noves capes d'àudio (com a instruments solistes: teclats, guitarres, o veus cantants), ha segut la tècnica estàndar per a gravar música popular des d'inicis de l'any 1960. Hui en dia, la tècnica de overdubbing o apilamiento de capes pot ser conseguida inclús en ferramentes bàsiques para captura d'àudio, aixina com en qualsevol computadora portàtil convencional que estiga equipada en una targeta de sò, per mig d'algun software de captura d'àudio.[1]

Història

Potser el primer registre de l'apilamiento de capes d'àudio en el procés de la seua gravació dins de la música popular va ser de la mà de RCA Victor a finals de 1920, no molt temps despuix de l'introducció de micròfons elèctrics als estudis de gravació. Va ser en unes gravacions, que per a eixes dates encara es venien be, d'Enrico Caruso, en les que solament apareixia el sò de la seua veu i el d'un piano acompanyant, posteriorment varen ser preses pels ingeniers d'àudio de RCA i se'ls va afegir tota una orquesta en l'estudi.cita requerida

Un primer indici de l'apilamiento de capes d'àudio pot ser vist en Sidney Bechet, músic de jazz nortamericà quí va fer en 1941 un famós disc en els costats del qual apareixien un parell de pistes en el va titular "The Sheik of Araby" i "Blues of Bechet". Bechet com multinstrumentista va gravar el clarinet, el saxofón soprano i tenor, el piano i el contrabajo, ademés de les parts de bateria para abdós cançons, despuix va gravar cada pista sobreponent-les d'una per una i aixina successivament per a finalment poder crear les dos cançons mencionades. Les cançons varen ser publicades baix el nom de l'artiste "Sidney Bechet's One Man Band"[2]

En 1948 experiments mesclant efectes de sò i instruments musicals, fets per Pierre Schaeffer en el Radi Télédiffusion Française experimental studio en París, varen donar orige al Étude aux Torniquets, la primera composició d'avant-garde que utilisa el apilamiento de capes com a tècnica de composició. Va ser gravada i mesclada directament damunt de discs d'acetat ya que les gravacions en cinta encara no les tenien disponibles. Experiments similars de apilamiento de capes d'àudio varen ser portats a terme pel també compositor francés Edgard Varèse en l'any 1920, solament que Varèse escriuria les partitures que despuix serien tocades per músics al moment de gravar, a diferència de Schaeffer que va compondre la música en mateix moment de la gravació sense referències escrites. A partir de 1949, Schaeffer va compondre i va gravar en acetat en Pierre Henry (Symphonie aboca un homme seul, 1950), qui també gravaria en Varèse en l'any 1954. Junts varen utilisar algunes de les primeres gravadores en cinta disponibles a principis de l'any 1950.


L'invenció de la cinta magnètica va obrir noves possibilitats per a la gravació per apilamiento de capes d'àudio, particularment en el desenroll de la gravadora multipista: sel-sync.

Una de les primeres gravacions comercials conegudes en apilamiento de capes d'àudio, a pesar d'haver segut realisat en captures en acetat, va ser "Confess" de la cantant Patti Page per Mercury Records en 1948. En la popularitat d'esta cançó Patti Page gravaria després "With My Eyes Wide Open I'm Dreaming" utilisant la mateixa tècnica de apilamiento de capes d'àudio.[3] En el respectiu àlbum apareixerien llistats els noms dels coristes com "Patti Page, Patti Page, Patti Page, Patti Page".cita requerida

Els Paul va ser un dels innovadors en la pràctica de l'apilamiento de capes d'àudio, i va escomençar experimentant en açò al voltant de l'any 1930.[4]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 213  Ell originalment va fer gravacions multi-pista utilisant un torne de disc modificat per a gravar vàries mostres de sò sobre un sol disc, açò va ser abans d'usar la tecnologia de gravació en cinta que usaria més tarde quan va rebre com a regal una de les primeres gravadores Ampex de la série 300, com a regal de Bing Crosby.[5][6] En 1950, el seu èxit musical número un How High The Moon, interpretat junt a la seua llavors dòna Mary Ford, va presentar un us significatiu de la tècnica de apilamiento de capes d'àudio, junt en atres tècniques d'estudi com el flanger, delay, phaser i el control de to.[4]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: xxii–xxiii [7]

Els progressos dels Paul en la gravació d'àudio es varen vore reflectits en les tècniques usades per artistes com Buddy Holly. En 1958 Holly va publicar les cançons "Words of Love" i "Llisten to Em'' les quals varen usar el apilamiento de capes durant la composició per a agregar instrumentació i harmonia.[8]

Peter Ustinov interpreta múltiples veus en "Mock Mozart", una gravació produïda per George Martin. Abbey Road Studios no tenien gravadores multi-pista en aquelles époques, aixina que usaven un parell de gravadores monoaurales. Martin utilisaria el mateix procés més vesprada en la gravació d'una comèdia de Peter Sellers, solament que esta volta utilisaria gravadores estéreo i la ferramenta de paneo d'àudio.cita requerida

Eixemples

El apilamiento de capes d'àudio o overdubbing, pot ser usat per varis motius. Un dels més obvis és per comoditat; per eixemple, si un baixiste no poguera estar present en una hipotètica sessió de gravació d'àudio, no hi hauria problema per a gravar atres instruments, ya que el baix es gravaria despuix i s'afegiria junt als atres instruments. D'igual forma, si solament un o dos guitarristes poden participar en una sessió de gravació, pero la suposta cançó inclou tres guitarres o més, un guitarriste pot eixecutar les guitarres que siguen necessàries. El apilamiento de capes d'àudio també és utilisat per a fer més sonora la veu d'un cantant que puga tindre sò dèbil; la sobreposición de pistes vocals també pot ajudar a que un cantant en entonament pobre puga sonar més afinado. (L'opost d'este procediment és a sovint quan s'usen instruments sampleados o muestreados i manualment es desafina llaugerament la mostra per a que el sò sone més natural). L'efecte s'usa generalment per a donar-li al cantant un sò més ric o més fort. El apilamiento de capes d'àudio també permet crear harmonia vocals en un sol cantant.

El apilamiento de capes d'àudio ha segut vist també negativament quan ha segut utilisat per a artificialment ampliar habilitats musicals d'un artiste o una banda, atres casos han segut també quan s'ha agregat a gravacions que supostament varen ser interpretades en viu, pistes interpretades per músics de sessió en lloc de les que en realitat eren eixecutades pels músics que apareixien en les portades dels àlbums. Les primeres gravacions de la banda nortamericana The Monkees varen ser realisades per músics de sessió pre-gravant les cançons (a sovint en un estudi de gravació diferent al que gravava la banda, i en alguns casos inclús abans de les bandes a comercialisar foren formades), en el cas mencionat, al final solament s'usava el apilamiento de capes d'àudio sobre les gravacions dels músics de sessió. Mentres les cançons es convertien en grans èxits, esta pràctica li va sorgir la crítica. Michael Nesmith va estar en particular desacort per lo que overdubbing li va fer a l'integritat de la música de la banda.[9] Adicionalment el músic nortamericà Kurt Cobain en treballar en el productor Butch Vig, va expressar un despit pel apilamiento de capes d'àudio en gravar. Segons s'informa Vig va tindre que convéncer a Cobain per a poder utilisar la tècnica mencionada en gravar dient-li que: "Els Beatles usaven el apilamiento de capes tot el temps. A John Lennon li encantava com sonava la seua veu sobreposta sobre una atra pista."[10]

Vore també

Referències

  1. ↑ Bruce Bartlett. Practical Recording Techniques: The Step- by- Step Approach to Professional Àudio Recording, CRC Press, p. 209. ISBN 978-1-136-12533-1.
  2. ↑ «», New York Claves. Consultat el 15 de juny de 2015.
  3. ↑ «10 questions for patti page».Goldmine.29Consultat el 15 de juny de 2015.
  4. ↑ 4,0 4,1 Michael Zager (2011). Music Production: For Producers, Composers, Arrangers, and Students, Scarecrow Press. ISBN 978-0-8108-8202-7. Erro en la cita: Etiqueta <ref> no válida; el nombre «zager» está definido varias veces con contenidos diferentes
  5. ↑ Mary Alice Shaughnessy (1993). Els Paul: an American original, W. Morrow, p. 140. ISBN 978-0-688-08467-7.
  6. ↑ «Els paul 1915–2009: Els paul's new sound».Guitar Player.(43)
    86–87.Consultat el 15 de juny de 2015.
  7. ↑ «Gearheads: Els paul».Guitar Player.31
    31–32.Consultat el 15 de juny de 2015.
  8. ↑ «The crickets llaure chirping».Goldmine.34
    20–21.Consultat el 15 de juny de 2015.
  9. ↑ Andrew Sandoval (2005). The Monkees: The Day-by-Day Story of the 60s TV Pop Sensation., Thunder Bay Press, p. 80. ISBN 1-59223-372-4.
  10. ↑ «», Rolling Stone Magazine. Consultat el 15 de juny de 2015.


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Overdubbing&oldid=1499880»