Saxofón tenor

Erro al crear miniatura:

Saxofón tenor

El saxofón tenor és un instrument musical de lengüeta simple, pertanyent a la família d'instruments de vent i, dins d'este grup, als instruments de vent-fusta. Està afinado en si bemol (Bb en sifrat anglosaxó).

Història

Erro al crear miniatura:

D'esquerra a dreta, un saxofón alt en el meu bemol, un saxofón soprano curvat en si bemol i un saxofón tenor en si bemol.

Erro al crear miniatura:

Dos tipos de filtre para saxofón tenor, a l'esquerra la d'ebonita i a la dreta la de metal. En peu, el boquillero que s'ampra per a protegir la canya quan no s'està tocant l'instrument.

Canya de lengüeta de saxofón alt (esquerra) i saxofón tenor (dreta).

Erro al crear miniatura:

El saxofoniste de jazz Klaus Doldinger tocant un saxofón tenor.

El saxofón tenor pertany a la família de catorze instruments musicals patentats el 28 de juny de 1846 per Adolphe Sax en l'intenció de formar un enllaç entre els clarinets i els instruments de metal usats en les bandes militars. Sax va dividir els seus instruments en dos grups de sèt, cada u d'ells en tons des de saxofón sopranino fins a saxofón subcontrabajo.

Sò

El saxofón tenor està afinado en si bemol. En comparació al saxofón alt, té una major calitat i suavitat dels seus greus (en l'alt, els greus són molt asprosos), encara que no destaca en els aguts, ya que són més difícils de dominar que en el saxofón alt, i ademés són massa penetrants. Al contrari que els saxofones soprano i alt, un tenor normalment no alcança al sol sobreagudo (se sol contindre en el fa sostingut i si s'és un bon intérpret), i encara que els tenors moderns podrien aplegar inclús al sol sostingut, la seua eixecució és molt arriscada, inclús en mans de saxofonistes experimentats.

Vore també

• Categoria:Saxos tenors
• Anex:Saxos tenors